dimecres, 30 de novembre del 2016

#VolemAcollir: manifest 'Casa nostra, casa vostra'

Catalunya ha estat sempre terra d'inclusió, però no podem oblidar que en molts moments també hem estat rebuts en altres terres. A Catalunya convivim amb persones de la resta de l’Estat, persones de totes les cultures, de tots els països i de totes les creences.

Més de 290 milions de persones han hagut de desplaçar-se forçosament de casa seva per conflictes armats, vulneracions dels drets humans, canvi climàtic i pobresa. Des de l’any 2000, i per culpa de les polítiques europees de blindatge de les seves fronteres, més de 35.000 persones han perdut la vida intentant creuar el Mar Mediterrani, que s’ha convertit en un immens cementiri. L’any 2016 ha estat un dels més mortífers.

Els estats membres de la Unió Europea, lluny d’oferir una solució a la situació, han restringit encara més el pas de les persones fins a tancar les fronteres i Europa s'ha consolidat com una gran fortalesa. N’entren amb comptagotes i qui ho aconsegueix ho fa jugant-s’hi la vida i buidant-se les butxaques en favor de les xarxes de tràfic de persones. Un cop arriben als nostres pobles i ciutats, corren el perill dels CIE, l’exclusió i el racisme. Aquestes polítiques de la UE incentiven la mortalitat i esborren del mapa les vies segures i legals. Per molt que s’apliquin mesures per frenar la immigració, les persones continuaran intentant arribar perquè els motius que les empenyen a fugir són molt més forts que els murs que es puguin trobar pel camí.

El 2015, l’Estat espanyol es va comprometre a rebre 17.337 persones refugiades en un termini de dos anys. Malgrat les pèssimes condicions en què es troben aquestes persones, aquest compromís s’està incomplint a hores d’ara. D’aquesta manera, el govern espanyol, conjuntament amb altres estats europeus, vulneren sistemàticament el Dret internacional així com els compromisos adquirits amb la signatura de la Declaració Universal dels Drets Humans o la carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea (UE), entre d’altres. L’acord entre UE i Turquia n’és un exemple flagrant.

Les competències en polítiques d’asil són estatals, però creiem que Catalunya i les seves institucions han de donar una resposta més clara i contundent davant el desplaçament forçat de persones més gran des de la II Guerra Mundial. Catalunya té competències en polítiques d’acollida i podria aplicar mesures per millorar-les i enfortir-les des d’ara mateix.

Per tot això, davant la inacció de l’Estat espanyol, fem una CRIDA A LES INSTITUCIONS CATALANES A:
1. Actuar definitivament davant d’aquesta situació tal com reclama la ciutadania perquè Catalunya sigui terra d’acollida.
2. Garantir la inclusió i el desenvolupament social digne de les persones migrades a Catalunya i comprometre’s a aplicar mesures contra el racisme, la xenofòbia, la LGTBIfòbia i la violència masclista.
3. Defensar el dret a la lliure circulació de les persones, tal com queda recollit a l’article 13 de la Declaració Universal dels Drets Humans.
4. Treballar per eradicar les causes d'injustícia, violència estructural, guerra i vulneració dels drets humans en origen que són l’arrel dels moviments forçats o no desitjats de població. I en aquest sentit, fomentar la cultura de pau. Demanem que s’assumeixin compromisos immediats.

I ANIMEM LA CIUTADANIA a organitzar-se, mobilitzar-se i fer sentir la seva veu per tal d’aconseguir una conscienciació col·lectiva que afavoreixi el canvi d’actitud de les institucions en relació amb l’anomenada “crisi migratòria” que actualment viu la Mediterrània.

