diumenge, 17 de desembre de 2017

Les candidatures republicanes

Fa temps que l'electorat sobiranista, a diferència d'alguns dels seus dirigents, no mira el color polític de la persona que té al costat i igual com abans empenyia com el que més en assolir la independència, ara ho fa en poder implementar la república. 
El bloc sobiranista ha esdevingut tan transversal, que hi trobem persones de diferents procedències polítiques, en algun cas fins i tot, de posicions ideològiques allunyades, però ara per ara ha passat el país per davant del partit. Són les persones que la nit del 21D al vespre esperaran els resultats electorals per comprovar si JxCat, ERC i CUP sumen majoria absoluta d'escons, i si també, aconsegueixen superar el 50% del vot. 
Davant del test d'estrès que pel sobiranisme ha suposat l'aplicació del 155 i la convocatòria d'aquestes eleccions, sense oblidar l'empresonament de part del govern i dels líders socials, i l'exili de l'altra part, convindria parar compte amb el "foc amic". 
Seguim vivint moments excepcionals, per tant, calen gestos excepcionals. Així que des de la base sobiranista només podem afirmar que l'única solució per fer guanyar la democràcia passa per mantenir-se dempeus i junts per Catalunya. 

dissabte, 16 de desembre de 2017

Carta als Jordis

La Ribera d'Ebre amb la Marató de TV3

Un any la Marató de TV3 torna a ser protagonista, i després de vint-i-sis edicions s'ha convertit en un referent. Té una capacitat de mobilització ciutadana formidable, qui més qui menys troba la manera de col·laborar-hi; a més, en aquests anys ha sensibilitzat la ciutadania en moltes malalties, amb una tasca divulgativa admirable; i finalment, els recursos recaptats es destinen a la recerca científica.
El país s'hi bolca amb activitats arreu, i enguany, tenint com a motor les malalties infeccioses. Com diu el lema d'enguany, la investigació pot canviar la història
A la Ribera d'Ebre són diverses les iniciatives solidàries organitzades en benefici de la Marató.

ASCÓ
CINEMA I BINGO SOLIDARI (Associació Cultural Lo Llaüt)
ASCÓ PEDALA PER LA MARATÓ DE TV3. S'han recaptat 100 € (Club Ciclista d'Ascó)
RIFA SOLIDÀRIA de lots confeccionats amb aportacions de gent del club i comerços locals. S'han recaptat 634€ (Club Handbol Ascó)
SORTIDA EN CAVALLS pel terme d'Ascó. (Club Hípic Equus Ascó)
CAMINADA des de la Rambla fins al Camp de Tir i TEATRE. Van recaptar-se 1.000 €  (Col·lectiu de Dones d'Ascó)

BENISSANET
VENDA DE PASTISSOS SOLIDARIS (AMPA de l'Escola Antoni Nat)

DARMÓS
DARMÓS S'ENCOMANA DE LA MARATÓ.  Conferència, xocolatada, concert, paella, bingo, sorteig de cistelles (Associació de Veïns Sant Miquel Arcàngel)

FLIX
FLIX AMB LA MARATÓ: TAPES, TALLERS i MÚSICA. S'han recaptat 3.226€ (Ajuntament de Flix i Col·lectiu d'Entitats de Flix)
FESTIVAL SOLIDARI PER LA MARATÓ DE TV3 (Institut de Flix)

GINESTAR
CAMINADA I BINGO SOLIDARI (Ajuntament de Ginestar)
TAQUILLA PER LA MARATÓ.  Partit de futbol C.E. Ginestar contra el Camarles (Club Esportiu Ginestar)

MIRAVET
MIRAVET AMB LA MARATÓ. Bingo popular i xocolatada; tast de vins al castell; xerrada informativa; taller de cuina; marxa BTT solidària; i subhasta de plats.

MÓRA D'EBRE
LA RESIDÈNCIA NATZARET AMB LA MARATÓ. Xerrada i berenar; parada al mercat i bingo solidari (Residència Natzaret)

MÓRA LA NOVA
CAMINADA POPULAR (AMPA Institut Escola 3 d'abril)
ELS PASTORETS (Esplai Kau Kau's)
CONCERT DE NADAL i CANTADA DE NADALES (Institut-Escola 3 d'abril)
TALLER DE  MANUALITATS, MITJA i PUNTS DE LLIBRE (Residència i Centre de Dia de Móra la Nova)

RASQUERA
CALENDARI SOLIDARI (Lo Mercadillo de Rasquera)

RIBA-ROJA D'EBRE
MERCAT SOLIDARI i JOCS RECREATIUS (Associació de Dones de Riba-roja)

TIVISSA
TOTS AMB LA MARATÓ. Caminada solidària, tómbola, vermut solidari i dinar popular (Associació Solidària Xino-Xano)

VINEBRE
TÓMBOLA BENÈFICA i ACTITIVATS D'ENTITATS (Ajuntament de Vinebre)

diumenge, 10 de desembre de 2017

Dia Internacional dels Drets Humans

10 de desembre, Dia Internacional dels Drets Humans. Un bon moment per recordar l'1-O i per reivindicar els drets fonamentals com la llibertat d’expressió i el dret a vot.

 

Ascó es vesteix de groc #llibertat


dissabte, 9 de desembre de 2017

Moros i catalans, de Dolors Bramon

Dolors Bramon és coneguda com a referent a Catalunya de l'estudi del passat islàmics de les terres de parla catalana. Un exemple és el seu últim llibre, Moros i catalans, en què en poc més de dues-centes pàgines fa un recorregut per la presència musulmana a casa nostra -des del domini de quatre segles a la Catalunya Nova- fins la presència de la religió musulmana uns quants segles més, arribant finalment a la conversió al segle XVI i la posterior expulsió dels moriscos a principis del segle XVII.
Acaba aquest recorregut històric amb un conjunt de curiositats que tenen origen sarraí, algunes de ben conegudes com el sistema de numeració posicional (decimal) i d'altres com l'origen de paraules romesco, enxaneta, tafanejar, nafrar i amanyagar, entre d'altres.
Llegint aquest llibre des d'Ascó és impossible no anar-ho relacionant amb la història del poble, on la petjada àrab i posteriorment morisca explica bona part del passat de casa nostra, i de tant en tant, també apareix en les pàgines del llibre, com per exemple, quan en època ja cristiana, va ser un dels nuclis catalans que hi va haver alguna algarada per part dels andalusins. O també quan referint-se a les vies de comunicació, a part de la fluvial per l'Ebre, també anomena l'itinerari que comunicava Tortosa amb Saragossa rodejant la serra de Cardó, creuant el riu per Ascó i seguint per la dreta fins a Faió i Mequinensa, i d'allí cap a Chiprana i Bujaraloz.
D'Ascó també s'esmenta el molí de barques que hi havia, la maqueta del qual es troba al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Terrassa, que tot i ser del segle XVI, se'n té constància d'època andalusina.
A la Ribera d'Ebre la població sarraïna el 1496 representava el 40% del total, esdevenint un 82% a Ascó, o a Vinebre el 55%, o a Riba-roja i Benissanet la totalitat de la població. 
Més ençà, comprovem que l'any 1595 en pobles com Ascó i Vinebre hi havia bona convivència si tenim en compte que els cristians vells i els cristians nous es repartien els càrrecs municipals.
Malgrat aquesta convivència, l'ordre d'expulsió dels moriscos es proclama el 1609 i es fa efectiva l'any següent. Els d'Ascó foren embarcats riu avall juntament amb els de Miravet i Benissanet, van ser concentrats a l'entorn del port dels Alfacs, i des d'allí desterrats cap al nord d'Àfrica. La majoria foren desembarcats a la ciutat d'Orà i des d'allí repartits per diferents indrets del Magreb, com Tunísia. 
Tots no foren expulsats, i anys després, es va decidir que els d'Ascó, Miravet i Benissanet fossin dispersats entre els que s'havien quedat a Móra, Garcia i altres llocs, per tal de diluir-los entre els assimilats.
Finalment, el llibre esmenta la llegenda del morisc d'Ascó Joan Ambrós, conegut com lo Roget, que va protagonitzar una història en què en aquest cas l'harmonia entre cristians i moriscos no va ser tan idíl·lica.

