dimarts, 17 d’octubre de 2017

Help Catalonia. Save Europe

Comunicat del departament d'Ensenyament sobre els atacs a l'escola catalana

El departament d’Ensenyament, davant dels atacs basats en les falsedats i acusacions infundades a l’escola catalana de destacats membres del govern espanyol i les formacions polítiques que els donen suport, vol manifestar que:
  • L’escola catalana és un exemple de llibertat, convivència, democràcia i plurilingüisme
  • L’escola catalana és una de les principals vies d’integració de les famílies nouvingudes i un veritable ascensor social
  • La professionalitat dels docents i l’autonomia de centre són el puntal del sistema educatiu de Catalunya i garanteixen la pluralitat d’aquest
  • Els resultats del Servei Educatiu de Catalunya i l’adquisició de les competències bàsiques són un exemple de transparència amb la supervisió del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu 
  • L’escola catalana està íntimament lligada a la seva realitat social i és per això que ha d’atendre les inquietuds dels seus alumnes quan la societat del seu entorn viu episodis traumàtics
  • Atacar la professionalitat dels docents és injuriar-los i intentar atemorir-los perquè exerceixin l’autocensura en tot allò que pugui perjudicar els interessos de qui els injuria
  • L’escola catalana és convivència: la garanteix i la treballa dia a dia amb tots i cadascun dels components de la comunitat educativa. Els atacs externs intenten trencar-la i afavorir interessos polítics, mai pedagògics
  • Aquesta campanya orquestrada no té escrúpols pel fet de prendre com a ostatges el conjunt d’alumnes catalans. És una violació clara de l’article 10 de la Carta Universal dels Drets dels Infants de Nacions Unides: “L'infant ha de ser protegit contra les pràctiques que puguin fomentar la discriminació racial, religiosa o de qualsevol altra mena”
  • Al llarg de 40 anys, alumnes, docents i escoles van patir l’adoctrinament de la Formación del Espíritu Nacional; avui la pedagogia i les necessitats dels alumnes són l'única guia de l’escola catalana
  • Per protegir d’aquests atacs als alumnes, docents i al conjunt de l’escola catalana, el departament d’Ensenyament ha demanat als seus serveis jurídics que emprenguin les accions judicials necessàries contra els seus autors
16 d’octubre de 2017

dissabte, 14 d’octubre de 2017

Quin adoctrinament?

© Valentí Gubianas
Fa molt temps que des de sectors unionistes s'intoxica, així com qui no vol la cosa, acusant l'escola catalana d'adoctrinament del seu alumnat. Aquest xiu-xiu s'ha intensificat en les darreres setmanes -tal i com es comprovava la persistència d'un sector important de la societat catalana que està disposat a emancipar-se d'aquest estat- i en els darrers dies ja comença a passar de la ratlla.
Cal buscar culpables del procés sobiranista. Si no és TV3, és l'escola. I si no és l'escola, és TV3. Tant és.
Escoltar la gent del PP i de Ciudadanos, i de tant en tant, un PSC-PSOE que també s'hi suma i té la barra d'expressar que a l'escola s'ha d'explicar la "història de veritat", produeix vergonya aliena. Tant és l'ús de la falsedat deliberada si aconsegueix l'objectiu previst. Per la "sagrada unidad" d'Espanya, són capaços de qualsevol cosa. I això inclou posar en dubte la professionalitat de desenes de milers de docents, persones que s'han preparat, que ens hem preparat, per formar ciutadans en valors com la democràcia, la tolerància, el respecte, la no violència, la no discriminació, l'empatia... i en cap cas ens dediquem a inocular odi a Espanya. 
Mestres que compartim la riquesa que suposa conèixer la llengua pròpia del país i també l'altra llengua oficial, sense oblidar la importància de les llengües estrangeres. Sense anar més lluny, tenim alumnes amb llengües maternes diferents al català o a l'espanyol, i precisament ho posem en valor com una riquesa personal i de lligam a la terra d'origen.
A l'escola catalana tenim un currículum escolar que inclou, i tant, la història de Catalunya, només faltaria! Però que per exemple acaben la primària coneixent les institucions de l'Estat, les autonomies, el relleu, el clima i la vegetació de la península Ibèrica.
Algun d'aquests polítics incendiaris s'ha posat a comparar els resultats en llengua castellana dels alumnes catalans de 16 anys amb els alumnes de per exemple, Castella i Lleó? Evidentment no, perquè aleshores es demostraria que les seves afirmacions no responen a la veritat.
Pel bé de la nostra societat, sigui sota Espanya o sigui fent camí en llibertat, demano als polítics unionistes que deixin de potinejar en el món de l'educació. Això sí que esberla la cohesió social d'un territori. Durant anys l'escola catalana ha estat exemplar havent rebut reconeixements des de la Unió Europea, i no podem permetre ni acceptar que ara l'utilitzin com una arma política. 
A l'escola hi ha el valor més preuat de qualsevol col·lectiu, el futur. 

***

*Adjunto un document aprovat aquesta setmana de directors de l'escola pública de Catalunya.

Comunicat de la Junta central de directors de centres públics de Catalunya
Benvolgudes i Benvolguts,
Els representants de la Junta central de Directors de centres públics de Catalunya fan palesa la seva indignació i el seu malestar com resultat de tots els fets del passat 1 d’octubre.
El nostre sistema educatiu es fonamenta en valors democràtics, en el diàleg i el respecte, en la llibertat personal i la justícia, en la solidaritat i la generositat, en la responsabilitat i la solidaritat, en la equitat i la diversitat. Aquests, han estat vulnerats de manera reiterada, no només amb agressions als valors que com a societat plural i democràtica ens hem donat, sinó també superant les línies tant intolerants de l’agressió física, i de forma reiterada.
Un centre escolar és el lloc on els nostres alumnes associen l’aprenentatge i la pràctica d’aquests valors democràtics, on es formen com persones per esdevenir ciutadans. L’agressió als centres escolars és el pitjor missatge que un alumne i la ciutadania pot rebre, un missatge tremendament erosionador per ells i per la nostra societat.
Als fets de 1 d’octubre s’han afegit les declaracions d’Alfonso Guerra i de José Bono acusant el sistema educatiu de Catalunya d’adoctrinament dels nens contra Espanya, fins i tot en l’odi a Espanya. Aquesta acusació és del tot inadmissible. Ambdós són persones informades que han tingut altes responsabilitat polítiques i que saben que és falsa. Una acusació que estenen directament contra el professorat de Catalunya. No podem tolerar que per articular un discurs polític que justifiqui la intervenció de Catalunya, s’acusi i es posi en qüestió la tasca de desenes de milers de grans professionals, que presten un dels serveis públic més importants en una societat democràtica, que dia a dia eduquen en valors de pau, civisme, diversitat cultural i pluralitat d’idees i mai en l’odi.
Nosaltres condemnen aquestes accions amb la veu més forta i decidida que us puguem fer arribar. Defensarem al capdavant i juntament amb tota la comunitat educativa al conjunt de la societat que representem, i prioritàriament als nostres alumnes, que són la nostre dedicació i el nostre futur.
Continuem treballant i posant per damunt els valors democràtics de l’escola i del nostre sistema educatiu.
Rebutgem enèrgicament qualsevol actuació per mínima que sigui que qüestioni, rebaixi o posi en perill els valors democràtics de la nostra societat.

Atentament
La Junta central de directors de centres públics de Catalunya.

dijous, 12 d’octubre de 2017

'Força excessiva de la policia l'1-O' (Informe de l'Observatori dels Drets Humans)

ebredigital.cat
Espanya: La policia va utilitzar la força de manera excessiva a Catalunya
És imprescindible obrir una investigació independent sobre la violència durant el referèndum

(Londres) - La policia espanyola va emprar de manera excessiva la força contra manifestants a Catalunya durant un controvertit referèndum, utilitzant porres per colpejar a persones que se resistien passivament i causant múltiples ferides, ha dit avui Human Rights Watch. Human Rights Watch va rebre moltes acusacions d'un ús injustificat de la força per part de la policia l'1 d'octubre de 2017 i va dur a terme investigacions in situ després de la votació per a documentar incidents específics.