diumenge, 27 de novembre del 2016

L'altra, de Marta Rojals

Feia temps que tenia pendent la lectura de L'altra, de Marta Rojals. Tant temps com gairebé tres anys que fa que va sortir publicada (gener de 2014). 
És la segona novel·la d'aquesta autora de la Palma d'Ebre que després del seu èxit amb Primavera, estiu, etcètera (2011) s'ha fet un lloc entre la nova narrativa catalana. A més, la podem seguir cada setmana en el seu espai d'opinió -Mail obert- a Vilaweb.
Si bona part de la primera novel·la tenia com a escenari un poble de la Ribera d'Ebre, ara la trama es trasllada completament a Barcelona i en tot cas hi ha petites incursions  a la comarca de la Costera (podria ser el Maresme, no?). Tot i això, els personatges tornen a ser un reflex de la societat actual, en què s'han superat alguns paradigmes, en què ha trontollat l'estabilitat, en què han canviat les formes d'entendre el món i de relacionar-se.
Amb L'altra Marta Rojals ens presenta l'Anna, una dissenyadora que s'ha hagut d'adaptar a les circumstàncies -una autònoma en temps de crisi-; que comparteix la vida amb el Manel, que ha perdut la feina; qui viu amb inquietud les urgències de la trentena -el pas del temps i la maternitat, la consolidació o no de la relació de parella. Sens dubte un retrat d'aquests últims anys, fet amb la dosi justa de passat per entendre el present dels personatges. 
Marta Rojals reflexa en el seu estil la forma de parlar pròpia dels seus personatges, cosa que transmet major credibilitat a la novel·la. Ja ho va fer així a l'anterior llibre amb el parlar de la Ribera d'Ebre.
Podria semblar una novel·la d'aparent trama senzilla però a cada pàgina els personatges no et deixen de sorprendre, sempre hi ha un nou element capaç de desestabilitzar l'Anna, la seva relació de parella o la feina.
És una novel·la de secrets i de sentiments. D'excés de passat i de vertigen de futur.

dissabte, 26 de novembre del 2016

Ebre, del bressol a la batalla

Ahir a la nit es va estrenar per TV3 la pel·lícula Ebre, del bressol a la batalla (2015), dirigida per Román Parrado.
Els experts en cinema comentaran si es tracta d'una producció més o menys potent, i els historiadors valoraran si hi ha o no alguna incongruència en el guió, però els que simplement ens vam asseure davant la televisió vam poder copsar que es tracta d'una pel·lícula que té la virtut de mostrar la cruesa d'un episodi de la nostra història, que en alguns casos hem sentit explicar als nostres grans (tot i que sovint amb pocs detalls per la ferida que va suposar) i que sens dubte, va colpir generacions de catalans i espanyols.
La guerra civil i en particular la batalla de l'Ebre va separar germans o amics en bàndols oposats, es jugava alhora en dos camps de batalla diferents: una guerra al front i una guerra als despatxos (a l'estat, però també a les cancelleries europees). En definitiva, com totes les guerres, va mostrar el millor i el pitjor de l'espècie humana.Tot això es pot entreveure al llarg d'un film que no deixa indiferent.
La pel·lícula ha mostrat un paisatge (el nostre) que 78 anys després del final de la batalla, continua sent mut protagonista d'uns fets d'infaust record. Cal dir que cada cop es vol que sigui un escenari menys mut, per alguns tard i malament, però almenys que es pugui reparar la memòria d'aquells que van lluitar defensant la llibertat i la democràcia.

divendres, 25 de novembre del 2016

Rebobina, canviem el fil de la història


MANIFEST INSTITUCIONAL
DIA INTERNACIONAL PER A L’ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA 
ENVERS LES DONES 
25 de novembre de 2016 

Avui, 25 de novembre, les administracions i la societat civil tornem a aplegar-nos per manifestar, una vegada més, el nostre rebuig a la violència masclista i per fer pública la nostra ferma voluntat de treballar fins eradicar-la. 

Un any més som aquí per fer palès que els drets de les dones són drets humans i que el fet de vulnerar-los, més enllà de la irracionalitat, la injustícia i la crueltat, significa una manca de reconeixement de l’autoritat i de la llibertat de les dones. 

