Càpsula del temps

Entre el mes de novembre de 2024 i febrer de 2025, l’Escola d’Art i Cultura de la Diputació de Tarragona va impulsar “Pobles mudats”, un projecte artístic i cultural per incidir en la temàtica del despoblament, una problemàtica vigent, sobretot a les zones rurals interiors de la demarcació i del conjunt del país. En total van ser 29 activitats repartides, una de les quals va ser a Ascó: un taller de fang amb el títol “Tocar el poble”.

Una de les activitats on també ha participat Ascó és “Escampar lo poble”, l’últim acte de la perfomance “Els pobles acampen a l’Escola”. Vuit municipis de Tarragona - Ascó, Tivissa, Miravet, Mas de Barberans, Ulldecona, Albinyana, l’Arboç i Senan- han participat en l’elaboració d’una càpsula del temps per explicar el present rural del primer quart del segle XXI a casa nostra.

Aquests municipis van enviar a l’Escola un grapat d’objectes que representen la seva gent i la seva manera de fer: certificats, programes de festes, objectes típics, artesania, fotografies antigues, testimonis de tradicions… De tots aquests objectes, se’n va fer una selecció guiats pel director artístic Pedro Granero i l’arxiver Albert Curto. Un exercici per reflexionar sobre la vida rural i les narratives que construïm al voltant d’aquest concepte tan ampli.

Cada població va preguntar-se quins elements ens identificaven com a territori i les persones que habitem aquest territori. Des d’Ascó es va escollir:

• La declaració de Sant Antoni com a festa patrimonial d’interès nacional (2010) i com a festa d’interès comarcal (2005).
• Una litografia de Tere Martorell amb el nostre paisatge de la façana fluvial del poble i que mostra com és Ascó a dia d’avui.
• La canonització de Sant Pere Màrtir Sans i Jordà (2000).

Aquesta càpsula ha viatjat fins a l’arxiu de la Diputació de Tarragona, on restarà tancada fins al febrer de 2075.

Cicle Gaudí de març: 'El 47'

 SINOPSI

‘El 47’ és la inspiradora història real d’un home, un autobús i el destí d’un barri.

Fart que l’Ajuntament de Barcelona els digués que el transport públic no podia arribar al barri de Torre Baró perquè els carrers eren massa estrets i insegurs, Manolo Vital, un dels seus veïns i conductor d’autobús a TMB, es va proposar demostrar, al volant de ‘EL 47’, que les autoritats s’equivocaven.

Parlem amb Josep Maria Raduà, regidor de Cultura, sobre l'Agenda de Primavera d'Ascó 2025

Dia Mundial de la Poesia

Desamor

Com si de cop abolissin 
el fonoll de l’estiu, la raconada 
que cobegen ones 
agitadíssimes; 
com si de cop
prohibissin l’Óssa Menor, les taronges, 
el seu cos nu en el capvespre d’assutzenes;
com si sense avisar 
els coloms morts enllotessin tot el gris de l’alba; 
com si les campanes  
es negassin a repicar, com si la barca
 ja no volgués sortir mai més de la nit de la cala;
 com si la torre de Pisa 
s’ensorràs finalment un cap al tard de flautes; 
com si les llàgrimes 
ja no poguessin emmelar-te l’esguard, 
com si definitivament 
et morissis en el cap de cantó de la memòria. 

Josep M. Llompart 

Spiritual (1992), Poesia completa (2018: 438) 

Ascó se suma al Dia Mundial de la Poesia

Premi d'Honor 2025

Pere Lluís Font, 57è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

Pere Lluís Font, filòsof, teòleg i traductor pallarès, ha estat nomenat 57è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, el guardó que Òmnium Cultural atorga de manera ininterrompuda des de 1969 a grans personalitats que, per la seva obra en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, han contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans.

 

Pere Lluís Font és una de les figures intel·lectuals de més prestigi del pensament català i ha destacat per l’impuls de la filosofia en llengua catalana, amb una quarantena d’obres com a autor, editor o traductor, portant a la nostra llengua la filosofia més important d’àmbit europeu i contribuint a la normalització del català com a llengua filosòfica i de pensament.

 

A la seva trajectòria s’hi suma el compromís amb la llengua catalana i el país, la defensa dels valors de la modernitat, la racionalitat crítica, la tolerància, el respecte a la dignitat humana i els drets de les persones i els pobles, que són, en els temps que corren, més necessaris que mai.

El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que decideix un jurat independent format per 9 persones i està valorat en 20.000 €.

Salou 2025

Salou pren el relleu de Sabadell com a Capital de la Cultura Catalana, esdevenint la vint-i-dosena ciutat que rep aquest reconeixement al llarg del temps.

La Capital de la Cultura Catalana s’adreça a tot el domini lingüístic i cultural català. Té com a objectius els de contribuir a ampliar la difusió, l’ús i el prestigi social de la llengua i la cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l’interior com a l’exterior. El Parlament de Catalunya va donar suport a la Capital de la Cultura Catalana, per unanimitat de tots els grups parlamentaris, en data 25 de març de 2004.

Fins ara, han estat elegides capitals de la cultura catalana les següents ciutats de l’àmbit lingüístic català: Banyoles (2004), Esparreguera (2005), Amposta (2006), Lleida (2007), Perpinyà (2008), Figueres (2009), Badalona (2010), Escaldes-Engordany/Principat d’Andorra (2011), Tarragona (2012), Ripoll (2013), Barcelona (2014), Vilafranca del Penedès (2015), Vic (2016), Reus (2017), Manresa (2018),  Cervera (2019), El Vendrell (2020), Tortosa (2021), Igualada (2022), Lloret de Mar (2023) i Sabadell (2024).