dimarts, 25 de juliol de 2017

Amics per sempre, 25 anys

Avui es commemora el 25è aniversari de la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, un esdeveniment que malgrat alguna ombra va impulsar Barcelona com una capital mundial i va situar Catalunya al món. 
En general, aquells quinze dies en què les mirades del món eren sobre Barcelona van deixar bones sensacions, només cal observar com la gent està recordant aquells jocs, tant els milers de voluntaris, com la ciutadania de Barcelona o els espectadors d'arreu del país. Qui més qui menys, té un record d'aquelles dates.
És indubtable que aquelles olimpíades han marcat un abans i un després a la ciutat de Barcelona.

dilluns, 24 de juliol de 2017

diumenge, 23 de juliol de 2017

De peus a terra. Cròniques d'una àvia al Caire, d'Anna Folch

A través d'una amiga, he tingut l'ocasió de llegir el llibre De peus a terra. Cròniques d'una àvia al Caire, d'Anna Folch.
El títol ja ens indica què hi trobem -una crònica de viatge- i l'indret també -el  Caire. L'autora, l'Anna Folch, mestra jubilada, va de viatge durant el mes de març de tres anys consecutius al Caire, a visitar la filla, el gendre i els nets que hi viuen per qüestions de treball, i aquest llibre recull tot allò que va esdevenir i de quina manera va ser captivada per una ciutat caòtica, inabastable, contradictòria...
No es tracta únicament d'un recull cronològic de llocs visitats i anècdotes per explicar. El llibre va més enllà. En totes les pàgines hi ha la mirada particular de l'autora i quan cal, de la seva reflexió sobre allò que està vivint o com li desperten els sentits. Això no vol dir que no hi trobem els episodis de navegar pel Nil, de visitar les piràmides o bé una escapada al mar Roig.
No té cap inconvenient de parlar amb franquesa de sentiments contradictoris que sent davant d'algunes situacions o com parla de com veu el paper de la dona en una societat com l'egípcia, o la convivència religiosa. Cal dir que les vivències relatades són de mitjans de la dècada anterior, per tant, abans de les primaveres àrabs de l'any 2011.
El seu és un estil molt àgil, per tant es llegeix bé i ràpid, i de tant en tant deixa anar el seu sentit de l'humor o una mirada irònica d'allò que l'envolta.
La seva és una mirada feta de forma empàtica, amb estimació cap aquella ciutat i els seus habitants.

dijous, 20 de juliol de 2017

dimecres, 19 de juliol de 2017

Fem gran l'acolliment

Tots els infants i adolescents necessiten un ambient familiar estable per créixer i desenvolupar-se d’una manera sana i segura. Alguns no ho poden fer amb la seva família perquè passa per moments difícils i no els pot cuidar adequadament.
L’acolliment familiar és una mesura de protecció i, a la vegada, un gest compromès de famílies que proporcionen un entorn de comprensió, acompanyament i estima a un infant que ho necessita durant un temps determinat. Aquesta mesura protectora no pretén substituir la família d’origen, amb la qual l’infant manté contacte i visites mentre dura l’acolliment.
ENTRE TOTS, FEM GRAN L’ACOLLIMENT