És imprescindible, per tant, posar en valor el paper històric i pioner dels moviments feministes i dels grups de dones que van denunciar públicament la violència masclista i van crear grups de suport i d’assessorament a les dones que la patien. D’aleshores ençà, el rebuig social no ha parat de créixer i les mesures impulsades des de les administracions públiques per donar-hi resposta han augmentat. 

Així, a Catalunya, ens hem dotat com a país de la Llei 17/2015 d’Igualtat efectiva de dones i homes, que defineix els canvis a fer per eliminar tot allò que ens allunya de l’equitat entre homes i dones en els diferents ordres de la vida, pública i privada. Tot i això, lamentablement, una sentència del Tribunal Constitucional ha anul·lat alguns articles concebuts per promoure la igualtat al món laboral. 

Aquesta sentència és un entrebanc en la promoció dels drets de les dones perquè a Catalunya volem avançar respecte a les nostres competències. En aquest sentit, no podem obviar que és en l’àmbit de les relacions laborals on encara perviuen, ara per ara, moltes discriminacions que allunyen les dones d’una situació d’igualtat efectiva respecte els homes. És per això, que les polítiques d’igualtat de gènere són un eix estratègic del país que construïm conjuntament des de les institucions públiques i la societat civil. 

També, l’acompliment de la Llei catalana 5/2008, del dret de les dones a eradicar la violència masclista, aprofundeix en l’aplicació d’un model que aposta per la creació i enfortiment d’una xarxa pública de recursos i serveis i amb una sèrie de drets reconeguts per a totes les dones que es troben en situació de violència masclista. 

El desplegament normatiu d’aquests darrers anys ha permès desenvolupar un model d’abordatge integral adreçat a millorar l’atenció i la recuperació de les dones i també avançar en la detecció de casos i en la prevenció de la problemàtica. 

Aquest any, les institucions signants volem denunciar, de manera especial, les violències sexuals, perquè són la màxima expressió de la dominació patriarcal envers les dones. En aquest sentit, i malgrat els progressos respecte de la igualtat formal entre dones i homes, les violències sexuals no són socialment contestades de manera contundent, ans al contrari, la prevalença del sexisme en l’ordre simbòlic hegemònic de la nostra societat indueix a qüestionar la dona víctima de l’agressió. 

Mostra d’això, són les dades i estudis que indiquen que una part de la joventut no percep l’existència de desigualtats entre homes i dones i no identifica determinades conductes d’abús i control com a formes d’exercir violència masclista. Actituds d’imposició, de menyspreu, amenaces, humiliacions, gelosia... s’instal·len com a pràctiques normalitzades en les relacions i les creences tradicionals al voltant de l’amor romàntic afavoreixen aquesta tolerància juvenil cap a la violència masclista. 

Respecte de les violències sexuals, tots els missatges han coincidit en la necessitat que les dones vigilem, perquè l’imaginari actualment vigent ens responsabilitza. En aquest moment històric, però, és imprescindible construir models culturals que reprovin les violències sexuals en totes les seves manifestacions i desautoritzin l’apologia d’aquestes violències. 

Així, la denúncia a la Fiscalia de deu blocs i cinc vídeos d'internet que incitaven a la violència masclista i que acumulaven més d'un milió de visites, per part del Consell Audiovisual de Catalunya i del govern, és un pas molt important que ens encoratja a treballar en aquesta línia. 

Per això, és imprescindible un canvi de valors que permeti superar l’androcentrisme que nega la presència i les aportacions de les dones a la societat, i que imposa uns estereotips i rols de gènere basats en la infravaloració de tot el que està relacionat amb la feminitat. És necessari que sumem les voluntats i els sabers dels moviments feministes i grups de dones, i que comptem amb la implicació de tota la ciutadania, que a través d’accions col·lectives i individuals, actuen per eradicar aquesta xacra social. 

Les institucions i administracions públiques hem de cooperar per implantar un model d’abordatge respectuós amb la llibertat de les dones, reparador del dany i innovador amb la difícil tasca de prevenir la violència masclista fins eradicar-la definitivament. 