divendres, 8 de desembre de 2017

L'agenda social i l'agenda nacional

Estem en campanya electoral, i per tant, d'existir una màquina de la veritat, acabaria esclatant per la quantitat de mentides que s'aboquen. Mentides, que per molt que es repeteixin, segueixen sent falsedats, però clar, això no treu que algú s'ho acabi empassant. 
Només en tres dies de campanya hem sentit els comuns dir i repetir allò de l'agenda social, acusant clarament el bloc sobiranista d'estar preocupat únicament de la qüestió nacional. I ho diuen amb aquella superioritat moral d'esquerra acomodada. A n'aquest mantra també s'hi sumen amb alegria els partits del règim, també conegut com el Tripartit del 155. Per cert, alguns d'aquests partits, amb una ideologia conservadora més que evident.
Doncs bé, sembla que cal anar puntualitzant les mentides o mitges veritats, i deixar clar que l'agenda nacional en cap cas ha eclipsat els temes socials des que va començar el procés el 2010. Precisament molta gent vol implementar la República Catalana per donar lloc a una societat més justa i més cohesionada, i aquesta idea és força transversal en el conjunt del republicanisme, des del socialcristianisme de Demòcrates a l'anticapitalisme de la CUP, passant pel PDeCAT i ERC.
Com a mostra de la legislació social, aquestes són algunes de les lleis que el Parlament de Catalunya va aprovar i que el Tribunal Constitucional espanyol s'ha encarregat de carregar-se. En trobaríem fins a 27, però aquestes són algunes de les més emblemàtiques:
  • llei contra la pobresa energètica
  • llei contra els desnonaments
  • llei d'igualtat entre homes i dones
  • llei d'impostos als habitatges
  • llei d'horaris comercials
  • llei d'impostos als bancs
  • llei de prohibició del fracking
  • llei d''impostos a la producció nuclear
  • llei contra el canvi climàtic

dimecres, 6 de desembre de 2017

Comanadors d'Ascó de l'orde de l'Hospital

Escut del comanador Çapata (Ascó)
El 10 d'agost de 1317, el papa Joan XXII, a Avinyó, dictà una butlla ordenant el lliurament dels béns del Temple existents a la Corona d'Aragó, a Fra Martí Pérez de Orós, castellà d'Amposta, de l'orde de Sant Joan (hospitaler). Uns mesos més tard, el 6 de desembre de 1317, al castell de la vila, prenia possessió de la comanda d'Ascó passant a mans de l'Orde de l'Hospital, després d'haver pertangut durant un segle i mig a l'orde del Temple.
A partir de diferent bibliografia consultada, amb Biel Pubill, vam elaborar una relació dels comanadors que hi apareixen, així com de l'any del quan se'n té constància. Cal dir que probablement no hi són els tots els que van ser-ho, però sí un recull prou exhaustiu.

1317 Martín Pérez d’Orós

1338 García González Bugía

1349 Ramon Desprats

1365 Pere d’Alba

1382 Arnau de Bardaxí

1428 Graciano de Torres

1447 Pere Ramon Sacosta

1428 Mateo de Albalat

1514 Joan de Vilagut

1517 Fra Martí de Lanuça 

1547 Lluís de Talavera

1552-1562 Gabriel Àngel Sans

1571 Luperci d’Ixar

1594 Jaume de Montcada

1608 Pere Jaureche

1638 Miquel Zapata

1659 Maurici Mercader

1662 Enric de Rocafull

1667-1671 Lluís de Pujasons

1689 Agustí Sanz de Llosa

1703-1710 Gaspar de la Figuera

1725 Vicenç de Calataiud

1734 Vicenç Zapata

1745 Lluís Milà d’Aragó

1761 Anton Montserrat

1764 Miquel Doz

1772 Romuald Doz

1780 Josep de la Torre

1806 Mariano Cascajares

dimarts, 5 de desembre de 2017

El logo de la Festa de Sant Antoni

Aquests dies remenant per la xarxa he topat amb el lloc web amb projectes de Dika Estudio Creativo, entre els quals, hi ha el treball que es va fer per confeccionar un logotip identificatiu de la festa de Sant Antoni d'Ascó i que es va estrenar la passada festa d'hivern de 2017. 
Cal dir que aquest és el tercer símbol identificatiu de la festa des que es va estrenar el primer l'any 2004 que va ser vigent fins el 2016 exceptuant el període 2007-2009 en què se'n va emprar un altre de diferent.

Em permeto la llicència d'adjuntar la informació que apareix a la web.


LA MARCA
La comunicación visual que se ha desarrollado para las Fiestas de Sant Antoni d’Ascó busca cumplir con los objetivos marcados de establecer una imagen elegante a la vez que lúdica y moderna que represente y consolide estás fiestas populares sin ningún tipo de complejo frente a otros logotipos institucionales de cualquier índole.

LOGOTIPO
Para el logotipo se elige una tipografía amable a la par que formal. Y se establece una jerarquía visual con los tamaños. Primero se visualiza el nombre del patrón religioso de las fiestas; después la localidad de Ascó, con una llamada de atención especial de color; y por último se añade un descriptivo que muestra uno de los logros conseguidos a nivel nacional, que sitúa al espectador en la relevancia de dicho evento frente a otros de la zona.
El símbolo representa una de las principales componentes lúdicas de las fiestas, las “corrides” de caballos, matxos y burros. Se ha desarrollado un dibujo monolineal que a la vez de aportar cercanía por su trazado a mano, imprime carácter y profesionalidad con sus contornos y acabados.

TEXTURA CORPORATIVAS
Como apoyo a la utilización de los colores para elementos de fondo, se ha diseñado una serie de ilustraciones para la marca. Estas siguen el mismo estilo gráfico que el símbolo del logo. Y representan distintas escenas cotidianas de las festividades de Sant Antoni d’Ascó. Se usarán siempre a modo de textura, por lo que tendrán colores de tonos parecidos al del color de fondo. Nunca se utilizarán las ilustraciones en una aplicación en el mismo color que la marca, pues no se puede confundir la imagen de marca con una ilustración más.

diumenge, 3 de desembre de 2017

Vencerem!

