Lo rogle de Josep M.

V Premi de Pintura de Sant Antoni

2012-01-27T19:35:00.004+01:00

El Premi de Pintura dedicat a la festa des Sant Antoni d'Ascó ha arribat a la cinquena edició, i en el marc de la festa es va donar a conèixer l'obra guanyadora. El tema, com es pot intuir, ha d'estar vinculat a l'ampli ventall d'elements que configuren la festa major d'hivern que des de 2010 ha estat reconeguda per la Generalitat de Catalunya com a festa patrimonial d'interès nacional.
El certamen de 2012 ha guardonat el treball pictòric Reminiscències d'un passat de Jordi Vilanova Rodríguez.

XIX Convocatòria de beques sobre la Ribera d'Ebre 2012

2012-01-26T17:59:00.004+01:00

El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE), amb el suport del Consell Comarcal, ha publicat una nova convocatòria de beques corresponent a l’any 2012 amb l’objectiu de promoure el desenvolupament, la divulgació i el foment dels valors culturals, científics i artístics de la Ribera d’Ebre. Per tant, els àmbits de recerca són diversos: geologia, climatologia, botànica, zoologia, ecologia, geografia, arqueologia, història, economia, lingüística, literatura, art, música, etnologia, sociologia, antropologia, noves tecnologies, pensament, etc.
El CERE podrà concedir fins a un màxim de 10 beques amb una quantia que oscil•la entre els 350 € per als socis del CERE i de 200 € per als no socis.
Els interessats podran fer la sol•licitud fins el 30 d’abril de 2012.
Un cop concedida la beca, el termini de presentació del treball o article serà d’un màxim de dos anys des de la data de concessió de les beques (amb possibilitat de pròrroga d’un any)
Per a més informació, a la web de l’entitat www.riberadebre.org

Monsieur Cousteau

2012-01-24T19:32:00.002+01:00

Abans que surti a la venda el nou treball d'Els Amics de les Arts, Espècies per catalogar, ja ens han permès fer un tastet amb el primer single que dediquen a "Monsieur Cousteau"

Tarragona 2012

2012-01-22T19:57:00.008+01:00

Tarragona és la Capital de la Cultura Catalana 2012
La Capital de la Cultura Catalana s'adreça a tot el domini lingüístic i cultural català. Té com a objectius contribuir a ampliar la difusió, l'ús i el prestigi social de la llengua i cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l'interior com a l'exterior. El Parlament de Catalunya va donar el seu suport a la Capital de la Cultura Catalana, per unanimitat de tots els grups parlamentaris, l'any 2004. L’organització Capital de la Cultura Catalana, membre del Bureau Internacional de Capitals Culturals, desenvolupa també periòdicament campanyes de promoció i dinamització cultural.

Objectius i eixos de treball

La designació de Tarragona suposarà posa èmfasi en els següents aspectes:

-D’una banda, serà l’any del reconeixement, de creadors, entitats, gestors professionals, col·lectius..., és a dir, de les persones amb nom i cognoms que treballen per a la cultura, i serà un any en què, d’aquesta manera, es reforçarà la visibilitat de la nostra xarxa d’agents per tal d’aconseguir més intercanvi a tots els nivells i entre diversos sectors socials i econòmics.

- D’altra banda, inevitablement, també serà l’any de la reflexió estratègica conjunta, en què tots, els més i els menysimplicats, hauran de contribuir a dibuixar el futur que es vol per a la ciutat.

- En tercer lloc, serà l’any en què s’obriran nous canals de cocreació que permetin el diàleg directe amb la resta de la ciutadania, amb persones amb nom i cognoms que se situen fora del cercle estricte d’implicats en la generació de cultura.

- I, finalment, també serà l’any en què es contribuirà a la reflexió, al debat, sobre les potencialitats de la cultura catalana en el moment actual. Per això, Tarragona viurà un any que es desplegarà en quatre eixos de treball.

Ja han acollit la capitalitat cultural les ciutats de Banyoles (Pla de l’Estany) 2004; Esparreguera (Baix Llobregat) 2005; Amposta (Montsià) 2006; Lleida (Segrià) 2007, Perpinyà (Rosselló) 2008, Figueres (Alt Empordà) 2009, Badalona (Barcelonès) 2010 i Escaldes-Engordany (Principat d'Andorra) 2011. Després de Tarragona, ho serà Ripoll el 2013.

Més informació:

http://www.ccc.cat/

http://www.tarragona.cat/lajuntament/conselleries/cultura/festivals-festes-i-cultura-popular/tarragona-2012/presentacio

Flix acull la mostra dels antics abocadors

2012-01-22T18:27:00.000+01:00

Des que al mes de novembre es va estrenar a Tarragona l'exposició sobre els antics abocadors de la Ribera d'Ebre Què en fèiem, de la brossa?, en motiu de la Setmana de la Ciència a la URV, aquesta va començar un recorregut pels diferents pobles de la comarca (Rasquera, Ascó, Tivissa i la Serra d’Almos). Ara li toca el torn a Flix, que acollirà la mostra des del divendres 27 de gener fins el diumenge 5 de febrer a la sala de ca Don Ventura.

L'exposició que retrata els antics abocadors de residus domèstics que van estar en funcionament en diferents pobles de la comarca de la Ribera d'Ebre fins la segona meitat dels anys 90 del segle XX que està organitzada per la Càtedra DOW/URV de Desenvolupament Sostenible i el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre i ha comptat amb la col·laboració del Departament de Geografia de la URV.

La mostra és fruit d’un projecte de recerca encapçalat pel Dr. Òscar Saladié, professor del Departament de Geografia, membre del Grup de Recerca d’Anàlisi Territoria i Estudis Turístics de la URV i col·laborador de la Càtedra DOW/URV de Desenvolupament Sostenible. Un projecte que va comptar amb el recolzament de l’Institut Ramon Muntaner i el CERE.

La brossa era transportada a uns terrenys municipals habilitats com a abocadors, generalment situats a la perifèria de les poblacions. Els criteris ambientals no sempre es van tenir en compte en el moment d’escollir-los com a lloc de deposició de residus. La brossa s’abocava en aquests espais i, de tant en tant, es cobria de terra, es cremava a cel obert o, senzillament, hi quedava acumulada.

Els objectius plantejats són:

- Localitzar els antics abocadors municipals de residus de la Riberad'Ebre operatius fins que els residus van ser transportats aldipòsit controlat comarcal.

- Analitzar les seves característiques i la gestió dels residus ques’hi va dur a terme.

- Veure l’estat actual dels emplaçaments.

- Difondre l’existència dels antics abocadors per tal deconscienciar la població sobre la problemàtica dels residus i dela importància de fer-ne una gestió adequada.

L’exposició consta d’una dotzena de rollers que la doten d’un important dinamisme per tal que pugui ser acollida a tots aquells pobles de la comarca interessats, així com també a diferents campus universitaris de la URV.

Avui és Sant Antoni

2012-01-17T19:27:00.005+01:00

Avui és Sant Antoni, i són molts els pobles que celebren la seva festa major d'hivern. És el cas d'Ascó, que ha estat capaç de mantenir en el temps una sèrie d'elements festius que la identifiquen i la caracteritzen. Precisament la perpetuació d'aquests elements (les figures del Clavari i dels Majorals, les corrides de cavalls, matxos i rucs, la jota i la foguera) van possibilitar que l'any 2010 el Departament de Cultura de la Generalitat la declarés festa patrimonial d'interès nacional.
Tot i que es desconeix l'antiguitat de la festa a Ascó, sí que s'ha trobat algun document que indica que almenys al segle XVIII ja existia devoció cap a aquest Sant i on apareix la figura del Clavari. Es tracta d'un albarà de 1739 del retaule de Sant Antoni Abat per a l'església.

“Clauari Agustí Vallès pagareu a Francesc Vila 9 lliures 8 sous y son per fusta [que] ha venut a la Vila per al retaule de Sant Antoni Abad per ordre dels Srs. Regidors. Dat en Casa de la Vila als 3 de gener de 1739”

Malpàs 73

2012-01-15T20:44:00.007+01:00

Ja és a les llibreries l'exemplar de la revista Malpàs corresponent a desembre de 2011 (Malpàs 73). La portada mostra una panoràmica d'Ascó i l'Ebre des del Calvari de l'Enric Mariano Sabé. Com sempre succeeix en el número de desembre, en la revista es pot trobar el ja clàssic calendari que cada any dissenya l'artista Jaume Ferrús Serra.
A la revista s'hi poden consultar les seccions habituals (informació del poble i de la comarca, recull d'activitats de l'Associació Cultural Lo Llaüt, l'actualitat esportiva i musical, articles d'opinió, el racó literari, les propostes de la llibreria Can Solfa, humor i passatemps...)
En la secció Arrels hi destaca l'article "El majoral de Sant Antoni. Entre la tradició i la modernitat" que es va publicar en les Actes de les II Jornades d'Estudi sobre la Festa de Sant Antoni als Països Catalans; i en aquesta ocasió el protagonista de l'I tu, què estudies? és Robert Vinyes Castán.

Amb tu

2012-01-15T13:48:00.002+01:00

Suposo que per oferir notícies no tan dures com les que llegim en premsa darrerament, el diari Ara ha proposat als seus lectors l'elecció de la cançó d'amor en català del segle XXI. Doncs bé, de moment, dels primers dotze anys del segle, la cançó romàntica que han escollit és Amb tu del grup d'El Vendrell Lax'n Busto. Els Pets, Manel, Antònia Font o Els Amics de les Arts també han situat alguna de les seves cançons entre les finalistes.

http://www.ara.cat/cultura/canco_amor-Lax-n-Busto_0_627537377.html

Programa de Sant Antoni - Ascó 2012

2012-01-11T18:17:00.001+01:00

La mostra dels antics abocadors a la Serra d'Almos

2012-01-09T18:13:00.005+01:00

Després d'haver estat a Rasquera, Ascó i Tivissa, l'exposició Què en fèiem de la brossa? sobre els antics abocadors de residus de la comarca de la Ribera d'Ebre continua el seu periple per la nostra comarca, en aquesta ocasió al poble de la Serra d'Almos. La presentació de la mostra tindrà lloc aquest dissabte 14 de gener a les 19 hores a al sala d'actes de l'ajuntament (carrer Major, 19). L'exposició romandrà oberta fins el 22 de gener i es podrà visitar en horari d'oficines i de biblioteca.
L'activitat està organitzada pel Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE), la Càtedra DOW-URV de Desenvolupament Sostenible i l'EMD de la Serra d'Almos. Hi col·laboren el Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili i el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre.
Recordem que l'exposició consta d’una dotzena de “rollers” que mostren la situació dels abocadors abans de l'entrada en funcionament del primer dipòsit controlat de residus municipals de la Ribera d’Ebre situat al terme municipal de Tivissa (1994) i imatges a l’actualitat, acompanyades de textos explicatius breus.
L'exposició neix arran del treball de recerca dirigit pel professor de la URV Òscar Saladié i ha comptat amb la col·laboració de Robert Vinyes.

Bases del Premi de Pintura Sant Antoni 2012

2012-01-07T13:11:00.000+01:00

V Premi de Pintura Sant Antoni “Vila d’Ascó” 2012

L'Ajuntament d'Ascó ha publicat les bases del V Premi de Pintura de Sant Antoni.

Tema: “La festa de Sant Antoni”

Poden participar en el concurs i accedir al premi totes les persones nascudes, empadronades o vinculades a Ascó. Els i les concursants poden utilitzar qualsevol tècnica de pintura.

Les obres han de tenir unes dimensions mínimes de 36x46 cm. i màximes de 89x116 cm. en qualsevol posició. El suport serà lliure.

Les obres es podran presentar els dies 11, 12 i 13 de gener de 2012, de 10 a 14 hores, a l’Ajuntament d’Ascó. No se n’admetran fora de termini.

S’atorgarà un únic premi de 1.000 euros, sobre el qual s’efectuaran les retencions fiscals que corresponguin. El premi podrà ser declarat desert, si així s’estima convenient.

El jurat es reservarà el dret d’interpretar aquestes bases en cas de dubte o decidir sobre qualsevol contingència que no hagi estat prevista.

El veredicte del jurat serà inapel·lable i es donarà a conèixer públicament durant la Festa de Sant Antoni d’Ascó 2012.

L’exposició es podrà visitar els dies 20, 21 i 22 de gener de 2012.

L’obra premiada quedarà en propietat de l’Ajuntament d’Ascó, ostentant-hi tots els drets existents i incloent-hi els drets d’explotació.

(Extracte de les bases)

IMATGE: Obra de Pilar Suñé, premi 2008

Exposició de diorames

2012-01-06T17:40:00.001+01:00

Des de primers de desembre i fins a la festa de Sant Antoni a Ascó es pot visitar una exposició de diorames a Casa de la Senyora Raimunda, un local del carrer de l'Hospital situat al costat de l'ajuntament. Una mostra molt apropiada per aquestes dates i que de nou posa de manifest l'art pessebrista d'Ignasi Biarnés i el seu fill Tomàs, tot i que també hi ha algun diorama de membres de l'Associació Pessebrista de Tarragona. En l'exposició podem contemplar diverses escenes de l'Evangeli a l'entorn del naixement de Jesús, l'adoració dels Reis, la visita de Maria a la seva cosina Elisabet, l'anunciació de l'àngel als pastors...

Visitar aquesta mostra és una bona excusa per sortir de casa en aquestes tardes d'hivern (roman oberta de 18 a 20 hores)

Diorames

View more presentations from jradua2.

