dilluns, 20 de gener del 2025

Que Nadal no sembli Nadal

El temps va que vola, ja tenim estrenat el calendari, i ja fa uns dies que hem deixat de tenir els carrers il·luminats, els comerços han canviat els motius nadalencs per altres reclams, i ja pràcticament no recordem ni la publicitat dels mitjans de comunicació. És el que té viure a pressa feta. I no només hem deixat enrere el Nadal, sinó que també hem pogut aparcar fins l’any vinent les polèmiques tradicionals que ja són un altre clàssic: que si fer pessebre fa cristià, que si el pessebre no és pessebre, que si les nadales no semblen nadales, que si els pastorets adoctrinen els pobres infants…

Partim d’unes premisses que són que l’origen del nostre Nadal és cristià (si bé es cert que s’enllaça amb els ritus pagans del Solstici d’hivern); que les tradicions s’inicien algun dia i comencen de zero; que les tradicions evolucionen i s’adapten al ritme de la societat. Penso que en això hi podem estar tots més o menys d’acord. Fins i tot, una altra evidència que hauríem de compartir i assumir és que la fesomia de la nostra societat és multicultural, i és una circumstància que no hem de perdre de vista, per tant, més aviat que tard ser-ne conscients... i respectuosos.

Però això no vol dir esbandir totes aquelles tradicions del nostre Nadal a cop de decret, segur que aquestes ja aniran prenent la forma que desitgi la societat. Perquè ho vaig llegir i vaig pensar que era un encert: el pessebre, els pastorets, les nadales, els Reixos… és la catalana manera de viure el Nadal, aquell substrat cultural que compartim i que explica d’on venim.

El Nadal de 2024 segur que no ha tingut res a veure amb el de 1974 i probablement tindrà poc a veure al de 2074. Les tradicions són vives, i cadascú les ha de poder viure com cregui. A les nostres abnegades iaies els hagués semblat pecat anar a celebrar el dinar de Nadal o el de Sant Esteve a un restaurant, i ara moltes famílies han adoptat aquesta tradició i celebren les trobades familiars fora de casa.

Per tant, potser valdria la pena començar per respectar les persones que viuen el Nadal des del seu sentiment religiós, com les que no. De pas, proposo fer-ho compatible en acceptar que moltes de les tradicions que han caracteritzat el nostre Nadal al llarg del temps han esdevingut rituals, independentment de la creença de cadascú. Amagar les nostres tradicions no ens fa una societat més acollidora, sinó més acomplexada. Així que no cal que s’il·lumini cap alcalde o alcaldessa retirant el pessebre de l’espai públic, o que cregui que és una bona pensada omplir els carrers de “llum inclusiva” per no ferir sensibilitats.

Que tothom celebri el Nadal com li plagui, i sobretot, fem possible que els valors que acompanyen aquesta celebració puguin ser compartits més enllà de la forma com cadascú hàgim decidit viure-ho.

Josep Maria Raduà Serra
Gener de 2025

diumenge, 12 de gener del 2025

Supercampions!

 F.C. BARCELONA 

Campió de la Supercopa d'Espanya 2025

R. Madrid 2 - FC Barcelona 5

dissabte, 4 de gener del 2025

Ascó acull una captivadora exposició de diorames del pessebre

Gairebé un miler de persones ja han passat a visitar l’exposició de diorames del  pessebre que s’ha organitzat a Ascó juntament amb l’Associació Pessebrista de Tarragona i sota la coordinació d’Ignasi Biarnés Biarnés.

I encara hi ha temps per visitar la mostra, ja que estarà oberta fins el 19 de gener al Centre Cultural Magatzem de Rita (carrer del Riu, 25 d’Ascó).

L’exposició consta de 14 diorames elaborats per diferents artistes pessebristes: Ignasi Biarnés, David Bosch, Esteve Coll, Josep Puig, Carles Tarragó, Teresa Gené, Lourdes Banqué, Àngels Boada, Josep Maria Borrut, Glòria Garcia, Joan Plana i M. Josepa Pasano.

