El temps va que vola, ja tenim estrenat el calendari, i ja fa uns dies que hem deixat de tenir els carrers il·luminats, els comerços han canviat els motius nadalencs per altres reclams, i ja pràcticament no recordem ni la publicitat dels mitjans de comunicació. És el que té viure a pressa feta. I no només hem deixat enrere el Nadal, sinó que també hem pogut aparcar fins l’any vinent les polèmiques tradicionals que ja són un altre clàssic: que si fer pessebre fa cristià, que si el pessebre no és pessebre, que si les nadales no semblen nadales, que si els pastorets adoctrinen els pobres infants…
Partim
d’unes premisses que són que l’origen del nostre Nadal és cristià (si bé es
cert que s’enllaça amb els ritus pagans del Solstici d’hivern); que les
tradicions s’inicien algun dia i comencen de zero; que les tradicions
evolucionen i s’adapten al ritme de la societat. Penso que en això hi podem
estar tots més o menys d’acord. Fins i tot, una altra evidència que hauríem de
compartir i assumir és que la fesomia de la nostra societat és multicultural, i
és una circumstància que no hem de perdre de vista, per tant, més aviat que
tard ser-ne conscients... i respectuosos.
Però
això no vol dir esbandir totes aquelles tradicions del nostre Nadal a cop de
decret, segur que aquestes ja aniran prenent la forma que desitgi la societat.
Perquè ho vaig llegir i vaig pensar que era un encert: el pessebre, els
pastorets, les nadales, els Reixos… és la catalana manera de viure el Nadal,
aquell substrat cultural que compartim i que explica d’on venim.
El
Nadal de 2024 segur que no ha tingut res a veure amb el de 1974 i probablement
tindrà poc a veure al de 2074. Les tradicions són vives, i cadascú les ha de
poder viure com cregui. A les nostres abnegades iaies els hagués semblat pecat
anar a celebrar el dinar de Nadal o el de Sant Esteve a un restaurant, i ara
moltes famílies han adoptat aquesta tradició i celebren les trobades familiars
fora de casa.
Per
tant, potser valdria la pena començar per respectar les persones que viuen el
Nadal des del seu sentiment religiós, com les que no. De pas, proposo fer-ho
compatible en acceptar que moltes de les tradicions que han caracteritzat el
nostre Nadal al llarg del temps han esdevingut rituals, independentment de la
creença de cadascú. Amagar les nostres tradicions no ens fa una societat més
acollidora, sinó més acomplexada. Així que no cal que s’il·lumini cap alcalde o
alcaldessa retirant el pessebre de l’espai públic, o que cregui que és una bona
pensada omplir els carrers de “llum inclusiva” per no ferir sensibilitats.
Que
tothom celebri el Nadal com li plagui, i sobretot, fem possible que els valors
que acompanyen aquesta celebració puguin ser compartits més enllà de la forma
com cadascú hàgim decidit viure-ho.