I avui, 25 de novembre, ens fem nostra la frase de la reconeguda vocalista Nina Simone que afirmava: la llibertat per a mi és no tenir por.

dijous, 24 de novembre del 2016

Els set tresors culturals de Reus

Fa unes setmanes el blog es feia ressò del procés d'elecció dels 7 Tresors del Patrimoni Cultural de Reus, com una de les activitats organitzades en motiu de la propera proclamació de Reus com a Capital de la Cultura Catalana 2017. Es proposaven un total de 30 elements patrimonials mereixedors del reconeixement, i després de la votació popular, les candidatures escollides han estat les següents:
  • els Gegants de Reus
  • la Tronada
  • les Tres Gràcies
  • el Campanar
  • el Ball Solemne de l'Àliga
  • el vermut
  • la plaça del Mercadal

diumenge, 20 de novembre del 2016

XXII Jornades Musicals de Santa Cecília 2016

Demà comencen a Ascó les XXII Jornades Musicals de Santa Cecília 2015, amb un seguit d'activitats programades al llarg de la setmana del 21 al 26 de novembre.

Dilluns, 21 de novembre
De 17.30h fins les 18.30h. Per als més petits Ballem danses? 
De 17.30 fins les 20h. Per als grans Gimcana Musical a càrrec dels professor de l'escola municipal de música,

Dimarts, 22 de novembre
Per als petits
De 17'30h fins les 18'30h. Projecció de la pel·lícula Zootropolis.
De 18'30h fins les 20h. Preparem l'escola per al Nadal! Manualitats, dibuixos, pintures... per decorar l'escola.

Per als grans
De 17'30h fins les 18'30h. Preparem l'escola per al Nadal! Manualitats, dibuixos, pintures... per decorar l'escola.
De 18'30h fins les 20h. Projecció de la pel·lícula Music to change life: El sistema.

Dimecres, 23 de novembre
De 16 a 17h. Música de cambra per als adults.
De 17'30h fins 18'30h. Karaoke i balls de moda.
A les 19h. Concert del cantautor Albino Tena, veu i guitarra.  

Dijous, 24 de novembre
De 17h fins les 18'30h. Batucada a càrrec de David Maymó i Brescolí, professor de l'EMMA. 
A les 18'30h, cercavila pels carrers de la població.
A les 19h,  classe oberta del Combo de l'EMMA.

Divendres, 25 de novembre
A les 15’00h, teatre musical amb l'obra “En Jon i el misteri del saxofon", de la companyia Grup Librusion, a l'Escola Sant  Miquel.

Dissabte, 26 de novembre
A les 19h,  concert de la Banda de l'EMMA, l'Orfeó d'Ascó i els alumnes de coral de l'Escola de Música, a l'església parroquial d'Ascó.

Organitza:
Escola Municipal de Música d'Ascó

Amb el suport:
Ajuntament d'Ascó
Escola Sant Miquel

dissabte, 19 de novembre del 2016

Els castells, cultura viva

Amb motiu del 6è aniversari de la declaració dels castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco, el Departament de Cultura ha publicat un estudi amb algunes dades ben interessants:
  • Hi ha 100 colles castelleres als territoris de parla catalana: 94 a Catalunya, 3 a la Catalunya Nord, 2 a Mallorca i 1 a Andorra. Es comencen a crear colles a l'estranger.
  • De les 94 colles al Principat: 43 a l'àmbit metropolità, 16 al Camp de Tarragona, 11 al Penedès, 10 a les comarques centrals, 8 a les comarques gironines, 3 a les Terres de l'Ebre i 3 a Ponent.
  • A les colles hi ha implicades més de 13.000 persones: 52,7% d'homes i 47,3% de dones.
  • De les 13.000 persones que participen en el món casteller, els seus orígens són ben diversos: 84'7% de Catalunya, 10'7% de la resta de l'Estat, 1'8% de la resta d'Europa i un 2'8% de la resta del món.
  • S'aixequen més de 12.500 castells en 1.178 actuacions anuals
  • El 100% de les persones implicades en la gestió de les colles són voluntaris.
  • Un 30% de les colles actuen en l'àmbit internacional.

diumenge, 13 de novembre del 2016

divendres, 11 de novembre del 2016

Bases del XII Premi de Poesia Joan Perucho “Vila d’Ascó”

S'ha obert el termini de presentació de treballs per optar al Premi de Poesia Joan Perucho que organitza la regidoria de Cultura d'Ascó i que arriba a la seva dotzena edició.