Els diorames del pessebre són representacions tridimensionals que recreen escenes del naixement de Jesús. Aquests diorames no únicament inclouen el naixement de Jesús o l’adoració dels Reis, sinó també representen altres escenes de la història bíblica. En el cas de la mostra d’Ascó, s’hi poden contemplar escenes com el festeig de Josep i Maria, l’anunciació a Maria, la visitació a Elisabet, el somni de Josep, l’empadronament, buscant posada, l’anunciació als pastors, els Reis davant Herodes, la fugida a Egipte o el taller de Sant Josep a Natzaret.

Els diorames es caracteritzen per ser molt detallats i realitzats amb diversos materials i amb figures que es col·loquen generalment en una estructura de fons decorat que imita un paisatge natural. Aquesta tradició és una manera de fer més visual la història del Nadal, i inclouen personatges i escenes quotidianes que reflecteixen la vida de l'època de Jesús.

La tradició pessebrista

El pessebrisme va començar a prendre forma a Catalunya durant el segle XVIII, influenciat per la tradició italiana. No obstant això, va ser durant el segle XIX quan va aconseguir una major popularitat al nostre país, amb la creació de pessebres més realistes i elaborats. Un dels moments de màxima expansió del pessebrisme a Catalunya va ser durant el segle XX, amb la creació de pessebres monumentals i pessebres vivents. 

Ascó ha estat un lloc on el pessebrisme ha tingut una gran presència, destacant especialment pel seu pessebre monumental a l’església des dels anys de la postguerra. A més, també s'hi han celebrat exposicions de pessebres, en què s’han exposat les creacions en espais públics i en llocs emblemàtics del municipi.

L’asconenc Ignasi Biarnés és a dia d’avui un destacat artista en l’art del pessebrisme i membre de l’Associació Pessebrista de Tarragona; i la seva trajectòria recull l’herència i el mestratge del cronista local Carmel Biarnés (1928-1992) o del pintor Domingo Margalef (1920-1989).

La història del pessebrisme a Ascó reflecteix el compromís amb la conservació de les tradicions populars i religioses, a la vegada que aporta una visió contemporània de la cultura catalana.



dimecres, 1 de gener del 2025

Commemoracions catalanes de 2025

  • 50 anys de la mort de Concepció Badia i Millàs. Soprano.
  • 50 anys de la mort d’Agustí Duran i Sanpere. Historiador, arxiver i arqueòleg.
  • 50 anys de la celebració del Congrés de Cultura Catalana.
  • 100 anys del naixement d’Oriol Bohigas i Guardiola. Arquitecte i urbanista.
  • 100 anys del naixement de Mercè Bruquetas i Lloveras. Actriu.
  • 100 anys del naixement de Francesc Candel Tortajada. Escriptor i periodista.
  • 100 anys del naixement de Maria Assumpció Català i Poch. Astrònoma i matemàtica.
  • 100 anys del naixement de Josep Cercós i Fransí. Compositor i pianista.
  • 150 anys del naixement de Juli Garreta i Arboix. Compositor.
  • 100 anys del naixement de Conxita Grangé i Beleta. Activista.
  • 100 anys del naixement de Josefina Güell i Saumell. Actriu.
  • 100 anys del naixement de Josep Maria Llompart i de la Peña. Poeta i assagista.
  • 100 anys del naixement de Pepeta Planas i Capdevila. Esquiadora.
  • 150 anys del naixement de Maria Lluïsa Ponsa i Bassas. Pianista i compositora.
  • 150 anys del naixement de Ricard Viñes i Roda. Pianista.
  • 300 anys de la Pau de Viena i l’exili català austriacista.
  • 650 anys de l’Atles català.
  • Mil·lenari de la fundació del Monestir de Montserrat.

dimarts, 31 de desembre del 2024

Per un venturós 2025! Bon Any!

BON ANY NOU!
Campanetes de Nadal;
lluïssor de guarnitures
i un pessebre angelical
fet per mans de criatures.

Un avet al menjador,
al portal o bé a la sala;
un gran lot del bo i millor
damunt del bufet s'instal·la.

Mentre escumeja el xampany
a les copes dringadisses,
ens desitgem un bon any
i unes festes ben felices.

Joana Raspall