dimecres, 25 de novembre de 2020

Manifest 25N

Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones 2020


Enguany, fa 60 anys que varen ser assassinades les germanes Mirabal, tres activistes polítiques i membres actives de la resistència. En honor a elles es va establir aquesta data com a Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones. Des de llavors, no han cessat els esforços de moviments socials, feministes i de tots els àmbits per a eradicar les violències masclistes. També és cert que ja fa uns anys que diverses iniciatives populars anuncien que el temps s’ha esgotat per als agressors masclistes, el #NoEstàsSola, el #Metoo i el #YoSiTeCreo. El repte és enorme: es tracta de canviar la societat i destruir el poder patriarcal.

És evident que, encara ara, els temps segueixen canviant i que el rebuig social contra les violències masclistes és cada cop més fort. No hi ha dubte que la defensa dels drets humans més fonamentals està guanyant, a poc a poc, aquesta partida. Per això, ens cal no perdre l’horitzó que encara està per arribar mentre tenim en compte el camí que ja hem caminat. Cal enfortir l’estratègia i el compromís comú per erradicar totes les formes de violència masclista. Les que es produeixen en l’àmbit de la parella i exparella o en l’àmbit familiar, i que durant molts anys s’han considerat un problema privat, però també aquelles que es produeixen en l’àmbit laboral o social i comunitari, i que han estat tradicionalment menys visibilitzades, com ara l’assetjament sexual o per raó de sexe, els matrimonis forçats o el tràfic de nenes i dones amb finalitat d’explotació sexual o altres. 

Sovint, se’ns pregunta “què puc fer jo per a canviar tot allò que no m’agrada?” i, afortunadament, les persones que s’ho pregunten han pres partit per a erradicar les violències masclistes. Segurament, mai abans hi havia hagut una implicació tan extensa i conscient respecte la violència masclista. I és que, els darrers mesos han estat absolutament durs per a les dones i criatures que viuen en situacions de violència com, segurament, ho seran els mesos que vindran, mentre duri la pandèmia.

Els agressors adapten la violència obrint esquerdes noves per a seguir avançant, adaptantse a les circumstàncies. El confinament ens ha demostrat que, qui volia exercir el control sobre dones i nenes ho ha tingut més fàcil que mai. De fet, als agressors els ha calgut emprar molta menys força que l’habitual per a continuar mantenint els seus desitjos i privilegis. L’aïllament i l’increment de la violència psicològica ha estat freqüent en contextos en que s’ha reduït la xarxa social i l’activitat habitual de les dones per les restriccions de moviments, la reducció de la interacció social o l’augment del teletreball. S’han produït situacions d’assetjament sexual a canvi de recursos econòmics o allotjament quan les dones han tingut pèrdua d’ingressos i per tant dificultats econòmiques per a seguir endavant. S’han produït agressions sexuals en entorns d’oci informals en els que no hi ha persones professionals formades en matèria de violències sexuals. També en el món virtual, l’increment de les violències en línia està afectant a moltes dones i nenes fins al punt de posar en risc la seva pròpia vida. Les ciberviolències, com ara el control o l’assetjament a través d’aplicacions i xarxes socials o el sexpreading, han pres rellevància en la situació de confinament i han permès als agressors controlar i assetjar les seves víctimes, dones, joves i nenes, sense necessitat de conviure amb elles

Però, quan la violència s’adapta a les noves situacions, també ho fan les formes de resistir de les seves víctimes. Molts cops tendim a pensar, equivocadament, que les víctimes són éssers passius i resignats en la seva situació i desconeixem que, constantment, estan elaborant i readaptant les maneres en les quals es mantenen en vida. La pandèmia ens ha canviat la vida i, durant un temps, també ens ha tret la vida pública i moltes d’aquelles coses que ens mantenien a les persones felices i segures. Hem comprovat que, per a moltes, ser a casa no és sinònim de pau sinó de por i violència.

Potser, aquest és l’any en el qual hem après més que mai que allò que ens havien ensenyat no era cert i, contràriament al que crèiem, el lloc més segur per a les dones i les nenes pot ser el carrer, les places, els llocs on fem vida, mentre que la llar, la proximitat, allò que ens havien ensenyat com a refugi, pot ser l’espai més perillós per a nosaltres.

Les cases podrien haver actuat com a búnquer on l’objectiu dels agressors era tenir el control sobre la víctima, tenir poder sobre ella, si no hagués estat per les múltiples campanyes socials i institucionals que s’han posat en marxa per posar fre a les violències. 

Quan hem tornat a ocupar els carrers i els nostres llocs, els masclistes han vist que perdien aquest poder. És per això, que els majors episodis de violències han estat, precisament, quan s’ha produït el desconfinament. 

El nombre de trucades i atencions s’han vist incrementats en xifres tristament històriques. Des del conjunt d’administracions manifestem el nostre ferm compromís en seguir treballant per desplegar polítiques públiques per posar fi a totes les violències masclistes i per garantir l’atenció, la recuperació i la reparació de les supervivents. 

Per això no ens sabem estar de fer un reconeixement a totes aquelles persones que han superat allò de: “són coses de parella” i han despenjat el telèfon, i a totes les associacions, entitats i grups feministes del país que han posat sobre la taula l’emergència de trobar solucions en aquests moments tan difícils. Necessitem, més que mai, un compromís unitari de la societat i les administracions per a garantir la vida digna de les dones i les nenes. 

Vivint amb normalitat, els companys i companyes de feina, les amistats, les persones amb qui compartim activitats diverses… esdevenen vigilants informals del benestar. Compartim preocupacions, sensacions, observem els canvis i, per això, cuidem. Quan tot això s’ha vist impedit, ha estat més important que mai que tothom fes un pas endavant per a denunciar les violències masclistes en tots els seus àmbits i formes. 

Ens dirigim a totes aquelles dones que han resistit a la violència i han buscat el moment idoni per a explicar-ho a terceres persones; també a les que no podien i el seu veïnat ha alertat sobre la situació que patien, a les que han pogut escapar. Ens dirigim, sobretot, a les que, en una època tan incerta com la present, encara romanen a les cases on hi ha el seu victimari 

Finalment, ens dirigim als homes que esteu en contra d’aquestes violències i sabeu que un dels vostres amics, familiars, coneguts les exerceixen: és hora que us en feu responsables i hi intervingueu. Per últim: als agressors, un recordatori: no hi haurà espai per a la impunitat. 

Les violències masclistes només es poden eliminar des de l’arrel, sigues tu també còmplice en la construcció d’aquest món millor.