Compte enrere per l'edició d'enguany de la Marató de TV3... Avui a la venda el Disc de la Marató una joia musical: una versió del Nessun dorma de l'òpera Turandot amb India Martínez i l'Orquestra Simfònica del Liceu.

dissabte, 2 de desembre de 2017

A dalt d'una cadira, de Laura Mur

La mestra Laura Mur, amiga i  companya de l'escola, ha presentat aquests dies un recull de poemes de Nadal per a nens i nenes que porta per títol A dalt d'una cadira. I és precisament als xiquets i xiquetes amb qui ha compartit el seu magisteri a qui dedica aquesta petita joia poètica. 
Justifica aquest llibre precisament per l'esperit nadalenc que es respira a les escoles i que fa que ella, en aquestes dates envoltada del neguit dels seus alumnes per l'arribada del reis o amb la il·lusió de les nadales que canten, es vegi envaïda per una veu poètica que ha permès aquesta publicació.
Finalment, la cirereta del pastís del poemari, són els dibuixos de Nadal que ha anat aplegant en els seus anys de professió i que ha anat guardant en carpetes. Com diu la pròpia Laura en el pròleg, "tots els alumnes que he tingut, tots ells, en són els veritables inspiradors".
Potser aquest proper Nadal alguns dels seus exalumnes pujaran dalt d'una cadira i recitaran algun dels poemes que la seva senyoreta els ha dedicat.

divendres, 1 de desembre de 2017

Vine al Concert per la Llibertat!

2 de desembre de 2017
16.00h Estadi Olímpic Lluís Companys

ELS AMICS DE LES ARTS - COMPANYIA ELÈCTRICA DHARMA - ÈRIC VERGÉS (ELS CATARRES) - LA BANDA IMPOSSIBLE (GERARD QUINTANA, LLUÍS GAVALDÀ, NATXO TARRÉS, PEMI FORTUNY, JOFRE BARDAGÍ, JIMMY PIÑOL, TONI XUCLÀ, ORIOL FARRÉ, ROGER FARRÉ, JOAN REIG, PEMI ROVIROSA, JOSEP THIÓ i ARECIO SMITH) - RAMON MIRABET - BETH - GUILLEM SOLÉ (BUHOS) - GEMMA HUMET - JUDIT NEDDERMANN - A SOUND OF THUNDER - MARC RIERA (DOCTOR PRATS) - PAU LOBO (LA SRA TOMASA) - JORDI GINESTA (BONOBOS) - JOSEP MONTERO (OQUES GRASSES) - KEL SANGÜESA (ITACA BAND) - GERAR ALEDO (ANIMAL) - CESK FREIXAS - ANDER VALVERDE (GREEN VALLEY) - ÈRIC VINAIXA - ORIOL BARRI - JOAN ROVIRA - MONICA GREEN - OVIDI 3 - ORFEÓ CATALÀ - PAULA VALLS - PAU ALABAJOS - MONTSE CASTELLÀ - IVETTE NADAL - DAVID ROSSELL - AITOR CUGAT (XEIC!) - MIQUEL CUBERO (OJO DE BUEN CUBERO) - SALVA RACERO - KELLY ISAIAH - OGBEDOR (KOERS) - ADRIÀ DILME (GERMÀ NEGRE) - JÚLIA JOVÉ - ALWAYS DRINKING MARCHING BAND

dijous, 30 de novembre de 2017

dimecres, 29 de novembre de 2017

dimarts, 28 de novembre de 2017

El asesinato de Sócrates, de Marcos Chicot

Amb El asesinato de Sócrates -de Marcos Chicot- ens trobem davant una novel·la històrica que retrata un dels períodes de la història del món clàssic de la qual som hereus: el segle V a.C. en el context de la guerra del Peloponès. 
Tot i que combina trames fictícies amb personatges històrics, recrea una època parant esment en detalls que ajuden a comprendre aquell període històric, per tant, sembla una obra ben ambientada.
A partir d'un oracle que vaticina la mort de Sòcrates i com aquesta es produirà, engega la trama que abasta tres dècades, i que serveix per conèixer la figura d'un dels principals filòsofs de la Grècia clàssica, però també d'altres personatges d'un món que és el bressol de la nostra civilització. Així van apareixent altres pensadors, governants, artistes.
La figura de Sòcrates és omnipresent al llarg de la novel·la -tant quan va a la guerra, com quan es fa escoltar davant de la gent, o la vida familiar-, però van apareixent diferents personatges, alguns dels quals tenen un paper important.
Però és una novel·la que va més enllà dels propis esdeveniments que se succeeixen en aquell període com les batalles i conflictes que els atenencs mantenen amb altres ciutats (Esparta), l'organització de la vida al voltant de l'àgora i com es desenvolupaven les assemblees; sinó que que hi podem trobar amors impossibles o relacions mare-fills (des de l'abandonament a la defensa aferrissada).

diumenge, 26 de novembre de 2017

Defensem els mitjans lliures



Manifest contra el control polític de TV3, Catalunya Ràdio i l’ACN 
anunciat per l'Estat espanyol


Els mitjans de comunicació públics existeixen per protegir el dret a la informació dels ciutadans, sobretot en defensa de les minories i aquelles opcions que els mitjans privats no proveeixen.

TV3, Catalunya Ràdio i l’ACN han estat pilars essencials de la societat catalana i unes eines de democratització fonamentals des que es van crear. Han permès la normalització de la llengua i la cultura, han ajudat a vertebrar i cohesionar el país i han enfortit els lligams entre els Països Catalans. Els mitjans públics també ens han permès conèixer què passava al món, de primera mà i en la nostra llengua, de la caiguda del mur de Berlín fins a l’atac a les Torres Bessones.

Catalunya és una societat oberta, europea i moderna, i els seus mitjans públics en són un reflex fidel. Amb les emissores públiques ens hem informat, hem rigut i ens hem emocionat. Gràcies a la seva existència, els catalans som més lliures i més crítics, hem tingut accés a una esfera pública més plural i diversa, i hem pogut fiscalitzar els nostres governs i parlaments.

És per tot això que sempre ens tindran al seu costat.

Els sotasignats creiem que la llibertat d’exercir la professió periodística sense ingerències dels governs és bàsica per garantir els drets democràtics de tothom.

Els sotasignats estem en contra del control polític dels nostres mitjans públics.

Els sotasignats rebutgem qualsevol intervenció política i qualsevol atac a la independència dels seus professionals.

Els sotasignats estem disposats a defensar la independència dels nostres mitjans.

Barcelona, 26 d'octubre de 2017

dissabte, 25 de novembre de 2017

Per una Catalunya lliure de violències sexuals


MANIFEST UNITARI
DIA INTERNACIONAL PER A L’ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA 
ENVERS LES DONES 
25 de novembre de 2017 

Avui, en el Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones, tornarem a denunciar i recordar allò que hauria de ser una obvietat. I ho farem les vegades que calgui. No és una queixa. No és un caprici. Estem reivindicant els nostres drets fonamentals.

La violència masclista no és un problema de les dones. És un problema de tothom, tots i totes. I no són casos aïllats ni inevitables. Les dades són alarmants i només com a societat podem erradicar-la. No és fàcil. Hem heretat una tradició on les dones aguanten amb silenci, patiment i sentiment de culpa les agressions. Perquè encara vivim en una cultura masclista que ha normalitzat les conductes delictives contra les dones.

Ja n’hi ha prou. Cal construir una societat que no toleri la violència masclista. Perquè ara l’estem tolerant. I no és un desig ni un somni: és una necessitat urgent.

N’estem tipes. Estem tipes de tanta violència sexual. A la pròpia llar, al carrer, a la feina. On sigui i quan sigui. Exercida per la parella, per l’exparella, per familiars, per companys, per coneguts o per desconeguts.