10 anys d'euro a la butxaca

2012-01-03T19:38:00.001+01:00

Aquest Cap d’Any s’ha commemorat els deu anys d’existència de l’euro a les butxaques dels ciutadans de disset Estats europeus. Era un dels èxits de la Comunitat Econòmica Europea que des dels anys cinquanta estava estabilitzant el mercat comú i l’economia europees. Arribar a l’euro era una notícia de gran transcendència pel que suposava als Estats membres la pèrdua de la seva moneda nacional i implicava apostar per una política econòmica comuna, amb un Banc Central Europeu que havia i ha de vetllar per la salut de l’euro.
La casualitat ha fet que el que havia de ser la commemoració dels 10 anys de la història d’un èxit, coincideixi en un dels moments de pitjor crèdit de l’euro. La crisi financera dels darrers anys està demostrant que les autoritats monetàries europees i els líders dels Estats tenen dificultats de proposar solucions que ajudin a sortir el més aviat possible d’aquest pou. El desprestigi de les institucions europees està arribant a posar en dubte la viabilitat de l’euro, si més no en alguns països. Ha quedat demostrat que la convergència econòmica dels estats, o sigui, el compliment dels criteris que possibilitaven accedir a l’euro no van ser tals –fins i tot hi va haver països que van maquillar les dades-.
En els darrers temps s’ha demostrat l’existència de profundes desigualtats entre les economies de l’euro, que hi ha països que tenen diferents prioritats i per tant diferents visions sobre com sortir de l’actual atzucac, diferents ritmes de creixement, crisis més acusades en algun sector...
Sembla que la burocràcia europea és incapaç de proposar solucions en una Europa on cadascú va per la seva banda, on es troba a faltar una autoritat monetària, o que aquesta pensi més en els privilegis dels bancs que en els drets dels ciutadans.
A més, el fet que l’entrada en circulació de l’euro hagi suposat un encariment dels productes de prop d’un 50% mentre que en prou feines els salaris s’han incrementat un 14%, no és la millor propaganda que es pot fer de la moneda única.
Malgrat tot, rarament trobarem a experts econòmics defensant que es desfaci el camí recorregut fins ara. Precisament, tot i que avui en dia estigui en entredit, la integració europea i compartir una moneda han de suposar la fortalesa d’una Europa que pot sentir-se acomplexada davant els Estats Units o les economies emergents de l’Àsia.
Euro, per molts anys!

Xifres del Rogle el 2011

2012-01-02T20:45:00.001+01:00

Fem una ullada a les dades que es desprenen de l'activitat del Rogle al llarg de l'any que hem acabat.
És així com durant l'any 2011 el blog ha sumat un total de 6.570 internautes únics (usuaris diferents que l’han consultat). A més, s’han registrat 8.054 visites i un total de 12.598 pàgines vistes.
La mitjana anual ha estat de 22,06 visites diàries. Gràcies a tots!
D’altra banda, al llarg d’aquest any que hem acabat s’han publicat un total de 206 apunts.

Dades del lloc web www.ecoestadistica.com

Primer d'any

2012-01-01T13:58:00.001+01:00

PRIMER D'ANY
He sortit aviat a voltar pels carrers
de la matinada, he mirat els horts
de la nit freda
que finalment ha deixat entrellucar el nou dia.

He pensat que faríem
alguna cosa junts:
inventarem un núvol
de foc? Desviarem un riu?
Abaixarem muntanyes? Aturarem el mar?
Les mudes flors d’un altre
jardí, potser,
se’m tornaran paraules.
Aquest és el primer
dia de l’any:
et donaré dos llibres
que t’he comprat.
En un cafè
t’hi posaré minuciosament
endreces.

Beurem després alguna copa junts.

JOAN VINYOLI

Feliç 2012!

2011-12-31T13:56:00.000+01:00

"Cada nou viatge es comença molt abans de sortir" (de la cançó És un desig)

PER UN FELIÇ 2012!!

2011, l'any que acaba

2011-12-30T20:00:00.000+01:00

Crisi. Primavera àrab: Egipte, Tunísia, Líbia, Iemen. Manel: 10 milles per veure una bona armadura. Fukushima. 10-A: Barcelona decideix. Països intervinguts. Grècia. Itàlia. Portugal. Merkozy. 15-M. Indignats. Eleccions municipals: canvi de cicle. Prima de risc. Dèficit. Retallades. Deute sobirà. Atur. Recessió. Messi. Barça, Barça, Barça ¿Por qué? Barça. Wembley. Pa negre als Oscar. Jaume Cabré: Jo confesso. ETA, cessament violència. 20-N: Rajoy/Rubalcaba. Adéu ZP. Crisi.

Villar de Cañas

2011-12-30T17:43:00.003+01:00

El Punt Avui: Villar de Cañas acollirà el magatzem de residus nuclears

Ara: El cementeri de residus nuclears se'n va a Villar de Cañas

Vilaweb: El cementiri nuclear, ni a Zarra ni a Ascó

El Singular Digital: El PP deixa Ascó sense magatzem

Diari de Tarragona: El Gobierno elige un pueblo de Cuenca para ubicar el cementerio nuclear

Diari de Tarragona: Ascó lamenta una decisión "política" y señala que es el único candidato con ferrocarril

El País: El pueblo conquense de Villar de Cañas acogerá el almacén nuclear

La Vanguardia: Villar de Cañas (Cuenca) albergará el almacén de residuos nucleares

Catalunya-Tunísia

2011-12-28T00:32:00.000+01:00

L'Agulla 58

2011-12-27T17:49:00.003+01:00

Fidel a la cita, quan arriben les vacances de Nadal, L'Agulla arriba a les llars del nostre alumnat per reflectir les activitats de les diferents classes així com les notícies i altra informació de la nostra escola de Flix.
En aquesta ocasió, l'editorial no podia passar per alt les novetats que ha incorporat l'actual curs com pot ser el nou horari, el suport educatiu personalitzat (SEP), el projecte EduCat 2.0 o el seguiment al Pla d'Autonomia de Centre (PAC). Tampoc podia obviar els condicionants que es viuen entorn l'ensenyament, que malgrat tot, i com diu l'editorial, "no han aconseguit retallar la nostra il·lusió per la feina que fem".
Pel que respecta al nostre curs, a 2n de Cicle Mitjà hem fet de publicistes i la nostra aportació a la revista ha consistit en els eslògans que vam preparar sobre la nostra escola, i les descripcions en anglès de "My best friend".
Finalment esmentar que la portada i contraportada de L'Agulla recull les postals de Nadal premiades en el concurs que d'uns anys ençà organitza l'escola entre l'alumnat de Cicle Superior i que també serveix per presentar el programa d'activitats que s'organitza a Flix en el temps de Nadal.

Bon Nadal!

2011-12-24T18:25:00.004+01:00

Que aquests dies de Nadal ens donin prou força per cercar els camins que facin possible en el nou any 2012 atrapar els somnis i compartir un polsim de felicitat.

BONES FESTES!!

Padró d'Habitants 2011

2011-12-20T18:09:00.005+01:00

Cada any pel mes de desembre, el Consell de Ministres espanyol aprova el Padró d'Habitants a 1 de gener. El darrer Consell de Ministres (de 16/12/2011) i últim del govern Zapatero va aprovar les darreres dades oficials del Padró.

A 1 de gener de 2011 la Ribera d’Ebre tenia una població de 23.889 habitants, amb un descens de 193 habitants respecte les dades de l'any anterior. Feia 10 anys que la població de la comarca havia anat creixent de forma ininterrompuda.

Per municipis, la distribució ha quedat de la següent manera:
Ascó - 1.665 (+31)
Benissanet - 1.249 (-14)
Flix - 3.969 (-92)
Garcia - 580 (-14)
Ginestar - 986 (-36)
Miravet – 770 (-28)
Móra d’Ebre - 5.699 (-96)
Móra la Nova - 3.289 (+51)
La Palma d’Ebre – 417 (-8)
Rasquera – 962 (-4)
Riba-roja d'Ebre - 1.321 (-15)
Tivissa - 1.824 (+12)
La Torre de l’Espanyol – 698 (+19)
Vinebre – 460 (+1)
Ribera d’Ebre – 23.889 (-193)
(Entre parèntesi, la xifra de diferència respecte les dades oficials de l'any anterior)

Si agafem les últimes dades oficials i les comparem amb les de l'any anterior, podem comprovar que cinc poblacions incrementen la població (Ascó, Móra la Nova, Tivissa, la Torre de l'Espanyol i Vinebre) mentre que les nou poblacions restants han disminuït el nombre d'habitants al llarg de 2010.

Barça llegendari

2011-12-18T13:55:00.003+01:00

BARÇA 4 - SANTOS 0

IMATGE: web FC Barcelona

F.C. BARCELONA
Campió del Mundial de Clubs 2011

La Ribera d'Ebre amb la Marató

2011-12-17T17:19:00.008+01:00

La Marató de TV3 arriba a la seva vintena edició, i des de 1992 a ençà ha anat incrementant la participació de la ciutadania i la conscienciació i sensibilització socials cap a les diferents malalties.
La Marató ha anat més enllà d'un programa de televisió i s'ha convertit en un fenonem que arriba a molts dels pobles i ciutats del país. Aquí teniu la relació d'activitats populars que s'han organitzat a la Ribera d'Ebre per recaptar fons per la Marató.

ASCÓ
HANDBOL FEMENÍ AMB LA MARATÓ amb competicions i sortejos de diferents lots amb material esportiu i paneres amb productes nadalencs (Club Handbol Ascó)

BENISSANET
PARADETA DE COQUES - parada de coques i pastissos per vendre (AMPA de l'escola Antoni Nat)
BINGO SOLIDARI PER LA MARATÓ (C.E. Benissanet)

DARMÓS
DARMÓS ES MOU PER LA MARATÓ: sopar popular i ball, xocolatada popular, que anirà seguida d'una conferència sobre la regeneració i els trasplantaments d'òrgans i teixits, tirada de birles i petanca, paellada popular, bingo i sorteig de cistelles.

FLIX
FLIX AMB LA MARATÓ - activitats diverses: balls, concentració de motos, ping-pong, karaoke, futbol, bàsquet, mini-tennis, xocolata calenta, caragols...

GINESTAR
CAMINADA POPULAR I BINGO (Ajuntament de Ginestar)

MIRAVET
VENDA DE PLATS CUINATS, BINGO I RIFA (Dones de Miravet)

MÓRA D'EBRE
CISTELLA DE NADAL (Associació de Dones de Móra d'Ebre)
RIFA PER LA MARATÓ (Associació de Jubilats de Móra d'Ebre)
V FESTA DE LA DIVERSITAT (Institut Julio Antonio)
LA RESIDÈNCIA NATZARET AMB LA MARATÓ DE TV3: xerrada, bingo, esmorzars solidaris i rifa.

MÓRA LA NOVA
FESTIVAL INFANTIL PER LA MARATÓ DE TV3 - Festival infantil en el qual els nens i nenes de l'Esplai Kau Kau's interpretaran cançons infantils de dibuixos animats de tots els temps (Esplai Kau-Kau's)

LA PALMA D'EBRE
VENDA DE MUSSOLETS (Revista Lo Mussol)
XERRADA I XOCOLATADA POPULAR (Associació de Jubilats i Pensionistes de la Palma d'Ebre)
MARATÓ D'ACTIVITATS PER LA MARATÓ: un campionat de super slot, futbolí, ping-pong, berenar popular i escala en hi-fi (Diables Mussols Sokarrats, l'Associació de Dones del poble i la revista Lo Mussol)

RASQUERA
JORNADA SOLIDÀRIA: esmorzar solidari, jocs populars i bingo (Associació de Joves de Rasquera)

RIBA-ROJA D'EBRE
BINGO POPULAR (Associació de Dones Riba-Roja d’Ebre)

TIVISSA
6a CURSA DE MUNTANYA DE TIVISSA (Extrem Team Tivissa)

LA TORRE DE L'ESPANYOL
DEGUSTACIÓ DE PASTISSOS (Associació de Dones la Bassa d'Oli)

VINEBRE
TÓMBOLA BENÈFICA (Ajuntament de Vinebre)

905 11 50 50
http://www.tv3.cat/marato/

Barça imparable

2011-12-11T12:55:00.003+01:00

Aquest Barça continua donant alegries a l'afició. La mostra del seu compromís amb el futbol i amb el club és innegable. Les seves possibilitats són imparables. Ahir demostrant al camp del màxim rival la seva capacitat de reacció i un futbol constructiu.

RMD 1 - FCB 3

Aquest matí de diumenge és ideal per fer una ullada a les portades dels diferents mitjans de comunicació. Tots ells transmeten la superioritat d'un Barça imparable.

EL PUNT AVUI: Un altre bany
ARA: Aquests mai fallen
LA VANGUARDIA: Cop d’autoritat
EL PERIÓDICO: Un altre bany
EL 9: De Madrid al cel
VILAWEB: El Barça es menja el Madrid (de nou)
MUNDO DEPORTIVO: Golpe de campeón
SPORT: ¡Héroes!
EL PAÍS: El Barça de Guardiola sigue siendo el rey
AS: Ganó el mejor
MARCA: Poco Madrid, mucho Barça
LA GAZZETTA SPORTIVA: Mou si illude poi crolla, Super Barça, Liga riaperta
CORRIERE DELLO SPORT: Mou, il Barça è un incubo
L’ÉQUIPE: Inégalable
A BOLA: O banho do costume
RECORD: Cataláes gelam Bernabéu
CLARÍN: Barcelona otra vez armó una fiesta en el Bernabéu
OLÉ: Pep show boys

Aportacions a la dansa catalana 2009

2011-12-09T16:31:00.005+01:00

A la tardor de 2009 l'Esbart Català de Dansaires va dur a terme la segona edició de les "Aportacions a la dansa catalana", una trobada on es dóna cabuda a tot tipus d'intervenció, col·laboració, estudi, treball, dinamització... en matèria de dansa tradicional catalana.

Arran d'aquella jornada, on s'hi van comptar quinze aportacions, s'ha editat el recull de les diferents experiències i treballs, que recentment s'ha presentat públicament.

Els treballs presentats engloben un ampli ventall representatiu de diferents indrets de la geografia catalana.

Aquesta és la relació de textos que s'hi poden trobar:

La bolangera i el ball del Rossinyol de Manresa (Una experiència per obrir la dansa a tothom) de Joan M. Miquel.

Els fons musicals de l'Esbart Català de Dansaires. LEs primeres instrumentacions per cobla i orquestra de Joan Gómez i Soriano.

Renovació del Ball de la Coca de Sant Llorenç de Morunys de Gilbert López.

Endansa.cat/endansa.tv. Associació per la innovació a la cultura catalana de Jordi Fosas.

L'Esbart Santa Tecla, i el procés de construcció del seguici popular de Santa Tecla de Jaume Guasch i Rosa Llorach.