A càrrec de Carla Vall, advocada penalista, criminòloga i formadora.

dilluns, 23 de novembre de 2020

Domingo Margalef i Agustí (1920-1989)

Santa Paulina
Avui fa 100 anys que naixia el pintor Domingo Margalef i Agustí (Ascó 1920 - Ascó 1989). En condicions normals, des de la regidoria de Cultura s'hauria preparat uns actes per commemorar l'efemèride, però que de moment haurà d'esperar temps millors.

A través de Carmel Biarnés, podem recollir alguns trets biogràfics. Ja als 8 anys la revista L'Aixerit li va publicar dibuixos, cosa que demostra com de ben aviat va destacar per les seves dots pictòriques. Va estudiar la primera i la segona ensenyança a Reus, assolint notes excel·lents en dibuix.

De 1936 a 1939 va rebre formació de l'aquarel·lista reusenc Antoni Fuster i Banús.

Entre 1940 i 1942 va participar en l'Exposició Col·lectiva ded Pintura i Artesania Comarcal de Flix i en la Primera Exposició Col·lectiva de Pintura de la Fira de Mostres de Reus.

En tornar del servei militar -on havia pintat pels oficials-, va dedicar-se a la pintura religiosa per la reconstrucció de les esglésies d'Ascó, la Torre de l'Espanyol i Corbera d'Ebre.

Va treballar per la col·lecció sobre l'Antic Testament Héroes Bíblicos de l'Editorial Salesiana, essent destacable la seva faceta d'il·lustrador de còmics en les editorials Bruguera, Turay i Hispano Americana.

Als anys setanta va participar en diferents exposicions col·lectives i molta gent d'Ascó recorda l'exposició en el marc de la festa major de 1976 en què va exposar una trentena de la seva trajectòria pictòrica amb obres com Barques al riu, Església d'Ascó, Baixada Placeta, Absis, Bodegó, Beat Pere Sans, Ribera d'Ebre, Illes, Santa Paulina, Sequerets, La barca...

Va morir el 19 d'abril de 1989.

Beat Pere Sans

Bufa de matines

Tim 7 tiros, núm. 9 (1964)


diumenge, 22 de novembre de 2020

dissabte, 21 de novembre de 2020

Bases del XVI Premi de Poesia Joan Perucho “Vila d’Ascó”

S'ha obert el termini de presentació de treballs per optar al Premi de Poesia Joan Perucho que organitza la regidoria de Cultura d'Ascó i que arriba a la seva setzena edició.

***

Poden presentar-se a aquest premi obres de poesia escrites en llengua catalana. Els treballs han de ser inèdits i no han d’haver estat guardonats en altres certàmens literaris, ni han d’estar compromesos en tràmits de publicació amb cap editorial o presentats en altres premis pendents d’adjudicació. Un cop presentats, els treballs no podran ser retirats del premi fins que s’hagi fet públic el veredicte del jurat.

El tema i la forma són lliures.

Els treballs han de tenir una extensió habitual d’un llibre de poesia (40 pàgines impreses com a mínim). Les pàgines han d'estar numerades. Han de portar el títol a la portada i no poden estar signats.  

Les obres s'han de trametre per correu electrònic, a l'adreça premipoesia@asco.cat i cal seguir el procediment següent:
a) En l'apartat Assumpte s'ha de fer constar el nom del premi al qual s'opta, en aquest cas: XV Premi de Poesia Joan Perucho Vila d'Ascó 2020.
b) En el Cos del Missatge s'ha de fer constar el nom del premi i el títol de l'obra.
c) L'original que opta al premi s'ha d'ajuntar a aquest missatge en format PDF. Aquest document s'ha d'anomenar amb el mateix títol de l'obra.
d) En un altre document adjunt, també en format PDF, s'hi han de fer constar les referències que permetin identificar l'autor/a: nom i cognoms, núm. DNI, data de naixement, domicili, telèfon i adreça de correu electrònic. Aquest document s'ha d'anomenar amb la paraula Plica seguida del títol de l'obra.

La persona responsable de l'Ajuntament d'Ascó, que no és membre del jurat, rebrà els originals i garantirà l'anonimat dels autors/es.

Només s'admetrà un treball per autor/a.

Els autors/es guardonats/des en edicions anteriors hauran d'esperar-se 5 anys per tornar a presentar-se al Premi.

El termini d’admissió conclourà el dia 22 de desembre de 2020.

La dotació del premi és de 2.400 euros i la publicació a la col·lecció Poemes Edicions Saldonar. A la dotació econòmica s’aplicaran les corresponents retencions establertes per la legislació vigent.

El premi podrà ser declarat desert, si així s’estima convenient.

El jurat es reserva el dret d’interpretar aquestes bases en cas de dubte o decidir sobre qualsevol contingència que no hagi estat prevista.

El veredicte del jurat serà inapel·lable i es donarà a conèixer públicament en un acte de lliurament dels Premis “Vila d’Ascó” que se celebrarà durant el mes de maig de 2021 a Ascó.

L’Ajuntament es reserva el dret de donar a conèixer la relació de participants en aquesta convocatòria.

La participació en aquest premi suposa la total acceptació de les bases.

divendres, 20 de novembre de 2020

Bases del XXXIII Premi Literari Vila d'Ascó

L'Ajuntament d'Ascó ha convocat el Premi Literari Vila d'Ascó en la seva 33a edició

Aquestes són les bases:

El tema és lliure.

Poden presentar-se a aquest premi obres escrites en llengua catalana. Els treballs han de ser inèdits i no han d’haver estat guardonats en altres certàmens literaris, ni han d’estar compromesos en tràmits de publicació amb cap editorial o presentats en altres premis pendents d’adjudicació. Un cop presentats, els treballs no podran ser retirats del premi fins que s’hagi fet públic el veredicte del jurat.

Els treballs han de tenir una extensió entre 175 i 225 pàgines. Marges superior, inferior i laterals de 2'5cm. Tipus de lletra Arial 12 i interlineat doble.  Les pàgines han d'estar numerades. Han de portar el títol a la portada i no poden estar signats. 

Les obres s’han de trametre per correu electrònic, a l’adreça premiliterari@asco.cat i cal seguir el procediment següent:
a) En l’apartat Assumpte s’ha de fer constar el nom del premi al qual s’opta, en aquest cas: XXXIII Premi Literari Vila d’Ascó 2021.
b) En el Cos del Missatge s’ha de fer constar el nom del premi i el títol de l’obra.
c) L’original que opta al premi s’ha d’ajuntar a aquest missatge en format PDF. Aquest document s’ha d’anomenar amb el mateix títol de l’obra.
d) En un altre document adjunt, també en format PDF, s’hi han de fer constar les referències que permetin identificar l’autor/a (nom i cognoms, núm. DNI, data de naixement, domicili, telèfon i adreça de correu electrònic). Aquest document s’ha d’anomenar amb la paraula Plica seguida del títol de l’obra.