Human Rights Watch va parlara amb víctimes i testimonis i va revisar proves fotogràfiques i mèdiques, així com imatges de vídeo, de la ciutat de Girona i dos municipis de les províncies de Girona i Barcelona. Human Rights Watch va trobar que la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia fessin en ocasions un ús excessiu de la força en els tres indrets l'1 d'octubre, conforme tractaven d'executar ordres judicials per impedir la votació.

“La nostra detallada investigació de tres casos va trobar que els agents de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil van emprar la força de manera excessiva l'1 d'octubre a Catalunya”, va dir Kartik Raj, investigador d'Europa Occidental d'Human Rights Watch. “Pot ser que la policia tingués la llei de la seva part per executar una ordre judicial, però això no li donava dret per usar la violència contra manifestants pacífics”.

Malgrat ser declarat inconstitucional pel Tribunal Constitucional d'Espanya, el referèndum de Catalunya es va celebrar l'1 d'octubre. En tota la regió, les dues forces policials enviades pel govern central, juntament amb els Mossos d’Esquadra, la policia autonòmica de Catalunya, van tractar d'executar una ordre judicial per impedir la celebració del referèndum, però que també els obligava a garantir “la convivència constitucional”. Es van enfrontar en gran mesura a manifestants pacífics, encara que hi va haver incidents en què alguns van respondre a les forces nacionals amb violència. 

Centenars de manifestants van resultar ferits, alguns de gravetat. El 2 d'octubre el Departament de Salut de Catalunya va estimar que 893 persones havien reportat lesions a les autoritats. El Ministeri d'Interior d'España va dir l'1 d'octubre que 19 policies nacionals i 14 guàrdies civils havien requerit atenció mèdica immediata i que van ser “innombrables els agentes” que havien estat ferits.

Després del referèndum, Human Rights Watch va documentar l'ús excessiu de la força contra manifestants pacífics per part de la Guàrdia Civil o la policia nacional en una escola primària de Girona que estava sent emprada com a centre de votació, i als municipis d'Aiguaviva (província de Girona) i Fonollosa (província de Barcelona). Human Rights Watch va rebre altres denúncies i presumptes proves de maltractaments policials, que no ha pogut verificar o examinar en detall, a més de diversos casos d'agressions contra agents de policia per part d'alguns manifestants. 

Les imatges i fotografies publicades pels mitjans de comunicació i les que van aparèixer penjades en les xarxes socials i que van ser revisades por Human Rights Watch semblen mostrar molts altres casos d'ús manifestament desproporcionat de la força contra persones reunides pacíficament als centres electorals i al seu entorn, expressant la seva opinió política i, en alguns casos, recorrent a la resistència passiva per obstruir la policia.

El govern espanyol ha insistit en què els agents de l'ordre van actuar “prudent, apropiada i proporcionadament, amb l'objectiu d'assegurar el compliment de la llei i la protecció dels drets de tots els ciutadans”, i va afegir que les actuacions policials “no van estar dirigides contra els ciutadans i les seves idees”. Tot i això, el 6 d'octubre, el delegat del Govern en Catalunya va expressar pesar i va demanar disculpes per les càrregues policials durant una entrevista televisada.

El Govern espanyol té l'obligació de garantir una investigació efectiva sobre les denúncias de l'ús excessiu de la força, inclosos els greus incidents documentats per Human Rights Watch. Atesa la tensió actual entre les autoritats centrals i regionals i les preguntes complexes de jurisdicció, Espanya hauria de considerar sol·licitar l'assistència d'un organisme internacional independent, va dir Human Rights Watch. Fins el 8 d'octubre, 23 jutjats de Catalunya estaven examinant denúncias per mala conducta policial, un dels quals investigava denúncies presentades per 36 persones en relació a 17 indrets a Barcelona. 

A Girona (població 98.255), Human Rights Watch va entrevistar a 37 persones que havien patit o havien estat testimonis de la violència policial, 15 de les quals van mostrar evidències de lesions que, van dir, van ser provocades per maltractaments de la policia. Testimonis al centre de votació del Col·legi Verd al carrer Joan Maragall van expressar a Human Rights Watch que poc després de les 9 del matí de l'1 d'octubre, la policia nacional va utilitzar porres i escuts per carregar repetides vegades contra un cordó humà unit pels braços per evitar que entressin per la porta de l'escola, colpejant als manifestants al cap, els braços, les cames i els tors. La policia no va avisar abans de carregar i va disparar bales de salva a l'aire, espantant els nens que estaven allí presents.

Les imatges en vídeo i proves revisades per Human Rights Watch corroboren les declaracions dels testimonis que una vegada dins del recinte escolar, agents de la policia nacional van colpejar nombroses persones amb porres, provocant-lo sangtraïts. Un dels pars que va denunciar haver estat copejat era un policia dels Mossos fora de servei, i un altre ferit era un bomber igualment fora de servei.

També a Girona, al centre de votació de Sant Narcís, Xevi Gil Rosdevall, un bomber uniformat de 47 anys, va dir que una porra de la policia li va trencar un braç. Gil Rosdevall va mostrar un vídeo sobre l'incident a Human Rights Watch que semblava confirmar que no presentava cap amenaça a la policia.

A Aiguaviva (població 763), Human Rights Watch va parlar amb diversos residents que experimentaren, presenciaren o filmaren casos de violència policial l'1 d'octubre. Aproximadament a les 3:45 de la tarda, uns 50 policies nacionals van entrar al poble on una multitud d'entre 70 i 100 persones estava reunida menjant a la plaça de l'ajuntament on hi havia un col·legi electoral.

Un resident, Jaume Mas, enginyer tècnic de 52 anys, va dir que va demanar repetidament a la policia una còpia de l'ordre judicial autoritzant l'entrada. Ell diu que com a resposta van començar a colpejar la multitud amb les seves porres. Human Rights Watch va veure vídeos i fotografies mostrant un agent de la policia nacional usant un spray irritant prop de Mas i altres, quan no presentaven cap perill imminent.

Un home de 38 anys que per temor a represàlies només pot ser identificat com “Ramon” va dir a Human Rights Watch que va ser copejat per la policia l'1 d'octubre mentre filmava la incautació d'urnes a Aiguaviva. Les imatges mostren un policia tustant el braç que sosté la càmera dues vegades. Les imatges posteriors mostren com la policia treu Ramon a empentes de l'ajuntament i com aterra 4 o 5 metres més lluny a l'empedrat de la plaça del poble. L'incident va tenir lloc després que la policia hagués retirat l'urna i les paperetes de votació. Ramon va dir que li causaren contusions i inflor al tors dret, coll, cama esquerra, mà esquerra i gola, i va mostrar a Human Rights Watch l'informe mèdic i algunes de les seves lesions.

A Fonollosa (població 1.401), Human Rights Watch va entrevistar a sis residents, entre ells l'alcalde. Tres d'ells van afirmar trobar-se entre els ferits per la policia l'1 d'octubre. Els veïns van dir que havien aixecat paques de palla decorades amb flors com una barrera simbòlica a la més gran de les tres meses electorals a la zona. Aquests testimonis van descriure la sorpresa davant l'arribada a la 1:30 de la tarda del que estimaren ser 70 agents de policia encapçalats per guàrdies civils, entre ells agents de civil que confiscaren les paperetes i les urnes.

Magdalena Clarena, de 70 anys, va dir a Human Rights Watch que dos guàrdies civils l'aixecaren i van llençar-la a terra després que ella es negués a moure's de la seva cadira, que estava bloquejant el camí a la mesa de votació. Aleshores va sentir com algú queia damunt d'ella i li partia el canell amb el pes. Les imatges de vídeo mostren Clarena sent llençada a terra i com Jordi Puig de Llivol, un tècnic d'un taller de servei de l'automòbil de 31 anys, és llançat damunt d'ella.