L'arxiu de músiques i danses d'en Salvador Torrent Masip de Sílvia Cassú.

Les danses de Torelló d'Àngel Marginedas i M. Àngels Verdaguer.

El Ball Pla que es balla a Capellades de Jordi Castellví i Girbau.

La tradició de la Jota en la festa de Sant Antoni d'Ascó de Josep Maria Raduà i Serra.

Coneixença de Joan Amades. El Ball del Mocador de Bot de Josep Bargalló i Badia.

La dansa catalana. Arxiu d'imatges del museu etnològic de Barcelona de Gustau Molas.

El Ball de la Bola de Sabadell de Montserrat Capdevila.

Els balls del Toc d'Inici de les festes de la Mercè de Barcelona de Xavier Cordomí.

Ball de Rams d'Hostafrancs de Toni Cruz.

III Concurs de treballs de recerca sobre la Ribera d'Ebre

2011-12-06T18:52:00.004+01:00

El CERE ha convocat el III Concurs de treballs de recerca de batxillerat sobre la Ribera d’Ebre 2012 al qual pot optar l’alumnat que hagi elaborat el seu treball en el curs 2011-2012.
Els treballs presentats hauran de tenir el vistiplau de la direcció del centre educatiu que els proposi.
En la valoració dels treballs presentats el jurat tindrà en compte:
- El rigor i tractament científic i/o humanístic en el desenvolupament del tema del treball.
- L’originalitat en el plantejament del tema i en la metodologia emprada.
- La capacitat per resoldre els problemes presentats, la idoneïtat de les fonts
d’informació i l’ús d’aquestes.
- L’estructuració adequada del treball escrit, la presentació dels materials i l’ús
adequat de recursos gràfics i multimèdia.
- L’ús adequat de la llengua catalana i la capacitat de síntesi.
- La contribució a la millora del coneixement d’aspectes relacionats amb el territori de la Ribera d’Ebre, tant en l’àmbit local com comarcal.

S’atorgarà un premi al guanyador/a (una beca del CERE en una categoria
especial juvenil per valor de 300 € i la subscripció a l’entitat durant dos anys) i dos premis més de reconeixement (un detall d’agraïment i la subscripció a l’entitat durant dos anys). Per la seva banda, els tutors de l’alumnat guardonat rebran un diploma acreditatiu de reconeixement.

Per facilitar la difusió dels treballs guanyadors, els autors cediran al CERE el dret a portar a terme la publicació del treball i la seva comunicació pública per la xarxa Internet. En qualsevol cas, en la difusió s’indicarà el nom i cognoms i població de l’autor/a, el nom i la població del centre de secundària que ha presentat el treball i el del tutor de recerca corresponent. Els treballs guanyadors i amb reconeixement es podran consultar al web del CERE.

El termini final d’admissió dels originals a la seu del CERE serà el 15 de març de 2012

El lliurament dels premis es farà durant el mes de maig de 2012 a la seu del CERE

El certamen que organitza el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre compta amb el suport del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i de l’ajuntament de Flix.

Cavall fort 50 anys

2011-12-06T12:39:00.004+01:00

Cavall Fort, la revista infantil i juvenil catalana per excel·lència, adreçada especialment per xiquets i joves d'entre 9 i 15 anys, està de celebració. Concretament està celebrant els 50 anys de vida. Està celebrant que cada quinze dies des de fa mig segle arriba a moltes llars i convida els seus membres a llegir històries i aventures, a aprendre i descobrir noves coses, a riure amb els seus espais d'humor, a concursar... A més, sempre hi podràs trobar interessants propostes d'activitats.
Per molts les aventures d'Ot el bruixot o de Jep i Fidel ja formen part del nostre imaginari de quan érem petits.
Per cert que aquest 2011 Cavall Fort ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Cultura per la seva tasca de projecció social de la llengua catalana.
En recordar la tasca de Cavall Fort és inevitable pensar en cançons que també han format part d'aquest imaginari infantil dels de la generació anterior al Club Super 3.

L'ull de bronze

2011-12-06T12:05:00.001+01:00

L'ull de bronze va ser l'obra guanyadora del XXVIII Premi de Narrativa Ribera d'Ebre que convoca l'ajuntament de Vinebre en col·laboració amb d'altres administracions i institucions. L'obra, que es va presentar en el transcurs de la festa major de Vinebre del passat mes d'agost, és de l'escriptor Albert Güell Juanola (Barcelona, 1964)
Com succeeix a moltes de les obres d'aquest autor, l'art hi té un paper destacat, i sobretot la relació que les persones mantenim amb l'art, les reflexions que evoca la relació art-vida.
A L'Ull de bronze són tres els personatges (Amat, Pauline i Martí) sobre els quals gira la trama que es situa entre Tossa de Mar, el Mediterrani i París.

Aquesta és la sinopsi que se'n pot llegir a la contraportada:

L'Amat Torrentera és un escultor que cerca l'èxit. Però l'èxit és una circumstància que no tothom entén igual. L'Ull de bronze narra la duresa del camí que segueix l'artista vers un èxit del qual ho ignora tot, fins i tot, en cas d'existir, l'aparença.
A les pàgines d'aquesta narració, l'Amat, la Pauline i en Martí, tres individualitats que, malgrat tot, comparteixen l'existència, trenen, des de les seves particulars accepcions d'art, d'amor i d'èxit, una reflexió sobre el poder de l'art en l'ésser humà.

La Sirga 59

2011-12-02T20:58:00.003+01:00

Ja pot consultar-se el darrer butlletí informatiu de l'any del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, La Sirga 59. En aquesta publicació es recull informació del Premi Bladé 2011 i de diferents activitats realitzades en el darrer trimestre com la 2a Festa de la Jota o la III Jornada Carmel Biarnés, així com una agenda amb les properes activitats previstes.

Clicant sobre el logo, s'obrirà l'exemplar en pdf.

Què en fèiem, de la brossa?

2011-11-29T19:55:00.003+01:00

El divendres 2 de desembre, a les 19 hores, a l'antic Hospital d'Ascó, tindrà lloc la inauguració de l'exposició Què en fèiem, de la brossa? Els antics abocadors de residus de la comarca de la Ribera d'Ebre.
L'exposició romandrà oberta fins el diumenge 11 de desembre amb el següent horari: de 18 a 20 hores (dies feiners), de 11 a 13 hores i de 18 a 20 hores (dies festius).
Està organitzat pel Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE), la Càtedra DOW-URV de Desenvolupament Sostenible i l'ajuntament d'Ascó. Hi col·laboren el Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili i el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre.
L’exposició consta d’una dotzena de “rollers” que mostren la situació dels abocadors abans de l'entrada en funcionament del primer dipòsit controlat de residus municipals de la Ribera d’Ebre situat al terme municipal de Tivissa (1994) i imatges a l’actualitat, acompanyades de textos explicatius breus.
Aquesta exposició és fruit d'un treball de recerca encapçalat per Òscar Saladié i que va comptar amb el recolzament de l'Institut Ramon Muntaner i el CERE.Entre els objectius d'aquest treball hi havia analitzar l'estat actual dels emplaçaments que havien acollit els antics abocadors i difondre la seva existència per tal de conscienciar la població sobre la problemàtica dels residus i de la importància de fer-ne una gestió adequada.

Fira de Nadal i Mostra del Cava 2011

2011-11-28T18:45:00.000+01:00

Programa Imago Mundi 2011

2011-11-26T18:53:00.000+01:00

El dissabte 3 de desembre tindrà lloc al Casal Municipal de Móra la Nova la quarta edició de la Jornada Imago Mundi que organitza la Secció d’Impuls Social del CERE i l’Ajuntament de Móra la Nova.

Aquesta edició s'acosta a l'actualitat emb el suggerent títol de "Ciutadans indignats: oportunitats i riscos de la resposta institucional" per debatre el nou escenari que s'ha esdevingut amb el 15-M i el paper que estan jugant aquests sectors socials que es troben sota el paraigües dels indignats. En paraules dels organitzadors, "la jornada d’enguany pretén oferir arguments per albirar l’impacte que podem esperar de la implementació de polítiques dirigides a apaivagar la indignació ciutadana".

Aquest és el programa:
16.30h Recepció dels assistents
16.45h Benvinguda a càrrec del Sr. Ferran Bladé, alcalde de Móra la Nova, Sr. Jordi Jardí, president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, i Sra. Àngels Pérez, presidenta
del CERE
17.00h “Propostes ciutadanes des del moviment 15M: de l’escala local a la global’’
a càrrec del Sr. Ivan Miró, sociòleg
17.45h Pausa cafè
18.00h “Moviments vinculats a la indignació ciutadana i canvis en la qualitat democràtica” a càrrec del Sr. Josep Redorta, advocat i doctor en psicologia social
18.45 h Taula rodona entre els ponents oberta a la participació del públic
19.15 h Clausura a càrrec de la Sra. Cristina Lasala, regidora de Cultura de Móra la Nova,
i del Sr. Francesc Sanahuja, cap de la Secció d’Impuls Social del CERE
Clourà l’acte el Sr. Miquel Esteve, escriptor, que ens oferirà un text especial per a l’ocasió.

Senador Montilla

2011-11-25T18:58:00.004+01:00

Tot sembla indicar que la propera setmana el Parlament de Catalunya, a proposta del PSC, convertirà José Montilla en senador per designació autònomica. Personalment no crec que sigui la decisió més encertada que podia prendre tant el PSC com el propi Montilla.

Per qüestions d'edat no es pot comparar Montilla amb els expresidents Tarradellas, Pujol i Maragall, que van optar per la retirada de la política institucional.

Però tot i això, que Montilla continuï la seva trajectòria política al Senat espanyol és una forma de devaluar la figura del President de Catalunya com el d'una comunitat autònoma més. Per què a més... tot i que el Senat és la cambra de representació territorial, voleu dir que hi pintarà gaire cosa el nostre expresident?

Finalment, estarà donant la raó a aquells que li havien criticat que arribar a la presidència de la Generalitat era un parèntesi en el llarg recorregut polític de Montilla, que per cert va arribar de Madrid fent de ministre i se'n torna com a senador.

Tant que li havia costat a la maquinària propagandística del PSC de fer-nos parlar del "President Montilla" en les passades eleccions nacionals, i resulta que finalment li acabarem dient "Senador Montilla".

20 anys sense Freddie Mercury

2011-11-24T22:14:00.003+01:00

Fa 20 anys de la mort de Freddie Mercury, el líder de Queen, el grup britànic de rock que malgrat passin els anys, continua sent un referent musical i les noves generacions van multiplicant els seus seguidors. Moltes de les seves cançons han esdevingut tot un clàssic. N'hi ha que mai han deixat de sonar. Per això, en un dia com avui, triar-ne una resulta una mica difícil.

La jota d'Ascó a les Aportacions a la dansa catalana 2009

2011-11-23T19:07:00.000+01:00

El dijous 24 de novembre es presentarà a la Sala d'Actes de la Casa dels Entremesos (Plaça Beates 2, Barcelona) l'obra Aportacions a la dansa catalana 2009, obra dels autors Xavier Cordomí, Joan Manel Miquel, Joan Gómez, Gilbert López, Jordi Fosas, Jaume Guasch, Rosa Llorach, Silvia Cassú, Àngel Marginedes, M. Àngels Verdaguer, Jordi Castellví, Josep M. Raduà, Josep Bargalló, Gustau Molas, Montserrat Capdevila i Antoni Cruz, que van exposar el seu treball en la jornada del mateix nom realitzada el 28 de novembre de 2009. Aquesta jornada, així com la publicació dels treballs presentats, ha anat a càrrec de l'Esbart Català de Dansaires.

Per la meva part, vaig tenir l'ocasió de participar en l'activitat amb el treball "La tradició de la jota en la festa de Sant Antoni d'Ascó". Ara veurà la llum en aquest volum.

Resultat electoral del 20-N a Ascó

2011-11-21T18:39:00.003+01:00

Les eleccions a Ascó han deixat uns resultats reflecteixen a grans trets la distribució que s’ha donat a la resta del país. Així CiU ha recuperat la primera posició que va perdre l’any 2004 mentre que el PSC ha tingut un retrocés important després que a les generals de 2004 i 2008 va tenir uns resultats espectaculars.
La participació ha baixat moltíssim, més d’un 12 per cent si prenem com a referència la radiografia electoral de març de 2008 en què es va superar el 75 % de participació.

En el Congrés, la participació s’ha situat en el 64’01%.

Cens 1.356
Votants 868 64’01 %
Abstenció 488 35’99 %
Vots nuls 31 3’57 %
Vots en blanc 13 1’55 %

CiU 301 35’96 %
PSC-PSOE 233 27’83 %
PP 158 18’87 %
ERC-RI.cat 66 7’88 %
ICV-EUiA 31 3’70 %
Altres 35 4’11 %

CiU experimenta una pujada com ocorre a la resta de Catalunya amb més de deu punts percentuals, mentre que el PSC perd la meitat dels vots, quan precisament l’any 2008 va assolir més del 50% dels vots, el seu rècord electoral en tota l’etapa democràtica
El PP, gran triomfador a Espanya, puja 8 punts i consolida el tercer lloc que en altres ocasions havia estat en mans d’ERC
ERC-Reagrupament ha disminuït el nombre de paperetes que ha provocat que hagi tingut una lleu pèrdua en percentatge de vot.
Finalment ICV-EUiA triplica els seus vots tot i que no representa ni el 4% del total.

En el Senat, la participació es situa en el 62’39%.