La persona responsable de l’Ajuntament d’Ascó, que no és membre del jurat, rebrà els originals i garantirà l’anonimat dels autors/es.

Només s’admetrà un treball per autor/a.

Els autors/es guardonats/des en edicions anteriors hauran d'esperar-se 5 anys per tornar a presentar-se al Premi.

El termini d’admissió conclourà el dia 22 de desembre de 2020.

Dotació: 3.600 euros i la publicació del llibre per part de 9 Grup Editorial (Cossetània Edicions/Angle Editorial). A la dotació econòmica s’aplicaran les corresponents retencions establertes per la legislació vigent.

El premi podrà ser declarat desert, si així s’estima convenient.

El jurat es reserva el dret d’interpretar aquestes bases en cas de dubte o decidir sobre qualsevol contingència que no hagi estat prevista.

El veredicte del jurat serà inapel·lable i es donarà a conèixer públicament en un acte de lliurament dels Premis "Vila d’Ascó” que se celebrarà durant el mes de maig de 2021 a Ascó.

L’Ajuntament es reserva el dret de donar a conèixer la relació de participants en aquesta convocatòria.

La participació en aquest premi suposa la total acceptació de les bases.

diumenge, 15 de novembre de 2020

Carles Puigdemont: la lluita a l'exili

Després que a l'estiu aparegués un primer volum amb les vivències del President Puigdemont des de la seva investudura el gener de 2016 fins les primeres setmanes d'exili a finals de 2017. Tot a partir de les anotacions que el 130è President va anar prenent en aquells mesos vertiginosos. Per dur-ho a terme va comptar amb el periodista  i director d'El Punt Avui Xevi Xirgo, qui a partir de les converses mantingudes, hi va anar donant forma.
Al setembre va aparèixer un segon volum que comença el 2 de gener de 2018 i arriba al febrer de 2020. Es titula La lluita a l'exili, i com exposa en el seu dietari el President Puigdemont, "sento que he de protegir urgentment el que hem fet".
Pot semblar que és un manifest en defensa pròpia o un intent de justificar els passos donats, pot ser. Però també incorpora un punt d'autocrítica i no pas d'autocomplaença. Tot i trobar-nos alguns episodis complexos, se'n desprén unes ganes de superar els entrebancs malgrat trobar-se lluny de casa i lluny dels seus, i sempre pendents dels passos donats per la justícia. Carles Puigdemont, com la resta de l'exili, no perd de vista el motiu que els va portar a cercar justícia fora de l'estat espanyol.
Aquests dos anys han suposat un devessall d'esdeveniments plens d'intensitat: la gestió dels resultats del 21 de desembre de 2017 que va generar la primeres friccions entre l'independentisme majoritari (JxCat i ERC) quan no van tirar endavant la investidura telemàtica del President Puigdemont, la detenció a Alemanya del president i el posterior empresonament, el seguiment del judici pel procés al Tribunal Suprem, les eleccions europees de maig de 2019, la sentència del procés...
Un llibre que a dia d'avui és un testimoni d'uns fets recents, però que ja formen part de la història del nostre país, i que molts desitgem que acabi amb un final feliç.








Mor Josep Lluís Vilaseca

Ahir es va conèixer la mort de qui fou el màxim responsable de l'esport català entre 1980 i 1995, Josep Lluís Vilaseca i Guasch, a 90 anys. Una figura cabdal no únicament com a secretari general de l'esport de la Generalitat sinó també com a membre dels comitè organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i membre de la directiva del Barça (1969-1977). També va ser diputat al Parlament de Catalunya per Convergència i Unió en la cinquena legislatura.
El seu vincle en Ascó el podem trobar entre d'altres, quan va inaugurar el Pavelló Municipal el 10 de maig de 1991, però també com a pregoner de la Festa Major d'Ascó de 1985. En aquell moment Barcelona encara no havia estat designada com a seu olímpic però ja en va fer referència en el seu pregó arran del treball intens de la candidatura entre les diferents administracions, i que afortunadament, va arribar a bon port, i faltava poc perquè l'estat espanyol s'incorporés al Mercat Comú (l'actual Unió Europea).
En el seu pregó de 1985 va tenir aquestes paraules pel futur d'Ascó:
"El demà econòmic d'Ascó passa en bona part per la capacitat d'adaptació de la seva gent a la situació canviant que els espera. (...) Vosaltres, la gent de la Ribera, i d'una manera molt especial les dones i els homes d'Ascó ja en teniu una bona experiència d'aquest temps canviant i és precisament per això que no us pot, de cap manera, venir-vos de nou una situació transformadora que obligui a l'esforç de procurar-se a temps i a l'altura de les circumstàncies que exigiran a cada moment la vostra més afinada resposta puntual i de cara al futur".
"A través dels anys, la gent d'Ascó ha passat per diferents transformacions en els seus mitjans de vida per acabar en l'inici dels anys 70 amb el conreu de la vinya, l'ametller, els cereals i l'olivera, i amb una població que més aviat es desentén, sobretot pel que fa a la gent jove. (...) Als començaaments dels anys 70 i amb la incidència notable de la construcció de la central nuclear, Ascó experimenta un terratrèmol econòmic. Malgrat la polèmica que aquesta construcció ha portat i a la que no penso entrar-hi, el que és ben cert és que Ascó per aquest motiu ha experimentat una important transformació. Durant aquests anys han sigut bastantes les èpoques en què a Ascó hi han treballat una mitjana de 4.000 homes amb tot el que això representa per la vida social, cultural, econòmica i per la influència que un allau de forasters d'aquesta magnitud representa en bé o en mal per la població autòctona que els acull. El repte per vosaltres consisteix em com orientareu la vida d'Ascó. En un futur no llunyà, en què d'una forma o altra la qüestió de la central deixi de ser un fet transitori per esdevenir normal en la vida del poble i de tota la Ribera d'Ebre. I és aquí on caldrà posar a prova la vostra capacitat d'imaginació, us caldrà estar preparats per saber acollir noves formes de vida, noves professions o com a mínim, donar un sentit més modern a les antigues i de sempre per obtenir millors produccions i ser més competitius en els mercats tot aconseguint rendiments més alts i profitosos".

dimarts, 10 de novembre de 2020

dissabte, 31 d’octubre de 2020

dilluns, 26 d’octubre de 2020

La Consellera de Cultura visita els actius patrimonials d'Ascó

La Consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Àngels Ponsa, ha destacat la feina dels ajuntaments per posar en valor els elements patrimonials del país. Ponsa ha mantingut la decisió del Govern de mantenir els actius culturals i ho ha fet durant una visita institucional a Ascó.

diumenge, 25 d’octubre de 2020

La Consellera de Cultura, Àngels Ponsa, fa una visita institucional a Ascó

Aquest diumenge la vila d’Ascó ha comptat amb la visita institucional de la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Àngels Ponsa, qui ha pogut conèixer de primera mà els projectes culturals i patrimonials que es troben en marxa.
 