***

Poden presentar-se a aquest premi obres de poesia escrites en llengua catalana. Els treballs han de ser
inèdits i no han d’haver estat guardonats en altres certàmens lite-raris, ni han d’estar compromesos en tràmits de publicació amb cap editorial o presentats en altres premis pendents d’adjudicació. Un cop presentats, els treballs no podran ser retirats del premi fins que s’hagi fet públic el veredicte del jurat.

El tema i la forma són lliures.

Els treballs han de tenir una extensió habitual d’un llibre de poesia (40 pàgines impreses com a mínim). Han de portar el títol a la portada i no poden estar signats.

Els i les concursants presentaran 6 còpies encapçalades pel títol de l’obra i anònimes, impreses a una cara i amb els fulls numerats. Les còpies s’acompanyaran d’un sobre tan-cat amb el títol de l’obra. Al seu interior, hi constaran les següents dades de l’autor/a: nom i cognoms, núm. DNI, data de naixement, domicili, telèfon i adreça electrònica. També s’adjuntarà fotocòpia del DNI.

Els treballs s’enviaran per correu certificat o bé es presentaran personalment a l’Ajuntament d’Ascó: Regidoria de Cultura, c/ Hospital, 2; 43791 - Ascó.

El termini d’admissió conclourà el dia 12 de gener de 2017.

EL PREMI consistirà en un objecte artístic creat per l’artista Antoni Tàpies, més una dotació de 2.400 euros i la publicació en edició comercial dins la col·lecció de poesia Mitilene, d’Editorial Meteora. A la dotació econòmica s’aplicaran les corresponents retencions establertes per la legislació vigent.

El premi podrà ser declarat desert, si així s’estima convenient.

El jurat es reserva el dret d’interpretar aquestes bases en cas de dubte o decidir sobre qualsevol contingència que no hagi estat prevista.

El veredicte del jurat serà inapel·lable i es donarà a conèixer públicament en un acte de lliurament dels Premis “Vila d’Ascó” que se celebrarà durant el mes de maig de 2017 a Ascó.

L’Ajuntament d’Ascó accedirà a la propietat de les obres premiades. Els treballs no premiats podran ser retirats de l’Ajuntament en un termini de trenta dies després de l’acte de la concessió del premi. Si no han estat retirats en el termini assenyalat, serà entès que els autors/es renuncien als respectius originals. No s’assumiran responsabilitats per pèrdues o deterioraments.

L’Ajuntament es reserva el dret de donar a conèixer la relació de participants en aquesta convocatòria.

La participació en aquest premi suposa la total acceptació de les bases.

dijous, 10 de novembre del 2016

Bases del XXIX Premi Literari Vila d'Ascó

L'Ajuntament d'Ascó ha convocat el Premi Literari Vila d'Ascó en la seva 29a edició
Aquestes són les bases:

El tema és lliure.

Poden presentar-se a aquest premi obres escrites en llengua catalana. Els treballs han de ser inèdits i no han d’haver estat guardonats en altres certàmens literaris, ni han d’estar compro-mesos en tràmits de publicació amb cap editorial o presentats en altres premis pendents d’adjudicació. Un cop presentats, els treballs no podran ser retirats del premi fins que s’hagi fet públic el veredicte del jurat.

Els treballs han de tenir una extensió entre 175 i 225 pàgines. Marges superior, inferior i laterals de 2'5cm. Tipus de lletra Arial 12 i interlineat doble. Les pàgines han d'estar numerades. Han de portar el títol a la portada i no poden estar signades.