dimarts, 18 de juliol de 2017

Breve historia de Isabel la Católica, de Sandra Ferrer

L'amiga i periodista Sandra Ferrer continua amb la seva voluntat divulgadora de difondre les biografies de dones al llarg de la història mitjançant el seu lloc web Mujeres en la historia, les seves col·laboracions a la revista Clio i en la publicació de llibres, com aquest que ressenyo: Breve historia de Isabel la Católica.
En poc més de 300 pàgines fa una recorregut vital d'un personatge que ha marcat en certa manera l'esdevenir de la península ibèrica. 
Ens acosta a la biografia del personatge però sense perdre de vista el context social i històric, cosa que ajuda a comprendre encara millor les vicissituds viscudes en aquella època. Per tant ens presenta la Isabel reina de Castella, però també la reina religiosa, la reina política, la reina renaixentista, per tant, la figura pública d'Isabel I de Castella. Però a la vegada no es perd de vista Isabel com a filla, germana, mare i esposa.
Hi ha episodis cabdals com la conquesta de Granada, l'expulsió dels jueus o el descobriment d'Amèrica que expliquen també la projecció posterior que ha tingut el seu regnat.
També és d'interès un capítol en els darrers compassos del llibre quan confronta les dues cares de la reina catòlica, tant la llegenda negra que ha arribat als nostres dies, com també la versió més endolcida i apologètica del seu regnat.
Es completa el llibre amb un arbre genealògic, una cronologia biogràfica i un itinerari per la ruta isabelina pels espais de la reina catòlica (Madrigal de Altas Torres, Arévalo, Segovia, Medina del Campo, Tordesillas, Valladolid, Toledo, Salamanca i Granada)
L'autora destaca que el regnat d'Isabel la Catòlica va posar les bases de l'Estat modern. És evident que es tracta d'una biografia complexa, però Sandra Ferrer aconsegueix anar-la trenant amb informació abundant però clarificadora. 

dilluns, 17 de juliol de 2017

Malpàs 95


Ja ha sortit al carrer el núm. 95 de la revista Malpàs corresponent a juny de 2017. Com és habitual, en les primeres pàgines hi trobem el recull de revistes rebudes a la redacció des de l'últim número com són Fatumer de Pinell de Brai, La Cabana de la Fatarella, La Caragolera de Vinebre, La Foig de Garcia, La Veu de Flix, Lo Mussol de la Palma d'Ebre i Nova Gent, de l'escola Sant Miquel.
A continuació hi ha el bloc informatiu amb les notícies de l'ajuntament d'Ascó, del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, la informació sobre Ascó i la comarca apareguda a la premsa i les notícies d'ANAV, i a continuació els articles d'opinió.
En aquesta ocasió la protagonista de la secció I tu, què estudies? és la Montserrat Ferrús, i de la secció de Declaracions íntimes tres alumnes de 1r d'ESO que expliquen la seva experiència en el primer any a l'institut de Flix (Mariona Batiste, Héctor García i Jordi Rius)
Lo Llaüt també es fa ressò de les activitats organitzades així com l'agenda prevista.
En la secció Arrels hi ha articles sobre les monges de la Consolació d'Ascó (que van arribar al poble el 1892) o el centenari de la desapareguda Societat Obrera d'Ascó (1917).
La secció fotogràfica, els jocs d'abans, el racó literari, informacions de l'Escola Sant Miquel i de l'Institut de Flix completen una revista curulla d'informació.

diumenge, 16 de juliol de 2017

La Capelleta de la Mare de Déu del Carme

Avui es commemora la festivitat de la Mare de Déu del Carme, patrona dels navegants, i que a Ascó té erigida una capelleta que recorda el passat fluvial d'aquest poble ebrenc.


La Capelleta de la Mare de Déu del Carme està inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, del qual se'n dóna la següent informació al lloc web del Mapa del Patrimoni de Catalunya:

Descripció
Situada al sud del nucli d'Ascó, entre la carretera i la xarxa ferroviària. Petita capella de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta. Consta d'una sola nau, amb un fals sostre enguixat. Darrera l'altar de marbre hi ha un arc rebaixat que ocupa tot el mur, amb l'interior folrat amb rajoles ceràmiques. S'accedeix al temple per un portal d'arc de mig punt adovellat amb brancals motllurats. A la clau hi consta inscrit l'any 1882. Sobre el portal hi ha una cornisa amb una finestreta romboïdal, rematat per un campanar d'espadanya d'un sol ull. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc, excepte alguns dels carreus de les cantonades.