Castell d’Ascó
En primer lloc s’ha desplaçat al castell on ha estat rebuda per l’Ajuntament, i després de signar al llibre d’honor, ha inaugurat les obres de millora de l’accés a la coberta de la torre garita de la fortificació. A més s’ha interessat per les obres de restauració ja executades així com les següents fases previstes que tenen previst actuar a l’espai de l’antiga capella del castell dedicada a Sant Pere.
 
Cal Cavaller
Posteriorment s’han desplaçat a Cal Cavaller, una antiga casa pairal de titularitat municipal, en la qual hi ha previst desenvolupar un projecte per transformar l’immoble en un centre de cultura que inclogui un espai museïtzat així com un espai destinat a equipament cultural amb els corresponents serveis. Per tirar endavant una primera fase del projecte s’ha sol·licitat una subvenció al Departament de Cultura per contribuir econòmicament durant un període triennal a l’execució d’obres de restauració i conservació d’immobles de notable valor cultural.
 
Riu de patrimoni
La consellera de Cultura ha finalitzat la visita institucional amb un viatge fluvial per l’Ebre amb el llaüt Lo Roget. A punt d’acabar la campanya turística Lo Roget s’ha convertit en el principal reclam dels visitants de la temporada d’estiu, i s’ha volgut posar en valor el patrimoni cultural i natural com un camí per anar diversificant l’economia del territori.
 
Toc de queda
En el transcurs de la visita, Àngels Ponsa ha atès els mitjans de comunicació i arran del toc de queda o confinament nocturn, ha manifestat que malgrat l’inconvenient horari que suposa, està confiada que les noves mesures no faran caure el nombre d’actes programats ni els espectadors, al mateix temps que ha defensat la seguretat dels esdeveniments culturals.
 
La consellera ha estat acompanyada per la directora general de Patrimoni Cultural, Elsa Ibar; el delegat del govern de la Generalitat a l’Ebre, Xavier Pallarès; i el director dels serveis territorials de Cultura, Ferran Bladé.

Fotos: FOCUS

dissabte, 24 d’octubre de 2020

Saps parlar català?

Aquests dies s'ha fet viral un vídeo en què dos nens occitans (Amans i Clar) parlen de les diferències i les similituds entre el català i l'occità en tant que llengües romàniques. 
Aquest vídeo forma part del programa Lo Mot dins del magazin Viure al País de la televisió France 3 Occitanie i que es dedica a promoure l'ús de l'occità.

divendres, 23 d’octubre de 2020

En el centenari de Gianni Rodari

Avui fa 100 anys que va néixer un dels escriptors més habituals de les biblioteques de les escoles, l'italià Gianni Rodari. Qui més qui menys en la seva escolarització ha llegit algun dels seus contes. Per commemorar aquesta efemèride, proposo recordar-lo amb el conte "Història universal" de l'obra Contes per telèfon (1961).

HISTÒRIA UNIVERSAL
Al començament, la Terra estava tota equivocada, tornar-la més habitable va ser una feinada d'aquelles. Per passar els rius no hi havia ponts. No hi havia camins per pujar a les muntanyes. Que et volies seure? No hi havia ni l'ombra d'un tamboret. Que et queies de son? No hi havia llits. Per no punxar-se els peus, no hi havia ni sabates ni botes. Si t'hi veies poc, no trobaves ulleres enlloc. Per fer un partit, no hi havia pilota; faltava la cassola i el foc per fer bullir els macarrons i, ben mirat, tampoc no hi havia macarrons. No hi havia res de res. Zero sobre zero, i prou. Només hi havia homes, amb dos braços per treballar, i així, als disbarats més grossos, s'hi va poder posar remei. Però queden tantes coses per corregir encara! Arromangueu-vos de mànigues, que hi ha feina per a tothom!

diumenge, 18 d’octubre de 2020

Manifest del Correllengua 2020


Amics, veïns, compatriotes! 
Tots aquells que hem après a parlar i, per tant, a pensar en català hem tingut, des de l’inici de la nostra vida, la necessitat d’emprar conjuntament alguna altra de les llengües dominants que ens envolten i ens penetren en els diferents estats en què es parla. Hem anat resistint amb persistència i en alguns casos amb heroïcitat en l’ús i la difusió del català sempre en unes condicions enormement desavantatjoses davant dels idiomes dominants que s’han anat expandint en nom de la llibertat; és per això que quan algú alça la veu per protestar i denunciar la situació de sotmetiment en què es troba el català, no falten mai les veus dels abusadors que ens titllen, a sobre, de voler imposar la nostra llengua tants cops silenciada; els dominadors es posen la disfressa de dominats i en un exercici de cinisme intolerable ens volen fer sentir culpables de no deixar-los expressar lliurement. Davant d’aquests casos que es repeteixen una i altra vegada en el nostre dia a dia: al supermercat, al pàrquing, al restaurant, amb les persones d’altres països que han vingut a la nostra terra i no han sabut comprendre que aquí cal respectar el català, amb una gran part de les forces de seguretat (fins i tot les nostres), al món dels tribunals i la justícia, als mitjans de comunicació públics i privats, a la difusió de sèries i pel·lícules per plataformes digitals, i en un inacabable etcètera de situacions indesitjables, faig una crida per a rebel·lar-nos amb dignitat i energia per la defensa dels nostres drets lingüístics. Massa vegades abaixem el cap i canviem de llengua o -simplement- no gosem utilitzar el català en un context que pensem que no serà ben acollit. Hem de fer-ho sempre, a tot arreu i en tota circumstància, sense deixar-nos atemorir per la força dels que estan acostumats a guanyar sempre per la força. Sense una acció valenta, constant i desacomplexada de defensa del català i de denúncia explícita de totes les agressions que pateix, no estarem en condicions de deixar als nostres fills i als nostres nets unes paraules que ens van llegar els pares i els avis amb la recomanació de defensar-les, protegir-les i denunciar tots i cada un dels abusos que se li fan impunement. Tenim, doncs, una greu responsabilitat històrica. Només així podrem salvar el català ja que en el fons no es tracta de res més que d’una qüestió de respecte i dignitat. Això és el primer que hem de tenir al cap, al cor i a la boca: respecte per a nosaltres mateixos. 
Moltes gràcies. 
Visca el Correllengua! 