Estem tipes de ser notícia, de convertir les dones assassinades en xifres, de ser víctimes, que ens matin, que ens insultin, que ens grapegin, que ens violin, que ens vexin, que ens utilitzin. I tot, només pel fet d’haver nascut dones. Estem tan tipes, que avui ens dirigim a vosaltres. Qui contribueix a perpetuar la violència masclista. Qui us amagueu o passeu desapercebuts però sabem que hi sou. Avui us assenyalarem.

-Als violadors: sí, vosaltres, els homes que ens heu forçat, que heu utilitzat la vostra força física, l’amenaça o la coerció per sotmetre’ns, que no heu volgut escoltar un no, els que us penseu que arriba un moment que ja és massa tard per dir que no. Encara que siguis marit, company, amic o acabat de conèixer. No és no, sempre. I quan sentis no, ni ens toquis. Només un sí és un sí. I aquest sí pot ser que no en qualsevol moment o en una altra ocasió. Quan utilitzeu les drogues, l’alcohol i les substàncies químiques per anul·lar la capacitat de decisió de les dones és masclisme disfressat d’estratègia de submissió. Mai, en cap cas, la pèrdua de consciència és sinònim de consentiment.

-Als abusadors: els que utilitzeu una suposada autoritat, a la feina, a casa, a la família, per sotmetre’ns, per agredir-nos, per fer-nos por, per fer-nos mal, per fer-nos xantatge, per coaccionar-nos, per utilitzar-nos en el vostre benefici i pels vostres interessos. Cap càrrec, cap responsabilitat, cap autoritat és més important que la nostra llibertat. No teniu cap poder sobre el nostre cos.

-Als assetjadors: els que ens molesteu pel carrer, a les festes majors, al transport públic, a la feina o a casa. Els que us refregueu contra els nostres cossos al metro. Els que exhibiu els vostres genitals a l’autobús. Els que ens perseguiu. Els que ens envieu missatges amenaçadors per mòbil o per correu electrònic. Els que controleu els nostres telèfons. Els que ens assetgeu a través de les xarxes socials. Els que espereu en un pàrking, en un ascensor, en un portal o ens perseguiu dient-nos allò que per a vosaltres són inofensives “floretes”. Els que ens insulteu quan no acceptem les vostres propostes. Deixeu-nos en pau. Si us diem que no, no insistiu. No és timidesa. És que les dones som lliures per decidir amb qui volem estar i, sobretot, amb qui no volem estar.

-Als maltractadors: la violència és la vostra manera il·legítima d’exercir el poder. Els que aprofiteu la intimitat o privacitat per colpejar, per matar, per vexar, per agredir sexualment, per espantar. O per matar i maltractar els nostres infants. Això us empobreix com a homes i és un delicte que ha de ser perseguit per la justícia. Sou criminals. Les dones no som propietat de ningú.

-Als i les que calleu però sabeu què passa: qui els hi rieu les gràcies als assetjadors, qui heu consentit que es maltractés o es violés una dona, qui heu mirat cap a l’altra banda, qui no heu recriminat un abús de poder... Ja n’hi ha prou. Parleu. Assenyaleu. No sigueu còmplices. Sigueu íntegres o també us convertireu en culpables. Esteneu la mà a qui ho necessita de veritat. No tolereu la violència contra cap dona. No sou agents passius, teniu molt a dir, per aturar-los a ells i per a acompanyar-les a elles.

-Presentadors i presentadores de televisió que feu espectacle de la violència masclista. Amb la vostra feina mal feta contribuïu a perpetuar la cultura de la violència. Ja n’hi ha prou de veure maltractadors i violadors per televisió que es fan les víctimes i justifiquen el seu comportament. Prou de convertir víctimes en titelles al servei de l’audiència. Prou d’estigmatitzar dones maltractades, de perseguir-les pel carrer, de buscar on s’amaguen. Prou de vulnerar el seu dret a la intimitat i destruir la seva privacitat i la dels seus fills i les seves filles. No confongueu l’audiència: l’amor no és possessió. L’enamorament no és propietat. La violència contra les dones no és un espectacle. Fer-ho va contra l’ètica periodística, contra la responsabilitat professional, contra els drets de les persones i els infants.

-Periodistes i mitjans de comunicació que quan informeu de la violència contra les dones dieu que les dones es moren. Les dones no es moren. A les dones les maten. Les assassinen. A veure si ho enteneu d’una vegada. Assenyaleu el masclisme com a causa d’aquesta violència.

-Periodistes que quan maten una dona o els seus infants pregunteu al veïnat com era l’assassí. Ens és igual saber si saludava o si era bon veí. Prou d’explicar si l’assassí era gelós. Els assassins no es justifiquen ni tenen cap aparença especial. -Professionals de l’audiovisual que perpetueu els tòpics que atempten contra les dones: no les convertiu més en objectes. Que el seu físic no determini la seva feina, no consentiu l’entreteniment que vexa les dones o que banalitza la violència de masclista. Pareu de tolerar missatges masclistes que normalitzen relacions de parella tòxiques, que perpetuen tòpics sobre la realitat femenina que són falsos, caducs i nocius.

-Professionals de la publicitat i empreses anunciants que us recreeu en l’estètica del patiment de les dones. No convertiu la violència contra les dones en bellesa i argument de venda. Prou d’imatges de dones sotmeses als homes, humiliades, mig mortes, per vendre perfums o rellotges o el que sigui. Prou de sexualitzar les criatures. Pareu de dipositar una càrrega eròtica sobre la infància. Les nenes i els nens no són productes al vostre servei.

-Empresaris de l’oci nocturn que utilitzeu les dones com a reclam dels vostres negocis: No sigueu còmplices de la violència masclista. Pareu de posar-ho fàcil als abusadors que poden trobar, en els vostres locals, la coartada perfecta. Ajudeu a combatre l’assetjament. No eludiu un problema molt greu que sabeu perfectament que també s’esdevé en el vostre àmbit.

-Professionals de la judicatura, l’advocacia, la medecina forense, i cossos policials que infravaloreu les denúncies de les dones: el vostre àmbit és essencial per erradicar la violència masclista. Documenteu-vos de les estadístiques i sigueu sensibles a la realitat social. Si menysteniu els testimonis de les dones agredides i el risc que suposa conviure amb un agressor, poseu en joc les seves vides. I recordeu: els fills i les filles també són víctimes de la violència masclista. No permeteu que la justícia sigui utilitzada pels maltractadors com una estratègia per continuar coaccionant les víctimes.

