divendres, 28 d’agost del 2015

dijous, 27 d’agost del 2015

Es lliura el 33è Premi de Narrativa Ribera d'Ebre

Des de fa una colla d'anys, Vinebre enceta la seva festa major amb un acte cultural de primer ordre, el lliurament del Premi de Narrativa Ribera d'Ebre, que enguany ja ha assolit la 33a. edició. El guardó d'aquest 2015 ha recaigut en l'escriptor ebrenc del Priorat Jesús Maria Tibau amb una novel·la que porta per títol El nostre pitjor enemic.
Felicitats!

La premsa digital del país se n'ha fet ressò. Adjunto la notícia apareguda a Vilaweb.

Jesús Maria Tibau guanya el XXXIII Premi de Narrativa de la Ribera d’Ebre amb ‘El nostre pitjor enemic’

Vinebre (ACN).- L’escriptor Jesús Maria Tibau ha guanyat el XXXIII Premi de Narrativa de la Ribera d’Ebre amb ‘El nostre pitjor enemic’. Conegut pels seus reculls de contes i l’activitat al blog literari ‘Tens un racó dalt del món’, Tibau ha estat el guanyador d’aquest premi amb el que és la seva primera novel·la. El veredicte es va donar a conèixer aquest dimecres a Vinebre en l’acte de lliurament dels premis i l’obra serà editada per Cossetània. La trama de ‘El nostre pitjor enemic’ està centrada en el trasllat d’un general exdictador a una illa allunyada de la civilització. La tasca de vigilància d’aquest general s’encomana a un comandant que veu en aquesta missió la possibilitat de redimir-se.

Segons ha explicat Jesús Maria Tibau, que fins ara ha mostrat una tendència al relat curt, aquest treball, ara premiat, suposa un canvi de mentalitat i metodologia. “Havia de replantejar-me i crec que l’estil narratiu d’aquesta novel·la, amb cert to èpic i poètic alhora, no és el que mateix que utilitzo als contes”, ha explicat l’autor que ha subratllat que “la temàtica és sempre la mateixa” posant-se al costat de la gent humil i dels perdedors.

Tibau, nascut a Cornudella de Montsant (Priorat) i resident a Tortosa, fins ara ha publicat sis reculls de contes, entre els quals hi ha ‘El vertigen del trapezista’, ‘Una sortida digna’, o el darrer ‘El noi del costat del padrí’. Ha obtingut el premi Marian Vayreda de Narrativa i el Premi Blocs Catalunya. El 2013 va rebre el premi Mèrit de les Lletres Ebrenques a Amposta.

Durant l’acte de lliurament del XXXIII Premi de Narrativa de la Ribera d’Ebre també es va presentar l’obra guanyador de l’anterior edició ‘L’ànima de l’assassí’ de Toni Arencón (El Prat de Llobregat, 1963), que aviat es trobarà a les llibreries.

Via Lliure 2015: tu ets decisiu

dimecres, 26 d’agost del 2015

Cartell de la Via Lliure #11S


Catalunya Nord per la independència

L'exalcalde de Perpinyà i exsenador francès, Joan Pau Alduy, dóna suport al procés cap a la República Catalana, en especial per l'èxit de la candidatura Junts pel sí en les eleccions del 27 de setembre.

dilluns, 24 d’agost del 2015

I demà, el paradís; d'Antoni Vives

I demà, el paradís és la tercera novel·la d'Antoni Vives, després d'El somni de Farringdon Road (2010) i Les banderes de l'1 d'abril (2012).
La novel·la es desenvolupa en diferents moments cronològics, i tres espais: el Cadaqués d'abans de la guerra, la colònia espanyola de Fernando Poo, a Guinea, als anys cinquanta, i el Cadaqués dels anys seixanta. Uns períodes que estan relligats a partir dels personatges: la Teresa, la Carme, el Manel, el Tià...
La Teresa és una jove barcelonina que se'n va a viure a Guinea després de casar-se a distància amb el terratinent Alberto Cirer. La Teresa emprèn aquest camí amb la voluntat de trencar amb la ciutat i el seu cercle i per aspirar a més llibertat. De totes maneres, el propòsit no és tal com esperava. A la colònia entra en contacte amb el Manel Berenguer i el seu fill Tià, fugits del Cadaqués de la guerra. La seva vida pren un altre caire, en especial pel vincle afectiu que manté amb el Tià. En aquest temps neix la seva filla Janet. I amb tot, sent de nou la necessitat de respirar una llibertat que ni Villa Mercedes, la casa on viu, ni la colònia, li permeten. Acaba retornant a Barcelona amb la filla. És una fugida endavant, per esborrar records.
En el desenvolupament d'aquesta trama es van alternant episodis del Cadaqués dels anys previs a la guerra, amb un toc costumista del poble d'aleshores, però que no es manté al marge de les tensions que hi ha entre les faccions del poble, no únicament ideològiques, sinó també fruit d'enveges personals. Un Cadaqués que viu convuls aquell període de la història i on hi té un paper de víctima Manel, el mestre d'aixa que ens trobarem després a la colònia espanyola de Fernando Poo.
La segona part del llibre fa un salt en el temps i ens situa al Cadaqués dels anys seixanta, on hi acudeixen la Teresa i la Janet. Allí s'anirà descabdellant un reguitzell de records i de relacions que han romàs en secret durant una bona colla d'anys.
El títol de la novel·la ens avisa d'un paradís que sempre esperem, però que mai no arriba.