Joan Lluís Bozzo 
Escriptor, actor i director de Dagoll Dagom

dijous, 15 d’octubre de 2020

80 anys de l'execució del President Companys

Al president Companys

«No digueu que ell és mort -no mor l’alosa,
ni el gra de blat ni el roserer florit-,
digueu només que el president reposa
entre els braços materns, amorosit.

No digueu que ell és mort -la mort és cosa
dels homes sense rels a l’Infinit-,
digueu només que té la boca closa
i la cançó de l’herba sobre el pit.

No digueu que ell és mort -la Mort seria
perdre’s en el no-res, i aquell que un dia
acaronà la pàtria amb el peu nu,

i es fa pols amb la terra que l’aferra,
no podem dir que és mort-, ell s’ha fet terra,
i aquesta terra ets tu i ets tu i ets tu…»

Ventura Gassol

dimarts, 13 d’octubre de 2020

'L'espia del Ritz' de Pilar Rahola

'L'espia del Ritz' és l'última novel·la de Pilar Rahola, que ens apropa a la Barcelona de la postguerra civil espanyola, aquells primers anys durs i difícils, i en què a Europa el nazisme encara era fort. El protagonista és Bernard Hilda, un músic jueu que ha escapat de la França ocupada pels nazis amb la Flora, la seva estimada. Travessen el Pirineu juntament amb els seus músics i s'instal·len a Barcelona.

Bernard Hilda arriba amb una recomanació escrita en un tovalló i acaba convertint-se en músic a l'hotel Ritz de Barcelona. Una ciutat de contrastos, on al costat de les festes i el glamour del Ritz, hi conviu la fam, l'estraperlo, els afusellaments i les persecucions polítiques.

Bernard Hilda esdevé un espia per combatre el nazisme tot col·laborant amb la resistència. Però el protagonisme del músic és compartit amb la Merceneta, una dona rica i casada amb un franquista, que avorrida del seu paper i cansada del seu marit, es dedica a salvar vides a través d'aquesta organització per ajudar als evadits del nazisme, l'American Joint Distribution Committe.

La Rahola s'inspira en la figura d'un personatge que realment va existir, Bernard Hilda (1914-2005), per plasmar una època en què malgrat unes circumstàncies tan adverses, hi va haver gent que es va situar al costat del bé, tot i els riscos que es podien córrer.

dilluns, 12 d’octubre de 2020

Vida

 

VIDA. Aquest és el títol del llibre que recentment ha publicat la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament d'Ascó i que aplega la seixantena de microrelats participants en el concurs que es va convocar el passat Sant Jordi i que tenia com a temàtica el confinament provocat per la pandèmia de la Covid-19. Històries reals o de ficció, però que formen part d'un 2020 que mai més oblidarem.

Aquests microrelats esdevenen un testimoni de les vivències, dels sentiments, de les emocions que ens va despertar un confinament que ens va posar davant l'espill i ens va fer descobrir el vulnerables que som. Va ser aquell període complex en què vam comprovar la tasca imprescindible de tots aquells professionals que tenen cura de nosaltres: els sanitaris i tot el personal dels hospitals  dels centres de salut, els treballadors de la seguretat, els transportistes i botiguers, els professionals de la comunicació... tots aquells essencials que ens van fer més fàcil aquell dia a dia. És a tota aquesta gent a qui s'ha volgut dedicar el llibre VIDA, un títol que vol ser un clam a sobreposar-se a l'adversitat.

El llibre està il·lustrat pel dissenyador Oscar Navarro, que encara ha fet més atractiva la publicació.

La presentació del llibre VIDA es va fer en el marc de la Nit de la Cultura d'Ascó, que va tenir lloc el passat mes de desembre.

dissabte, 10 d’octubre de 2020

Declaració de Perpinyà


DECLARACIÓ DE PERPINYÀ
9 d'octubre de 2020

Catalunya viu immersa en un conflicte polític amb l’Estat espanyol per la nostra voluntat continuada i referendada a les urnes d’exercir el dret d’autodeterminació. Aquest compromís amb el mandat democràtic d’una majoria reiterada dels ciutadans de Catalunya és el que ens ha portat tots tres a ser inhabilitats o destituïts per l’Estat espanyol. Tenim un projecte polític democràtic, la República Catalana, que volem fer realitat sempre per les vies estrictes de la democràcia i la pau. Som representants d’una majoria política i parlamentària que no ha tingut cap por a convocar els ciutadans a les urnes sempre que hem considerat que calia revalidar el suport popular a les decisions més transcendents.

Malgrat haver estat sempre del costat del diàleg i la democràcia, se’ns ha aplicat una justícia de part, plena d’irregularitats i malintencionada, adreçada contra la minoria nacional catalana dins de l’Estat espanyol. El nostre país torna a tenir presos polítics i exiliats. Polítics, líders de la societat civil i centenars i centenars de ciutadans compromesos amb els valors democràtics de l’1 d’octubre del 2017, estan sotmesos a l’arbitrarietat dels tribunals de l’Estat. Això no és justícia, això sabem que només té un nom: repressió política.

La manera d’actuar de l’Estat espanyol està fora de lloc en qualsevol democràcia i s’oposa als principis i valors fundacionals de la Unió Europea. Que els tres últims presidents elegits democràticament a Catalunya hàgim estat colpejats per la repressió de l’Estat espanyol, és un clar senyal de la gravetat del conflicte que vivim al nostre país. Aquest conflicte exigeix diàleg, negociació i mediació internacional per trobar una solució justa i democràtica a la voluntat lliure dels catalans.

Artur Mas i Gavarró, 129è President de la Generalitat de Catalunya
Carles Puigdemont i Casamajó,130è President de la Generalitat de Catalunya
Quim Torra i Pla, 131è President de la Generalitat de Catalunya
ats. Polítics, líders de la societat civil i centenars i centenars de ciutadans compromesos amb els valors democràtics de l’1 d’octubre del 2017, estan sotmesos a l’arbitrarietat dels tribunals de l’Estat. Això no és justícia, això sabem que només té un nom: repressió política.La manera d’actuar de l’Estat espanyol està fora de lloc en qualsevol democràcia i s’oposa als principis i valors fundacionals de la Unió Europea. Que els tres últims presidents elegits democràticament a Catalunya hàgim estat colpejats per la repressió de l’Estat espanyol, és un clar senyal de la gravetat del conflicte que vivim al nostre país. Aquest conflicte exigeix diàleg, negociació i mediació internacional per trobar una solució justa i democràtica a la voluntat lliure dels catalans.

