Malpàs 123

Una fotografia del Pla de l'Església en l'acte d'inici de la Festa Major és la portada del número 123 de la revista Malpàs, corresponent al mes de setembre de 2024. Les pubilles i hereus, i una plaça plena de gom a gom són els protagonistes.

En aquest número, l'editorial es fa ressò del Manifest del Correllengua, elaborat pel filòleg i escriptor Jordi Badia, amb una defensa de l'ús de la llengua catalana com "una invitació respectuosa i generosa a formar part del nostre poble".

Un dels textos que val la pena llegir és el pregó de la Festa Major d'Ascó 2024 que va pronunciar M. Dolors Jornet Batiste, ple de sentiment i records.

Sens dubte, el pes principal de la revista recau en l'actualitat informativa amb notícies locals, de l'Ajuntament, del Consell Comarcal i d'ANAV, així com un recull de notícies d'Ascó aparegudes a la premsa. A més, les diferents entitats locals posen el seu granet de sorra amb les seves informacions com les excursions organitzades pel Col·lectiu de Dones, els jubilats o des de l'Escola d'Estiu.

L'Associació Cultural Lo Llaüt dona compte de les activitats realitzades al darrer trimestre com l'Aldefora Market, jocs pels joves del camp de treball, l'Aplec de sardanes, la tirada de birles estival o el Gelat i Joc, entre d'altres.

La secció Arrels ens trasllada a les festes majors en què s'escollia Miss Ascó a partir d'un programa de festes de 1934, i l'Arxiu fotogràfic ens recorda les imatges d'un llaüt, al costat del pas de barca d'Ascó, vora l'Ebre.

Aquest número ens porta un Personatge que vam tenir fa poc temps a Ascó, la Laura Andrés Castells, amb arrels a Ascó, ja que la seva àvia Concepció Raduà Serra, de ca Clara, era filla del poble.

L'Escola Sant Miquel i l'Institut ens expliquen les informacions dels primers compassos del curs 2024/25.

El Racó literari té una varietat de temes com informacions del Club de Lectura, pensaments i dites, la piulada, les noves biblioteques urbanes o el concurs de microrelats.

A l'apartat esportiu, com no pot ser d'altra manera, hi ha notícia de les curses pedestres de festa major, tot un clàssic de la programació festiva; i també se'ns explica el primer lloc d'Ernesto Franquet al Campionat de Catalunya de Pistola Foc Central.

L’Ajuntament d’Ascó inicia la consolidació de restes històriques al carrer la Mola

Cicle Gaudí d'octubre: 'Pájaros'

SINOPSI

El Colombo (Javier Gutiérrez) treballa en un garatge 24h i complementa el seu miserable sou traficant amb marihuana. El Mario (Luis Zahera), un home peculiar i aficionat a les aus, que apareix inesperadament al garatge, el contracta de xofer per anar a la Costa Brava a veure grues.

Però en arribar al seu destí, li explica que les aus han variat el rumb migratori cap al delta del Danubi, a Romania. El Mario necessita arribar-hi i el Colombo necessita els diners. Ocultant els seus veritables motius, emprenen un viatge que els portarà a conèixer-se millor i enfrontar-se a ells mateixos.

Tocar lo poble

Ascó | Dissabte, 9 de novembre

De 9:30 a 13:30 h | Durada: 4 h
Modalitat: Presencial
Docència: Maria Glòria Sabaté Fontanet
Espai: Taller de l'Escola Sant Miquel, Ascó

Taller per extreure mostres de diferents matèries i textures que configuren el paisatge tàctil d’un poble. Una oportunitat per sentir, a través del tacte, allò que hem estat veient de manera sistemàtica i donar-nos l'oportunitat d'extreure-les i recrear-les utilitzant un tros de fang.

La primera part de la pràctica consisteix en preparar el fang i fer un recorregut pel municipi per fer aquesta recollida de textures. La segona part és preparar peces i el seu encofrat, l’escaiola per fer un motlle i poder extreure'n còpies de les textures recollides.