dissabte, 22 d’agost del 2015

Avui, de festa major amb Oques Grasses i la Pegatina

Carpa del carrer de la Farinera (Ascó)
 00.30h

divendres, 21 d’agost del 2015

dijous, 20 d’agost del 2015

Els noms de Junts pel Sí #27S

Llista per Barcelona
1 RAÜL ROMEVA I RUEDA
2 CARME FORCADELL I LLUÍS
3 MURIEL CASALS I COUTURIER
4 ARTUR MAS I GAVARRÓ
5 ORIOL JUNQUERAS I VIES
6 EDUARDO REYES I PINO
7 ORIOL AMAT I SALAS
8 NEUS MUNTÉ I FERNÀNDEZ
9 MARTA ROVIRA I VERGÉS
10 JORDI TURULL I NEGRE
11 TONI COMIN I OLIVERES
12 JOSEP RULL I ANDREU
13 ANNA SIMÓ I CASTELLÓ
14 NEUS LLOVERAS I MASSANA
15 CHAKIR EL HOMRANI LESFAR
16 MARTA PASCAL I CAPDEVILA
17 LLUÍS COROMINAS I DIAZ
18 ORIOL AMORÓS I MARCH
19 IRENE RIGAU I OLIVÉ
20 GERMÀ GORDÓ I AUBARELL
21 PERE ARAGONÈS I GARCIA
22 TONI CASTELLÀ I CLAVÉ
23 ALBA VERGÉS I BOSCH
24 ANNA FIGUERAS I IBÁÑEZ
25 DAVID BONVEHÍ I TORRAS
26 MARC SANGLAS I ALCANTARILLA
27 MONTSERRAT CANDINI I PUIG
28 MAGDALENA CASAMITJANA I AGUILÀ
29 MARIA SENSERRICH I GUITART
30 JOAN RAMON CASALS I MATA
31 GERARD GÓMEZ DEL MORAL I FUSTER
32 JORDI CUMINAL I ROQUET
33 FABIAN MOHEDANO I MORALES
34 MARIA ASSUMPTA ROSELL I MEDALL
35 TITON LAÏLLA I JOU
36 ADRIANA DELGADO I HERREROS
37 ÀNGELS PONSA I ROCA
38 JAUME PROFITÓS I MARTÍ
39 MARC VIÑOLAS I PRAT
40 PATRÍCIA GOMÀ I PONS
41 MARC GUERRERO I TARRAGÓ
42 LLUÏSA LLOP I FERNÀNDEZ
43 MONTSERRAT RIBERA I PUIG
44 MERCÈ JOU I TORRAS
45 MIQUEL ESTRUCH I TRAITÉ
46 DOLORS FELIU I TORRENT
47 ANA MARIA SURRA I SPADEA
48 JOAN BUSCÀ I AMBRÓS
49 ORIOL GIMÉNEZ I GÓMEZ
50 JOSEP TOMÀS ÀLVARO I JUNCOSA
51 MERCÈ RIUS I SERRA
52 CARME LABÒRIA I ROJAS
53 ELISEU ESTARLICH I GALERA
54 FRANCESC POCH I ROS
55 BETH ABAD I GIRALT
56 SÍLVIA REQUENA I MARTÍNEZ
57 JORDI ALBERT I CABALLERO
58 JOSEP SICART I ENGUIX
59 AGNÈS RUSSIÑOL I AMAT
60 NÚRIA BALADA I CARDONA
61 SALVADOR TRESSERA I PURTÍ
62 JOAQUIM ESQUIUS I FREIXAS
63 MONTSE GRANÉ I ALSINA
64 LAIA GIRÓS I BARRÉS
65 CÈSAR MARTÍNEZ I LÓPEZ
66 ANNA MARIA CARBONELL I AIXÀS
67 IOLANDA AGUILAR I JUNCOSA
68 DAVID PUÉRTOLAS I ROMAN
69 ÀLVAR RODA I FÀBREGAS
70 JOSEP MARIA VILA D'ABADAL I SERRA
71 CARLES VIVER I PI-SUNYER
72 ELISENDA PALUZIE I HERNÁNDEZ
73 NÚRIA PICAS I ALBETS
74 MIQUEL CALÇADA I OLIVELLA
75 PERE JOAN CARDONA I IGLESIAS
76 ISONA PASSOLA I VIDAL
77 JOSEP MARIA MAINAT I CASTELLS
78 IMMA TUBELLA I CASADEVALL
79 SALVADOR CARDÚS I ROS
80 JAUME CABRÉ I FABRÉ
81 MONTSERRAT CARULLA I VENTURA
82 NÚRIA DE GISPERT I CATALÀ
83 ERNEST BENACH I PASCUAL
84 JOAN RIGOL I ROIG
85 JOSEP GUARDIOLA I SALA

