tag:blogger.com,1999:blog-6216391213986527264.post459092058577705017..comments2023-10-28T15:36:29.624+02:00Comments on Lo rogle de Josep Maria: Entre el desert i el cactusJosep M. Raduàhttp://www.blogger.com/profile/04055007176469982416noreply@blogger.comBlogger1125tag:blogger.com,1999:blog-6216391213986527264.post-10542973829342753152013-06-17T21:53:33.024+02:002013-06-17T21:53:33.024+02:00A mi d'aquest llibre m'ha agradat sobretot...A mi d'aquest llibre m'ha agradat sobretot la xerrada eterna que representa, la conversa o monòleg emissor vers la grandesa desapareguda de l'amic més enllà de la mort, sobre el fet de compartir el verb Viure, i de retruc veure com un altre verb hi fa força, Estimar. Com el dolor pot traspuar emocions del dia a dia vers el desaparegut, com el desaparegut ens recorda desapareguts propers amb les seves rutines que pel sol fet de ser seves, ja són grans rutines, perquè aquest poemari transmet el gran sentiment de l'amistat que converteix la individualitat amiga en única i malauradament en el cas del llibre, irrepetible i d'alguna manera material irrecuperable, d'aquí la força espiritual del poemari que fa present i eterna la comunió sensitiva entre autora i persona a qui va dedicada tan bonica elegia. <br /><br /><br />ALBERT GUIUAnonymousnoreply@blogger.com