I finalment, a totes les dones:

Ningú pot privar-nos dels nostres drets. Tenim dret a viure sense violències masclistes. Tenim dret a ser lliures. I no us sentiu culpables per ser-ho. Si us sentiu sota amenaça, si viviu amb por, per poca que sigui, demaneu ajuda. La nostra manera de pensar, de vestir, de divertir-nos, de gaudir de la vida, mai ha de ser un argument per acusar-nos o fer-nos sentir malament. No som responsables de les agressions que rebem. Les nostres opinions, desitjos o reivindicacions són tan legítimes com les d’un home. Ningú pot dir-nos com hem de viure o què hem de fer. Només nosaltres podem decidir com volem viure i la dona que volem ser.
Novembre 2017
Text de Mònica Planas

dijous, 23 de novembre de 2017

La gran teranyina, de Roger Vinton

La gran teranyina és un llibre d'un enigmàtic Roger Vinton, que s'amaga darrere d'aquesta identitat per fer una radiografia del poder de Catalunya i dels secrets que amaga.. Potser és precisament aquesta autoria semiclandestina el que fa possible que indagui i posi damunt la taula les relacions de poder allunyades de les versions oficials i els vincles familiars que existeixen entre elles. Llegint aquest llibre entens moltes coses que no acostumen a aparèixer en premsa ja que els tentacles del poder poden arribar molt lluny.
Cal dir que aquest llibre -de principis de 2017- arriba després de l'exitós blog en què ha radiografiat tots els ressorts del poder a Catalunya, que, oh sorpresa, estan més connectats del que ens podem imaginar.
El llibre està ple de coincidències, anècdotes, connexions, relacions familiars... que podrien passar desapercebudes, però Roger Vinton mostra, en algun cas, amb tota cruesa. I és que de la corrua de personatges que apareixen, hi ha de tot, i per tant, també circumstàncies poc honorables.
La radiografia inclou des de sectors importants de l'empresariat català -del present però també del passat- com el món del motor, el sector cotoner, les cimenteres o les farmacèutiques, fins a l'aristocràcia nostrada, o bucs insígnia com La Caixa, sense oblidar l'ampli sector de l'alimentació, les finances o les mútues.
Haver llegit aquest llibre les darreres setmanes, també m'ha ajudat a entendre algunes "fugues" d'empreses tot canviant la seu social espantats per represàlies del mercat espanyol o simplement pels consells de la mateixa maquinària d'estat. Al llibre hi van desfilant personatges i empreses que aquests dies han tingut el seu moment de glòria havent de fer-se perdonar el seu origen. Tot molt aclaridor, així com el pròleg signat per Andreu Barnils.

dijous, 16 de novembre de 2017

Un mes sense els Jordis


MANIFEST
Un mes sense els Jordis, un mes que hem perdut la llibertat
Ja fa un mes que els Jordis estan privats de llibertat. Són dies de tristor, allunyats de les persones que estimen. Són dies de constants mobilitzacions, per mostrar-los el nostre suport, a ells i a tots els nostres presos polítics.
L'Estat espanyol s'ha mostrat tal com és: un règim autoritari ancorat en un passat ranci i decadent, amb una administració de justícia sense garanties, fonamentat en uns partits polítics, PP, PSOE/PSC i C's, que no aporten solucions reals perquè formen part del problema en sí mateix.
Exigim recuperar la qualitat democràtica, a hores d'ara inexistent, i que els Jordis, el vicepresident i els consellers del legítim Govern de Catalunya siguin alliberats! Exigim el respecte a la plena llibertat de debat en el Parlament i que es deixi de perseguir la presidenta i la Mesa. Exigim que pugui tornar el Govern a l'exili, que és el que vam votar per fer el que va fer. Exigim que la voluntat de la majoria de la ciutadania de Catalunya sigui escoltada i respectada. Exigim que s'aturi la repressió, policial i judicial. Exigim que se'n vagin els policies que han enviat de Madrid a agredir gent indefensa i els mandarins que han enviat a destruir la Generalitat. Exigim que el nostre dret a governar-nos lliurement a partir de la mateixa nit del 21 de desembre.
Som un poble pacífic, democràticament madur i tossudament alçat per fer valer la voluntat de la majoria. Som demòcrates i mai deixarem de perseguir el nostre més anhelat i preuat objectiu, la llibertat i la República Catalana. Som un poble determinat a guanyar i avançar decididament cap a la creació d'un Estat integrador, inclusiu i obert al món.
Exigim a l'Estat espanyol, a Europa i al món l'immediat alliberament dels qui han estat empresonats per les seves idees i per defensar la independència de Catalunya, d'acord amb el mandat de la majoria parlamentària.
Llibertat als presos polítics i llibertat als Jordis!

dimarts, 14 de novembre de 2017

Bases del XXX Premi Literari Vila d'Ascó

L'Ajuntament d'Ascó ha convocat el Premi Literari Vila d'Ascó en la seva 30a edició
Aquestes són les bases:

El tema és lliure.

Poden presentar-se a aquest premi obres escrites en llengua catalana. Els treballs han de ser inèdits i no han d’haver estat guardonats en altres certàmens literaris, ni han d’estar compromesos en tràmits de publicació amb cap editorial o presentats en altres premis pendents d’adjudicació. Un cop presentats, els treballs no podran ser retirats del premi fins que s’hagi fet públic el veredicte del jurat.

Els treballs han de tenir una extensió entre 175 i 225 pàgines. Marges superior, inferior i laterals de 2'5cm. Tipus de lletra Arial 12 i interlineat doble.  Han de portar el títol a la portada i no poden estar signats. Les pàgines han d'estar numerades.

Les obres s’han de trametre per correu electrònic, a l’adreça premiliterari@asco.cat i cal seguir el procediment següent:
a) En l’apartat Assumpte s’ha de fer constar el nom del premi al qual s’opta, en aquest cas: XXX Premi Literari Vila d’Ascó 2018.
b) En el Cos del Missatge s’ha de fer constar el nom del premi i el títol de l’obra.
c) L’original que opta al premi s’ha d’ajuntar a aquest missatge en format PDF. Aquest document s’ha d’anomenar amb el mateix títol de l’obra.
d) En un altre document adjunt, també en format PDF, s’hi han de fer constar les referències que permetin identificar l’autor/a (nom i cognoms, núm. DNI, data de naixement, domicili, telèfon i adreça de correu electrònic). Aquest document s’ha d’anomenar amb la paraula Plica seguida del títol de l’obra.

La persona responsable de l’Ajuntament d’Ascó, que no és membre del jurat, rebrà els originals i garantirà l’anonimat dels autors/es.
Només s’admetrà un treball per autor/a.

Els autors/es guardonats/des en edicions anteriors hauran d'esperar-se 5 anys per tornar a presentar-se al Premi.

El termini d’admissió conclourà el dia 9 de gener de 2018.

Dotació: 3.600 euros i la publicació del llibre per part de 9 Grup Editorial (Cossetània Edicions/Angle Editorial). A la dotació econòmica s’aplicaran les corresponents retencions establertes per la legislació vigent.

El premi podrà ser declarat desert, si així s’estima convenient.

El jurat es reserva el dret d’interpretar aquestes bases en cas de dubte o decidir sobre qualsevol contingència que no hagi estat prevista.

El veredicte del jurat serà inapel·lable i es donarà a conèixer públicament en un acte de lliurament dels Premis "Vila d’Ascó” que se celebrarà durant el mes de maig de 2018 a Ascó.

L’Ajuntament es reserva el dret de donar a conèixer la relació de participants en aquesta convocatòria.

La participació en aquest premi suposa la total acceptació de les bases.

dilluns, 13 de novembre de 2017

Bases del XIII Premi de Poesia Joan Perucho “Vila d’Ascó”

S'ha obert el termini de presentació de treballs per optar al Premi de Poesia Joan Perucho que organitza la regidoria de Cultura d'Ascó i que arriba a la seva tretzena edició.

***

Poden presentar-se a aquest premi obres de poesia escrites en llengua catalana. Els treballs han de ser
inèdits i no han d’haver estat guardonats en altres certàmens literaris, ni han d’estar compromesos en tràmits de publicació amb cap editorial o presentats en altres premis pendents d’adjudicació. Un cop presentats, els treballs no podran ser retirats del premi fins que s’hagi fet públic el veredicte del jurat.