Cens 1.356
Votants 846 62’39 %
Abstenció 510 24’41 %
Vots nuls 56 6’62 %
Vots en blanc 46 5’82 %

Ferran Bel 306 38’73 % CiU
Jordi Sendra 286 36’20 % CiU
Rosanna Camps 277 35’06 % CiU
Joan Sabaté 230 29’11 % PSC-PSOE-ICV-EUiA
M. Jesús Sequera 218 27’59 % PSC-PSOE-ICV-EUiA
Anton Ferré 215 27’21 % PSC-PSOE-ICV-EUiA
Judith Heras 133 16’83 % PP
Misericòrdia Bonfill 124 15’69 % PP
Adolfo Criado 121 15’31 % PP
Jordi Cartanyà 67 8’48 % ERC-RI.cat
Maria Grau 57 8’47 % ERC-RI.cat
Felip Garcia 46 8’26 % ERC-RI.cat

El Castellet de Banyoles

2011-11-19T19:54:00.002+01:00

Aquest dissabte s'ha clausurat el II Congrés Internacional Ibers de l'Ebre que s'ha realitzat a Alcanyís des del passat dimecres, fent la cloenda avui mateix a Tivissa amb una visita al Castellet de Banyoles.
Aquest Congrés ha agafat el relleu les Jornades d'Arqueologia realitzades a Tivissa el 2001 amb una nova trobada que ha aplegat una temàtica i una zona d'estudi similars.
Cal dir que els que hem pogut assistir a la cloenda d'avui a Tivissa hem pogut gaudir d'una interessant visita pel recinte del Castellet de Banyoles amb explicacions amenes i amb informació de les novetats o de les hìpòtesis plausibles amb què treballen els investigadors.

La Ribera d'Ebre al Congrés de Cultura i Territori

2011-11-18T19:40:00.004+01:00

La setmana vinent, entre el 23 i el 25 de novembre, tindrà lloc a Vinaròs el III Congrés de Cultura i Terrritori a les comarques de la Diòcesi de Tortosa amb ponències, taules rodones i comunicacions des de perspectives i àmbits molt diversos.
Voldria remarcar especialment les comunicacions que presentaran uns bons amics al llarg del divendres.
Així, Josep Maria Pros, de Vinebre, defensarà durant 15 minuts la comunicació “Ascó als grafits de Chinon? Desxifrant l’enigma templer” en la qual apunta la relació entre la flor de lis que apareix a l’estela de les Tres Cultures d’Ascó i el primer ideograma dels grafits que hi ha a la fortalesa francesa de Chinon, arran precisament, de la primera relació que hi va establir Carmel Biarnés als anys vuitanta.
Això serà a partir de les 9 del matí, en la qual coincidirà amb una altra comunicació en la qual el tram del riu Ebre català, i la Ribera d’Ebre en particular, tindran protagonisme de la mà del flixanco Josep Antoni Collazos, qui juntament amb Eva Castellanos han treballat abastament en els darrers temps “El camí de sirga”.
Finalment, per la tarda, en la franja de 16 a 17 hores, l’ amic Biel Pubill, d’Ascó, tornarà a mostrar el seu entusiasme i interès en el món lúdic a través d’una ullada al joc de les Terres de l’Ebre del primer quart de segle XX a partir de l’obra literària i memorialista dels escriptors ebrencs. Això serà amb la comunicació “Jugant riu avall”
Tot i remarcar aquestes tres participacions, el Congrés és preveu molt interessant per la quantitat de comunicacions presentades i per la varietat dels temes proposats.

Enxaneta

2011-11-17T11:25:00.001+01:00

Avui fa un any que es van declarar els castells patrimoni de la humanitat. Avui també es començarà a projectar en diferents sales de cinema el documental Enxaneta en 3D produït per Televisió de Catalunya. Aquí en teniu un petit tast.

Bases del VII Premi de Poesia Joan Perucho “Vila d’Ascó”

2011-11-16T18:37:00.000+01:00

Poden presentar-se a aquest premi obres de poesia escrites en llengua catalana. Els treballs han de ser inèdits i no han d’haver estat guardonats en altres certàmens literaris, ni han d’estar compromesos en tràmits de publicació amb cap editorial o presentats en altres premis pendents d’adjudicació. Un cop presentats, els treballs no podran ser retirats del premi fins que s’hagi fet públic el veredicte del jurat.

El tema i la forma són lliures. Els treballs han de tenir una extensió habitual d’un llibre de poesia, escrits a doble espai.

Els originals han d’estar signats per l’autor/a. Es presentaran 6 còpies, a una cara i amb els fulls numerats. S’adjuntaran les següents dades de l’autor/a: nom i cognoms, núm. DNI, data de naixement, domicili, telèfon i adreça electrònica. També s’adjuntarà fotocòpia del DNI. No s’admetran pliques.

Els treballs s’enviaran per correu certificat o bé es presentaran personalment a l’Ajuntament d’Ascó: Regidoria de Cultura, c/ Hospital, 2; 43791 - Ascó.

El termini d’admissió conclourà el dia 10 de gener de 2012.

El premi consistirà en un objecte artístic creat per l’artista Antoni Tàpies, més una dotació de 2.400 euros (sobre els quals s’efectuaran les retencions fiscals corresponents en concepte de drets d’autor) i la publicació en edició comercial dins la col·lecció de poesia Mitilene, d’Editorial Meteora.

El premi podrà ser declarat desert, si així s’estima convenient.

El jurat es reserva el dret d’interpretar aquestes bases en cas de dubte o decidir sobre qualsevol contingència que no hagi estat prevista.

El veredicte del jurat serà inapel·lable i es donarà a conèixer públicament en un acte de lliurament del premi que se celebrarà durant el mes de maig a Ascó.

L’Ajuntament d’Ascó accedirà a la propietat de les obres premiades. Els treballs no premiats podran ser retirats de l’Ajuntament en un termini de trenta dies després de l’acte de la concessió del premi. Si no han estat retirats en el termini assenyalat, serà entès que els autors/es renuncien als respectius originals. No s’assumiran responsabilitats per pèrdues o deterioraments.

L’Ajuntament es reserva el dret de donar a conèixer la relació de participants en aquesta convocatòria.

La participació en aquest premi suposa la total acceptació de les bases.

Bases del XXIV Premi Literari Vila d’Ascó

2011-11-15T18:22:00.002+01:00

L’Ajuntament d’Ascó convoca un concurs literari, en la modalitat narrativa, amb les següents bases:

El tema és lliure.

Poden presentar-se a aquest premi obres escrites en llengua catalana. Els treballs han de ser inèdits i no han d’haver estat guardonats en altres certàmens literaris, ni han d’estar compromesos en tràmits de publicació amb cap editorial o presentats en altres premis pendents d’adjudicació. Un cop presentats, els treballs no podran ser retirats del premi fins que s’hagi fet públic el veredicte del jurat.

Els treballs han de tenir una extensió entre 175 i 225 pàgines d’uns 2.100 espais (30 línies de 70 caràcters). Han de portar el títol a la portada i no poden estar signats.

Els i les concursants presentaran 2 còpies, a una cara i amb els fulls numerats. S’acompanyaran d’un sobre tancat amb el títol de l’obra. Al seu interior, hi constaran les següents dades de l’autor/a: nom i cognoms, núm. DNI, data de naixement, domicili, telèfon i adreça electrònica. També s’adjuntarà fotocòpia del DNI.

Els treballs s’enviaran per correu certificat o bé es presentaran personalment a l’Ajuntament d’Ascó: Regidoria de Cultura, c/ Hospital, 2; 43791 - Ascó.

El termini d’admissió conclourà el dia 10 de gener de 2012.

Dotació: 3.600 euros (sobre els quals s’efectuaran les retencions fiscals corresponents en concepte de drets d’autor) i la publicació del llibre per part de Cossetània Edicions.

El premi podrà ser declarat desert, si així s’estima convenient.

El jurat es reserva el dret d’interpretar aquestes bases en cas de dubte o decidir sobre qualsevol contingència que no hagi estat prevista.

El veredicte del jurat serà inapel·lable i es donarà a conèixer públicament en un acte de lliurament del premi que se celebrarà durant el mes de maig a Ascó.

L’Ajuntament d’Ascó accedirà a la propietat de les obres premiades. Els treballs no premiats podran ser retirats de l’Ajuntament en un termini de trenta dies després de l’acte de la concessió del premi. Si no han estat retirats en el termini assenyalat, serà entès que els autors/es renuncien als respectius originals. No s’assumiran responsabilitats per pèrdues o deterioraments.

L’Ajuntament es reserva el dret de donar a conèixer la relació de participants en aquesta convocatòria.

La participació en aquest premi suposa la total acceptació de les bases.

Camí de sirga Móra d'Ebre-Ascó

2011-11-14T20:24:00.005+01:00

Diumenge al matí, des de l'Associació Cultural Lo Llaüt, es va organitzar una sortida a peu pel camí de sirga en el tram que transcorre per Móra d'Ebre, Garcia i Ascó.

Uns catorze quilòmetres que et permeten gaudir d'unes vistes esplèndides de les formes que deixa l'Ebre en el seu pas per la comarca, els espais naturals que genera, el contrast del color verd, els conreus de vinya, olivera i ametllers... i el Pas de l'Ase que esdevé una atalaia magnífica de l'entorn.

Foto: AURORA SERRANO

XV Premi d'Assaig Artur Bladé i Desumvila

2011-11-13T18:46:00.002+01:00

El periodista i escriptor Xavier Garcia i la historiadora i professora Loreto Meix han estat guardonats amb el XVè Premi d’Assaig Artur Bladé i Desumvila amb els treballs "Carmel Biarnés d’Ascó: una aproximació biogràfica" i "Santiago Costa, el poeta de la pedra (1895-1984)", respectivament. El veredicte es va donar a conèixer en un acte que es va celebrar ahir dissabte 12 de novembre al Casal del Maig de Garcia i que va aplegar unes 150 persones.

Aquesta és la primera ocasió que el Premi d’Assaig instituït pel Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE) el 1983 lliura el premi ex aequo i guardona dos treballs en una mateixa edició atesa la qualitat i l’interès de les obres així com per la contribució que fan al coneixement i la difusió de l’obra i la personalitat d'aquests dos il·lustres riberencs.

Sortida pel camí de sirga

2011-11-10T19:02:00.004+01:00

L'Associació Cultural Lo Llaüt organitza una sortida a peu el proper diumenge 13 de novembre pel camí de sirga. El recorregut serà des de Móra la Nova fins a Ascó. El desplaçament fins a Móra la Nova serà amb el tren que surt a les 8.15h del matí des de l’estació d’Ascó, la resta de recorregut és realitzarà a peu.
Cal portar esmorzar i es preveu que la sortida duri unes quatre hores.

Compte enrere al 20-N

2011-11-04T19:39:00.001+01:00

Comença la campanya electoral d'unes eleccions espanyoles en què dóna la sensació que tot el peix ja està venut. Les enquestes són tossudes i marquen unes tendències des de fa molt de temps que sembla difícil que puguin variar. Tot i que aquesta suposada certesa del resultat pot acabar desmotivant els electorats dels diferents partits, o bé perquè ja s'ho veuen guanyat, o bé perquè creuen que no hi ha res a fer, o bé perquè els de casa nostra consideren que a Madrid no se'ns hi ha perdut res. Però bé, sigui com sigui, el 20-N estem cridats a renovar el Congrés dels Diputats i el Senat del Parlament espanyol.
A la comarca de la Ribera d’Ebre hi ha un total de 17.561 electors cridats a les urnes, dels quals 17.101 censats en algun dels municipis de la comarca, i 460 amb residència fora de l'Estat espanyol.

Aquesta és la distribució per pobles (incloent els riberencs que viuen a l'estranger):

Ascó – 1.372
Benissanet – 836
Flix – 3.193
Garcia – 455
Ginestar – 643
Miravet – 586
Móra d’Ebre – 4.011
Móra la Nova – 2.241
La Palma d’Ebre – 342
Rasquera – 647
Riba-roja d’Ebre – 1.038
Tivissa – 1.364
La Torre de l’Espanyol – 485
Vinebre - 348

TOTAL Ribera d'Ebre - 17.561 electors

Font: Oficina del Censo Electoral

L'exposició Aigua a Vinebre

2011-11-04T18:49:00.007+01:00

Aquest cap de setmana es podrà visitar a Vinebre l'exposició Aigua, que va ser presentada fa unes setmanes a Ascó en el marc de la Jornada Carmel Biarnés. D'aquesta manera comença un itinerari per diferents poblacions (properament es podrà visitar a Garcia i a Móra la Nova) que esperem que la faci viatjar pels diferents pobles de la comarca, i també, com no, per altres contrades veïnes.

***

Inauguració de l'exposició Aigua,
presentada per Biel Pubill

5 de novembre, 18h
Ca Don Joan, Vinebre

A continuació concert amb el duet de guitarra
Panebianco & Del Monaco (música llatina instrumental)

Taller de memòria oral a Móra d'Ebre

2011-11-04T18:32:00.000+01:00

Dissabte, 5 de novembre de 2011 – 16.00 h

Auditori de l’Escola de Música i Dansa
(Pl. de la Cultura, 1) – MÓRA D’EBRE

Món propi, música tradicional i popular de la Ribera d’Ebre
Conversa entorn a la recerca de la música de tradició oral dirigida per Robert Faltus

Organitza:
Escola Municipal de Música i Dansa de Móra d'Ebre
Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre
Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana
Institut Ramon Muntaner

Els mandarins

2011-11-02T00:19:00.000+01:00

Els mandarins és un llibre d'un centenar de pàgines que ha escrit el periodista de dilatada trajectòria Rafel Nadal, que actualment escriu a La Vanguardia. Aquesta obra pretén aproximar-nos a la personalitat de diferents figures que han ostentat o encara ostenten poder, ja sigui polític o econòmic. A partir de les pròpies experiències del periodista, més aviat, a tall d'anècdota, mostra la seva particular visió, algun detall, alguna circumstància... que pretén mostrar una altra cara del personatge.
Entre "els mandarins" que hi apareixen hi ha els presidents Pujol, Maragall i Montilla, polítics espanyols com Zapatero, Rajoy i Rubalcaba, fins i tot el rei de les Espanyes i els prínceps, escriptors com Pla, etc. En total divuit figures que són disseccionades i mostrades sense la màscara.
Tot plegat, l'òptica personal del poder per part d'un periodista que pot apropar-se al poder tot just perquè ha compartit estones amb aquests personatges. En fi, potser perquè també forma part de l'elit del poder com a líder d'opinió (columnes en premsa o participació en tertúlies) o responsable de mitjans de comunicació.