Les obres s’han de trametre per correu electrònic, a l’adreça premisvila@asco.cat i cal seguir el procediment següent:
a) En l’apartat Assumpte s’ha de fer constar el nom del premi al qual s’opta, en aquest cas: XXIX Premi Literari Vila d’Ascó 2017.
b) En el Cos del Missatge s’ha de fer constar el nom del premi i el títol de l’obra.
c) L’original que opta al premi s’ha d’ajuntar a aquest missatge en format PDF. Aquest document s’ha d’anomenar amb el mateix títol de l’obra.
d) En un altre document adjunt, també en format PDF, s’hi han de fer constar les referències que permetin identificar l’autor/a (nom i cognoms, núm. DNI, data de naixement, domicili, telèfon i adreça de correu electrònic). Aquest document s’ha d’anomenar amb la paraula Plica seguida del títol de l’obra.

La persona responsable de l’Ajuntament d’Ascó, que no és membre del jurat, rebrà els originals i garantirà l’anonimat dels autors/es. Un cop s’hagi rebut l’original es confirmarà per correu electrònic a l’autor/a.

Només s’admetrà un treball per autor/a.

El termini d’admissió conclourà el dia 10 de gener de 2017.

Dotació: 3.600 euros i la publicació del llibre per part de 9 Grup Editorial (Cossetània Edicions/Angle Editorial). A la dotació econòmica s’aplicaran les corresponents retencions establertes per la legislació vigent.

El premi podrà ser declarat desert, si així s’estima convenient.

El jurat es reserva el dret d’interpretar aquestes bases en cas de dubte o decidir sobre qualsevol contingència que no hagi estat prevista.

El veredicte del jurat serà inapel·lable i es donarà a conèixer públicament en un acte de lliurament dels Premis "Vila d’Ascó” que se celebrarà durant el mes de maig de 2017 a Ascó.

L’Ajuntament d’Ascó accedirà a la propietat de les obres premiades.

L’Ajuntament es reserva el dret de donar a conèixer la relació de participants en aquesta convocatòria.

La participació en aquest premi suposa la total acceptació de les bases.

dimecres, 9 de novembre del 2016

Una mirada als Estats Units


Aquests darrers dies els ulls del  món estaven -i encara estan- posats als Estats Units. Unes eleccions americanes es converteixen en el centre informatiu perquè és innegable la influència que aquest país encara exerceix en el món, on encara que cada cop sigui més multilateral, segueix movent els fils de la política i l'economia mundials.
Feta aquesta prèvia, des d'Europa encara no hem sortit de la sorpresa de comprovar com no coneixem prou una societat americana que va més enllà dels estereotips que ens arriben des del cinema o des de les sèries de televisió. O potser havíem confós desig amb realitat. Perquè passen les hores i encara ens fem creus que un personatge tan excèntric i populista com Donald Trump pugui esdevenir el 45è president dels EUA. 
La victòria de Trump suposa una dolorosa derrota per una persona que feia dècades que es preparava per aquest moment, i després del discurs d'acceptació de la derrota (tot i que sembla que al final de l'escrutini haurà vençut amb vots populars) comença a posar el punt i final a la seva trajectòria política. Aquest era el seu últim tren per convertir-se en la primera dona en ocupar la presidència dels EUA. No hi ha dubte que era la candidata millor preparada i amb una més gran experiència, que el seu mandat hagués esdevingut un símbol en ser una dona qui encapçalés el país més poderós del món, i finalment qui tenia un discurs més social cap a les classes més desafavorides o les diverses minories del país.
Però bé, els resultats són els que són i per tant, a partir del 20 de gener de 2017 el republicà Donald Trump rellevarà el demòcrata Barack Obama. Una presidència que probablement no ha complert les expectatives creades el 2008 però que amb elegància i bon fer ha sabut donar un aire més modern i més fresc a la gestió pública (per exemple millorant relacions amb altres països o bé posant en l'agenda pública la sanitat o el canvi climàtic). Caldrà veure com emprèn la presidència Trump, i si realment acabarà fent taula rasa als vuit anys de l'administració Obama.

dimarts, 8 de novembre del 2016

Per la democràcia

Òmnium Cultural, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) han convocat a la ciutadania el proper diumenge 13 de novembre a les Fonts de Montjuïc, a l'avinguda de Maria Cristina de Barcelona en defensa de la democràcia i de les institucions catalanes.
