Malgrat haver estat sempre del costat del diàleg i la democràcia, se’ns ha aplicat una justícia de part, plena d’irregularitats i malintencionada, adreçada contra la minoria nacional catalana dins de l’Estat espanyol. El nostre país torna a tenir presos polítics i exiliats. Polítics, líders de la societat civil i centenars i centenars de ciutadans compromesos amb els valors democràtics de l’1 d’octubre del 2017, estan sotmesos a l’arbitrarietat dels tribunals de l’Estat. Això no és justícia, això sabem que només té un nom: repressió política.

La manera d’actuar de l’Estat espanyol està fora de lloc en qualsevol democràcia i s’oposa als principis i valors fundacionals de la Unió Europea. Que els tres últims presidents elegits democràticament a Catalunya hàgim estat colpejats per la repressió de l’Estat espanyol, és un clar senyal de la gravetat del conflicte que vivim al nostre país. Aquest conflicte exigeix diàleg, negociació i mediació internacional per trobar una solució justa i democràtica a la voluntat lliure dels catalans.

Malgrat haver estat sempre del costat del diàleg i la democràcia, se’ns ha aplicat una justícia de part, plena d’irregularitats i malintencionada, adreçada contra la minoria nacional catalana dins de l’Estat espanyol. El nostre país torna a tenir presos polítics i exiliats. Polítics, líders de la societat civil i centenars i centenars de ciutadans compromesos amb els valors democràtics de l’1 d’octubre del 2017, estan sotmesos a l’arbitrarietat dels tribunals de l’Estat. Això no és justícia, això sabem que només té un nom: repressió política.

La manera d’actuar de l’Estat espanyol està fora de lloc en qualsevol democràcia i s’oposa als principis i valors fundacionals de la Unió Europea. Que els tres últims presidents elegits democràticament a Catalunya hàgim estat colpejats per la repressió de l’Estat espanyol, és un clar senyal de la gravetat del conflicte que vivim al nostre país. Aquest conflicte exigeix diàleg, negociació i mediació internacional per trobar una solució justa i democràtica a la voluntat lliure dels catalans.Malgrat haver estat sempre del costat del diàleg i la democràcia, se’ns ha aplicat una justícia de part, plena d’irregularitats i malintencionada, adreçada contra la minoria nacional catalana dins de l’Estat espanyol. El nostre país torna a tenir presos polítics i exiliats. Polítics, líders de la societat civil i centenars i centenars de ciutadans compromesos amb els valors democràtics de l’1 d’octubre del 2017, estan sotmesos a l’arbitrarietat dels tribunals de l’Estat. Això no és justícia, això sabem que només té un nom: repressió política.

La manera d’actuar de l’Estat espanyol està fora de lloc en qualsevol democràcia i s’oposa als principis i valors fundacionals de la Unió Europea. Que els tres últims presidents elegits democràticament a Catalunya hàgim estat colpejats per la repressió de l’Estat espanyol, és un clar senyal de la gravetat del conflicte que vivim al nostre país. Aquest conflicte exigeix diàleg, negociació i mediació internacional per trobar una solució justa i democràtica a la voluntat lliure dels catalans.

divendres, 9 d’octubre de 2020

Jornades Europees de Patrimoni - Ascó 2020


Tornem a participar en les Jornades Europees de Patrimoni #JEP2020, amb moltes ganes de donar-lo a conèixer i també d’aprendre’n més. Voleu saber què tenim preparat?

📌 EXPOSICIÓ ARQUEOLÒGICA FONS CARMEL BIARNÉS. Podreu veure les peces del fons Carmel Biarnés, corresponents a l’època neolítica, ibèrica i romànica, trobades al terme d’Ascó i catalogades i inventariades per la Dra. Margarida Genera. Els dies 9, 10 i 11 de 10 a 13h i de 17 a 19h al molí de Cal Cavaller.

📌 VISITA GUIADA A L’ASCÓ ISLÀMIC: dissabte dia 10 a les 17h a càrrec de Jordi Ferrús. Punt de trobada: Pla de l’Església.
📌 VISITA GUIADA AL CASTELL D’ASCÓ I A LES PEDRERES: diumenge dia 11 a les 11h a càrrec de Jordi Ferrús. Punt de trobada: Ca Don Ángel

ℹ️ L’aforament de les visites és limitat i cal reserva prèvia a turisme@asco.cat o al telèfon 977406583. L’ús de mascareta és obligatori.

dissabte, 3 d’octubre de 2020

Esborrem la corona dels Països Catalans!

Tres anys del discurs més indigne de Felip VI, en què va justificar la violència exercida sobre ciutadans pacífics que aquell 1 d'octubre van exercir el dret a decidir el seu futur en un referèndum d'autodeterminació. 

Ens volem lliures d'injustícia, de violència i d'impunitat.

Ni oblit ni perdó!

dijous, 1 d’octubre de 2020

20 anys de la canonització de Sant Pere Màrtir Sans i Jordà


L'1 d'octubre de 2000 tenia lloc a Roma la canonització del bisbe i missioner asconenc Pere Màrtir Sans i Jordà (1680-1747). Una celebració que va portar desenes d'asconencs al Vaticà i que uns dies després 

va commemorar-se amb una setmana d'acció de gràcies al seu poble natal, amb multitud d'actes programats.

En motiu d'aquest vintè aniversari, recupero l'article que es va publicar a Catalunya Cristiana (núm. 1.099, de 12/10/2000) que es fa ressò de l'esdeveniment.

