Diumenge, conferència de Jordi Ferrús sobre el Carnaval

RESUM:

El 23 de febrer de 2025, a les 11 hores, diumenge immediatament anterior al Dijous Jarder, és a dir, ja tenint tot a punt d'inici del Carnaval, impartirem la conferència amb aquesta temàtica tan complexa.

Tot menyspreant el 44 aniversari del cop d’Estat del 23 F!!!

El Carnaval és, essencialment, festa, una festa que generalment, com diu el refrany popular, cau el mes de febrer, moment en què la Natura experimenta determinades pulsions -en tots els sentits- que avancen o pressuposen ja la primavera.

A partir de veus expertes de l'Antropologia Social i Cultual (entre d'altres, Caro Baroja, Prat, Velasco, Brisset), el Folklore (Gaignebet), la Història cultural, la Semiologia i la Comunicació (Bajtin, Eco...) i molts altres referents, afegint la nostra pròpia experiència etnogràfica i personal, s'intentarà trobar l'origen del Carnaval, s'exposaran les manifestacions carnavalesques en les seues múltiples vessants, tot i que centrant-nos més en les anomenades, fins fa poc, com a rurals davant les urbanes (sense menyscabar-les tampoc). Sense oblidar-nos, com no podia ser d’altra manera, de com se celebraven els Carnavals a Ascó, amb disfressos ben originals.

Intentarem ordenar i reordenar els rituals més diversos i complexos d'aquest Carnaval ja globalitzat, desentranyant els seus símbols bàsics constituents, les seves estructures bàsiques que diria Lévi-Strauss (especialment la màscara). I tot això per trobar-li el sentit o els sentits al Carnaval, o a lo millor hauríem de dir que cada Carnaval té el seu propi sentit i cada persona ho viu i ho sent de forma diferent a les altres...

Però a Antropologia sempre busquem, no el diferent, ni tampoc només el comú, sinó i sobretot, el comú en les diferències, es tracti del Carnaval, es tracti de qualsevol altra expressió de la Cultura Humana.

JORDI FERRÚS BATISTE

Nous horitzons i oportunitats per a la Ribera d'Ebre

Cicle Gaudí de febrer: 'Marco'

SINOPSI

Enric Marco va ser un deportat que mai va existir, un home que durant anys va ser capaç de mantenir, davant l’opinió pública i la seva pròpia família, una mentida difícil d’imaginar: que havia estat presoner en un camp de concentració nazi. Carismàtic i convincent, Marco va ascendir a la presidència de l’Associació Espanyola de Víctimes de l’Holocaust, on es va convertir en una figura destacada i admirada per la seva suposada valentia i sofriment.

Fins que un dia un historiador descobreix que el seu relat és completament fals.

Gala dels 40 anys de Video Ascó TV

El tancament nuclear, a debat

D’un temps cap aquí, el tema nuclear es troba d’actualitat però amb un enfocament diferent a com estàvem acostumats. Ens hem habituat a sentir parlar de recàrregues de combustible o de parades no programades. Al llarg dels anys hem vist la construcció de la torre de refrigeració, el canvi dels generadors de vapor, o més recentment la construcció d’un magatzem temporal de residus. En els últims 50 anys la principal generadora de notícies a la Ribera d’Ebre ha estat la central nuclear d’Ascó. En part és lògic, a dia d’avui hi ha set reactors en funcionament a tot l’estat, i tres dels quals es troben a les comarques meridionals de Catalunya. Però també és cert que sovint ens ha sabut greu que eclipsés altres iniciatives, projectes i notícies de casa nostra.

La història de l’energia nuclear al territori no ha estat exempta de controvèrsia amb detractors i partidaris, com es va comprovar l’any 2010 quan Ascó va postular-se per acollir l’MTC, el magatzem temporal centralitzat dels residus radioactius de tot l’Estat.