Premsa danesa

2011-11-01T15:08:00.001+01:00

En aquesta ocasió ha estat l'Àngels qui ha fet la seva aportació a la col·lecció de premsa estrangera amb dos exemplars de diaris de Dinamarca.
Hi ha el Berlingske, un diari degà amb més de 200 anys d'història (va ser fundat el 1749). La curiositat de la capçalera és que porta el nom del seu fundador, Ernst Henrich Berling, i significaria "la fulla del senyor Berling". Precisament és un dels diaris de major difusió del país juntament amb Jyllands-Posten, publicació editada a Aarhus, i s'anuncia com el "diari del matí" (Morgenavisen).

Congrés Internacional "Els jocs en la història"

2011-10-31T15:10:00.001+01:00

Els dies 18 i 19 de maig de 2012 tindrà lloc a Móra la Nova, Móra d’Ebre i Ascó el congrés de cloenda del cicle “Els jocs en la història. 2008-2012”. Aquest cicle ha constat de quatre jornades, que s’han dut a terme anualment en diverses poblacions de Catalunya:

2008. Les societats a través del joc. Tàrrega
2009. Espais de jocs: patrimoni, turisme i festa. Tarragona
2010. Cultura material i immaterial en el joc. Figueres
2011. Els jocs i la interculturalitat. Berga

El congrés vol donar una visió ampliada del tractament i dels materials que, entorn dels jocs, s’han presentat en les jornades anteriors. Es pretén que esdevingui el fòrum aglutinador dels investigadors de centres d’estudis, del món universitari i d’altres procedències, interessats en el coneixement dels jocs tradicionals i del món lúdic dels territoris de parla catalana i d’arreu d’Europa, en qualsevol enfocament disciplinari, facilitant-los la presentació, en formats diversos, de les seves recerques i de les seves experiències d’aplicació –en l’ambit educatiu, lúdic-festiu, patrimonial, turístic, etc.-.

Organitzen:
Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Institut Ramon Muntaner, Ajuntament de Móra la Nova, Ajuntament d’Ascó i Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya

Col·laboren:
Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre, Ideologies i Societat a la Catalunya Contemporània-URV, INEFC Lleida, Associació Europea de Jocs i Esports Tradicionals, Pla Català d’Esport a l’Escola de les Terres de l’Ebre, Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Museu de les Terres de l’Ebre, Escola Catalana de l’Esplai, Associació Cultural Lo Llaüt d’Ascó i Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre.

ÀMBITS TEMÀTICS
1.- Els jocs en el segle XXI: noves tecnologies i educació.
2.- Jocs, comunitat, turisme i festa.
3.- Les dimensions patrimonials del joc: cultura material i cultura immaterial.
4.- Comunicacions de temàtica lliure.

TERMINIS DE LLIURAMENT DE PROPOSTES PER A COMUNICACIONS, PÒSTERS I AUDIOVISUALS:
Extensió de resums de comunicacions i pòsters: màxim de 300 paraules
Presentació dels resums: fins el 29 de febrer de 2012
Presentació dels textos definitius: fins al 30 de març de 2012

El congrés està reconegut pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya com a activitat de formació permanent adreçada al professorat no universitari.

La Ribera d'Ebre i el corredor mediterrani

2011-10-30T15:34:00.006+01:00

Les darreres setmanes -per no parlar de mesos o anys- s'ha estat pendent dels traçats prioritaris que havia d'anunciar la Comissió Europea per configurar la xarxa de transport ferroviari europeu per la propera dècada, i per tant, susceptibles de rebre suport econòmic des d'instàncies comunitàries.
Catalunya tenia l'interès posat en què el corredor mediterrani -que recorre el litoral mediterrani fins a Algesires- fos declarat prioritari. El 19 d'octubre es va fer l'esperat anunci. El corredor mediterrani havia estat admès. De totes maneres, veient el traçats prioritaris que el govern espanyol havia presentat i que la Comssió Europea havia admès, tot plegat sembla un "cafè para todos" pel munt de corredors i ramals que creuen la península Ibèrica.
Precisament la proposta de la Comissió incloïa la unió del corredor mediterrani amb Saragossa per un ramal que ha de transcórrer per la línia Reus-Casp-Saragossa i que creuaria la nostra comarca. Sembla que això ja no està tan clar i la societat civil i les institucions polítiques lleidatanes estan actuant com a lobby per tal que el ramal fins a Saragossa creuï les terres de ponent.

Davant aquesta situació, el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre ha aprovat aquesta setmana una moció en què reclama que la línia ferroviària que passa per casa nostra sigui un ramal del corredor. La proposta aprovada per unanimitat sorgeix d'una moció presentada pel grup d'ERC-AM on es reclama a les administracions pertinents que "la línia que uneix Saragossa amb Tarragona esdevingui un ramal del corredor mediterrani" i també que "s'adapti aquest recorregut a l'ample de via internacional amb la instal·lació d'un tercer rail"

És en decisions com aquestes on cal que prevalgui el reequilibri territorial que polítics de tots colors utilitzen a tota hora, però que no sempre es plasma a la realitat. Demogràficament som una zona poc important, és cert. Que la diversificació industrial encara és un miratge, també és cert. Però potser amb impactes positius com aquest serem capaços de capgirar la realitat.

Macià contra Companys

2011-10-29T22:50:00.007+02:00

Aquesta setmana TV3 ha emès la pel·lícula 14 d'abril. Macià contra Companys dirigida per Manuel Huerga i amb guió de Toni Soler. Fermí Reixach i Pere Ponce són els actors que encarnen les figures dels presidents Macià i Companys, respectivament.

La pel·lícula narra els tres dies cabdals de la proclamació de la República a Barcelona, explicat com una ficció televisiva en format de documental. És així com si d'un 30 minuts de l'any 1932 es tractés, hi ha un seguit de protagonistes d'aquelles jornades que testimonien el que va succeir, en primera persona. Entremig es van intercalant fragments d'aquells tres dies (del 14 al 17 d'abril de 1931)

Es tracta d'un bon producte televisiu, que ens acosta a un dels episodis més destacats de la història de Catalunya del segle XX. La pel·lícula mostra les relacions no sempre fluïdes entre els presidents Macià i Companys. Tots dos són protagonistes en la gestació de l'Esquerra Republicana de Catalunya, però formaven part del mateix projecte polític des de sensibilitats diferents.

Veient la pel·lícula, tot plegat et sembla vagament familiar: les disputes dins del catalanisme per veure quin eix cal prioritzar o la gradualitat amb què cal defensar l'autogovern català, però també les tensions pròpies de la relació amb els governs de Madrid. Vuitanta anys després estem al mateix lloc, i a més, amb una bona part dels polítics catalans que apliquen fidelment les instruccions que els arriben de Madrid.

25/10/2011 - TV3
Audiència: 438.000 espectadors
Quota de pantalla: 15'1%

A Garcia es lliurarà el XV Premi d'Assaig Artur Bladé

2011-10-28T20:46:00.007+02:00

El Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) juntament amb l'ajuntament de Garcia estan preparant l’acte de lliurament del XV Premi d’Assaig sobre la Ribera d’Ebre Artur Bladé i Desumvila que tindrà lloc el dissabte 12 de novembre al Casal del Maig de Garcia.

L’acte consistirà en l’obertura de l’exposició Aigua (19h), parlaments a càrrec de les autoritats (19'30h), parlament a càrrec de Vicenç Villatoro (19'45h), concert a càrrec de l’Orquestra Infantil de l’Escola Municipal de Música de Flix (20'15h), lliurament del XV Premi Artur Bladé Desumvila (20'45h), i en acabar desplaçament al Restaurant Pas de l’Ase acompanyats pels tabalers de Garcia, on se servirà un sopar a peu dret.

Cal confirmar assistència abans del 4 de novembre, enviant les dades personals i el telèfon de contacte al CERE a cere@riberadebre.org o trucant al 977 41 05 21. El preu del sopar és de 10 € per persona.

Imatge: http://www.panoramio.com/photo/48439390

Pau Casals a les Nacions Unides (1971-2011)

2011-10-24T00:14:00.001+02:00

Deixeu-me que us digui una cosa.
Sóc un català. Actualment, una província d’Espanya.
Però què va ser de Catalunya?
Catalunya va ser la nació més gran del món.
Us diré el perquè.
Catalunya va tenir el primer parlament, molt abans que Anglaterra. Catalunya va acollir els inicis de les Nacions Unides. Totes les autoritats de Catalunya al segle XI, es van trobar en una ciutat de França, que aleshores era catalana, per parlar de pau. Al segle XI. Pau en el món i en contra de les guerres, la inhumanitat de les guerres. Això era Catalunya.
Estic tan content, tan emocionat de ser aquí amb vosaltres...

PAU CASALS, seu de les Nacions Unides, 24 d’octubre de 1971

Creix la col·lecció de premsa

2011-10-23T19:21:00.007+02:00

Arran d’un viatge molt especial de Claudi i Maria Pilar, la col·lecció de premsa estrangera ha tingut unes aportacions prou significatives procedents de Grècia –d’indubtable actualitat econòmica en els darrers temps-, de Croàcia i finalment d’Itàlia.

Les capçaleres són Eleutherotupia i Kathimerini des de Grècia, de Croàcia són les publicacions Vecernji list i un setmanari dominical que porta per nom Nedjeljni Jutarnji.

Des d’Itàlia hi ha una publicació que té diferents edicions arreu del país alpí: Leggo, en aquest cas amb una edició de Venècia. Després els dos principals diaris d’informació del país, un d’ell editat a Milà, el Corriere della sera, i l’altre, La Repubblica, amb seu a Roma.
Finalment, no hi podia faltar l’esportiu La Gazzetta dello sport, tot un clàssic de la premsa italiana editat a Milà, que va aparèixer el 1896, i que és el més venut a Itàlia per sobre de la premsa generalista. Com a curiositat la publicació Il giornalle dell’arte, una abundant agenda mensual de tot allò que es pot veure, visitar o disfrutar a Roma.

Malpàs 72

2011-10-22T19:10:00.000+02:00

Un nou exemplar de la revista Malpàs ja és a les llibreries (núm. 72, de setembre de 2011) amb les seccions habituals i una portada dedicada a l'activitat del pal ensabonat que es va programar en motiu de la festa del riu durant la festa major. L'editoral d'aquest número recull un article del periodista Carles Capdevila en defensa de la llengua catalana arran de les darreres amenaces en el món de l'ensenyament.

Un bon gruix de la revista està dedicat al recull de la informació local i comarcal dels darrers mesos així com a les activitats de l'Associació Cultural Lo Llaüt. La festa major té un paper protagonista amb un recull d'imatges dels principals actes, o bé d'altres activitats realitzades al llarg de l'estiu com la baixada d'autos locos, l'Ascó Summer Festival o la Diada Nacional de Catalunya.

Finalment s'hi poden trobar les seccions habituals com el Racó literari, les propostes de la llibreria Can Solfa, l'espai de les Declaracions íntimes o l'I tu, què estudies?

Premsa de Portugal

2011-10-22T19:00:00.003+02:00

A la ville de... Barcelona!

2011-10-17T18:41:00.011+02:00

Fa vint-i-cinc que Samaranch va pronunciar les mítiques paraules "A la ville de... Barcelona!!". Precisament l'efemèride coincideix en el moment en què Tarragona, encara que en un abast diferent, ha aconseguit ser nominada per acollir la celebració dels Jocs del Mediterrani 2017.

Per Barcelona aquella nominació i l'èxit de l'esdeveniment del 92 va suposar un revulsiu per la ciutat, per posar-la encara més al mapa, per ser exemple del bon saber fer organitzant grans esdeveniments, per revolucionar l'urbanisme d'algunes zones de la ciutat... Potser va anar tan bé que durant massa anys es va viure d'aquells rèdits, i també de tant en tant cal saber reinventar-se. Així com poder ser la ciutat més cosmopolita del món començant, això sí, per la defensa de la catalanitat, com a nervi de la seva identitat.

Ara qui té el repte per davant és Tarragona. Segur que juntament amb les altres dotze subseus, serà capaç de generar la il·lusió entre la ciutadania perquè quan toqui, sigui un altre èxit, així com ser capaç de transmetre entusiasme en el recorregut fins allà. I de passada, posats a demanar, a veure si podem aconseguir que des de fora coneguin la realitat catalana.

Per acabar, com ha dit avui l'alcalde Ballesteros en un article: "Gràcies, i a treballar!"

La Sirga 58

2011-10-16T23:35:00.002+02:00

Aquests darrers dies ha tornat a aparèixer un nou número del butlletí informatiu del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, La Sirga 58. En aquesta publicació es recull la configuració de la Junta Directiva de l'entitat, així com un repàs a les activitats realitzades darrerament i aquelles que estan previstes en l'agenda per les properes setmanes.

Clicant sobre el logo, s'obrirà l'exemplar en pdf.

Tarragona 2017

2011-10-15T13:01:00.002+02:00

Tarragona organitzarà els Jocs del Mediterrani de l'any 2017.

Dos eren les ciutats que havien arribat a aquesta fase final: Alexandria i Tarragona. Finalment ha estat Tarragona qui s'ha imposat de forma ajustada (36 vots a 34) i acollirà un esdeveniment internacional al qual des de feia anys s'hi estaven dedicant esforços.

Aquests Jocs acullen esportistes de 24 països de les dues ribes del Mediterrani.

Mostra de Cant Coral a Ascó

2011-10-14T21:18:00.003+02:00

La Mostra de Cant Coral de la Ribera d'Ebre arriba a la seva XVIII edició amb la trobada que se celebrarà aquest diumenge 16 d'octubre a l'església de Sant Joan Baptista d'Ascó, a partir de les 19 hores.

Enguany es compta amb la participació de l’Orfeó Tivissà (dirigit per Manel Castellnou); la Coral Decibels (dirigida per Antony Doyle); el Cor l’Aubadera de Móra d’Ebre (dirigit per Robert Faltus) i l’Orfeó d’Ascó (dirigit per Anna Galcerà).
El concert de la mostra es clourà amb dos interpretacions a càrrec de totes les corals juntes que, sota la direcció d’Anna Galcerà, cantaran la cançó catalana Pirineu i el tradicional Cant de la Senyera.

Diumenge, Sant Galderic a Ascó

2011-10-14T21:06:00.005+02:00

Els pagesos de la Ribera d'Ebre, la Terra Alta i el Priorat tenen una cita anual per honorar el seu patró, Sant Galderic. La 19a edició d'aquesta trobada tindrà lloc a Ascó aquest proper diumenge 16 d'octubre.