Un mecànic de 42 anys que va demanar ser identificat només com “Francesc” va denunciar haver estat portat per quatre guàrdies, arrossegat pel mig de la plaça, llançat a terra i retingut a la força, i rebre cops i puntades de peu al cap, malgrat no estar bloquejant l'entrada a la sala. Human Rights Watch ha vist les seves lesions i imatges gravades des de múltiples angles, així como els informes mèdics que corroboren aquests testimonis.

Espanya és part del Conveni Europeu de Drets Humans, així com del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, que imposen obligacions específiques respecte el dret de reunió pacífica, la llibertat d'expressió i l'ús de la força per les forces de l'ordre. Espanya ha de garantir que les persones gaudeixin del dret de reunió pacífica i poden expressar lliurement les seves opinions. Si bé el govern pot imposar certes restriccions a aquests drets, les mesures han de ser necessàries i proporcionades per un objectiu legítim. Fins i tot quan les persones estiguin actuant il·legalment, l'Estat no pot privar-les dels seus drets ni fer un ús excessiu de la força.

Les normes de drets humans sobre l'ús de la força exigeixen que la policia utilitzi alternatives a la força sempre que sigui possible. La llei espanyola que regula la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia, així com el códi ètic d'aquests, incorporen normes de drets humans i són clars sobre quan es considera necessària la força, quan la policia ha d'actuar amb moderació i quan actuar proporcionalment a l'amenaça, a més de buscar minimitzar danys i lesions. A mesura que continuen les tensions polítiques entre Catalunya i el Govern central, és essencial que qualsevol futur desplegament policial s'adhereixi estrictament a aquestes normes. Les institucions de la Unió Europea i dels Estats membres de la Unión Europea (UE) també han de fer públic a les autoritats espanyoles que qualsevol força emprada per la policia ha de complir amb les lleis nacionals i europees de drets humans.

“En aquests moments tan crítics és especialment important que les autoritats respectin els drets humans, incloent la llibertat d'expressió i reunió i l'Estat de dret”, va dir Raj. “Les promeses de Madrid i Barcelona de cooperar plenament amb una investigació independent sobre la violència l'1 d'octubre serien un pas important cap al restabliment de la confiança”.
*** 


Antecedents
Després que el Parlament regional de Catalunya acordés el 6 de setembre celebrar un referèndum sobre la independència, el Govern central d'Espanya va presentar una demanda legal urgent davant el Tribunal Constitucional, que va dictaminar el 8 de setembre que tal consulta era inconstitucional y no havia de celebrar-se.

El Fiscal General, amb l'acord dels seus homòlegs regionals i municipals a Catalunya, va instruir les forces de policia estatals i regionals a cooperar, fent un servei de policia judicial, per tal que no se celebrés la votació l'1 d'octubre, però va exigir que l'ordre s'executés d'una forma proporcionada que respectés el “marc de convivència constitucional” dels ciutadans. S'estima que uns 10.000 policies es trobaven a Catalunya l'1 d'octubre.

Una esmena del Codi Penal el 2005 va despenalitzar la participació en un referèndum considerat il·legal pels tribunals nacionals, el que entre 2003 i 2005 hagués comportat una possible pena de presó.

El Govern espanyol té l'obligació de garantir que es porti a terme una investigació efectiva sobre les denúncies d'un ús excessiu de la força. Atesa l'actual tensió entre el govern central de Madrid i les autoritats catalanes i les complexes qüestions de jurisdicció, la participació d'un organisme internacional independent d'experts com el Comissari de Drets Humans del Consell d'Europa, o l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans podria ser una forma eficaç d'assegurar la seva credibilitat amb totes les parts. Aquesta investigació es beneficiaria en gran mesura de la cooperació de les institucions mediadores catalanes i espanyoles (Síndic de Greuges i Defensor del Poble).

De conformitat a les normes internacionals de drets humans, Espanya hauria de vetllar per què tots aquells que tinguin una denúncia creïble que els seus drets han estat violats, en particular com a conseqüència de presumptes abusos policials, comptin amb un recurs efectiu disponible per què es puguin investigar, i si és possible remeiar, les potencials violacions de drets. Si els recursos interns són inadequats o no són capaços de donar un resultat satisfactori a las presumptes víctimes, les persones tenen dret a acudir davant el Tribunal Europeu de Drets Humans per què els actes de les autoritats espanyoles s'investiguin i siguin jutjats pel seu compliment dels drets humans.​


Testimonis selectes
Girona
Ricardo Frigola, un home de 70 anys originari de Mèxic que va ser empentat i llançat al terra per la policia i que va patir lesions a la caixa toràcica, va dir: “Em recuperaré de les ferides. Sí, per descomptat. Però no estic segur que algun cop em recuperi del que em van fer”.

Carsten Treuzettel, un ciutadà alemany de 46 anys que viu a Girona des de fa 22 anys i té un fill que assisteix al Col·legi Verd, estava dret al pati quan un agent de la policia nacional el va pegar amb una porra. Treuzettel va dir: “Els primers que van passar per damunt de la tanca van començar immediatament a colpejar la gent. No hi havia cap tipus d'avís o advertència. Estava malament. Un policia es va apropar a mi i jo vaig fer un pas al costat per deixar-lo passar, però ell em va pegar amb la porra a la part posterior de les cames. Va voler donar-me un segon cop al cap, però vaig aixecar el braç esquerra i vaig impedir que em pegués”.

Xevi Gil Rosdevall, un bomber de 47 anys que se trobava en un centre de votació proper a Sant Narcís d'uniforme per mitjançar entre els manifestants i la policia, va acabar amb una fractura del metacarpià i múltiples blaus a l'esquena i a ambdues cuixes. Ell va dir: "Ens pegaven per fer mal, i ens tornaven a pegar per fer més mal. Era pegar per pegar”.

Georgina Vinyals, una psicòloga de 34 anys, va dir: “Em trobava just darrera de la primera línia dels manifestants davant de l'escola, quan la policia va començar a copejar-los amb porres i ens empentaren. Així és com em van ferir. Ara porto un collarí i em vaig fer mal al colze. M'han dit que no vagi a treballar durant quinze dies”.

Jordi Pibernat, un treballador social de 38 anys, va dir: “Estava a la primera línia quan van pegar un joven que va caure i va quedar estirat al terra. Estava tractant d'ajupir-me per aixecar-lo i van seguir colpejant-me amb les porres. Tinc blaus als braços. Els que són profunds i encara no es veuen morats són on em van copejar més fort”.

Aiguaviva
Jaume Mas, un enginyer tècnic de 52 anys que va resultar ferit durant els esforços de la policia nacional per tancar el centre de votació del seu poble, va dir: “Dialogar significa, literalment, tenir dues parts que parlen entre ells. Vaig repetir tres cops, en castellà, per assegurar-me que era un idioma que entenien: ‘Volem parlar amb el seu comandant per demanar que ens mostri una còpia de l'ordre judicial que els permeti entrar en aquest edifici’. Ens respongueren amb porres i esprais de pebre. No ens van dir ni una paraula. Ningú va dir per què eren allí, ni per a què eren allí”.

“Ramón”, un manyà de 38 amys, a qui la policia va pegar dos cops al braç mentre intentava filmar la retirada de l'urna, va dir: “L'impacte por haver estat copejat se'm passarà, però no estic segur que el que queda al cap desaparegui (...) Em preocupa molt que tractin d'identificar-me perquè no volen que el que estava gravant vegi la llum. La policia tenia una càmera per filmar el que estaven fent. M'estaven filmant mentre jo els filmava a ells retirant l'urna”.