Notícies històriques
Es desconeix la data de la construcció de la primitiva ermita de la Mare de Déu del Carme, donat que estava situada arran del riu Ebre, sobre un pujol, com a Patrona de la navegació fluvial. Aquesta és molt important a Ascó pels privilegis de Lleuda concedits per tots els reis catalans fins Joan II. En construir-se la via del tren, calgué destruir l'ermita primitiva i fer-ne una altra un xic més endins del terreny, l'any 1882. El privilegi de Lleuda va regir fins fa ben pocs anys, doncs en fer-se el pont sobre el riu per les obres de la Central Nuclear, el 1972, la Barca d'Ascó deixà de passar i es va deixar de cobrar tota mercaderia, cotxe, carro o persona que passava amb ella, d'un costat a l'altre del riu.

dissabte, 15 de juliol de 2017

'El nazi de Siurana' de Toni Orensanz

'El nazi de Siurana' és un llibre més que interessant del periodista prioratí Toni Orensanz. Un treball a mig camí entre la crònica periodística i la investigació històrica, revela la veritable identitat del belga Jan Buyse, que als anys cinquanta del segle passat es va traslladar a Catalunya amb la seva esposa, Anita Salden, i més endavant es va construir un immens xalet a Siurana. Què tenia de particular aquest matrimoni? Doncs que el xalet que es van fer construir a Siurana ja era conegut entre la gent com "el xalet del nazi" o "el xalet del belga".
Va ser una trobada casual de l'autor amb la dona de Buyse a Cornudella -estava acompanyant a una amiga mestra que volia parlar amb Anita Salden sobre muntanyisme. Quan va saber que era la dona del belga que s'havia "amagat" a Siurana, i de la manera com ella parlava del passat, va fer que se li despertés el cuc detectivesc per saber què hi havia de cert sobre allò que s'explicava de Jan Buyse i què hi havia de cert ser sobre la trajectòria que s'havia anat muntant aquest matrimoni per amagar el seu passat nazi.
És així com Orensanz va estirant el fil i ens descobreix una vida que podria ser pel·lícula (guerra, presó, fugues, mentides...) però que el que fa és posar llum sobre el nazisme, un dels episodis més horrorosos de la història de la humanitat, i de quina manera, aquelles persones que en van estar totalment vinculades, van refer la vida amagant aquest passat, algunes d'elles lluny dels seus llocs d'origen, però probablement comptant amb la protecció de les autoritats.
Del llibre en destaco evidentment la pròpia història d'aquest muntanyenc belga i de la seva dona, però també, la manera amena com l'autor ens explica el desenvolupament de la investigació: les converses amb gent a qui l'havia tractat al poble, a la feina, o al món de l'alpinisme; o la consulta d'arxius o de premsa de l'època... 
De ben segur que la lectura del llibre et convida a la reflexió sobre com és possible refer la vida després de participar de l'horror nazi, sobre la veritat, sobre la necessitat de saber per avançar o sobre com s'ha de gestionar la memòria històrica.

dijous, 13 de juliol de 2017

El documental 'Las cloacas de Interior'

Aquest cap de setmana a més de cent indrets d'arreu del país es projectarà el documental produït per Mediapro 'Las cloacas de Interior' que destapa la guerra bruta des d'algunes institucions espanyoles com la policia, la judicatura o estaments polítics envers adversaris polítics.
Aquesta projecció simultània està impulsada per Òmnium Cultural i s'engloba dins de la campanya engegada aquesta setmana, Crida per la democràcia, amb la vista posada al proper 1 d'octubre.
Aquest documental també es podrà veure per TV3 el dimarts 18 de juliol a les 22.00 hores, dins del programa "Sense ficció".
Aquest és el tràiler.