No renunciem al 9N, defensarem la sobirania del Parlament de Catalunya per decidir el nostre futur, penjarem tantes estelades i símbols democràtics als balcons com vulguin els ciutadans d’aquest país i estarem al costat dels encausats per exercir la democràcia.
Sortim al carrer i DONEM-LOS SUPORT. Només units demostrarem la nostra fidelitat i el nostre compromís amb la democràcia, que està constantment vulnerada per l’estat espanyol.

diumenge, 6 de novembre del 2016

Lax'n'Busto, 30 anys... i final?

Aquest divendres passat la Sala Razzmatazz de Barcelona va acollir l'últim concert de la gira #Lax30 que ha commemorat els 30 anys de trajectòria dels Lax'n'Busto. Un concert que no únicament posa punt i final a la gira, sinó que de moment no tenen data de retorn als escenaris. Aquest grup d'El Vendrell forma part de l'imaginari d'unes generacions que vam créixer amb l'eclosió del rock en català de la dècada dels noranta, i que com d'altres grups, han anat connectant amb les noves generacions de joves però sense perdre l'empremta del seu estil.
Alguns dels seus temes han esdevingut veritables himnes.

dimarts, 1 de novembre del 2016

Exposicions al Palau Robert

Aquestes setmanes es pot visitar al Palau Robert de Barcelona (Passeig de Gràcia, 107) dos exposicions que valen la pena de visitar, i com ens té acostumat aquest espai, que és la seu del Centre d'Informació de Catalunya, acosten al públic diverses disciplines.

OUTUMURO BCN RETRATS.
Es tracta d'una col·lecció de retrats de personatges de Barcelona obra del fotògraf gallec Manuel Outumuro. Unes quantes desenes de fotografia realitzades els darrers vint anys i que les mirades dels protagonistes mostren la complicitat amb l'autor. Hi trobem des de Judit Mascó a Pau Gasol passant per Raimon . Hi trobem artistes, models, escriptors, fotògrafs. 
Dos comentaris que trobem als  materials de difusió i que són una invitació a la visita (dins el 26 de febrer de 2017):

"Manuel Outumuro s’inspira en els grans mestres de la pintura i en els personatges i l’estètica del cinema per als seus retrats fotogràfics".

"Hi ha alguna cosa intrigant en els seus retrats, que fascinen justament per l'imprevist, per la seva capacitat de desvelar-nos -com de biaix, en cada posa, en cada gest- una cosa que no havíem vist".



PARLARÉ A CLASSE!
L'altra mostra està vinculada al món de l'educació a partir de l'experiència pedagògica de l'escola Isabel de Villena, que es va fundar a Barcelona l'any 1939, després del final de la guerra civil, per part de mestres que havien exercit a l'Institut Escola, el qual va ser prohibit pel règim franquista. Aquests mestres van intentar preservar l'esperit amb una línia pedagògica moderna i democràtica, hereus dels valors de la República. El nom d'Isabel de Villena es deu a la primera escriptora en llengua catalana amb nom conegut.
En aquest recorregut per les més de set dècades d'aquesta iniciativa, hi podem trobar des de material pedagògic, el testimoni d'exalumnes i de professors, i un homenatge al grup humà que va encapçalar aquest projecte educatiu alternatiu, amb especial referència a Carme Serrallonga.
Aquesta escola va acabar esdevenint una cooperativa i la seva seu va traslladar-se a Esplugues de Llobregat.
Es pot visitar fins a l'11 de desembre.