***

ROMA/ASCÓ.— Entre els 120 màrtirs de la Xina que l'I d'octubre passat Joan Pau II va canonitzar a la plaça de Sant Pere del Vaticà brillava amb llum pròpia per a la diòcesi de Tortosa i per a la població d'Ascó (Ribera d'Ebre) el record del bisbe Pere Màrtir Sans i Jordà (1680- 1747). El nou sant català havia estat beatificat pel papa Lleó XIII el 14 de maig de l'any 1893. 
Pere Màrtir Sans i Jordà va néixer a Ascó, on va ser batejat el 3 de setembre de l'any 1680. En quedar-se orfe als 10 anys, se'n va anar a viure a Lleida, on el seu oncle matem era capellà major de la Seu. Als 18 anys va ingressar com a novici a l'orde dels Dominics, a Lleida, on va ser ordenat prevere l'any 1704. Es va oferir als seus superiors per anar a evangelitzar la Xina, on va arribar l'any 1715. Des del 1723, va haver de viure amagat en un indret molt petit, on es passava tot el dia pregant i meditant sense poder sortir per no ser empresonat. 
El P. Sans, el 1730, sent a Canton, rep de Roma la petició que accepti ser ordenat bisbe, ministeri que va exercir des de la missió de Fogan. Als 66 anys d'edat, va ser fet presoner i va patir un veritable calvari. Condemnat a mort per causa del seu apostolat cristià, va ser decapitat el 26 de maig del 1747. 
Des del 9 i fins al 15 d'octubre se celebren a Ascó actes culturals i religiosos com a acció de gràcies per la canonització. Es posarà punt final el dissabte dia 14, a les onze del matí, amb una celebració eucarística i una processó presidides per l'arquebisbe de Tarragona i president de la Conferència Episcopal Tarraconense, Móns. Lluís Martínez Sistach, i el bisbe de Tortosa, Mons. Xavier Salinas, a l'església parroquial de Sant Joan Baptista d'Ascó. En finalitzar la processó, es farà a la plaça de l'església la benedicció del monument que el poble d'Ascó ha erigit al seu sant. 
Els 120 màrtirs assassinats a la Xina, entre els quals s'inclou el bisbe Pere Màrtir Sans i Jordà, van donar testimoni amb là seva vida en un període comprès entre 1649 i 1930. Es tracta del «reconeixement que els 120 màrtirs són un exemple de coratge i coherència per a nosaltres i honoren el poble xinès» i no d'un judici sobre períodes històrics, va dir el Papa. Això no obstant, el cap de l'Església catòlica xinesa, vinculat al règim comunista de Pequín, va atacar durament la canonització, per considerar que es tracta d'un insult als catòlics xinesos, sobretot en coincidir amb el 51è aniversari de la proclamació de la República Popular. En aquest sentit, el bisbe de Pequín va manifestar que «triar aquesta data per canonitzar els pretesos "sants" és un insult i una humiliació per als catòlics xinesos», alhora que va afegir que l'1 d'octubre «ressalta l'alliberament de la nació xinesa de la invasió i del pillatge imperialista i colonial». 
Juntament amb la canonització dels 120 màrtirs de la Xina, el mateix dia 1 d'octubre, Joan Pau II també va canonitzar Maria Josefa del Cor de Jesús Sancho de Guerra, fundadora de les religioses Serventes de Jesús de la Caritat; Katharine Mary Drexel, fundadora de les religioses del Santíssim Sagrament per als indis i persones de color, a Filadèlfia (EUA), i Josefina Bakhita, religiosa africana, de la Congregació de les Filles de la Caritat Canosianes. (C.C.) 

Fa tres anys...

dilluns, 28 de setembre de 2020

Inhabilitació del President Quim Torra: vergonya suprema


Manifest municipalista de rebuig a la sentència del TS d'inhabilitació al M. Hble. President de la Generalitat, Quim Torra i Pla

Les institucions catalanes són la màxima expressió de la voluntat de la ciutadania de governar-se a sí mateixa per aconseguir el progrés i el benestar. És aquí on rauen els pilars bàsics de qualsevol democràcia, que pretén representar, defensar i fomentar les llibertats individuals i col·lectives.

La Presidència de la Generalitat és un fonament bàsic del sistema polític català. Juntament amb el Parlament de Catalunya són les dues principals institucions polítiques que té Catalunya i les dues emanen de la voluntat dels ciutadans a través de les urnes. Només el Parlament, d’acord amb la seva sobirania, pot ser la institució que esculli, nomeni o rellevi del seu càrrec un/a President/a de la Generalitat.

És el poble de Catalunya qui, a través de les seves institucions polítiques, ha de determinar com i qui es governa al conjunt de catalanes i catalans. No podem permetre que un requeriment d’un organisme com la Junta Electoral Central serveixi per destituir i inhabilitar políticament al President de la Generalitat de Catalunya. I menys per una pancarta que expressa la defensa de les llibertats individuals i col·lectives i de la democràcia.

Des del municipalisme català rebutgem enèrgicament la sentència del Tribunal Suprem i la inhabilitació del Molt Honorable President de la Generalitat, Sr. Quim Torra. Els Ajuntaments, com a institucions de referència per a la ciutadania i fonament de la democràcia, som espais de llibertat i pluralisme. Les nostres institucions polítiques, siguin quines siguin, sempre han de preservar la llibertat d’expressió. I no donarem mai suport a aquells que amb processos judicials, persecució d’idees i repressió i censura vulguin canviar els fonaments de la democràcia.

Cap institució pot ser inhabilitada per reclamar la llibertat i la democràcia. El municipalisme català ha mostrat en repetides ocasions el seu compromís amb les institucions catalanes i amb la defensa de la llibertat i la democràcia. I avui, més alt que mai, i més clar que mai, repetim que cap injustícia podrà tòrcer aquest compromís.

Els carrers, places i façanes dels nostres pobles i ciutats sempre han sigut espais de llibertat, de democràcia i de compromís cívic amb el municipi, però també amb els drets i llibertats del poble de Catalunya. De fet, què és un balcó, o una plaça pública sinó un lloc de trobada, intercanvi, i també de reivindicació?

Ara, més que mai, és el moment de la unitat, cívica, social i política, del compromís amb la llibertat i de la defensa dels drets fonamentals de tota societat: la democràcia, el pluralisme i la llibertat d’expressió. Perquè només amb aquests drets podrem esdevenir com a poble, i preservar la nostra dignitat. 

diumenge, 27 de setembre de 2020

Guardonats del XXXII Concurs de Fotografia Vila d'Ascó 2020

Els diumenges 27 de setembre, i 4 i 11 d'octubre es pot visitar al Centre Neuràlgic l'exposició amb les imatges presentades al XXXII Concurs de Fotografia Vila d'Ascó 2020.








La cultura, bé essencial

El govern de la Generalitat ha declarat aquesta la setmana la cultura un bé essencial. Aquest és l'acord aprovat pel consell executiu el 22 de setembre:

La cultura forma part de l’essència de l’existir com a poble. El tret definidor del nostre país, conformat per les persones i el territori, troba sentit en l’existència d’una llengua, història i cultures pròpies i comunes. La manifestació concreta d’aquesta essencialitat s’evidencia tant en la riquesa patrimonial, material i immaterial, com la riquesa associativa i, molt especialment, en el teixit empresarial vinculat a la cultura i a la creativitat, veritables eixos de la pervivència cultural. Així, sense cultura no existeix la nació. 

Aquest acord ha de servir com a punt de partida per elaborar el marc normatiu que garanteixi i reguli l’accés a la cultura i els drets culturals de la ciutadania, que permeti accelerar la represa dels diversos sectors culturals i que doni resposta a les necessitats dels professionals i dels esmentats sectors, per dignificar tant els perceptors com els emissors de la cultura.

Aquesta declaració forma part d’un pla per preservar la cultura davant de noves restriccions i establir una sèrie d’accions que donin cobertura als drets culturals del ciutadans i a les indústries i als sectors creatius. 