La trobada s'iniciarà a les onze del matí amb la processó de la imatge del Sant fins a l'Església parroquial de Sant Joan Baptista. Després de la missa hi haurà els tradicionals concursos i jocs rurals com el xerrac a dues mans, estirada de corda per comarques, carreres de llum de ganxo, passar l'ou, tragos de vi, tast a cegues, pols... Completarà la proposta festiva ball i una paella popular.

Manifest del Correllengua 2011

2011-10-12T11:41:00.000+02:00

Existència i consciència: hi som, i sabem que hi volem ser

Tenim l'avantatge de ser-hi, i això ningú ens ho podrà negar. La constatació de la vida d'un poble és la seva pròpia existència, encara que això soni obvi, encara que sembli simple i absurd. No hi ha res més important que saber-se viu, perquè és precisament aleshores que podrem arribar a la consciència. I la consciència, això sí, m'atreviria a dir que ho és gairebé tot.
Hi ha dos tipus de consciència: la negativa i la positiva. La primera és la reacció al toc d'alerta que, per exemple, ens fa arribar la UNESCO: cada dues setmanes mor una llengua. És una afirmació terrible, però tan certa com la nostra existència. El coneixement d'aquesta notícia provoca una reacció, la consciència positiva, aquella que, davant d'una idea que pot perjudicar el nostre poble i qualsevol dels seus trets identitaris, fa que activem un sistema de protecció, basat, principalment, en una cultura de defensa. Per tant, una cultura agredida, minoritzada i sotmesa, que ha de sobreviure gràcies a la voluntat de la seva gent, lluny de la protecció que suposa la normalitat cultural i la democràcia institucional.
Però tot això, ja ho sabem, té uns culpables que hauríem de poder assenyalar sense cap mena de temor. Una llengua com la nostra, recolzada en una nació sense estat i, per tant, sense un ple reconeixement internacional, ho té realment complicat per seguir fent anys i fer-los amb bona salut. La opressió nacional que pateix el nostre poble és tan ampla que fa mal. Però a la vegada hi estem tan acostumats, i tot plegat ens sembla d'allò més arrambat a les normes de convivència democràtica, que ja ens hem fet amics del 'què hi farem', del 'no s'hi pot fer res'. Sortir d'aquesta prudència per arribar a l'activitat i a l'activisme cultural és només una qüestió nostra. Nostra i de la nostra voluntat.
És per això que avui és important que estiguem celebrant dues de les coses més transcendentals que, encara al segle XXI, conservem els catalans: l'existència i la consciència. Hi som, i sabem que hi volem ser. Un principi que ens ha fet hereus de les batalles més simbòliques per salvaguardar la nostra llibertat nacional. Una llibertat que no és legal, que no tenim a nivell administratiu, però que seguim treballant cada cop que parlem la nostra llengua. Del Capcir a la Llitera, de la Segarra al Camp de Túria, de l'Alcoià a Formentera.
La millor manera de conèixer el territori és recorrent-lo. La millor manera de conèixer la llengua és llegint-la i parlant-la. I això és el que ens ajuda a fer el Correllengua. Any rere any, i enguany un any més, seguim reivindicat l'autodeterminació i la riquesa lingüística. Condemnem, un any més, la falta de drets democràtics, l'opressió cultural.
Un any més, seguim al país. Perquè ens pertany. I perquè tenim un deute amb la dignitat.
Visca la llengua i la cultura catalana!
Visca els Països Catalans!

Cesk Freixas (cantautor)

Aigua

2011-10-11T20:08:00.005+02:00

Aquest és el títol de l'exposició que es va inaugurar el passat dissabte en el marc de la III Jornada d'Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés. Es pot visitar a l'edifici de l'antic Hospital d'Ascó fins el 23 d'octubre en horari de 19 a 20 hores.
En aquesta mostra es pretén fer un recull dels usos de l'aigua al llarg del temps en els pobles de la nostra comarca. Així que qui la visiti hi podrà trobar un panell dedicat a cadascun dels nostres pobles amb una combinació de fotografia antiga i actual i algun text relacionat amb l'aigua en aquella població (el treball de la pauma o de la terrissa, els anjubs, el regadiu, les festes del riu...)
També hi ha unes pantalles on es poden escoltar testimonis de cadascun dels pobles explicant la seva vinculació amb l'aigua, cosa que ens permet aproximar-nos a la importància que ha tingut l'aigua en aquest territori on l'Ebre hi deixa una empremta indiscutible.
Finalment hi ha una petita mostra de recipients que han estat o són utilitzats, des de pitxells o cànters, passant per envasos de graciosa o sifons.

Programa Correllengua 2011 a Flix

2011-10-10T19:02:00.004+02:00

Per demà dimarts, 11 d'octubre, Flix ha preparat una sèrie d'actes en motiu del Correllengua. Com en els darrers anys, els centres educatius de la vila hi col·laboren estretament. En el cas de la nostra escola, en aquesta ocasió l'alumnat ha participat elaborant una postal en què s'hi ha integrat un racó de Flix al costat d'alguna paraula pròpia de la parla de casa nostra. També els alumnes de Cicle Mitjà han enregistrat un petit àudiovisuals amb alguns dels poemes del Bestiari de Pere Quart, autor a qui s'hadedicat la present edició del Correllengua.

Aquestes són les activitats programades:
17h Àudiovisual i exposició de postals (alumnat de l'Escola Enric Grau Fontseré)
17'45h Lectura del manifest i entrega de premis
18h Xerrada a càrrec de Màrius Serra
19h Lectura de poemes (alumnat de l'IES Flix)

Els guardonats del III Premi Carmel Biarnés

2011-10-09T21:05:00.001+02:00

Des del moment que va néixer la Jornada d’Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés, es va pensar en impulsar un premi de periodisme que portés el nom d’aquest homenot de la Ribera que va conrear diverses facetes, entre les quals les de cronista de l’actualitat local i comarcal.
En el transcurs de la jornada d’ahir dissabte es van donar a conèixer els guanyadors en les diferents modalitats que es convoquen. Aquests van ser els que van rebre el reconeixement en la tercera convocatòria del Premi:

- Premsa escrita: l’article “Històries mineres” de Marc Soler publicat a La Vanguardia.
- Televisió: “La Catalunya rebel – La Guerra de Successió” elaborat pel Grup de Comunicació Taelus per Canal Taronja de Manresa.
- Ràdio: declarat desert.
- Internet: l’apunt ”Els jocs en temps dels moriscos” de Biel Pubill d'Ascó, publicat al blog Ben jugat!

El jurat va estar compost per Miquel Esteve, Joan Launes, Josep F. Moragrega, Àngels Pérez i Aurora Serrano.

La III Jornada Carmel en imatges

2011-10-09T13:48:00.028+02:00

Acte d'homenatge a la vora del riu, davant del monument de record a Carmel Biarnés.

Josep S. Cid fa la lectura del conte de Carmel Biarnés Nedar de gosset.

El públic assistent escoltant l'audició a càrrec de Cecília i Rossend Aymí.A l'antic Hospital, a punt d'entrar a l'exposició Aigua L'exposició Aigua fa un repàs als usos de l'aigua que s'han donat històricament: pas de barca, llaüts, la pauma, la terrissa, anjubs...A l'exposició hi ha un panell dedicat a cadascun dels 17 pobles de la Ribera d'Ebre. A més hi ha unes pantalles on s'escolten testimonis de gent vinculada al riu i a l'aigua.
La mostra acull una exposició d'alguns recipients utilitzats al llarg del temps. Inauguració de la jornada a càrrec de les autoritats.Ponència La memòria del camí de sirga a cura de Josep Antoni Collazos. Ponència El riu dins i fora de nosaltres a càrrec de Sam Abrams.

Imatges de la III Jornada d'Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés.
Us deixo a tots lo meu riu com a herència.
Ascó, 8 d'octubre de 2011
Imatges de Biel Pubill

Carmel Biarnés i el riu

2011-10-07T19:44:00.004+02:00

Demà a Ascó es celebra la III Jornada Carmel Biarnés, i aquesta tercera edició s'ha volgut dedicar al riu. L'erudit asconenc va mostrar sempre una sensibilitat cap a l'Ebre, cap a aquest element que ha configurat la fesomia del nostre paisatge. Probablement de l'àmplia obra que ens va llegar Carmel, aquella que concentra aquesta estimació cap al riu és El meu riu, l'Ebre, que va ser publicada l'any 1985. Aquest llibre conté una conjunt de relats on el riu, el seu riu, és el protagonista, i on hi apareix la frase que ens ha servit per titular la jornada d'enguany: Us deixo a tots lo meu riu com a herència.
Amb aquesta sentència Carmel Biarnés tancava el seu relat "Nedar de gosset":

Neixo de nou vora l'Ebre.
Torno a la vida terrenal.
Estic bocaterrós. L'aigua em raja per la boca. Em giren cara el cel. Uns em premen el tòrax i els altres em mouen els braços. Obro els ulls i respiro.
- Ja està salvat!
Tinc dos pares. Ho dic per si algú no ho sap. Vaig néixer dues vegades: una al "quarto" bo de casa; l'altra, a la vora del riu.
El primer pare és el senyor Ramon, l'apotecari, el segon és el pare Ebre, el riu.
Tots dos m'han anomenat el seu hereu!
Us deixo a tots lo meu riu com a herència!

Festa de l'Aiguardent 2011

2011-10-06T19:11:00.003+02:00

La Festa de l'Aiguardent de Prat de Comte arriba a la seva desena edició, una xifra rodona que bé pot servir per fer un reconeixement merescut a la gent de Prat de Comte que en aquest temps ha consolidat una activitat lúdica i festiva a partir del propi patrimoni local.

Adjunto el programa d'actes per aquest cap de setmana del 8 i 9 d'octubre. Cliqueu damunt del cartell.

Jornada Carmel Biarnés 2011

2011-10-04T21:52:00.003+02:00

8 D’OCTUBRE DE 2011
17.00 A la plaça del riu i davant el pou en homenatge a Carmel Biarnés, es llegiran textos de la seva obra escollits pel riba-rojà i amic Josep S. Cid i Català. A continuació, la cantant Cecília Aymí ens oferirà un recital acompanyada de Rossend Aymí al piano.

17.45 A l’antic Hospital, inauguració de l’exposició Aigua. Aquesta es podrà visitar fins el 23 d’octubre de 19 a 20 hores.

III Jornada d’Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés: US DEIXO A TOTS LO MEU RIU COM A HERÈNCIA

18.15 Inauguració de la jornada a càrrec de l’alcalde d’Ascó, el president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, la presidenta del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre i la presidenta de l’Associació Cultural Lo Llaüt d’Ascó.
18.30 Ponència a càrrec de l’historiador Josep Antoni Collazos i de l’antropòloga Eva Castellanos:
La memòria del camí de sirga
J.A. Collazos i E. Castellanos són els autors del treball "Llaüters de l'Ebre", realitzat amb suport de l'Institut Ramon Muntaner i el CERE.
19.15 Pausa-cafè
19.45 Ponència a càrrec de l’escriptor i crític literari Sam Abrams:
El riu dins i fora de nosaltres
20:30 Lliurament del III Premi de Periodisme Carmel Biarnés. Amb la col•laboració de la Cadena SER.

Actes d’homenatge
20.45 Emissió del documental Solcant l’Ebre amb Lo Roget, elaborat per Vídeo Ascó Televisió
21.00 Cloenda de la III Jornada Carmel Biarnés

La festa major del pubillatge

2011-10-02T17:52:00.003+02:00

El cap de setmana passat Escaldes-Engordany (Principat d'Andorra) va acollir l'elecció de la Pubilla i de l'Hereu de Catalunya. Vaig tenir ocasió de presenciar el que des del món del pubillatge anomenen la seva "festa major" i que cada any visita una vila o ciutat de Catalunya (l'any 1998 Ascó en va ser la seu). Enguany, excepcionalment se celebrava a Andorra, pel vincle que manté el comú d'Escaldes-Engordany amb el Foment de les Tradicions Catalanes i perquè es tracta de l'única parròquia d'Andorra que escull pubilles i hereus.

Durant aquell cap de setmana vaig poder formar part del jurat que s'encarrega de la difícil elecció. Per acabar decidint els joves escollits és té en compte tres proves que consisteixen en un examen escrit de cultura general, en una entrevista amb els membres del jurat i en l'observança del seu comportament i saber fer en els actes que es programen en aquelles jornades. La tasca no és gens fàcil, més aviat tot el contrari. Però he de dir que me'n vaig anar amb la sensació de tenir al davant una joventut molt ferma i que viu les tradicions i la cultura catalanes amb entusiasme i amb il·lusió.

En l'acte final es van proclamar les Pubilles i els Hereus de títol nacional -de Catalunya i de les quatre demarcacions catalanes-. Elena Giménez, de Manresa, i Pau Bartrolí, de Calella, van ser proclamats Pubilla i Hereu de Catalunya, respectivament. Esmentar que la representant d'Ascó Anna Martínez va ser escollida Pubilla de les Comarques Tarragonines.

Premsa d'Andorra

2011-09-28T23:39:00.003+02:00

Tot i la proximitat, encara no tenia cap exemplar de publicació de premsa estrangera dels nostres veïns del Principat d'Andorra. A la col·lecció doncs ja hi ha el Diari d'Andorra i el Periòdic d'Andorra.

Bed&Breakfast: Disc d'Or

2011-09-27T20:55:00.002+02:00

El treball dels Amics de les Arts, Bed&Breakfast, ja és Disc d'Or després d'haver aconseguit la distribució de 30.000 còpies.
Tot sembla indicar que el 2012 veurà la llum un nou disc del grup.

Dia Europeu de les Llengües

2011-09-26T21:44:00.001+02:00

Per un país de tots...