Fonollosa
Magdalena Clarena, de 70 anys, va dir: “Estava asseguda a una cadira i em van dir que m'aixequés. Vaig dir que no volia. Dos guàrdies civils m'agafaren, m'arrossegaren i em van llançar al terra. Aleshores vaig notar un cos que queia damunt meu. I era ell [Jordi Puig de Llivol, vegi's més avall]. El bo és que és un jove prim, així que per sort només em vaig trencar el canell. Em va fer ràbia, em sentia tan impotent i volia barallar-me amb ells. Així que, fins i tot conforme els guàrdies se n'anaven, jo movia el braç trencat i cantava “¡Fora, fora! ¡Tot el que puc fer és lluitar pacíficament! Vull contar-li al món el que van fer, per què la gent a Europa i a la 
resta del món sàpiga què va passar aquí”

Jordi Puig de Llivol, un tècnic de 31 anys d'un servei d'automòbils, va dir: “Em van agafar pels canells, em van aixecar i m'empentaren, i aleshores em llançaren al pati davant de l'església, i vaig caure damunt de la pobra dona que era allí. Llavors m'empentaren per les escales i vaig notar puntades de peu i cops de puny. Tot em fa mal, però no tinc massa morats”.

Metodologia
L'1 d'octubre, un investigador de Human Rights Watch va viatjar a Catalunya per investigar les denúncies d'ús excessiu de la força i va visitar Barcelona, ​​Girona, Fonollosa i Aiguaviva. Human Rights Watch també va rebre vídeos i imatges al·legant l'ús excessiu de la força per part de la policia així com els atacs dels manifestants contra la policia per correu electrònic, mitjans socials i serveis de missatgeria segurs. Atesa la presència d'informació poc fiable i de vegades falsa a les xarxes socials relacionada amb les denúncies d'ús de la força per part de la policia i agressions contra la policia, Human Rights Watch només ha presentat casos aquí que hagi pogut verificar. A la investigació d'aquests tres incidents documentats, Human Rights Watch va parlar cara a cara amb 29 persones que denunciaren haver estat maltractades per la policia, i 24 testimonis oculars (i diversos més per telèfon), així com autoritats locals de Fonollosa, Girona i Barcelona. Human Rights Watch ha contactat amb el govern espanyol cercant un comentari. A l'assenyalar el nombre total de ferits entre els manifestants u la policia, Human Rights Watch ha utilitzat estadístiques oficials sense més comentaris.

dimecres, 11 d’octubre de 2017

Malpàs 96

Amb una panoràmica del poble d'Ascó des de les Illes (fotografia d'Ivet Pubill) se'ns presenta el número 96 de la revista d'informació local d'Ascó Malpàs corresponent al tercer trimestre de l'any (setembre de 2017). Una publicació que en l'editorial comparteix amb els lectors el manifest que es va llegir a les places de pobles i ciutats de Catalunya l'endemà dels terribles atemptats de Barcelona i Cambrils dels dies 17 i 18 d'agost.
D'una banda hi ha tot el contingut informatiu a partir de les seccions d'actualitat, de notícies de l'Ajuntament d'Ascó, del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, d'ANAV, de l'Arxiu Comarcal, del CERE i de l'Institut de Flix; a més, l'Associació Cultural Lo Llaüt fa un recull de les activitats realitzades en els darrers temps i les previstes en les properes setmanes.
D'altra banda, la secció Arrels també té un pes destacat amb seccions com Arrels amb articles sobre la xarxa telefònica fa cent anys, la fitxa sobre la Jota d'Ascó per a l'Inventari de Danses Vives de Catalunya, els jocs tradicionals dins de la programació de la festa major d'estiu així com el record fotogràfic que ens trasllada a la plaça Nova de l'any 1961, la festa de Quintos de 1967 o la festa de Santa Àgueda de 1991.
A destacar que en aquest número es reprodueix una entrevista amb una altra atleta asconenca amb projecció, la jugadora d'handbol Judith Sans Serra, que va ser publicada al setmanari l'Ebre el passat mes de setembre.
A més trobem les habituals seccions del Racó Literari, Esports, Salut i Medi Ambient, Sap on és?, Pel forat del pany, Humor i passatemps, i l'Agenda.

dimarts, 10 d’octubre de 2017

Declaració dels representants de Catalunya, 10/oct/2017

Twitter @govern 
Al poble de Catalunya i a tots els pobles del món.

La justícia i els drets humans individuals i col·lectius intrínsecs, fonaments irrenunciables que donen sentit a la legitimitat històrica i a la tradició jurídica i institucional de Catalunya, són la base de la constitució de la República catalana.

La nació catalana, la seva llengua i la seva cultura tenen mil anys d’història. Durant segles, Catalunya s'ha dotat i ha gaudit d'institucions pròpies que han exercit l’autogovern amb plenitud, amb la Generalitat com a màxima expressió dels drets històrics de Catalunya. El parlamentarisme ha estat, durant els períodes de llibertat, la columna sobre la qual s'han sustentat aquestes institucions, s’ha canalitzat a través de les Corts Catalanes i i ha cristal·litzat en les Constitucions de Catalunya.

Catalunya restaura avui la seva plena sobirania, perduda i llargament anhelada, després de dècades d'intentar, honestament i lleialment, la convivència institucional amb els pobles de la península ibèrica.

Des de l’aprovació de la Constitució espanyola de 1978, la política catalana ha tingut un paper clau amb una actitud exemplar, lleial i democràtica envers Espanya, i amb un profund sentit d’Estat.

L’estat espanyol ha respost a aquesta lleialtat amb la denegació del reconeixement de Catalunya com a nació; i ha concedit una autonomia limitada, més administrativa que política i en procés de recentralització; un tractament econòmic profundament injust i una discriminació lingüística i cultural.

L’Estatut d’Autonomia, aprovat pel Parlament i el Congrés, i referendat per la ciutadania catalana, havia de ser el nou marc estable i durador de relació bilateral entre Catalunya i Espanya. Però va ser un acord polític trencat per la sentència del Tribunal Constitucional i que fa emergir noves reclamacions ciutadanes.

Recollint les demandes d’una gran majoria de ciutadans de Catalunya, el Parlament, el Govern i la societat civil han demanat repetidament acordar la celebració d’un referèndum d’autodeterminació.

Davant la constatació que les institucions de l’Estat han rebutjat tota negociació, han violentat el principi de democràcia i autonomia, i han ignorat els mecanismes legals disponibles a la Constitució, la Generalitat de Catalunya ha convocat un referèndum per a l’exercici del dret a l’autodeterminació reconegut en el dret internacional.

L’organització i celebració del referèndum ha comportat la suspensió de l’autogovern de Catalunya i l’aplicació de facto de l’estat d’excepció.

La brutal operació policial de caire i estil militar orquestrada per l’estat espanyol contra ciutadans catalans ha vulnerat, en moltes i repetides ocasions, les seves llibertats civils i polítiques i els principis dels Drets Humans, i ha contravingut els acords internacionals signats i ratificats per l’ Estat espanyol.

Milers de persones, entre les quals hi ha centenars de càrrecs electes i institucionals i professionals vinculats al sector de la comunicació, l’administració i la societat civil, han estat investigades, detingudes, querellades, interrogades i amenaçades amb dures penes de presó.

Les institucions espanyoles, que haurien de romandre neutrals, protegir els drets fonamentals i arbitrar davant del conflicte polític, han esdevingut part i instrument d’aquests atacs i han deixat indefensa la ciutadania de Catalunya.

Malgrat la violència i la repressió per intentar impedir la celebració d’un procés democràtic i pacífic, els ciutadans de Catalunya han votat majoritàriament a favor de la constitució de la República catalana.

La constitució de la República catalana es fonamenta en la necessitat de protegir la llibertat, la seguretat i la convivència de tots els ciutadans de Catalunya i d’avançar cap a un Estat de dret i una democràcia de més qualitat, i respon a l’impediment per part de l’estat espanyol de fer efectiu el dret a l’autodeterminació dels pobles.

El poble de Catalunya és amant del dret, i el respecte a la llei és i serà una de les pedres angulars de la República. L'estat català acatarà i farà complir legalment totes les disposicions que conformen aquesta declaració i garanteix que la seguretat jurídica i el manteniment dels acords subscrits formarà part de l'esperit fundacional de la República catalana.