dimarts, 11 de juliol de 2017

Crida per la democràcia

dilluns, 10 de juliol de 2017

'Los prisioneros del paraíso', de Xavier Güell

Los prisioneros del paraíso és el segon llibre que escriu el músic i director d'orquestra Xavier Güell  i que ha estat editat aquest 2017.
La història ens trasllada al cor d'Europa en plena segona guerra mundial. El 1942, a Praga, és arrestat el director d'orquestra Hans Krasa, d'origen jueu, i que juntament amb altres compositors és traslladat al camp de concentració de Theresienstadt. Què té de particular aquest camp? Doncs que el volien convertir en una espècie de camp model per mostrar al món un suposat bon tracte cap als jueus reclosos, i que tenien la possibilitat de desenvolupar-se culturalment. Malauradament aquesta havia de ser la façana per mostrar a l'exterior, quan prou que sabien que havien d'acabar al camp d'extermini d'Auschwitz. Per això, van intentar jugar les seves cartes per intentar allunyar el seu destí final mitjançant la música, composant obres que els fes guanyar temps. Malgrat tot, es percep el clima dens i pesat que es respira a Theresienstadt.
A aquesta trama, s'hi suma una altra amb un persoantge, l'Elisabeth, una científica propera als caps nazis, i que investiga genèticament amb òrgans humans per tal de millorar la raça ària. És l'esposa del comandant del camp de Theresienstadt, però que tal com avança la història, es treu la bena dels ulls, i pren consciència del règim del qual participa, fins i tot de la monstruositat de la seva feina. Una Elisabeth, interessada per la música, que de joveneta havia admirat Hans Krasa, i ara pren consciència del destí fatal de Hans quan sap que és un dels reclusos del camp de concentració.
El tema de la novel·la és dur, la sordidesa dels camps de concentració i la vilesa dels comandaments nazis és evident, hi apareixen reflexions profundes que queden ben travades en el desenvolupament de la història. Qui hi té un paper important? La música. La música hi és present, directament o no, amb un paper principal o secundari. Parla amb passió de la vida, de la música i de l'art, i com diu el propi autor "la pasión es el mejor instrumento para entregarnos al mundo, pero la pasión debe ir acompañada de la compasión para abarcar todas sus posibilidades".
Per molt que hàgim pogut llegir sobre el nazisme, encara continua impactant el terror que van escampar per Europa amb un ideari reaccionari i demencial, esdevenint un autèntic monstre.

divendres, 7 de juliol de 2017

Llista de reparació jurídica de víctimes del franquisme


L'Arxiu Nacional de Catalunya publica els noms de totes les persones a les quals se'ls va instruir un procediment judicial militar durant la dictadura de Franco.
Aquesta publicació es fa en aplicació de la Llei 11/2017, del 4 de juliol, de reparació jurídica de víctimes del franquisme, aprovada el 29 de juny pel Parlament de Catalunya.
La llista presenta les víctimes ordenades alfabèticament: 66.590 són persones físiques i 15 són persones jurídiques. Hi ha persones a les quals es va instruir més d’un procediment.
La relació inclou cognoms i nom de la persona represaliada, sexe, tipus de procediment (consell de guerra, diligències prèvies o similars), número de causa, data d’inici de la causa, data d’aprovació de la sentència o altra resolució, pena imposada i commutació o l’indult demanat. S’hi indiquen les persones que van ser executades.

dijous, 6 de juliol de 2017

Costa-Gavras, Premi Internacional Catalunya

Aquest 5 de juliol s'ha fet públic el nom del guardonat en el XXIX Premi Internacional Catalunya, es tracta del cineasta grec Konstantinos Costa-Gavras
Aquest guardó es concedeix anualment, des de 1989, a persones que amb la seva feina contribueixen a desenvolupar els valors culturals, científics o humans arreu del món.
Atorgant-li aquest guardó, es vol destacar "la qualitat de la seva extensa i intensa filmografia, així com per la seva mirada crítica sobre el món i el seu compromís social". A més, s'ha qualificat el cineasta com "una persona compromesa amb el seu temps, que no deixa indiferent a ningú, en tant que testimoni de les principals convulsions històriques del segle XX, denunciant dictadures de diferent signe ideològic, especialment les trames que van portar a l’extermini jueu, i enfrontant-se als problemes del segle XXI, com l’atur, la immigració o el capitalisme”.
El President Puigdemont ha afirmat que les pel·lícules de Costa-Gavras “transcendeixen la conjuntura històrica del seu argument i s’han convertit així en símbols universals contra la intolerància, la repressió i la falta de llibertats”.

El guardó el lliurarà el President de la Generalitat el 17 de juliol.