2011-09-12T18:06:00.005+02:00

EXTRACTE DEL MANIFEST DE SOMESCOLA.CAT
El Tribunal Suprem espanyol ha dictat tres sentències que qüestionen el català com a llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya, ratificades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya amb una interlocutòria en forma d’ultimàtum. Aquest fet atempta clarament contra el model d’escola catalana, un model que ha funcionat amb èxit els darrers 30 anys.
La immersió lingüística i la consideració del català com a llengua vehicular a les aules garanteix el coneixement de les dues llengües oficials a Catalunya i ha estat objecte de reconeixement per part de diverses institucions europees i internacionals.
Aquest model educatiu ha contribuït a pal•liar el greu desequilibri que viu el català, llengua pròpia de Catalunya, respecte del castellà, en diferents àmbits, alhora que s’ha demostrat eficaç en l’acollida i la inclusió social dels infants i joves dels darrers moviments immigratoris, tot contribuint a mantenir la cohesió dels nostres pobles i ciutats.
Les persones, entitats i centres educatius agrupats en la plataforma Somescola.cat

SUBRATLLEM:
Que l’ensenyament en català, mitjançant la immersió lingüística, ha de continuar essent un dels principals actius per aconseguir una societat cohesionada, en què no hi hagi separació entre comunitats ni discriminacions de cap mena.
Que cal reforçar el model d’escola catalana i millorar la seva qualitat, per tal de garantir un bon coneixement de les llengües oficials que possibiliti l’ús del català en tots els àmbits socials, econòmics i culturals.

EN CONSEQÜÈNCIA:
Rebutgem les sentències del Tribunal Suprem espanyol i la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra l’escola catalana, així com les demandes que les han inspirades.Fem una crida a continuar reforçant el model d’escola catalana i a lluitar amb tots els mitjans democràtics per no posar en perill la cultura i la cohesió social de Catalunya.
Animem les persones, les entitats i tota la comunitat educativa a comprometre’s de manera activa en suport d’una escola catalana en llengua i en continguts, que no separi els infants i joves per la seva llengua d’origen i que ajudi a construir una societat més cohesionada, democràtica i lliure.

Sopa de Cabra al Palau

2011-09-11T22:35:00.001+02:00

Musicalment aquesta Diada Nacional està marcada pel retorn triomfal de Sopa de Cabra que al llarg d'aquest mes ofereix concerts a Barcelona, Tarragona, Girona i Palma. Una oportunitat per recordar les cançons -en alguns casos convertides en himnes- que ens han ofert en la seva trajectòria i que a dia d'avui encara fan vibrar els seus seguidors.

Paraules de Màrius Serra a la Diada'11

2011-09-11T18:00:00.005+02:00

En l'acte oficial commemoratiu de l'Onze de Setembre, la intervenció de Màrius Serra ha estat molt celebrada pel públic. Aquí us deixo la transcripció del discurs:

El número 100 sona com la tercera persona del verb sentir de manera que els centenaris acostumen a ser de caire més aviat sentimental, el de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans també ho és. Recordem-ne els seus primers membres: Alcover, Carner, Plascà, Fabra, Guimerà, Maragall i Segalà, però una institució científica sap que el cor és només un vàlvula i que els sentiments també els regeix el cap.

L’eminent lingüista britànic David Cristal en una conferència a Barcelona, va dir que ell comprenia els catalans perquè ell era gal·lès, l’anglès, va afirmar Cristal, és la meva llengua del cap, i el gal·lès la del cor. Els presents vam aplaudir per cortesia, però estic segur que cap dels membres de la secció filològica no hi estava pas d’acord. El llegat lingüístic de Pompeu Fabra es fonamenta en la unió de cap i cor.

L’any 69 Josep Pla va escriure un paràgraf que hauria de fer reflexionar a tots els dirigents que ara mateix ens escolten. "Fabra -va dir Pla- ha està el català més important del nostre temps, perquè és l’únic ciutadà d’aquest país, d’aquesta època, que havent-se proposat obtenir una determinada finalitat pública i general ho aconseguí d’una manera explícita i indiscutible".

En aquest sentit no hi ha ningú més que s’hi pugui comparar. Naturalment, l’any 69 el senyor Josep Guardiola no havia nascut. Però quin va ser el propòsit de Pompeu Fabra? Va ser el mateix que té la ja centenària secció filològica, fondre el cap i el cor a través de la paraula viva.

Busquem un exemple de paraula ben viva, futbol. Prové d’un anglicisme, foot ball paraula plana en anglès, la segona síl·laba de la qual té una o oberta i llarga. Fabra en va proposar l’adaptació a la llengua catalana. Ara fa 100 anys en podíem haver dir futbol, com fan en castellà, però els catalans de parlar oriental, tendiríem a pronunciar futbol igual com diem tèrbol. Hi havia una altra possibilitat, és clar, desplaçar l’accent a la segona com en el cas del portuguès futibol i així es pronunciaria oberta en tots els dialectes del català i com en el terme original anglès. La forma aguda del futbol, ja sorgia espontània de molts catalanoparlants, Pompeu Fabra simplement va parar orella i va influir després perquè se n’aguditzés la pronuncia. Així doncs ara tenim futbol tothora i també en tots els àmbits de la llengua catalana, inclosos els amics del País Valencià.

Un encert estratègic doncs. Anys després, el doctor Badia i Margarit ens va fer veure que en català, abans identifiquem una paraula pel seu timbre vocàlic que no pas per l’accent d’intenció.

La connexió entre el cap i el cor em fa acabar aquesta glosa celebradora del centenari amb un record sentit al dr Joan Solà. L’any 87, el doctor Solà va proposar 11 conceptes que explicaven la reconstrucció del català com a llengua moderna, rica, de cultura, nacional, referencial, composicional, reflex de la parla, clara, lògica, autònoma i germana de les altres llengües d’Europa.

En aquest solemne centenari convé recordar unes paraules poc conegudes de Pompeu Fabra que el doctor Solà sovint reivindicava. Deia Fabra: "Contràriament al que vostès podien pensar de mi he de manifestar-los que quan es tracta de l’ensenyament del llenguatge jo no sóc partidari d’una gran profundització en la gramàtica perquè la cosa interessant és l’adquisició del llenguatge per part del infants, l’adquisició de l’ús corrent de la llengua que s’anomena literària i per això es necessita gramàtica, però no massa gramàtica". D’això que deia Fabra ara fa cent anys, avui en diem immersió lingüística.

Necessitem que el cor i el cap siguin capaços de submergir-se a l’hora, junts, en la mateixa investigació i no pas en dues línies. En aquest segon segle de secció filològica necessitem més immersió lingüística que mai per tenir un futur capicua. Amb el cap i amb el cor. Només si vehiculem del dret i del revés el nom de la nostra llengua en traurem l’entrellat: Català a l’atac.

Visca la llengua viva i visca el submarinisme!
Imatge: www.ara.cat

Concert de la Raval's Band

2011-09-10T13:34:00.003+02:00

En motiu de la Diada Nacional de Catalunya, entre les activitats programades a Ascó vull destacar el concert que oferirà la Raval's Band a la plaça del Casal. La Rava'ls Band està dirigida pel bon músic i millor amic Bartolomé García-Plata, i segur que ens farà passar una vetllada ben agradable.
La Banda està formada per gent que estudia, treballa o viu al Raval de Barcelona.

IV Curs Coneguem la Ribera d'Ebre

2011-09-09T17:33:00.001+02:00

El Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE), organitza un any més el Curs Coneguem la Ribera d'Ebre, que arriba a la seva quarta edició. Tindrà lloc a Ca Don Ventura, a Flix, els dies 16, 20, 22 i 27 de setembre a les 19 hores.

El curs consistirà en les següents xerrades:

16/09/10 - La societat agrària tradicional, per Jordi Ferrús
20/09/10 - Escultors de la Ribera d'Ebre, per Loreto Meix
22/09/10 - Imatges d'ahir i d'avui a Flix, per Francesc R. Visa
27/09/10 - La pauma a Rasquera, per Lucrècia Bladé

El curs compta amb el suport del Departament d'Ensenyament, i pels docents assistens suposa rebre un certificat d'assistència de 10h. Per inscriure-us es pot fer des del 7 de setembre al Pla de Formació de Zona de la Ribera d'Ebre, a l'adreça següent: http://www.xtec.cat/formacio/plans_zona/index.htm

Organitza: CERE
Col·labora: Ajuntament de Flix, Ràdio Flix, IRMU, Departament de Cultura, Antena del Coneixement, Departament d'Ensenyament, Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre

Guardiola, Medalla d'Or del Parlament

2011-09-08T20:38:00.002+02:00

Pep Guardiola: "Si ens aixequem ben d'hora, i sense retrets, som un país imparable" (8 de setembre de 2011)

2a Festa de la Jota de la Ribera d'Ebre

2011-09-03T16:03:00.001+02:00

Cliqueu sobre la imatge per ampliar el cartell.

El proper dissabte 10 de setembre, i com a preludi de la Diada, tindrà lloc la 2a Festa de la Jota de la Ribera d’Ebre que, en aquesta edició es durà terme a Flix, a la plaça del Mercat.
En aquesta segona edició, són dos els municipis que s’han sumat a la Festa recuperant la jota del seu poble: Garcia i Vinebre. Per tant, actualment, son 8 els municipis riberencs que la ballen davant dels 6 de l’any passat.
Com en l’anterior edició, la 2a Festa de la Jota s’ha organitzat conjuntament entre entitats de cada municipi: Associació Cultural Artur Bladé i Desumvila; Associació Cultural Lo Llaüt, Associació de Dones de Miravet, Grup Cultural Rasquerà, Grup de jotes de Garcia, Grup de jotes de Flix, Grup de jotes de Riba-roja d’Ebre, Grup de jotes de Vinebre i també conjuntament amb el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre i el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre.
S’ha comptat amb el suport de tota els ajuntaments de la comarca dels municipis que ballen la jota: Ajuntament d’Ascó, Ajuntament de Benissanet, Ajuntament de Flix, Ajuntament de Garcia, Ajuntament de Miravet, Ajuntament de Rasquera, Ajuntament de Riba-roja d’Ebre, Ajuntament de Vinebre, així com de l’Antena del Coneixement de la URV, la Delegació del Govern a les Terres de l’Ebre, l’Institut Ramon Muntaner i Tallers per la Festa.

La 2a Festa de la Jota començarà a les 17.30, i s’allargarà fins a la nit.

El programa és el següent:

17.30 h: Inauguració de la Festa a càrrec d’autoritats i de membres de Saragatona, grup de jotes de les Terres de l’Ebre que han treballat en la recuperació de la jota a la nostra comarca.

18.00 h: Taller de jotes. Taller obert a tothom que vulgui aprendre a ballar jotes de la comarca.

19.30 h: Festa de la Jota de la Ribera d’Ebre.

21.00 h: Sopar popular (compra dels tiquets, a l’Ajuntament de Flix).

22.30 h: Espectacle amb el grup de jotes Saragatona, a la Pista de la Unió Social.

En motiu de la 2a Festa de la Jota s’inaugurarà també una exposició de fotografies antigues de gent ballant la jota a Flix, Vinebre i Ascó. L’exposició es podrà veure a la plaça del Mercat.

Temps difícils. Serenitat i fermesa

2011-09-03T15:45:00.006+02:00

Decret de Nova Planta (1716): "... el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin se darán las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado".

Poc a poc el nostre país és posat contra les cordes sense cap mena de desvergonyiment.
Per començar amb aquesta reforma de la Sagrada Constitució Espanyola que és una ofensa a l'autogovern de Catalunya. Per cert, una reforma que ha estat votada per la majoria dels diputats catalans al Congreso.
Per si no n'hi hagués prou, una sentència del TSJC amenaça la immersió lingüística en català, un model d'èxit que ha estat reconegut des d'instàncies internacionals com el Parlament Europeu.
La llengua pròpia d'un país no ha de ser la llengua vehicular de l'ensenyament en aquell país? Tant costa d'entendre?
Vivim dies en què es veuen amenaçats elements bàsics de la identitat i la voluntat de ser de Catalunya, aspectes com el català com a llengua vehicular a l'escola o el propi autogovern del país.

Ara més que mai, en temps difícils, cal reclamar fermesa al nostre govern.

Gelat i jocs

2011-09-01T17:50:00.002+02:00

Lo Llaüt de nou proposa una oferta lúdica nocturna per acomiadar les nits a la fresca: Gelat i jocs.

Heribert Barrera (1917-2011)

2011-08-28T16:27:00.006+02:00

Ahir ens va deixar un patriota que ha estat testimoni de la política catalana del segle XX i va ser d'aquells personatges que va enllaçar la Catalunya republicana amb la Catalunya autònoma sorgida després de la transició. Protagonista en els primers compassos de la recuperació de l'autogovern essent escollit el primer president del Parlament (1980-1984) de l'actual etapa. Un personatge sempre vinculat i fidel a Esquerra Republicana de Catalunya tot i que sovint adoptant una postura crítica amb els plantejaments dels seus dirigents. Sempre, i especialment en aquests darrers anys, va ser present en tota mena d'actes per defensar la dignitat del país i reclamar la independència de Catalunya.
Tan de bo la classe política i la societat civil prengui exemple del seu compromís amb el país i es faci seves les paraules que va deixar dites en l'anunci d'Òmnium de 2010: Tenim pressa, molta pressa.

EL PUNT AVUI: Mor Heribert Barrera, després d'una vida de lluita nacional
ARA: Un segle de lluita en tots els fronts
VILAWEB: Es mor Heribert Barrera

Supercampió!

2011-08-26T23:04:00.002+02:00

F.C. BARCELONA
Campió de la Supercopa d'Europa 2011

Novetat editorial de Jaume Cabré

2011-08-26T18:11:00.002+02:00

L’1 de setembre apareix la novetat editorial de Jaume Cabré: Jo confesso (Editorial Proa)

Jo confesso es situa entre el segle XII i el XX entre l’Eixample barceloní i el Congo, i compta com a protagonista a l’Adrià Ardèvol, fill superdotat i sense amor d’una família de la burgesia barcelonina.
Mitjançant confessions la novel•la tracta temes com l’amor, el desamor, el sentiment de culpa i el mal.
El protagonista s’ha d’obrir camí a la vida al marge de la seva família: un pare misteriós que trafica amb antiguitats i una mare freda que no entén el seu fill.