La constitució de la República és una mà estesa al diàleg. Fent honor a la tradició catalana del pacte, mantenim el nostre compromís amb l’acord com a forma de resoldre els conflictes polítics. Alhora, reafirmem la nostra fraternitat i solidaritat amb la resta de pobles del món i, en especial, amb aquells amb qui compartim llengua i cultura i la regió euromediterrània en defensa de les llibertats individuals i col·lectives.

La República catalana és una oportunitat per corregir els actuals dèficits democràtics i socials i bastir una societat més pròspera, més justa, més segura, més sostenible i més solidària.

En virtut de tot el que s’acaba d’exposar, nosaltres, representants democràtics del poble de Catalunya, en el lliure exercici del dret d’autodeterminació, i d’acord amb el mandat rebut de la ciutadania de Catalunya,

CONSTITUÏM la República catalana, com a Estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social.

DISPOSEM l’entrada en vigor de la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República.

INICIEM el procés constituent, democràtic, de base ciutadana, transversal, participatiu i vinculant.

AFIRMEM la voluntat d’obrir negociacions amb l’estat espanyol, sense condicionants previs, adreçades a establir un règim de col·laboració en benefici de les dues parts. Les negociacions hauran de ser, necessàriament, en peu d’igualtat.

POSEM EN CONEIXEMENT de la comunitat internacional i les autoritats de la Unió Europea la constitució de la República catalana i la proposta de negociacions amb l’estat espanyol.

INSTEM a la comunitat internacional i les autoritats de la Unió Europea a intervenir per aturar la violació de drets civils i polítics en curs, i a fer el seguiment del procés negociador amb l’Estat espanyol i ser-ne testimonis.

MANIFESTEM la voluntat de construcció d’un projecte europeu que reforci els drets socials i democràtics de la ciutadania, així com el compromís de continuar aplicant, sense solució de continuïtat i de manera unilateral, les normes de l’ordenament jurídic de la Unió Europea i les de l’ordenament de l’estat espanyol i de l’autonòmic català que transposen aquesta normativa.

AFIRMEM que Catalunya té la voluntat inequívoca d’integrar-se tan ràpidament com sigui possible a la comunitat internacional. El nou Estat es compromet a respectar les obligacions internacionals que s’apliquen actualment en el seu territori i a continuar sent part dels tractats internacionals dels quals és part el Regne d’Espanya.

APEL·LEM als Estats i a les organitzacions internacionals a reconèixer la República catalana com Estat independent i sobirà.

INSTEM al Govern de la Generalitat a adoptar les mesures necessàries per fer possible la plena efectivitat d’aquesta Declaració d’independència i de les previsions de la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República.

FEM una crida a tots i cadascun dels ciutadans i ciutadanes de la República catalana a fer-nos dignes de la llibertat que ens hem donat i a construir un Estat que tradueixi en acció i conducta les inspiracions col·lectives.

Els legítims representants del poble de Catalunya

Barcelona, 10 d’octubre de 2017

dilluns, 9 d’octubre de 2017

Carmel Biarnés, fotògraf de la Ribera d'Ebre































Fins el 29 d'octubre es podrà visitar al vestíbul de l'ajuntament d'Ascó l'exposició Carmel Biarnés, fotògraf de la Ribera d'Ebre, organitzada per l'Associació Cultural Lo Llaüt, l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre i l'ajuntament d'Ascó.
Aquesta mostra neix a partir del tractament del fons fotogràfic que la família de Biarnés va cedir l'any 2015 a l'Arxiu Comarcal per la seva gestió. Com s'indica en l'exposició "està format per unes 60.500 imatges originals, fixades fonamentalment en negatius de 35 mil·límetres, en blanc i negre, tot i que trobem també alguna fotografia en color. Conseqüentment, es tracta d'un conjunt força voluminós, especialment si ens situem en el context de la Ribera d'Ebre, on no hi van haver grans nissagues de fotògrafs o establiments comercials que treballessin de forma perllongada a la comarca".
La faceta fotogràfica de Carmel, a més de ser la seva professió, engloba des de la tasca de fotògraf d'estudi fins a la feina de fotoperiodista passant per la de notari de la realitat de l'època.
Els diferents panells estan distribuïts en funció de diferents àmbits temàtics, quedant de la següent manera:
  • LES FESTIVITATS POPULARS DE LA RIBERA D'EBRE 
  • EL RIU, L’EBRE
  • PAGESOS I OFICIS TRADICIONALS
  • RELIGIOSITAT
  • PATRIMONI CULTURAL I PERSONATGES
  • LA NUCLEAR 
  • CARMEL BIARNÉS I ASCÓ
  • RIBERA D’EBRE I TERRES DE L’EBRE
  • CARMEL BIARNÉS I CATALUNYA
Haver pogut participar en la gestació de l'exposició et fa adonar de la bona feina duta a terme per l'Arxiu Comarcal -tot i que encara queda molta feina per a fer, pel volum del fons- i de l'amplitud de la mirada de Carmel a través de la fotografia, esdevenint un cronista de les dècades dels 60, 70 i 80 no únicament d'Ascó, sinó de la comarca i més enllà.

diumenge, 8 d’octubre de 2017

Manifest del Correllengua 2017

Hem resistit. Ara, avancem.

I així, en quatre mots, podríem resumir el manifest d'aquest 2017 esperançat.

Una llengua és una eina de comunicació, òbviament. I és més que això. "Tot el que estime i he amat està dintre de la llengua catalana", explicitava Enric Valor, escriptor de Castalla. I ho reblava: "Estem fabricats, engendrats amb el nostre idioma".

Perquè la llengua és el fil que ens uneix amb la història i ens situa al món amb gest propi. És l'eina més bella, més senzilla i clara per sumar noves veus i matisos i colors al conjunt humà que ens definim com a poble. És la nostra columna vertebral. O, en paraules de Joan Fuster, "la llengua, naturalment, no sols com una forma comuna de parlar, i per tant de conviure, sinó també com a suport d'una cultura".

És per això, per aquesta seva qualitat vertebradora, que ha estat blanc sistemàtic dels atacs més furibunds. L'obstinació per eliminar la llengua catalana de la faç de la terra té una llarga cronologia de truculències, tanta com temps fa que els estats espanyol i francès malden per assimilar-nos. Ens l'han ridiculitzada, ens l'han prohibida, l'han amagat, insultat i perseguit de tantes formes i des de tants flancs que sembla que no pugui ser que sigui encara.

Però resulta que sí.

Perquè és hora també de recalcar-ho: aquesta no és tant una història de persecució com de perseverança. No és la història de qui intenta esborrar sinó de qui es manté. No és una història d'odi sinó d'amor.

Hem resistit. Contra tot pronòstic, hem mantingut la llengua viva i amb voluntat de normalitat: en les situacions més dures, quan simplement calia salvar els mots, ho hem fet; des de l'exili, bastint una literatura capaç de mirar-se les altres de fit a fit; durant les dictadures, les predictadures, les postdictadures, sempre ho hem fet: traduint els clàssics, cantant els poetes, creant escoles, pensant la ciència, parlant als fills, recuperant la llengua dels avis, guanyant espai a internet; mil vegades l'han donada per morta, per reduïda a tòpic folklòric, i mil vegades hem demostrat que és estimada, que és viva perquè som vius i viceversa.

Hem resistit, sí: ara és l'hora d'avançar. No només per la llengua catalana però també per la llengua catalana ens cal un estat que li doni estructura i cobertura i espai normalitzat. La lluita per la llengua és, ara i aquí, la lluita per la independència. Per aconseguir-la d'una vegada. Perquè de segur que no serà condició suficient per garantir-li fortalesa i pervivència, però sí que és condició necessària. Ara, quan el Principat de Catalunya es constitueixi en república independent, la llengua catalana tindrà per fi refugi, impuls i veu pròpia al món. Empar i estímul a la nova república. I per a la resta de la nació.