Dades biogràfiques
COSTA-GAVRAS
Konstantinos Costa-Gavras va néixer el 1933 a Grècia. Reconegut com un dels millors cineastes contemporanis, ha rebut nombrosos premis com l’Òscar de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques nord-americana per al millor guió adaptat; un premi BAFTA; l’ÓS del festival de Berlín, la Palma d’Or i el premi al millor director del Festival de Cannes; un Premi Cèsar com a guionista i l’Orde deles Arts i les Lletres espanyoles.
Costa-Gavras ha contribuït també a la preservació del patrimoni fílmic des de l’Acadèmia del cinema francès, institució que ha presidit en dues ocasions.

(Nota de premsa Generalitat de Catalunya)

dimecres, 5 de juliol de 2017

dimarts, 4 de juliol de 2017

Es presenta la llei del referèndum #1oct2017

Aquest migdia els grups parlamentaris de Junts pel Sí i de CUP-Crida Constituent han presentat la que serà la Llei del Referèndum d'Autodeterminació que ha de donar cobertura legal el proper 1 d'octubre al referèndum que ha de permetre disposar de les claus de tots els panys. Com ha dit Jordi Turull, aquesta majoria parlamentària vetllarà perquè "s'exerceixi el dret d'autodeterminació, però primerament de tot tenim el deure d'exercir la determinació". Seguim!


***
  • la llei conté un preàmbul on s'exposen els motius que ens han portat fins aquí i s'inclou aquella legislació internacional (de l'ONU i del Tribuna de l'Haia) que contempla el dret d'autodeterminació dels pobles així com les diferents resolucions del Parlament en què de manera continuada i inequívoca s'ha defensat el dret a l'autodeterminació de Catalunya.
  • el poble de Catalunya és un subjecte polític sobirà i com a tal exerceix el dret a decidir lliure i democràticament, la seva condició política.
  • el referèndum és vinculant: si hi ha majoria de vots afirmatius, al cap de dos dies des de la publicació dels resultats es proclamarà la independència en sessió ordinària del Parlament; si hi ha més vots negatius, de forma automàtica es convocaran eleccions autonòmiques.
  • el màxim òrgan que regularà el procediment del referèndum serà la Sindicatura Electoral Nacional, formada per cinc juristes de reconegut prestigi. D'aquesta hi dependran les quatre sindicatures de demarcació, formades per tres membres més.
  • el cens serà elaborat pel govern i validat per la Sindicatura, a partir del qual es farà el sorteig dels membres de les meses electorals.
  • les meses electorals estaran formades per un president i dos vocals, més els corresponents suplents.
  • la llei del referèndum empara les autoritats i persones físiques i jurídiques que participin en l'organització del referèndum ja que la llei desenvolupa l'exercici del dret d'autodeterminació que forma part de l'ordenament jurídic vigent.
  • el cens electoral està format pels ciutadans majors de 18 anys residents a Catalunya així com aquells residents a l'exterior en què l'últim veïnatge administratiu hagi estat a Catalunya, tal i com succeeix habitualment en les eleccions al Parlament de Catalunya.
  • pel decret de convocatòria del referèndum del govern de la Generalitat es fixarà la data (1 d'octubre) així com aquelles normes com poden ser el model de papereta, la durada de la campanya electoral, els recursos i materials necessaris...
  • si els ajuntaments no cedeixen espais per al referèndum, la Generalitat els habilitarà.
  • hi haurà una única circumscripció electoral dividida en quatre demarcacions.
  • no es preveu ni un mínim de participació ni un mínim de vots afirmatius, tal i com aconsella la Comissió de Venècia per evitar el boicot d'una de les parts.

dilluns, 3 de juliol de 2017

Montjuïc. 100 anys de cartellisme

Fins el 30 d'agost es pot visitar a les instal·lacions del castell de Montjuïc una exposició que porta per títol: Montjuïc. 100 anys de cartellisme.
Es tracta d'una selecció de cartells d'època del darrer segle que mostra la importància de la muntanya de Montjuïc a partir dels esdeveniments més importants que ha viscut Barcelona, i singularment Montjuïc, al llarg del segle XX. 
En total són una vuitantena de cartells que esdevenen un recorregut històric a la Barcelona del XX però també un recorregut pels estils dels cartellistes més destacats de Catalunya, tant pintors com dissenyadors.
Aquesta mostra de cartells inclou esdeveniments com l'exposició internacional del 29, els actes polítics durant la República, la Fira de Mostres, els refugis durant la guerra, la Barcelona olímpica, l'oci a la muntanya, l'esport i el món del motor, els concerts, els festivals culturals com el Grec i les exposicions d’avui en dia.

