dijous, 27 d’agost del 2009

Lliurat el XXVII Premi Ribera d'Ebre


Ahir a la nit al local del cine de Vinebre es va fer lliurament del XXVII Premi de Narrativa Ribera d'Ebre. El guardonat va ser l'escriptor de Traiguera Armando Vericat amb l'obra La vall del miracle.
Aquesta és la notícia apareguda a El Punt signada per Carina Filella:

Un escriptor del Baix Maestrat s'endú el premi de narrativa Ribera d'Ebre
«La vall del Miracle», d'Armando Vericat, és un «‘thriller' històric» ambientat el segle XVI
Un autor novell, Armando Vericat Climent, de Traiguera (Baix Maestrat), es va emportar ahir a la nit el 27è premi de narrativa Ribera d'Ebre, la convocatòria literària més veterana de les Terres de l'Ebre (dotada amb 3.000 euros i la publicació a Cossetània), amb l'obra La vall del Miracle. És, segons Núria Grau, membre del jurat, un «thriller històric» que s'ambienta al segle XVI, al nord del País Valencià, «en unes terres dominades per l'orde militar de Montesa». El lliurament del guardó va tenir lloc ahir a la nit, en el transcurs del tradicional sopar que cada any s'organitza al local municipal de Vinebre.
Un capellà «una mica faldiller», que es cura miraculosament d'una ferida mortal a l'ermita de la Mare de Déu de la Font de la Salut, és el protagonista La vall del Miracle, l'obra guanyadora del premi de narrativa Ribera d'Ebre. Aquest capellà, que en agraïment a la Verge salvadora decideix quedar-se com a ermità al seu santuari, viurà desprès una sèrie de històries, des de relacions amoroses prohibides fins la que protagonitza un home llop. Aquestes històries es basteixen en una narració «molt ben travada», segons va explicar Núria Grau, membre del jurat juntament amb M. Carme Correcher, Sílvia Veà, Albert Guiu i Àngels Pérez.
L'acció de La vall del Miracle, que segons Núria Grau es pot inscriure dins el «thriller històric, se situa al nord del País Valencià, al segle XVI, «en unes terres dominades per l'orde militar de Montesa», segons Grau. L'autor d'aquesta novel·la coneix bé l'entorn on se situa l'acció, ja que Armando Vericat Climent és de Traiguera (Baix Maestrat), municipi on es troba el santuari de la Verge de la Font de la Salut.
Armando Vericat, un autor novell que amb aquesta obra fa la seva primera incursió en el món editorial, es va emportar ahir a la nit els 3.000 euros de dotació del premi de narrativa Ribera d'Ebre. A més, Cossetània Edicions publicarà l'any que ve l'obra guanyadora.
Enguany optaven al guardó riberenc 31 treballs, una xifra molt més elevada que en l'edició de l'any passat, quan només s'hi van presentar vuit originals.

Vitalitat del premi
«Hem de destacar la vitalitat del premi», deia ahir Núria Grau, que va explicar que enguany s'hi havien presentat diversos autors del País Valencià i de les Balears.
El veredicte del jurat es va fer públic durant el sopar que, com cada any, es va organitzar al local municipal de Vinebre i que, en aquest ocasió, va ser presentat per la periodista Mònica Cid. Va ser la 27a edició del premi més veterà de les Terres de l'Ebre.

dimarts, 11 d’agost del 2009

Exposició "La mar de llengües"

A Ascó inicia el trajecte de l’exposició “La mar de llengües. Parlar a la Mediterrània” que durant dos anys té previst de viatjar pels territoris de parla catalana.
És una mostra que ens convida a observar la Mediterrània des del vessant de la diversitat lingüística.
L’exposició està organitzada per Linguamón, casa de les llengües, un organisme que vetlla per difondre el coneixement de la diversitat lingüística i proposa un model de multilingüisme equitatiu: “una mirada basada en la riquesa que suposa aquesta diversitat i en les possibilitats que ens ofereix”.
Es va inaugurar el 7 d’agost i es podrà visitar els festius fins el 13 de setembre al Centre Neuràlgic d’Ascó (al costat del Casal) en horari de 18 a 20 hores.

dijous, 6 d’agost del 2009

dimarts, 4 d’agost del 2009

Revista Caramella

El darrer número de la revista Caramella (de música i cultura popular) inclou un parell de treballs referits a la nostra comarca. D’una banda, en l’apartat d’entitats, hi ha una ressenya sobre l’Associació Cultural Lo Llaüt d'Ascó, realitzada per Biel Pubill, qui fa un recorregut pels onze anys d’història de l’entitat, de les activitats que més o menys ja conformen un calendari estable, el recull de publicacions... i posa l’èmfasi en els dos àmbits en què més ha incidit Lo Llaüt: la festa de Sant Antoni i el joc tradicional.
En cada número de la revista Caramella s’inclou un apartat monogràfic, el “Parlem de...” , doncs en aquest número “parlen” d’ermites i aplecs. Voldria destacar el treball de Francisco R. Visa i de Josep A. Collazos, que com no podria ser d’altra manera, fan una acurada aproximació al Remei de Flix amb l’interessant article A Flix, el Dilluns de Pasqua és “lo dia de l’ermita”.

dilluns, 3 d’agost del 2009

Misteriosament feliç

Malgrat la cruesa amb què Joan Margarit és capaç de fer una dissecció a la condició humana i les seues circumstàncies, per tant, malgrat aquesta dosi de realisme amb què va descabdellant el propi ser de la humanitat, la lectura d’aquest poemari et fa Misteriosament feliç.
És un recull molt autèntic. En cada vers hi batega el sentiment més profund de l’autor. M’ha agradat llegir-lo, per després rellegir-lo. Cada poema et convida a la reflexió. Així que millor llegir-lo a poc a poc, sense presses.

Paisatge
Hem arribat a aquest últim refugi.
Aquí comença
el que no sé si tu en dius soledat.
El primer pas per oblidar qui som
i fer-nos companyia al peu mateix
De la roca gelada que ens vigila.
Tot és als nostres ulls.
I el desencís, un riu fins a la mort.
Ha faltat poc, molt poc, per ser feliç.

dissabte, 1 d’agost del 2009

Els mestres de la República



Aquesta publicació és un homenatge que Raimon Portell i Salomó Marquès adrecen als mestres de la República, aquella colla de docents que en aquells anys van ser capaços d’imaginar una escola diferent, nova, moderna. Volien que els seus alumnes fossin els ciutadans lliures i cultes del dia de demà. Estaven apassionats per la seua feina i qualsevol excusa era bona per aplicar la nova pedagogia que arribava d’altres indrets i de potenciar aquesta “escola catalana” on es tenia en compte els alumnes.
El llibre és ple de vivències de mestres o alumnes que van viure aquells anys, que en certa manera ja van tenir un preludi durant l’etapa de la Mancomunitat de Catalunya, però que es va veure estroncada per la dictadura de Primo de Rivera. Amb la proclamació de la República i amb uns dirigents més sensibles cap a l’ensenyament, de nou es reprenia aquella alenada renovadora a l’educació de casa nostra. Ara bé, l’alegria va durar pocs anys, el cop d’estat de 1936 va posar el punt i final a una etapa d’educació il·lusionant.
Els mestres de la República és un recorregut interessant per conèixer la història de l’educació a Catalunya en el primer terç del segle XX. A més, són colpidores les experiències o vicissituds que van viure alguns dels mestres, en especial durant la repressió franquista.

Durant uns quants anys, aquells mestres van aconseguir que les nostres escoles fossin excepcionals (pàg. 138)