El repte, per tant, és doble i simultani: assolir la fita política de la independència, que tenim més a prop que mai, i enfortir alhora la xarxa d'interrelacions i de complicitats amb la resta de l'àmbit lingüístic, amb la resta dels Països Catalans.

Perquè una llengua és també una comunitat de parlants. I aquest nou estat que és a punt de néixer ha de tenir molt present que el seu àmbit de protecció i de relació i d'actuació no quedarà limitat a la part que d'entrada assolirà la llibertat, sinó que estendrà la mà i abraçarà, amb naturalitat, el conjunt.

Quin repte preciós que ens estimula!
Quina gran sort, poder-ho viure!
Visca el futur!
Visca el Correllengua!

Núria Cadenes
Correllengua 2017

dijous, 5 d’octubre de 2017

Jornada Carmel Biarnés 2017

DISSABTE 7 D’OCTUBRE

IX Jornada d’estudis locals i territorials Carmel Biarnés: 
CARMEL BIARNÉS D'ASCÓ, FOTÒGRAF DE LA RIBERA D'EBRE

17.00 Inauguració de la jornada a càrrec de la Sra. Montserrat Lerma, regidora de cultura de l’ajuntament d’Ascó, el Sr. Joan Josep Duran, president del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre i el Sr. Biel Pubill, president de l’Associació Cultural Lo Llaüt d’Ascó.

17.30 Ponència a càrrec de l’arxiver i investigador de la fotografia Jep Martí : Els inicis de la fotografia a Catalunya. Fites del segle XIX

18.15 Pausa-cafè

18.45 Ponència a càrrec del Director de l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre Gerard Mercadé: El fons fotogràfic de Carmel Biarnés, gestionat per l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre

19.30 Inauguració de l’exposició Carmel Biarnés, fotògraf de la Ribera d’Ebre a partir del fons de l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre

20.00 Concert de la Banda de Música de l’Escola Municipal de Música d’Ascó.

dimecres, 4 d’octubre de 2017

dimarts, 3 d’octubre de 2017

diumenge, 1 d’octubre de 2017

Resultats a Ascó #1oct2017


Participació: 732 persones

  • SÍ - 691
  • NO - 31
  • Blanc - 5
  • Nul - 5

En percentatge, sobre el vot vàlid resulta que:

  • SÍ - 95'05 %
  • NO - 4'26 %
  • Blanc - 0'69 %

En tractar-se d'un cens universal, la xifra de participació pot no ser totalment ajustada, però sí que sabem que el nombre de persones cridades a votar inscrites al cens electoral era de 1.360.

A prendre partit #1oct2017






EL TEU TEMPS
I, sobretot, no oblidis que el teu temps
és aquest temps que t'ha tocat viure,
no un altre, i no en desertis,
orgullós o covard, quan et sentis cridat
a prendre part, com tothom, en la lluita,
car el teu lloc només tu pots omplir-lo.
Miquel Martí i Pol


divendres, 29 de setembre de 2017

dijous, 28 de setembre de 2017

dimecres, 27 de setembre de 2017

dimarts, 26 de setembre de 2017

diumenge, 24 de setembre de 2017

Una mirada des de l'exterior #1oct2017


Aquests dies Catalunya està present en portades de mitjans de comunicació d'arreu del món, sens dubte la "qüestió catalana" ha deixat de ser un afer intern d'un Estat de la Unió Europea, sinó que ha anat més enllà i ja es troba damunt de la taula de les diferents cancelleries, i en molts dels casos, comprenent i recolzant el que hauria de ser normal en qualsevol país que vol decidir el seu futur mitjançant un referèndum: deixant votar!
Fem una ullada.
  • Premis Nobel de la Pau en suport al dret a decidir de Catalunya "Let Catalans Vote": Ahmed Galai, Adolfo Pérez Esquivel, Rigoberta Menchú, Desmond Tutú, Jody Williams.
  • editorials a favor de deixar fer el referèndum:
    • The New York Times
    • Le Monde
    • Newsweek
    • The Times
    • The Guardian
  • Parlament d'Escòcia: diputats laboristes, liberaldemòcrates, verds i l'SNP envien una carta a Rajoy per demanar que permeti el referèndum.
  • El diari nord-americà Wall Street Journal publica a la portada les manifestacions contra la repressió de l'Estat espanyol a Catalunya.
  • Europa: 48 eurodiputats de 18 estats de la UE envien una carta a Rajoy contra les accions de repressió del govern espanyol a Catalunya.
  • L'alcalde de Nàpols, Luigi de Magistris: "Solidarietà al popolo catalano in lotta, per i gravissimi arresti di matrice politica. Libertà e Potere al popolo".
  • Manifest contra "la deriva autoritària del govern espanyol" d'una vintena de diputats i intel·lectuals italians.
  • El primer ministre de Canadà, Justin Trudeau: "El dret a l'autodeterminació és important".
  • Carta oberta de diputats danesos de la majoria de partits al govern espanyol: "Concerning the current political situation in Catalonia".
  • Declaracions de la portaveu de la Secretaria d'Estat dels EUA, Heather Nauert, i del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker.
  • Les joventuts de tots els partits de Dinamarca tret dels conservadors se solidaritzen amb Catalunya
  • Una vintena de diputats i lords a Westminster reclamen a Rajoy que permeti l’1-O “sense més obstacles”

dissabte, 23 de setembre de 2017

La fuerza del Sí

Aquest és un documental elaborat a partir de testimonis de persones partidàries de la independència i que tenen els seus orígens familiars en territoris de fora de Catalunya. Els protagonistes de La fuerza del Sí donen la seva opinió i es posicionen en aspectes com per exemple el bilingüisme, els drets socials, la situació econòmica de Catalunya o les infraestructures. Ells aporten les seves motivacions que els fan defensar el Sí en un referèndum d'autodeterminació, però que al final, d'una manera o una altra, totes porten a la necessitat de defensar la dignitat de la terra que els va acollir.

 

divendres, 22 de setembre de 2017

dijous, 21 de setembre de 2017

dimecres, 20 de setembre de 2017

Aquesta remor que se sent...

Aquesta remor que se sent no és de pluja.
Ja fa molt de temps que no plou.
S'han eixugat les fonts i la pols s'acumula
pels carrers i les cases.
Aquesta remor que se sent no és de vent.
Han prohibit el vent perquè no s'alci
la pols que hi ha pertot
i l'aire no esdevingui, diuen, irrespirable.
Aquesta remor que se sent no és de paraules.
Han prohibit les paraules perquè
no posin en perill
la fràgil immobilitat de l'aire.
Aquesta remor que se sent no és de pensaments.
Han estat prohibits perquè no engendrin
la necessitat de parlar
i sobrevingui, inevitable, la catàstrofe.
I, tanmateix, la remor persisteix.

MIQUEL MARTÍ i POL

Com s'ha de votar? #1oct2017

dimarts, 19 de setembre de 2017

#FreePressCatalonia

Per la llibertat de premsa i per totes les llibertats

La llibertat de premsa és un dels pilars fonamentals del sistema democràtic. Uns mitjans lliures de censura i d’amenaça per part dels governs garanteixen un sistema comunicatiu ric i divers i una ciutadania informada.

Som professionals compromesos amb un exercici responsable del periodisme i la defensa la llibertat d’expressió i la llibertat de premsa, principis fonamentals en una societat plural i democràtica. Uns principis reconeguts a la Declaració Universal dels Drets Humans (art. 19), el Conveni Europeu dels Drets Humans (art. 10) i a la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea (art. 11). Fins i tot reconeguts a la Constitució Espanyola (art. 20).

En els darrers dies, i arran de la convocatòria i la campanya del referèndum de l’1 d’octubre i de l’actuació desproporcionada del govern espanyol per impedir-lo malgrat la voluntat del Parlament i de la majoria de la ciutadania, diverses associacions professionals han rebut denúncies de periodistes que han estat coaccionats, obligats a identificar-se durant la cobertura d’esdeveniments d’interès públic, pressions a les redaccions i advertiments judicials.