El d'Ascó és un dels quatre tallers previstos per mostrejar lo poble, un per cada un dels sentits no visuals: oïda, gust, olfacte i tacte, l’objectiu dels quals és fer un inventari de mostres d’olors, sons, gustos i matèries d’alguns dels pobles de l’Escola nòmada. Amb aquestes mostres, es crearà un nou poble que des d’una lògica no visual acamparà, en format d’instal·lació, a l’Escola d'Art i Cultura. Aquesta és una més del conjunt d'activitats artístiques i culturals d'abast territorial que desenvolupen els principis conceptuals del projecte Pobles Mudats de la Xarxa d'Espais Culturals de la Diputació.

L'Escola Sant Miquel comença el tercer curs de "L'Hora del Cafè"

XV Jornada Carmel Biarnés: Camins dels Càtars

Els mitjans locals com a referent

El proper mes de gener Vídeo Ascó Televisió complirà 40 anys de vida, una fita prou remarcable i em consta que ja s’està treballant en la seva celebració Serà una bona oportunitat per fer una mirada enrere a la trajectòria viscuda i sobretot a seguir marcant-se propòsits de futur per continuar aquesta història d’èxit.

Va sorgir com una iniciativa totalment amateur de persones que els agradava enregistrar activitats socials i familiars, i que van veure que podria ser interessant compartir-ho amb la gent del poble. A més, disposaven de suficients coneixements tècnics per embarcar-se en aquesta aventura.

Vídeo Ascó TV va ser una de les primeres televisions locals de Catalunya, i quan emetia el seu primer programa, només feia un any que TV3 tenia programació regular. És a dir, que no cal perdre de vista el context ni el moment en què es va produir i perfectament podem definir els seus fundadors com uns pioners i uns visionaris.

La gosadia de promoure una televisió local és digna de reconeixement, però no és menys cert que haver complert quatre dècades té un mèrit innegable, i és que en aquest temps, han estat moltes les televisions estrictament locals que han anant tancant la paradeta per motius ben diversos. En quatre dècades hi ha hagut una sèrie de canvis que han incidit com pot ser l’aparició de les xarxes socials i uns nous consums dels productes audiovisuals, o les dificultats de sostenir econòmicament unes televisions de petit abast. L’any 2002 el Consell de l’Audiovisual de Catalunya havia comptabilitzat 94 emissores de televisió local, a dia d’avui són una trentena les televisions agrupades sota el paraigües de la XAL (Xarxa Audiovisual Local).

Aquests 40 anys de televisió, per un poble petit com Ascó ha suposat un espai de trobada, ja que sempre ha tingut les portes obertes a la col·laboració de qui tingués temps i ganes per dedicar-s’hi. Però també, i com més va, encara més, disposa d’un arxiu de la història d’Ascó de les últimes quatre dècades. No hi ha hagut cap activitat destacada en què Vídeo Ascó TV no hi fos present, des de la festa major a la presentació d’un llibre, des dels plenaris de l’Ajuntament a la vida escolar del poble. Sense oblidar aquells programes o seccions que han enriquit la graella: de cuina o d’humor, retransmissions esportives, magazines, programes d’història, recull d’oficis...

Per tot plegat val molt la pena posar en valor el camí que ha traçat des de 1985 fins avui. I l’exemple d’aquesta televisió local es pot traslladar a aquells mitjans de comunicació de proximitat que han fet i fan una tasca imprescindible per deixar empremta d’allò que succeeix en els entorns més propers i que també tenen el seu públic com per exemple les emissores municipals de ràdio –moltes de les quals van néixer amb els primers ajuntaments de represa democràtica- o les revistes locals que segueixen fent de notaris de l’actualitat i de la vida de les seves comunitats.

En un moment en què rebem inputs informatius per moltes bandes, fake news incloses, en què podem accedir informació d’arreu, disposar de mitjans de comunicació fiables i veraços ens farà uns ciutadans més lliures i més crítics. Sobretot ara cal que aquests mitjans sàpiguen llegir els temps d’avui i es puguin adaptar als gustos, interessos i necessitats de l’audiència. És la manera de sobreviure i de fer una tasca social necessària. Hi ha canvis que han arribat per quedar-se, així que l’únic camí és adaptar-se a la nova realitat. Vivim en un món comunicatiu saturat de canals, plataformes i xarxes, però els mitjans locals continuen sent necessaris.

Josep Maria Raduà Serra

Octubre de 2024