Notícia publicada per l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre
Es tracta d’un dels fons més rellevants dels que gestiona l’ACRE, atès que permet resseguir la trajectòria personal i professional (fotoperiodista, investigador i activista cultural) d’un dels riberencs més il·lustres
Carmel Biarnés va néixer el 7 d'octubre de 1928 a Ascó. Estudià al seminari de Tortosa fins l'any 1945. Un cop conclòs el servei militar l'any 1951, i després d'una breu estada a la ciutat de Barcelona, s'instal·là novament a la seva població natal, on treballà de pagès i al negoci familiar, una coneguda farmàcia ubicada a la Plaça de l’Església. A mitjans dels anys 60 del segle XX s’implicà plenament en els afers culturals riberencs, i inicià les seves col·laboracions a la premsa comarcal, especialment a Antorcha, La Voz de Flix i posteriorment, a La Veu de Flix, que després feu extensives a publicacions de més abast territorial, com ara el Diario Español de Tarragona o El Correo Catalán, de les quals fou corresponsal a les actuals comarques de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Priorat), o l'Avui i La Vanguardia.
Cal remarcar que la figura de Carmel Biarnés va més enllà de la seva faceta periodística, ja que publicà més d'una desena de llibres d'història i participà en nombrosos congressos i jornades. Tot i tractar-se d'un investigador que exercí al marge dels cenacles acadèmics, és considerat pioner en l'estudi de l’impacte de la cultura àrab a la vila d’Ascó i el seu entorn, però les disciplines sobre les quals feu recerca foren molt àmplies (arqueologia, cultura popular, patrimoni, antropologia). Fou un dels fundadors del Centre d'Estudis de la Ribera (CERE) i un destacat activista social, fet que el portà a capitanejar —o a donar suport— diverses iniciatives ciutadanes, tant en favor de la pagesia com d'oposició a l'arribada de grans indústries energètiques a la comarca, especialment la Central Nuclear d'Ascó.
L’any 1966 obrí un estudi fotogràfic a la rebotiga de la farmàcia familiar, a Ascó, i exercí intensament la fotografia. A través del seu objectiu fotogràfic, però també de les seva obra escrita, Biarnés vol entendre—i alhora donar a conèixer a la ciutadania— el batec humà d’un territori que estava vivint profunds canvis, del qual, gràcies a la diversitat i amplitud de fonts conservades al documents de Carmel Biarnés i Biarnés, disposem de nombrosa informació rellevant (fotografies, correspondència, treballs històrics, poesies, obres de teatre, guions radiofònics...). Aquesta documentació, un cop transcorreguts els anys, ens permet recuperar la memòria col·lectiva d’un moment històric de gran efervescència social, cultural i política i, especialment, resseguir la trajectòria professional i personal de Carmel Biarnés i Biarnés, un dels riberencs més il·lustres.
Carmel Biarnés i Biarnés morí l’any 1992 i rebé un massiu reconeixement per part de la societat civil de Catalunya i, en especial de les Terres de l’Ebre.
El fons personal de Carmel Biarnés i Biarnés (1944-1992), gestionat per l’ACRE
L’any 2015 l’ACRE ingressà, fruït d’un acord amb la família de Carmel Biarnés, el seu fons personal. En el contracte de cessió es posava èmfasi, entre els principals compromisos que adquiria l’arxiu riberenc, en la necessitat d’aplicar un tractament arxivístic professional a aquest fons tant ric i complert, amb l’objectiu de facilitar la seva consulta i accessibilitat per part de la ciutadania, procés que s’ha culminat, després de diverses intervencions arxivístiques, el mes de febrer de l’any 2026.
El fons personal de Carmel Biarnés està format per 60.548 fotografies, de les quals més de 25.000 fotografies i 1.133 reportatges fotogràfics ja són accessibles al portal ‘Arxius en línia’ Aquestes instantànies van ser preses entre l’any 1966 —quan Biarnés obrí un estudi fotogràfic a la rebotiga de la farmàcia familiar— i primers dels anys 80 del segle XX, i són un testimoni de primer nivell per copsar la realitat festiva, cultural i associativa de l’actual comarca de la Ribera d’Ebre, però també de territoris veïns, especialment la Terra Alta i el Priorat.
Però al seu fons personal també trobem infinitat de documents textuals, que testimonien un moment històric transcendental pel país, però també la trajectòria personal de Carmel Biarnés, a través, per exemple, dels seus treballs d’investigació històrica, però també dels escrits en prosa, poesia o de les composicions teatrals; dels seus articles d’opinió —tant a capçaleres de premsa, com aquells treballs manuscrits dels quals no s’ha pogut esbrinar on van veure la llum— o, per destacar alguna altra tipologia documental, de la seva correspondència personal, —tant emesa com rebuda— de nombroses personalitats eclesiàstiques, polítiques o culturals.
Des de l’ACRE us encoratgem a conèixer i consultar el fons personal de Carmel Biarnés https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercaavancada/detallfons/ACRE340-81 Un cop hi accediu, a més de la fitxa genèrica elaborada a partir de la Norma de Descripció Arxivística (NODAC), podreu desplegar la pestanya ‘Mostrar quadre de classificació’, de la part inferior de la pàgina, i desplegar els diversos nivells fins arribar a la descripció del document i, en ocasions, fins i tot el document digitalitzat.