Aquests fets signifiquen un atac greu i frontal a la llibertat d’expressió i d’informació. Com a professionals del periodisme i de la comunicació, per respecte a la societat a la qual ens devem i servim, no ens podem permetre el silenci davant d’aquesta dinàmica. No es poden erosionar els drets fonamentals de la llibertat d’expressió i d’informació, i els mitjans públics i privats tenim el deure i el dret de treballar amb llibertat per a poder fer-nos-en ressò.

Per això, i d’acord amb el nostre Codi Deontològic, exigim la immediata aturada d’aquestes actuacions que amenacen la nostra feina, empobreixen la nostra capacitat d’informar amb qualitat, la llibertat dels nostres mitjans per emetre continguts publicitaris i amenacen drets fonamentals.

Fidels al nostre compromís amb el periodisme mostrem, també, el nostre compromís amb un model de societat en què la llibertat d’expressió i d’informació són part indestriable del conjunt de llibertats que cal garantir a totes i cadascuna de les persones que integrem la societat catalana. Són drets fonamentals i nosaltres i els mitjans pels quals treballem, actors, com d’altres institucions, garants de la seva salvaguarda.

Setembre de 2017

dilluns, 18 de setembre de 2017

diumenge, 17 de setembre de 2017

Votem per ser lliures

















Ens podem descarregar el cartell des d'aquesta adreça http://empaperem.cat/empaperem-blanc.pdf i fer-ne difusió. Podran requisar cartells, però no ens podran prendre el dret a decidir. Votem per ser lliures.

divendres, 15 de setembre de 2017

dimecres, 13 de setembre de 2017

dimarts, 12 de setembre de 2017

Bon curs!

És quan arriben els xiquets i xiquetes a les nostres aules quan realment queda 'inaugurat' el curs, i és que en definitiva ells són el que dóna sentit al fet educatiu. Així que els millors desitjos per a alumnes, famílies i mestres per aquest curs 2017/2018 que ha començat a rodar i que un cop en marxa ja no té aturador. 
Com m'ha escrit un bon amic: "Que sigui una altra gran aventura plena de reptes i moments bons!"

dilluns, 11 de setembre de 2017

Manifest per la Diada Nacional de Catalunya 2017

Tornem a reunir-nos la vigília d’un 11 de setembre per commemorar una derrota. Una desfeta militar que va comportar el final del sistema de llibertats catalanes recollides en les constitucions des del segle XIII. L’11 de setembre de 1714, després d’un setge de més d’un any i de la resistència desesperada de Barcelona a un atac final, la ciutat es va rendir a l’exèrcit borbònic de les dues corones. La guerra de Successió havia acabat. La repressió que es va desfermar a continuació va ser cruenta i el 1716 entrà en vigor el Decret de Nova Planta, que va arrasar amb tota la legalitat catalana prèvia, a excepció del dret civil. Per això cada 11 de setembre no hi ha res a celebrar, però sí molt a commemorar i a recordar, com es fa amb tota pèrdua.
Aquell país vençut, Catalunya, és un gran país, perquè és el nostre, però no és un país gran. El nostre pes demogràfic és limitat, no comptem amb recursos naturals, estem situats entre dos estats jacobins i caracteritzats per un nacionalisme ferotge… Podríem haver desaparegut com a poble. Podríem haver estat assimilats, engolits, diluïts, com ho han estat tants altres pobles abans. I no obstant això, som aquí de nou, alçats, com cada any. Fent un acte que commemora el passat, però, sobretot, que es projecta cap al futur. Perquè aquest cop estem disposats a guanyar la contesa, el combat democràtic que ens ha citat per a aquest 1 d’octubre.
El proper 1 d’octubre es posarà de manifest la voluntat majoritària del poble de Catalunya. Una voluntat que no pot ser altra que la de bastir un estat propi en forma de república. No per un caprici, sinó per construir un país millor. Un país per als qui tenen vuit cognoms catalans i per a aquells que no en tenim cap. Un país respectuós amb el multilingüisme i totes les llengües minoritzades del món, però en el qual els parlants de les llengües històriques (el català i l’aranès) no estiguin sotmesos a un estrès constant. Un país que tingui veu al món, que pugui tractar en peu d’igualtat les nacions veïnes. Un estat capaç de desenvolupar totes les seves potencialitats en els àmbits cultural, econòmic, social, sense estar constantment llastada per aquella que el poeta Joan Maragall, fa més d’un segle, anomenava “la morta”.
Per a aquest salt endavant en el progrés col·lectiu, en realitat, no cal l’èpica que hauria estat necessària en altres èpoques. N’hi ha prou amb la fermesa. N’hi prou d’estar del costat del govern i de les institucions del país. I amb un respecte escrupolós a tots els conciutadans que pensen diferent, que no volen la independència de Catalunya pel motiu que sigui. Perquè l’endemà, tots estarem cridats a pensar com el volem i a construir-lo. I encara que puguem pensar que s’equivoquen, en cap moment tampoc no podem posar en dubte el seu amor al país. Catalunya, com s’ha dit tot sovint, és un sol poble.
Catalans, ens esperen dies tensos i vibrants en els quals caldrà donar el bo i millor de les nostres capacitats. Estiguem a l’altura del repte. O, com va proclamar el president Macià, sapiguem fer-nos dignes de Catalunya.
Visca la terra. Visca Catalunya lliure.
ANDREU GONZÁLEZ
(Manifest d'Andreu González per la celebració de la Diada a la vila de Martorell (Baix Llobregat)

diumenge, 10 de setembre de 2017

Medalla d'Honor del Parlament 2017 als serveis d'emergència del 17A

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, han encapçalat l’acte de lliurament de la Medalla d’Honor del Parlament, en categoria d’Or, als serveis que el 17 d’agost passat i els dies posteriors van intervenir sobre el terreny en la resposta immediata als atemptats comesos a Barcelona i a Cambrils. Així, han rebut la distinció el Cos de Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Urbana de Barcelona, la Policia Local de Cambrils i als serveis d’emergències i urgències, que inclou els Bombers de Barcelona, els Bombers de la Generalitat, Protecció Civil, Servei d’Emergències Mèdiques, Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona, Creu Roja i Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya.
La concessió de la Medalla és un acord pres per unanimitat per la Mesa del Parlament a proposta del presidenta Forcadell per reconèixer "la dedicació, l'esforç i la valentia" que han mostrat el conjunt dels seus integrants. "Davant d'uns fets traumàtics d'una violència extrema, han actuat amb enorme professionalitat, determinació i esperit de servei amb l'objectiu de protegir el conjunt de la ciutadania i dominar amb rapidesa l'amenaça terrorista", remarca l'acord, que destaca també "el suport i l'acompanyament emocional i psicològic" prestat a víctimes i familiars, i "la forma i el contingut" de les explicacions públiques facilitades a la ciutadania.
Així mateix, tal com recull l'acord, "per mitjà de la concessió d'aquesta distinció als servidors públics, la Mesa vol fer extensiu l'agraïment i el reconeixement a la resta de cossos de seguretat i a tots els voluntaris que han participat amb generositat i esperit cívic en la resposta als atemptats".
La Medalla d'Honor del Parlament és una distinció creada per la Mesa del Parlament l'any 2000.
Parlament de Catalunya (Ramon Boadella

divendres, 8 de setembre de 2017

Referèndum és democràcia

L'Assemblea Nacional Catalana ha endegat una campanya per defensar el referèndum davant dels obstacles que està posant un estat incapaç d'acceptar l'existència de Catalunya com a subjecte polític, i per tant, amb tics demofòbics. Així, de forma simbòlica, ens podem unir a l'acte realitzat pel president Puigdemont i la resta de conselleres i consellers, signant també el Decret 139/2017 que ens va convocar davant d'un dels episodis crucials de la nostra història que viurem l'1 d'octubre.
Per tothom qui vulgui adherirs-se i per tant, convocar també el referèndum, ho pot fer al lloc web joconvoco.cat
DECRET
139/2017, de 6 de setembre, de convocatòria del Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya.