El tema i la forma són lliures.

Els treballs han de tenir una extensió habitual d’un llibre de poesia (40 pàgines impreses com a mínim). Han de portar el títol a la portada i no poden estar signats.  Les pàgines han d'estar numerades.

Les obres s'han de trametre per correu electrònic, a l'adreça premipoesia@asco.cat i cal seguir el procediment següent:
a) En l'apartat Assumpte s'ha de fer constar el nom del premi al qual s'opta, en aquest cas: XIII Premi de Poesia Joan Perucho Vila d'Ascó 2018.
b) En el Cos del Missatge s'ha de fer constar el nom del premi i el títol de l'obra.
c) L'original que opta al premi s'ha d'ajuntar a aquest missatge en format PDF. Aquest document s'ha d'anomenar amb el mateix títol de l'obra.
d) En un altre document adjunt, també en format PDF, s'hi han de fer constar les referències que permetin identificar l'autor/a: nom i cognoms, núm. DNI, data de naixement, domicili, telèfon i adreça de correu electrònic. Aquest document s'ha d'anomenar amb la paraula Plica seguida del títol de l'obra.

La persona responsable de l'Ajuntament d'Ascó, que no és membre del jurat, rebrà els originals i garantirà l'anonimat dels autors/es.

Només s'admetrà un treball per autor/a.

Els autors/es guardonats/des en edicions anteriors hauran d'esperar-se 5 anys per tornar a presentar-se al Premi.

El termini d’admissió conclourà el dia 9 de gener de 2018.

EL PREMI consistirà en un objecte artístic creat per l’artista Antoni Tàpies, més una dotació de 2.400 euros i la publicació en edició comercial dins la col·lecció de poesia Mitilene, d’Editorial Meteora. A la dotació econòmica s’aplicaran les corresponents retencions establertes per la legislació vigent.

El premi podrà ser declarat desert, si així s’estima convenient.

El jurat es reserva el dret d’interpretar aquestes bases en cas de dubte o decidir sobre qualsevol contingència que no hagi estat prevista.

El veredicte del jurat serà inapel·lable i es donarà a conèixer públicament en un acte de lliurament dels Premis “Vila d’Ascó” que se celebrarà durant el mes de maig de 2018 a Ascó.

L’Ajuntament es reserva el dret de donar a conèixer la relació de participants en aquesta convocatòria.

La participació en aquest premi suposa la total acceptació de les bases.

diumenge, 12 de novembre de 2017

Sant Martí del Canigó

En el transcurs de la multitudinària manifestació que ahir va omplir de gom a gom el carrer de la Marina de Barcelona, van ser molts els moments emotius recordant les persones que estan sent privades de llibertat per la justícia espanyola així com aquella part del legítim govern català que viu l'exili a Brussel·les. 
Emotives van ser les cartes llegides per familiars i amics dels deu presos polítics, així com les intervencions del President Puigdemont i de la resta del govern a l'exili.
En aquest clam ciutadà també hi va ser present Pau Casals, recordant la seva intervenció davant les Nacions Unides l'any 1971, així com la interpretació d'El cant dels ocells (una peça tradicional catalana però que per sempre més anirà lligada a Casals) i d'una sardana que va compondre amb el títol de Sant Martí del Canigó.

 

dijous, 9 de novembre de 2017

dimecres, 8 de novembre de 2017

dimarts, 7 de novembre de 2017

dilluns, 6 de novembre de 2017

diumenge, 5 de novembre de 2017

I am a Catalan

Per una llista electoral unitària


Les eleccions imposades pel govern espanyol el 21-D són una oportunitat per derrotar una altra vegada l’unionisme, com ja va passar recentment l’1 d’octubre i també el 27 de setembre del 2015. Són una tria decisiva entre democràcia i imposició, entre partits sobiranistes i partits destructors de l’autogovern de Catalunya.

El 80 per cent de la societat catalana sempre ha volgut resoldre aquest conflicte mitjançant les urnes. El sobiranisme, amb tots els seus múltiples matisos polítics, ha abanderat aquest moviment amb radicalitat democràtica gràcies a la mobilització pacífica popular. Al davant ha tingut sempre un adversari poc democràtic, trampós i fins i tot violent, còmplice de fiscals que fabriquen delictes i de jutges que violen els drets humans empresonant líders cívics i polítics innocents elegits democràticament.

La persecució judicial i el linxament personal instigat pel nacionalisme espanyol ens explica què passarà si el 21-D no guanya el bloc sobiranista. Només cal veure com s’ha comportat el govern espanyol, i els partits que li donen suport. Jordi Cuixart, Jordi Sánchez, el Govern legítim i els membres sobiranistes de la Mesa del Parlament són avui perseguits per les idees polítiques sobiranistes que defensen i no pas per pertànyer a un partit o un altre.

Demanem afrontar aquest moment decisiu de la nostra història bastint un front electoral sobiranista ampli, que vagi més enllà d’una coalició de partits, amb una llista cívica unitària i transversal, que inclogui tots els sectors que volen enfrontar-se al bloc del 155 i de la repressió. Demanem reforçar la unitat d’acció més enllà d’unes sigles i defensar entre tots la democràcia davant el cop d’estat unionista. Tots els que l’1O vam defensar les urnes contra el segrest i la violència policial hauríem de donar suport a aquesta aliança per la democràcia.

Els sobiranistes hem d’anar plegats per recuperar la llibertat. És per això que un grup de persones, provinents d’espais ideològics diversos, ens hem posat a treballar perquè aquesta aliança sigui possible. El 21D no hi ha un altre pla que guanyar, guanyar i guanyar.

Suma’t a aquesta llista i signa per una candidatura unitària i transversal per aconseguir la fi de l’ocupació, la llibertat dels presos polítics i la República.

dissabte, 4 de novembre de 2017

Suport al meu govern empresonat i a l'exili


@Nació Digital TV

Ribera d'Ebre: cens electoral per al 21D

Tot i que en un primer moment ens va desconcertar la convocatòria d'eleccions feta de forma il·legítima per un govern de l'estat que ha arrabassat les competències que corresponien al poble català vehiculades a través del seu govern; sembla que tothom -o si més no una gran part de la ciutadania- ha entès que les urnes mai ens han de fer por, així que el 21D acudirem a expressar el nostre sentir polític (sigui el que sigui).
La maquinària electoral s'ha engegat, i és que en només set setmanes, ja haurem votat. Un dels primers aspectes que es posa en marxa és el cens electoral.
A la nostra comarca, el cens està format per 16.779 electors (16.215 residents a la comarca i 564 residents fora de Catalunya i d'Espanya). Respecte les eleccions de 2015, el cos electoral de la Ribera d'Ebre està format per 287 electors menys. Dels catorze municipis de la comarca, en tots hi ha una disminució del cens a excepció de Vinebre.

divendres, 3 de novembre de 2017

Manifest de la Taula per la Democràcia

LA TAULA PER LA DEMOCRÀCIA EN DEFENSA DE LES INSTITUCIONS CATALANES I LA COHESIÓ SOCIAL

La Taula per la Democràcia ens vam constituir per donar una resposta unitària en defensa de les institucions catalanes, els drets fonamentals i el dret que té el poble català a decidir el seu futur polític.