Per què dic que l’enfocament informatiu ha variat? Ens trobem en el tram final de la vida útil de les centrals nuclears (Ascó I, 2030; Ascó II, 2032; i Vandellòs II, 2035) i si bé l’actual govern espanyol insisteix en el compliment del calendari que havien acordat de supressió de l’energia nuclear a Espanya, cada cop hi ha una remor de fons que demana ampliar la vida útil de les centrals. Sense anar més lluny, la setmana passada el Congrés dels Diputats aprovava una proposició no de llei per evitar el tancament nuclear que va votar a favor l’oposició amb l’abstenció de Junts i ERC. També vam poder llegir a la premsa que el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya ha demanat prorrogar el cicle de vida de les centrals nuclears.

Tot va començar l’any 2022 quan la Comissió Europea va incloure les centrals nuclears dins de la categoria d’energies verdes perquè no produeixen emissions de gasos d’efecte hivernacle i poden ajudar a combatre el canvi climàtic, malgrat que els experts també alerten de la contrapartida dels riscos que suposa la generació de residus radioactius. Si a això hi afegim la inestabilitat mundial i evitar la dependència energètica d’altres països, ja trobem els ingredients d’aquesta revifada.

L’any 2023, l'energia nuclear va ser la principal font per a la producció d'energia elèctrica a Catalunya, representant un 56,9% de la producció total. Per la seva banda, aquell any, la producció d'electricitat amb fonts d’energia renovables va ser del 18%. Amb aquestes dades a la mà, podem afirmar que no s’ha fet la feina que tocava i quan tocava. Si a això hi sumem que les nuclears catalanes donen feina a més de 2.000 persones, el debat nuclear pren força amb nous arguments cada cop més favorables a prorrogar la vida de les centrals uns anys més, i de pas, poder donar més marge de temps a una diversificació econòmica que permeti superar el monocultiu nuclear.

Hem passat del “Nuclears? No, gràcies”, a “Nuclears? De moment, sí”.

Vídeo Ascó Televisió inicia les celebracions dels seus 40 anys d'història

Han passat ja 40 anys des d’aquell hivern de 1985 en què es van emetre les primeres imatges del que acabaria esdevenint Vídeo Ascó Televisió (VAT), i per aquest motiu, aquest 2025 s’han preparat una sèrie d’actes per commemorar l’efemèride. Per començar, s’ha organitzat un acte institucional per aquest dissabte 15 de febrer obert a tota la població però en què s’ha convidat especialment a més de 200 persones vinculades a la televisió: els diferents treballadors i col·laboradors de la casa en aquest període, així com els membres que han format dels successius Consells Rectors.

En aquest acte es comptarà amb la presència de Marc Melillas, Director General de Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya; de Joan Castor Gonell, delegat del Govern de la Generalitat; i Miquel Àngel Ribes, alcalde d’Ascó, entre d’altres autoritats, així com representants de la Xarxa de Televisions Locals i del Col·legi de Periodistes.

La trajectòria d’aquest mitjà de comunicació local, que la converteix en la segona més antiga de Catalunya, ha permès construir un arxiu audiovisual que guarda la història en imatges de la nostra població. Segons ha explicat Josep Maria Raduà, president de Vídeo Ascó TV, “es tracta de posar en valor aquest camí recorregut, arribar fins aquí vol dir que ha estat una trajectòria d’èxit i que ha comptat amb la complicitat del veïnat. Per això, durant aquest any, les diferents activitats que s’organitzin ens han de servir no només per mirar enrere sinó per projectar la televisió local vers el futur”.

En el transcurs de l’acte es donaran a conèixer quines activitats hi ha preparades mes rere mes per commemorar l’aniversari: programes especials, concerts, jornades de portes obertes, formació, entre d’altres. 

Roser Jordà, coordinadora de Vídeo Ascó TV, ha remarcat que una de les grans notícies dels 40 anys de VAT és “la imminent digitalització de l’arxiu audiovisual, i és que properament una empresa especialitzada s’encarregarà de recuperar i preservar les més de sis mil cintes que conformen l’arxiu i que es preveu que duri uns 10 mesos”.

Les notícies, els reportatges, documentals, programes d’història, magazines, entrevistes, programació especial en directe... han omplert una graella de programació que ha fet que a dia d’avui Vídeo Ascó TV sigui imprescindible en el dia a dia de l’actualitat local.

Vídeo Ascó Televisió celebra els seus 40 anys de trajectòria