D’acord amb el que disposa l’article 9 de la Llei 19/2017, de 6 de setembre, del Referèndum d’Autodeterminació, publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 7449 de data de 6 de setembre.

A proposta de tots els membres del Govern,

DECRETO

Article únic
Es convoca el Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya, que tindrà lloc el dia 1 d’octubre de 2017, d’acord amb la Llei 19/2017, de 6 de setembre, del Referèndum d’Autodeterminació.

Disposició final

Aquest Decret entrarà en vigor el mateix dia de la seva publicació oficial.

Barcelona, 6 de setembre de 2017.

Carles Puigdemont i Casamajó 
President de la Generalitat de Catalunya

Oriol Junqueras i Vies 
Vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda

Jordi Turull i Negre
Conseller de la Presidència

Raül Romeva i Rueda
Conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència

Meritxell Borràs i Solé
Consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge

Clara Ponsatí i Obiols
Consellera d’Ensenyament

Antoni Comín i Oliveres
Conseller de Salut

Joaquim Forn i Chiariello
Conseller d’Interior

Josep Rull i Andreu
Conseller de Territori i Sostenibilitat

Lluís Puig i Gordi
Conseller de Cultura

Carles Mundó i Blanch
Conseller de Justícia

Dolors Bassa i Coll
Consellera de Treball, Afers Socials i Famílies

Santi Vila i Vicente
Conseller d’Empresa i Coneixement

Meritxell Serret i Aleu
Consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

dilluns, 4 de setembre de 2017

dissabte, 2 de setembre de 2017

La Ribera d'Ebre amb l'1-O

Ràdio Móra d'Ebre-Cadena SER ha informat en els seus noticiaris que tots els ajuntaments de la Ribera d'Ebre col·laboraran amb el govern de cara al referèndum per la independència que es convocarà properament per al diumenge 1 d'octubre. 
Ara estem a l'espera d'acabar de conèixer en els propers dies com es resoldran els diferents aspectes que converteixin el referèndum en uns comicis amb totes les garanties i per tant, que es pugui desenvolupar amb la normalitat d'una jornada electoral: locals de votació, meses electorals i urnes, cens electoral i paperetes.
Tot i això, els màxims responsables d'Esquerra Republicana i del Partit Demòcrata a la Ribera d'Ebre, ja han confirmat que els ajuntaments riberencs participaran en fer possible una jornada electoral com sempre, i per tant, s'entén que cedint els locals que habitualment s'utilitzen en les diferents eleccions.
Cal dir que a tots els pobles de la comarca participen en el govern municipal o bé ERC o bé el PDeCAT: en dotze poblacions ostentant l'alcaldia i en dues més participant en governs de coalició (Ascó i Rasquera).

http://radiomoradebre.cat/wp/2017/09/01/tots-els-ajuntaments-de-la-ribera-debre-collaboraran-amb-el-govern-de-cara-al-referendum-de-l1-doctubre/

dimarts, 29 d’agost de 2017

dissabte, 26 d’agost de 2017

10 anys del Rogle


Avui, 26 d'agost, fa 10 anys de la publicació del primer apunt al blog. Per tant, ja fa 10 anys que aquest rogle s'ha anat omplint d'informacions, de comentaris, de ressenyes, d'agenda d'activitats... i poc em podia pensar aquell agost de 2007 que el blog arribaria a complir deu anys. Especialment quan pensem que en el món de les noves tecnologies tot va tan ràpid que fins i tot les aplicacions més innovadores acaben caient en desús, o aquelles novetats trencadores acaben passant de moda.
Sí que és veritat que el boom dels blogs va ser en aquells anys 2006-2007 i que a dia d'avui poca gent acaba fent-se un blog i més aviat aprofita les xarxes socials per exposar vivències, opinions, comentaris o informacions.
El primer apunt publicat va estar dedicat a un escultor nascut a Ascó, en Josep Maria Brull, en motiu del seu centenari, aprofitant que al poble hi havia una exposició commemorativa. I d'aleshores ençà el Rogle ha esdevingut un calaix de sastre on pràcticament hi cap de tot. Especialment apunts d'Ascó i de la comarca -notícies, notes d'història, activitats-, les efemèrides, publicacions, l''impuls viscut aquells darrers anys en el camp sobiranista, les lectures, i també, com no pot ser d'altra manera, l'escola i l'educació.
En 10 anys han estat més de 2.000 apunts, pràcticament uns 200 per any, i segons el comptador de visites del blog, hi ha hagut un total de 208.287 pàgines visualitzades.
Per navegadors, un 35% dels visitants ho han fet amb Chrome, un 29% amb Firefox i un 22% amb Internet Explorer. Quant a sistemes operatius, el 66% amb Windows, un 13% amb Macintosh i un 10% amb Linux.
Els llocs webs de referència han estat google.es; google.com; google.cat; amb més de 35.000 pàgines visualitzades. Les principals paraules clau de cerca i que els ha portat al blog han estat: lo rogle de josep maria, lo rogle, hivern, treballs de nadal, ajuntament d'ascó, festa major ascó, educació... entre d'altres.
Seguim!

divendres, 25 d’agost de 2017

dijous, 24 d’agost de 2017

Es lliura el 35è Premi de Narrativa Ribera d'Ebre

Com ja és tradicional de la festa major de Vinebre, el seu preàmbul és la nit literària en què es fa el lliurament del Premi de Narrativa Ribera d'Ebre, que convoca l'ajuntament, i que enguany arriba a la 35a edició. 
El guardó del present any ha estat per l'escriptor, actor i dramaturg ebrenc Valer Gisbert amb l'obra 8.834 passes.


Imatge: Diari de Tarragona
Són força els mitjans que s'han fet ressò de l'acte d'ahir a Vinebre, com per exemple Cinta Bonet en el digital Cop d'ull:

Valer Gisbert Berbis, d'Aldover, ha guanyat el XXXV Premi de Narrativa Ribera d'Ebre, que convoca l'Ajuntament de Vinebre i publica Cossetània Edicions, amb la novel·la “8.834 passes”, ambientada majoritàriament a Prat del Comte i la Terra Alta. Gisbert va explicar que a la novel·la hi té una forta presència la mitologia clàssica de “L'Odissea”, sobretot el Ciclop, que es converteix en un dels personatges principals. Prat de Comte, la seva tradició en l'elaboració d'aiguardent, la transformació del poble i elements de la simbologia local, són al centre d'una història que es converteix en universal. 

L'acte de lliurament del Premi va tenir lloc aquest dimecres a la nit a Vinebre. El jurat va escollir l’obra guanyadora d’entre 15 aspirants. L’alcaldessa de Vinebre i presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Gemma Carim, va destacar que aquesta 35a edició era especial ja que és l’any en què aquesta cita consolidada de les lletres catalanes i ebrenques ha rebut la Sirga d’Or en reconeixement a la seva trajectòria. 

A l’acte havia d’assistir la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, però finalment va excusar la seva presència. Amb tot, Forcadell va enviar un vídeo felicitant al guanyador i al territori per la iniciativa. 

Com a dramaturg i actor, Gisbert ha dirigit i participat en diversos projectes en clau ebrenca. Ha creat els espectacles “La casa de la memòria”, dansa a partir del dietari de l'exili d'Artur Bladé, i “Les passions de la menestrala”, basat en la novel·la de Francesca Aliern que porta el mateix títol, entre altres. Com a escriptor, el 2008, va publicar la novel·la “El vigilant d'horitzons”. Durant la gala també es va poder conèixer de primera mà l’obra guanyadora del Premi de Narrativa en la seva passada edició, “L’Home de Déu”, de la premianenca Mireia Valcells.