La situació excepcional de pandèmia mundial que ha provocat la Covid-19, especialment durant el temps de confinament i de limitacions de la mobilitat, ha fet evident que la cultura i les seves expressions han estat fonamentals per poder afrontar les situacions d’aïllament de les persones. I, a la vegada, s’ha constatat que la cultura esdevenia un bé essencial també per interconnectarnos entre les persones podent compartir emocions, formació i, en definitiva, vinculant a cadascuna de les persones en el conjunt de la nostra societat. La indústria cultural, la creativitat dels artistes, la lectura, les visites virtuals a museus i col·leccions i tantes altres manifestacions artístiques que s’han produït durant aquests mesos excepcionals, han posat en evidència l’essencialitat de la cultura i han estat una eina d’acompanyament imprescindible. 

Per altra banda, els efectes de la Covid-19 han obligat a establir limitacions a la circulació de les persones per evitar la propagació del virus. Aquestes mesures restrictives han tingut un impacte econòmic especialment significatiu en el sector cultural, que ha vist paralitzada durant mesos la seva activitat, amb una represa encara molt limitada, tot i que progressiva, per garantir la seguretat i salut de les persones. Aquestes limitacions han impedit a les persones l’accés a moltes de les manifestacions culturals necessàries per al seu desenvolupament integral des del punt de vista social, humà i cultural. És, doncs, en moments com l’actual, quan cal vetllar més fermament perquè es garanteixi l’accés a la cultura per part de la ciutadania, així com el dret de tots els agents culturals, especialment al sector creatiu, per recuperar la seva activitat. 

És per aquest motiu que el Govern acorda declarar la cultura com a bé essencial per al desenvolupament integral de la personalitat individual i col·lectiva, que, sense perjudici d’altres drets, cal preservar i fomentar.

dilluns, 21 de setembre de 2020

Roser Bru Llop, Creu de Sant Jordi 2020


Aquesta tarda el President de la Generalitat, Quim Torra, ha lliurat les Creus de Sant Jordi 2020, i una de les guardonades té les arrels a Tivissa i a Ascó, es tracta de la pintora i gravadora Roser Bru Llop, de qui s'ha remarcat "el seu compromís amb les avantguardes artístiques i per la producció d’una obra que ha estat sempre un pont entre ambdues ribes de l’Atlàntic, a la vegada que un referent en els àmbits de la identitat i la memòria".

L'artista Roser Bru Llop (Barcelona, 1923) viu a Xile des de 1939 quan es va exiliar amb els seus pares: Lluís Bru Jardí (polític català nascut a Tivissa) i Josepa Llop Ribes (artista plàstica filla d'Ascó).

A enciclopedia.cat hi podem llegir el següent:

Roser Bru amb la seva mare, Josepa Llop

Roser Bru Llop

Disseny i arts gràfiques    Pintura

Artista, pintora i gravadora.

Barcelona, 15 de febrer de 1923

A  l’any de néixer, la seva família s’exilià a París en instaurar-se la Dictadura de Primo de Rivera. De tornada a Catalunya, es formà a l’Institut-Escola. El 1939 la família s’exilià per segona vegada, aquest cop definitivament a Xile. Formada com a pintora a l’Escola de Belles Arts de la Universitat de Santiago (1942), el 1947 s’incorporà al Grupo de Estudiantes Plásticos (GEP) i deu anys més tard al Taller 99, on s’inicià en el gravat. Des del 1958 tornà a Catalunya amb freqüència. En la seva obra poden distingir-se diverses etapes. A la primera (1960-73), marcada per la monumentalitat del romànic i l’obra d’Antoni Tàpies, segueix una evolució en sentit invers tendent a la difuminació i la fragmentació de les figures i la incorporació de materials externs al·lusius a la situació política de Xile (1973-88), que des d’aleshores pren cada cop més protagonisme. Cofundadora i professora de l’Escola d’Art de la Universitat Catòlica de Santiago de Xile (1964-68), té obra als museus d’art contemporani de Santiago de Xile, Rio de Janeiro, Concepción i al Metropolitan de Nova York. Es poden esmentar també els gravats comentats per Pablo Neruda Diez odas para diez grabados de Roser Bru i els murals per a l’escola de Talcahuano, la Casa de Arte del Cerro San Cristóbal i l’edifici Unctad de Santiago. Ha rebut, entre altres distincions, l’Encomienda de l’orde d’Isabel la Catòlica de l’Estat espanyol (1995), l’orde del Mérito Artístico y Cultural Pablo Neruda (2005), el Premio Nacional d’arts plàstiques de Xile (2015), la Medalla d’Or del mèrit en les belles arts de l’Estat espanyol (2018) i la Creu de Sant Jordi (2020).

Autobiografia

diumenge, 20 de setembre de 2020

Premis Vila d'Ascó 2020


La Nit de la Cultura va acollir el lliurament de la 32a edició dels Premis Vila d'Ascó en les diferents disciplines literàries i de fotografia, un esdeveniment organitzat per la Regidoria de Cultura, Festes i Tradicions, i que les circumstàncies van obligar a canviar tant la data com el format habitual.

XV Premi de Poesia Joan Perucho “Vila d’Ascó” 2020
Galleda  de Jordi Ferrer i Gràcia (Barcelona)

XXXII Premi Literari “Vila d’Ascó” 2020
Nikola Tesla i els homes que no estimaven els coloms de Núria Abad i Gascón (Tarragona)

També es va lliurar el XXX Certamen de Narrativa Breu per a Joves Sant Jordi 2020
Categoria de 14 a 17 anys (local): On el porti el cor d'Aina Ribes i Montaña (Ascó, Ribera d'Ebre) 
Categoria de 14 a 17 anys (general): Petita flor d'Ivan Querol i Zamora (la Palma d'Ebre, Ribera d'Ebre)
Categoria de 18 a 20 anys: L'ascensor d'Etna Miró i Escobar (Lleida, Segrià)

Es van presentar 50 originals al Premi Literari, 97 poemaris al Premi Joan Perucho i 3 obres al Certamen de Narrativa Jove.
***
En l'apartat de fotografia, els guardons van quedar repartits de la següent manera:
MODALITAT BLANC I NEGRE
Autora local: Observant d'amagat de Magda Biarnés i Ribes.
Accèssit general: Boira de Mariano Ortega i Ramírez.
Premi General: Al final del perxe, de Marc Fuertes i Diez.

MODALITAT COLOR
Autor local: Ales de foc de Maria Teresa Martorell i Rull.
Accèssit general: Un mar de boira d'Héctor García i Sánchez.
Premi General: A contrallum, de'Agnès Grau i Salvadó.

Es van presentar una cinquantena de fotografies.