diumenge, 2 de juliol de 2017

#notheycant

dissabte, 1 de juliol de 2017

Declaració del món local de l'1 de juliol de 2017


Els ajuntaments són la institució més propera als ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Durant més de 35 anys, els ens locals han bastit amb esforç una xarxa de serveis bàsics per a la ciutadania. Vertebradors del territori, agents indispensables per a la cohesió social i compromesos en la defensa dels valors fonamentals de la democràcia, els municipis i, en conseqüència, els alcaldes i alcaldesses, els regidors i regidores, han contribuït a construir el municipalisme català. En moments transcendentals de la nostra història col·lectiva, el paper dels ajuntaments sempre ha estat determinant per a l’assoliment dels anhels de justícia, progrés i llibertat dels catalans i catalanes. 

La proximitat de les institucions locals amb la ciutadania ha permès copsar, en tot moment, quins són els anhels i les necessitats dels nostres veïns i veïnes. Com a electes escollits a través de les urnes, ens devem a la ciutadania. I, si avui en dia hi ha una reivindicació que genera consens a Catalunya, no és altra que la celebració d’un referèndum per decidir lliurement el futur del nostre país. Des de fa anys, el poble català ha reclamat el seu dret a decidir. Les darreres eleccions al Parlament de Catalunya van configurar una cambra amb una majoria clara de diputats i diputades favorables al dret d’autodeterminació. Un reflex fidel del 80% de la ciutadania catalana que manifesta voler expressar-se a través de les urnes. 

La pluralitat i transversalitat que dóna suport a aquesta reivindicació ha quedat palesa, entre altres iniciatives, en el marc del Pacte Nacional pel Referèndum. Tot i les més de 500.000 adhesions que ha recollit, no han estat suficients per trobar una resposta per part del govern de l’estat. Com no pot ser d’altra manera, el món local tornarà a ser al costat dels seus ciutadans i ciutadanes i de la resta d’institucions del país per materialitzar aquesta voluntat expressada cívicament, política i democràtica de la immensa majoria de la societat catalana. 

El passat divendres 9 de juny, el president de la Generalitat i el vicepresident del Govern van anunciar, acompanyats pel conjunt del Govern i la majoria dels diputats i diputades del Parlament, la pregunta que se sotmetrà a consideració del conjunt de la ciutadania de Catalunya el proper 1 d’octubre: Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república? 

És per això que els alcaldes i alcaldesses, en tant que representants democràticament escollits dels nostres pobles, viles i ciutats, ens comprometem a acompanyar les institucions del país per garantir que el conjunt de la societat catalana pugui expressar-se lliurement i donar-hi resposta. Per això manifestem: 
  • el nostre ple suport a la voluntat expressada pel Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat i els encoratgem a seguir avançant en tots aquells passos necessaris per fer efectiva l’organització, convocatòria, celebració i aplicació del referèndum anunciat pel proper 1 d’octubre. 
  • la nostra predisposició i compromís a col·laborar en totes aquelles actuacions que des del Govern se’ns requereixin, i per això, en el moment que es faci la convocatòria, posarem a disposició de l’organització del referèndum els locals habituals on se celebren totes les conteses electorals als nostres municipis. 
  • que aquest compromís cívic i democràtic només està supeditat a la voluntat majoritària de la ciutadania de Catalunya, expressada en el Parlament i el Govern de la Generalitat, i que no ens farem enrere per cap entrebanc polític, jurídic o de qualsevol índole que pugui articular l’Estat en contra de la celebració d’aquest referèndum.
Barcelona, 1 de juliol de 2017