Es poden llegir les primeres pàgines de l’obra a n’aquest enllaç: http://www.illadelsllibres.com/wp-content/uploads/2011/08/Jo-confesso-avenc-maco.pdf

Es lliura el 29è Premi de Narrativa Ribera d'Ebre

2011-08-25T13:31:00.004+02:00

Un any més, Vinebre enceta la seva festa major amb la nit literària en què és lliura el Premi de Narrativa Ribera d'Ebre, un guardó que ja ha assolit les 29 edicions. El guardonat de la present edició ha estat Josep Masanés amb el treball La vall de la matança.
El lloc web de l'editorial Cossetània, encarregada d'uns anys ençà de la publicació de les obres guardonades en el certamen, es fa ressò de la vetllada d'ahir.

Josep Masanés guanya el 29è Premi de Narrativa Ribera d’Ebre amb l’obra "La vall de la matança"

Josep Masanés Nogués, resident a Maó, ha guanyat el 29è Premi de Narrativa de la Ribera d’Ebre amb la novel·la La vall de la matança, que narra la lluita d’una soldats republicans per dur a terme una difícil missió a les acaballes de la guerra civil. Durant l’acte de lliurament del Premi, que es va dur a terme el 24 d’agost a Vinebre, també es va presentar l’obra guanyadora en l’anterior edició, L’ull de bronze, d’Albert Güell.

Josep Masanés, nascut a Barcelona el 1967, viu a Maó des de fa 7 anys. Ha estat guardonat en diversos certamens literaris, sobretot de narrativa curta, com el Víctor Mora de Narrativa breu, El Premi Illa de Menorca de Narrativa curta, El Premi de contes de Tremp i l’Homilies d’Organyà, amb els relats “Les cosines de Pessonada”, “Rita la Polvorera” o “La invasió”, entre altres.

A La vall de la matança, l’autor ha volgut donar un nou enfoc al tema de la Guerra Civil, exposant els fets d’una manera que considera poc habitual: “generalment hem tractat amb por tot el que fa referència a la Guerra Civil, per tot el que va passar i el que va venir. Personalment em fa enveja com parlen sobre la seva guerra els nord-americans. Això em va dur a escriure la novel·la, d’aquesta manera poc tradicional.”

A la novel·la, Masanés s’ha esforçat en dotar de realisme la descripció d’algunes escenes amb l’objectiu d’evidenciar els fets més desagradables que comporta una guerra. L’autor també ha evitat posicionar-se, tractant de retratar el que pogué succeir tant al bàndol republicà com al dels nacionals: “No hauria pogut dignificar al dictador, però no volia fer equilibris entre els bons i els dolents: els bons no són sempre tan bons.”

Durant el procés de documentació, per a Josep Masanés ha estat fonamental la consulta d’obres diverses per evitar imprecisions: “Ja tenia molts llibres sobre l’època, però vaig anar a una llibreria de Menorca i em vaig endur tots els que tenien sobre el tema, tots amb una visió molt actual. No volia que hi hagués imprecisions històriques.” Són molts els autors i les obres de referència per a Masanés, que van des de la història local a la novel·la d’aventures.

http://www.cossetania.com/premsa/content/josep-masan%C3%A9s-guanya-el-29%C3%A8-premi-de-narrativa-ribera-d%E2%80%99ebre-amb-l%E2%80%99obra-la-vall-de-la-matan%C3%A7

Les veus del Pamano

2011-08-24T18:29:00.001+02:00

Fins aquest estiu encara no m’havia llegit Les veus del Pamano de Jaume Cabré. Senzillament genial. Més de sis-centes pàgines que es llegeixen amb interès creixent amb la voluntat d’anar endinsant-te en la història i descobrir l’esdevenir dels personatges en el clima asfixiant dels primers anys de la postguerra.
Jaume Cabré ens trasllada a la Vall d’Àssua, al Pallars Sobirà, als primers anys quaranta, quan al poble imaginari de Torena hi arriba un jove mestre d’escola, Oriol Fontelles, acompanyat de la seva dona embarassada. El que no sap en arribar és que l’espera una comunitat on les famílies conviuen arrossegant els estralls d’una guerra que les ha situat a la seva trinxera, la por i la ràbia dels desafectes davant l’autoritarisme de l’alcalde Targa, el poder omnipresent de la terratinent Elisenda Vilabrú, amanit amb històries de maquis i falangistes.
En aquest ambient enrarit el mestre Fontelles es troba duent una doble vida al costat del falangisme abocat pels poders fàctics, al mateix temps que col·labora obligadament amb els maquis, però especialment pel pes a la consciència d’esdeveniments en què s’ha vist implicat com a delator. Precisament aquest episodi l’allunya de la seva dona i ja no arriba a conèixer la criatura que esperaven.
Aquesta història ens arriba a través de la troballa que 50 anys després fa una mestra de Sort, la Tina Bros, d’un quadern on el mestre havia escrit la seva veritat adreçat a la seva filla. En els quaderns l’Oriol Fontelles vol explicar-li la seva veritat perquè conegui qui va ser realment el seu pare, la figura de la qual ha patit tergiversacions interessades, fins i tot cinquanta anys després. La Tina, malgrat el pas del temps, es rebel·la a la tergiversació de la memòria del mestre Fontelles i vol arribar fins al final per fer surar la veritat. Queda clar que la història l’escriuen els vencedors.
Jaume Cabré amb mestria canvia d’espai i temps, alterna passat i present i ho fa sense que els lectors ens perdem. A banda d’aquesta trama intensa, plena de sorpreses i giragonses, obre un ampli ventall de temes a la reflexió com la recuperació de la memòria històrica, les accions comeses en l’època franquista o la gestió del poder.
Entenc l’èxit que va assolir l'obra a Alemanya arran de la presència de la cultura catalana com a convidada a la Fira de Frankfurt de 2007 sense oblidar que ha estat traduïda a una dotzena d’idiomes.

#100anysdevalor

2011-08-22T23:01:00.004+02:00

Enric Valor (Castalla, l'Alcoià, 1911 - València, 2000). Gramàtic, lexicòleg, rondallista i novel·lista. Recopila trenta-sis rondalles de la tradició oral valenciana i les transforma en literatura escrita en equilibri entre la normativa i la recerca dialectal, fixant expressions. Com a lexicògraf es guanya un lloc de privilegi entre els fabristes més respectats i té un paper destacat en la difusió de la gramàtica catalana al País Valencià, amb obres com Millorem el llenguatge (1971), Curs mitjà de gramàtica catalana referida especialment al País Valencià (1973) i La flexió verbal (1983), entre d'altres. De l'obra narrativa cal situar al capdamunt el "Cicle de Cassana", integrat per la trilogia Sense la terra promesa (1980), Temps de batuda (1983) i Enllà de l'horitzó (1991).

Rep el Premi de les Lletres Valencianes (1985), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1987) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1993) entre d'altres; i és investit Doctor Honoris Causa per les Universitats de València, de les Illes Balears, Politècnica de València, de Castelló i d'Alacant.

Va ser soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

http://www.escriptors.cat/autors/valore/

Els primers capgrossos d'Ascó

2011-08-20T20:11:00.001+02:00

FOTOGRAFIA CEDIDA PER JOSEP MIQUEL RIBES
Pubill Biel, Raduà, Josep M.: ASCÓ A L'ENVELAT (2006)

Els gegants i capgrossos són aquells personatges entranyables que ens conviden a la festa i que tenen un aire màgic, especial entre els més petits. En molts llocs la presència d'aquestes figures és sens dubte sinònim de festa major o de festa grossa. La primera constància de la presència de capgrossos (o cabessudos) a Ascó és de l'any 1952 quan l'ajuntament els va adquirir i durant una colla d'anys encapçalaven les comitives festives. Després d'uns anys que van deixar de sortir, l'any 1986 el Grup d'Animació l'Emprastre en va recuperar tres. Són l'Asconé (reconvertit en gegant), el Popeye i la Ti Quitèria.

Avui, de festa major amb la Pegatina

2011-08-19T13:04:00.001+02:00

Plaça de l'estació d'Ascó
01.30h
Entrada lliure

La primera de la temporada

2011-08-18T01:23:00.002+02:00

IMATGE: El País

F.C. BARCELONA
Campió de la Supercopa d'Espanya 2011

Sona a estiu

2011-08-15T17:34:00.005+02:00

Amb la festa de la Mare de Déu d'Agost, qui més qui menys, percep que l'estiu arriba al seu clímax, ja sigui perquè està xalant de les vacances o amb tots els preparatius a punt, ja sigui perquè està immers en la festa major o bé a punt de començar-la o ja sigui perquè malgrat ser agost, estiu, festa... li toca treballar.

Tot i que ja fa setmanes que l'estiu és aquí, que sembla que la cadència de les coses varia, no és fins ara que prenem consciència d'aquesta disminució del ritme d'allò que ens envolta. Això sí, enguany amb el permís de la crisi, que ens ha fet aprendre a marxes forçades conceptes com prima de risc, rescat de països, subprimes o empreses de ràting.

Com ja ha passat en anteriors temporades, Estrella Damm marca tendència amb la cançó de l'estiu, si més nó amb la cançó de l'estiu de la televisió. Enguany van escollir Herman Dune i I wish that I could see you soon per ambientar un anunci amb El Bulli i l'Empordà com a escenaris. Sona a estiu.

Nou diari esportiu en català

2011-08-14T21:14:00.001+02:00

50 anys del mur de Berlín

2011-08-13T19:41:00.005+02:00

Un 13 d'agost de fa 50 anys va començar a aixecar-se el mur de Berlín, un exemple prou visible dels anys de la guerra freda i que va romandre dempeus fins el 1989. Els 45 quilòmetres d'aquest mur -popularment conegut com "el mur de la vergonya"- va separar en dos l'actual capital d'Alemanya.

Avui ha estat dia de commemoracions per les autoritats del país i de recordatori en els diferents mitjans de comunicació. Per tant, avui no ha estat estrany en ràdios i televisions escoltar aquest tema dels Pink Floyd, "The wall".

Monogràfic II: la Joventut Conscient

2011-08-10T00:03:00.000+02:00

Com es comentava en un apunt anterior, una primera part del monogràfic del programa de la festa major està dedicat al món dels llaüts com una de les embarcacions emblemàtiques del nostre Ebre.
Però també hem volgut tenir present la història d'una entitat del poble d'Ascó, un espai que hem titulat La Joventut Conscient: el motor cultural d'una generació.

En el monogràfic ens atansem a la història d’una de les entitats que als anys setanta i vuitanta va representar una alenada d’aire fresc en el món associatiu local. Es tractava de la Joventut Conscient, que tot i que avui desapareguda, en el seu moment va aplegar en el seu sí les il·lusions de joves asconencs i asconenques que van aprofitar l’entitat per vehicular les seves aspiracions amb activitats adreçades als seus integrants (grup de teatre, sortides...) però també a la resta de la població (jocs infantils, sopars de cap d’any o cavalcades de Reis, entre d’altres). De la seva posada en funcionament se’n celebren justament 40 anys, un bon motiu per celebrar aquesta efemèride i per fer un repàs al que va suposar la Joventut Conscient en aquells anys en què se sortia d’un període gris al qual es volia passar pàgina. Aquells joves d’aleshores també tindran el seu protagonisme en la nostra lletra de convit a la festa.

Monogràfic I: Riu amunt i riu avall

2011-08-09T23:51:00.000+02:00

Un any més he tingut l'ocasió de participar, juntament amb Biel Pubill, en l'elaboració del monogràfic que acompanya el programa de la festa major d'Ascó. Per la festa major 2011 hem volgut fer una lletra de convit a la festa que hem titulat "Preparats per pujar a bord?" i és que enguany el riu, i particularment els llaüts, són protagonistes del text atès que està prevista per ben aviat la posada en funcionament del llaüt Lo Roget. Precisament Lo Roget ens ha motivat a fer una breu pinzellada a aquestes embarcacions que a mitjans del segle XX van desaparèixer d’un dia a dia viscut de cara al riu. D’allí van anar a raure en aquell imaginari melancòlic que hem anat configurant tots aquells pobles banyats per l’Ebre i que han estat testimonis de la desaparició d’un mode de vida arran dels avenços provocats pel progrés, la nostra particular “revolució industrial”.
El llaüt turístic ha estat batejat amb el nom de “Lo Roget”, en record a una llegenda que explica les peripècies i les aventures d’aquest bandoler que va protagonitzar la seva particular història d’amor. A mig camí entre ficció i realitat, ens atansem a la vida d’aquest bandoler que ens permet aproximar-nos a una època a cavall entre els segles XVI i XVII, quan les circumstàncies polítiques i socials del moment dificultaven la convivència entre els cristians vells i els moriscos (o cristians nous).

Se sabrà tot

2011-08-05T13:19:00.005+02:00

El periodista Xavier Bosch va guanyar el Premi Sant Jordi 2009 amb la novel·la Se sabrà tot. Es tracta d’una obra que ens apropa al seu sector professional, el del periodisme, i amb una anàlisi punyent retrata els fils que es mouen les sovint enverinades relacions entre els mitjans de comunicació, el poder i la política. La novel·la comença amb la carta de dimissió del director d’un diari de Barcelona –Dani Santacana- i a partir d’aquí se’ns narra el seu periple al capdavant del mitjà (no massa temps: “el càrrec em va durar unes sabates”) i que ha de conviure amb les pressions que rep des de dalt del seu grup editorial per afavorir determinades posicions polítiques en funció dels interessos de cada moment. Tot això succeeix en el context de la Barcelona de la bombolla immobiliària i la presència a la ciutat d’una cèl·lula dorment de terrorisme islamista que té previst atemptar a la ciutat en motiu de les festes de la Mercè (a la qual fa de confident el cap de la secció de societat del diari).
És una lectura àgil, distreta, i que sense adonar-te'n, et fa passar una pàgina rere l'altra i endinsar-te en la trama amb facilitat.
Com van comentar els crítics i els lectors de la novel·la en el moment que va aparèixer, sempre queda el dubte si hi ha alguna similitud entre les peripècies del protagonista de l'obra i el seu autor -recordem que Xavier Bosch va dirigir el diari Avui, i el càrrec tampoc li va durar massa temps-.

Programa de Festa Major Ascó 2011

2011-08-04T14:30:00.002+02:00