Les mesures aprovades pel Senat espanyol, en aplicació de l'article 155, representen la destitució immediata del Govern de la Generalitat escollit democràticament i la intervenció de facto de les institucions catalanes.

La Taula per la Democràcia declarem el nostre ferm compromís amb les institucions escollides democràticament i reafirmem que els conflictes polítics s’han de resoldre políticament, per la via de la negociació i el diàleg.

Denunciem que la intervenció de les institucions catalanes d’autogovern no només té conseqüències polítiques, sinó que afecta greument la vida de les persones. És un atac directe a la democràcia.
Jordi Calvís

Algunes mesures ja es van avançar amb la intervenció econòmica de la Generalitat, el 15 de setembre, i, entre d’altres, han deixat en suspensió les subvencions aprovades per les entitats. Aquestes subvencions són molt importants per garantir el teixit associatiu del país i apaivagar els efectes de les desigualtats socials, i la seva suspensió pot provocar la pèrdua de llocs de treball.

La Taula per la Democràcia continua defensant l’autogovern de Catalunya, així com les institucions catalanes i les persones escollides democràticament per exercir la representació dels interessos generals del conjunt de la ciutadania a Catalunya, sota els principis de l’acció no violenta, la defensa dels drets humans i la preservació de la cohesió social.

Demanem el retorn a la normalitat democràtica. Rebutgem la judicialització de la política. Entenem que les querelles per rebel·lió, sedició i altres delictes contra el Govern i la Mesa del Parlament no són el camí per resoldre cap problema. Així mateix, condemnem els atacs violents feixistes als carrers de Catalunya.

Exigim la llibertat del vicepresident del Govern de Catalunya, Oriol Junqueras, i dels membres del Govern Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Joaquim Forn i Carles Mundó, així com de l'exmembre del Govern Santi Vila, i dels presidents d'Òmnium i de l'ANC, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Exigim que es retirin tots els càrrecs i que es posi punt final i immediat a l’ordre de presó preventiva. Us volem a casa!

Amb el govern legítim de Catalunya


El Govern de Catalunya ingressa avui a la presó en compliment d'un procés judicial en què se l'acusa de rebel·lió arran de la proclamació de la República. Aquest és un fet demolidor que ens remet a d'altres moments dramàtics de la nostra història. A més d'aquest empresonament preventiu del vicepresident, set consellers i un exconseller, la resta del Govern i el president Carles Puigdemont són a Bèlgica, pendents d'una ordre de detenció internacional. Per completar aquest escenari, la setmana que ve hauran de prestar declaració la presidenta del Parlament i cinc membres de la mesa, afectats també per les mateixes acusacions. Les principals autoritats del país i els dirigents de dues grans organitzacions civils han estat objecte d'unes mesures repressives que obren un fosc panorama.

Pel bé de la democràcia i de la pau, cal que els membres del Govern legítim de Catalunya siguin alliberats i que, juntament amb els exiliats, puguin reprendre les seves funcions. Cal que es normalitzi el funcionament sobirà del Parlament de Catalunya. Cal que es tanquin els sumaris oberts contra centenars d'alcaldes, càrrecs públics i d'altres ciutadans. I que no es repeteixin episodis de violència contra la població civil com els del dia 1 d'octubre durant la celebració del referèndum.

Cal que les institucions internacionals es facin càrrec que Catalunya és una nació, que no és un invent i que les seves legítimes peticions de democràcia per resoldre el conflicte amb l'Estat espanyol han de ser ateses. La nació catalana no serà silenciada amb mesures repressives. Cal que els drets democràtics i nacionals siguin respectats en un context de civisme i tolerància.

***
Article publicat de manera conjunta als mitjans següents:
El Nacional

El Punt Avui
Diari Ara
Nació Digital
Vilaweb
Directe
El Temps
Racó Català
El Vallenc
Nova Conca
Revista Esguard
L'Opció
Sàpiens
Descobrir
Enderrock 
Bonart 
El Món
Tot Sant Cugat
Tot Cerdanyola
Tot Rubí
El Món Terrassa
Revista Mirall
L'Esportiu

dijous, 2 de novembre de 2017

dissabte, 28 d’octubre de 2017

dimecres, 25 d’octubre de 2017

dimarts, 24 d’octubre de 2017

No ens toqueu l'educació

El Marc Unitari de la Comunitat Educativa de Catalunya ha convocat concentracions amb el lema "NO ENS TOQUEU L'EDUCACIÓ" per al proper dimecres 25 d'octubre, a les 18h, davant els ajuntaments de les capitals de comarca de tot Catalunya.
La concentració respon a les darreres acusacions que ha rebut l'escola catalana per part d'alguns partits polítics acusant-la d'adoctrinament i de no ensenyar la llengua castellana als centres, amb l'objectiu d'intervenir sobre el model que tenim actualment i amb l'amenaça de l'article 155 sobre el nostre autogovern.
La comunitat educativa ens sentim ofesos/es i indignats/des per la imatge falsa i manipulada que es vol donar de la nostra escola, i mantenim el nostre compromís de continuar treballant pels valors que ens identifiquen: el diàleg, el respecte, la integració, el multilingüisme i el pensament crític.


MANIFEST: NO ENS TOQUEU L'EDUCACIÓ
Els últims dies hem vist com diferents figures polítiques han posat en qüestió la labor docent del professorat a Catalunya, acusant d'adoctrinament i fomentar l'odi contra Espanya. El passat 11 d'octubre al Congrés, Ciutadans portava, amb Toni Cantó, una moció contra l'adoctrinament, ja que consideren "que no ha hecho nada para evitar que los secesionistas adoctrinen a nuestros hijos".
Xavier García Albiol, president del PP a Catalunya el dissabte 14 d'octubre en una visita a Santa Coloma de Gramenet deia "En la mayoría de colegios catalanes enseñan a odiar a España". Fins i tot el Ministre d'Educació Íñigo Méndez de Vigo ha plantejat en la possible reforma de la constitució introduir el principi de lleialtat constitucional en l'educació. I es planteja centralitzar les competències educatives. Per acabar el Ministre d’Exteriors va fer unes declaracions inadmisibles en un diari francès.
Des del MUCE condemnem aquestes declaracions que ens semblem una falta de respecte per tots els i les docents de Catalunya, atacant la seva professionalitat com a eina política per centralitzar les competències educatives.
En primer lloc la política forma part de les ciències socials que s'han d'estudiar a l'escola. Sempre des d'un esperit crític, perquè cada estudiant tingui criteri propi per decidir que és el millor per ell i el seu país. A més aprendre valors i a desenvolupar-nos en societat forma part de l'educació.
Els mateixos que acusen el professorat d'adoctrinament, són els que volen permetre escoles amb segregació de sexes, els que han fet que la religió catòlica sigui avaluable a l'escola, els que volen "españolizar a los niños catalanes" i els que volen introduir la lleialtat constitucional a l'educació. Aquest atac no és només contra els docents, és un atac contra l'educació pública, educació pública que ha sigut i és la garant del clima de respecte social que vivim al nostre país. Ara que volen desmantellar-la des de fa temps, i no només a Catalunya, i això no ho permetrem. Demanem la correcció pública d’aquestes declaracions i les dimissions del ministre d’educació i el ministre d’exteriors.
Ara s’afegeix el fantasma de la intervenció del Departament d’Ensenyament amb l’article 155 a la qual ens hi oposem frontalment.
No permetrem que ens toqueu l'educació!

Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE)
Associació d’Estudiants Progressistes (AEP) - Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC) - Associació de Mestres Rosa Sensat (AMRS) - Catalunya Laïca - Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes d’Educació Secundària (FAPAES) - Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC) - Federació d’Educació de CCOO - Federació d’Ensenyament de CGT- Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (FMRPC) - Federació d’Ensenyament FETE-UGT - Front d’Estudiants (FdE) - Sindicat d’Estudiants (SE) - Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) - USTEC-STEs (IAC)

dilluns, 23 d’octubre de 2017

Moció municipal contra l'aplicació del 155

Al llarg d'aquesta setmana, a bona part dels ajuntaments de Catalunya s'aprovarà la següent moció promoguda per l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM) per mostrar el seu enèrgic rebuig a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola.
***

EXPOSICIÓ DE MOTIUS 
L’acord entre el Partit Popular, el Partit Socialista Obrer Espanyol i Ciudadanos per a la suspensió de l’autonomia de Catalunya, evidencia que davant d’un problema polític la resposta de l’Estat espanyol es basa en la repressió i en la retallada de drets. Trenta-vuit anys després de recuperar l’autonomia catalana amb l’aprovació de l’Estatut, després de les llargues dècades de dictadura franquista, són ara tres partits polítics en el marc democràtic els qui volen tornar a sotmetre Catalunya a aquella situació d’anul·lació política. 
L’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola liquida, de facto, l’autonomia catalana a través d’un fort atac als drets dels catalans i les catalanes per la incapacitat de diàleg de l’Estat espanyol i que s’ha concretat en la seva resposta repressiva a través de la vulneració de drets fonamentals, la censura d’internet i de mitjans de comunicació, la violació del secret postal, les detencions de càrrecs públics, querelles i processos judicials contra el govern, la mesa del parlament i més de 700 alcaldes i alcaldesses, la brutal violència policial exercida contra població pacífica l’1 d’octubre, l’empresonament dels líders de la societat civil, el gran desplegament de forces policials que encara es manté a Catalunya i la intervenció i congelació dels comptes de la Generalitat de Catalunya. 
El Govern espanyol i els partits polítics que li donen suport continuen optant per la via de la repressió i la vulneració de drets enlloc d’escoltar el clam del poble i les institucions de Catalunya que en les eleccions del passat 27 de setembre de 2015 van concedir la majoria absoluta del Parlament a les forces independentistes i que el passat 1 d’octubre, en el referèndum d’autodeterminació de Catalunya, van ser novament refermat el mandat democràtic per a la independència de Catalunya. 
Per tots aquests motius, l’Ajuntament de _______________ 

ACORDA 
Primer. Manifestar el suport al Govern de Catalunya i al Parlament per fer efectiu el mandat popular del passat 1 d'Octubre en els termes que estableix la Llei del Referèndum d'Autodeterminació i la Llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República aprovades pel Parlament de Catalunya. 

Segon. Condemnar la violació de drets fonamentals a Catalunya a través de les mesures repressives aplicades per l’Estat espanyol contra la població i les institucions catalanes. 

Tercer. Instar el Govern espanyol i els partits que li donen suport a aturar la suspensió de l’autonomia de Catalunya que ja estan portant a terme i que volen reblar amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola.

Quart. Comunicar aquest acord al President de la Generalitat de Catalunya, a la Presidenta del Parlament de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis, a l’Associació de Municipis per la Independència, al Govern espanyol i als grups polítics del Parlament de Catalunya.

diumenge, 22 d’octubre de 2017

Llibertat!

En el transcurs de la manifestació que es va celebrar ahir per demanar la llibertat per dos líders de la societat civil injustament empresonats, es va llegir un fragment d'aquest poema de Mario Benedetti. No cal afegir massa cosa més.


DE QUÉ SE RÍE (Seré curioso)

En una exacta
foto del diario
señor ministro
del imposible

vi en pleno gozo
y en plena euforia
y en plena risa
su rostro simple

seré curioso
señor ministro
de qué se ríe
de qué se ríe

de su ventana
se ve la playa
pero se ignoran
los cantegriles

tienen sus hijos
ojos de mando
pero otros tienen
mirada triste

aquí en la calle
suceden cosas
que ni siquiera
pueden decirse

los estudiantes
y los obreros
ponen los puntos
sobre las íes

por eso digo
señor ministro
de qué se ríe
de qué se ríe

usté conoce
mejor que nadie
la ley amarga
de estos países

ustedes duros
con nuestra gente
por qué con otros
son tan serviles

cómo traicionan
el patrimonio
mientras el gringo
nos cobra el triple

cómo traicionan
usté y los otros
los adulones
y los seniles

por eso digo
señor ministro
de qué se ríe
de qué se ríe

aquí en la calle
sus guardias matan
y los que mueren
son gente humilde

y los que quedan
llorando de rabia
seguro piensan
en el desquite

allá en la celda
sus hombres hacen
sufrir al hombre
y eso no sirve

después de todo
usté es el palo
mayor de un barco
que se va a pique

seré curioso
señor ministro
de qué se ríe
de qué se ríe.

MARIO BENEDETTI

dissabte, 21 d’octubre de 2017

dimarts, 17 d’octubre de 2017

Help Catalonia. Save Europe

Comunicat del departament d'Ensenyament sobre els atacs a l'escola catalana

El departament d’Ensenyament, davant dels atacs basats en les falsedats i acusacions infundades a l’escola catalana de destacats membres del govern espanyol i les formacions polítiques que els donen suport, vol manifestar que:
  • L’escola catalana és un exemple de llibertat, convivència, democràcia i plurilingüisme
  • L’escola catalana és una de les principals vies d’integració de les famílies nouvingudes i un veritable ascensor social
  • La professionalitat dels docents i l’autonomia de centre són el puntal del sistema educatiu de Catalunya i garanteixen la pluralitat d’aquest
  • Els resultats del Servei Educatiu de Catalunya i l’adquisició de les competències bàsiques són un exemple de transparència amb la supervisió del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu 
  • L’escola catalana està íntimament lligada a la seva realitat social i és per això que ha d’atendre les inquietuds dels seus alumnes quan la societat del seu entorn viu episodis traumàtics
  • Atacar la professionalitat dels docents és injuriar-los i intentar atemorir-los perquè exerceixin l’autocensura en tot allò que pugui perjudicar els interessos de qui els injuria
  • L’escola catalana és convivència: la garanteix i la treballa dia a dia amb tots i cadascun dels components de la comunitat educativa. Els atacs externs intenten trencar-la i afavorir interessos polítics, mai pedagògics
  • Aquesta campanya orquestrada no té escrúpols pel fet de prendre com a ostatges el conjunt d’alumnes catalans. És una violació clara de l’article 10 de la Carta Universal dels Drets dels Infants de Nacions Unides: “L'infant ha de ser protegit contra les pràctiques que puguin fomentar la discriminació racial, religiosa o de qualsevol altra mena”
  • Al llarg de 40 anys, alumnes, docents i escoles van patir l’adoctrinament de la Formación del Espíritu Nacional; avui la pedagogia i les necessitats dels alumnes són l'única guia de l’escola catalana
  • Per protegir d’aquests atacs als alumnes, docents i al conjunt de l’escola catalana, el departament d’Ensenyament ha demanat als seus serveis jurídics que emprenguin les accions judicials necessàries contra els seus autors
16 d’octubre de 2017