Suplents:
S1 XAVIER RUBERT DE VENTÓS
S2 SÍLVIA BEL I BUSQUET
S3 RAIMON CARRASCO I AZEMAR
S4 MANEL POUSA I ENGROÑAT (Pare Manel)
S5 CARME-LAURA GIL I MIRÓ
S6 ADA PARELLADA I GARRELL
S7 JOSEP CRUANYES I TOR
S8 ÈRIC VERGÉS I PASCUAL
S9 CLARA PONSATÍ I OBIOLS
S10 JAUME SOBREQUÉS I CALLICÓ

Llista per Girona
1 LLUÍS LLACH GRANDE
2 ANNA CAULA PARETAS
3 CARLES PUIGDEMONT CASAMAJÓ
4 ROGER TORRENT RAMIÓ
5 NATÀLIA FIGUERAS PAGÈS
6 DOLORS BASSA COLL
7 LLUÍS GUINÓ SUBIRÓS
8 JORDI MUNELL GARCIA
9 SERGI SABRIÀ BENITO
10 MARIA DOLORS ROVIROLA COROMÍ
11 JORDI OROBITG SOLÉ
12 SERGI MIQUEL VALENTÍ
13 MARIA JESÚS FERRÉS FLUVIÀ
14 BEGONYA MONTALBAN VILAS
15 ELENA RIBERA GARIJO
16 MARINA GELI FÀBREGA
17 SANTIAGO VILA VICENTE

Suplents
S1 RAMON MOLINER SERRA
S2 POL GIRBAL JORNET
S3 ROSA MONENY GUARRO
S4 SALVI GÜELL BOHIGAS
S5 DOLORS GUIRADO IRUELA
S6 EULÀLIA TURRÓ VENTURA
S7 MARIA CARME FREIXA BOSCH
S8 JOSEP MARIA CERVERA PINART
S9 IGNASI THIÓ FERNÁNDEZ DE HENESTROS
S10 LAIA CAÑIGUERAL OLIVÉ

Llista per Lleida
1 JOSEP MARIA FORNÉ i FEBRER
2 CARMINA CASTELLVÍ i VALLVERDÚ
3 ALBERT BATALLA i SISCART
4 BERNAT SOLÉ i BARRIL
5 VIOLANT CERVERA I GÒDIA
6 MONTSERRAT FORNELLS i SOLÉ
7 MARC SOLSONA i AIXALÀ
8 ANTONI BALASCH i PARISI
9 DAVID RODRÍGUEZ I GONZÁLEZ
10 RAMONA BARRUFET i SANTACANA
11 M. ROSA AMORÓS i CAPDEVILA
12 ÀLEX MOGA i VIDAL
13 MARTA VILALTA i TORRES
14 IMMACULADA GALLARDO i BARCELÓ
15 JOSEP MARIA BALLARÍN i MONTSET

Suplents
S1 BENJAMÍ BOSCH i TORRES
S2 Ma ÀNGELS TARIBÓ i OLALLA
S3 M. DOLORS TELLA i ALBAREDA
S4 ANTONIO SALAZAR i GIMÉNEZ
S5 MARC MIRÓ i GRIOLES
S6 GABRIEL RAMON i MOLINS
S7 MARC SOLANES i ROCA
S8 ESTHER CUMPLIDO i FRANQUET
S9 RAMON ROYES i GUÀRDIA

Llista per Tarragona
1 GERMÀ BEL
2 MONTSE PALAU
3 ALBERT BATET CANDADELL
4 FERRAN CIVIT
5 MONTSE VILELLA CUADRADA
6 LLUÍS SALVADO TENESA
7 JORDI SENDRA
8 MERITXELL ROIGÉ PEDROLA
9 TERESA VALLVERDÚ
10 CARLES PRATS
11 ESTER ALBERICH
12 ANNABEL MARCOS VILAR
13 FRANCESC XAVIER MOLINÉ
14 SANDRA SUÀREZ PLANA
15 ANTONIO SUÀREZ FRANQUET
16 ALÍCIA GAMUNDI
17 JOAN REIG
18 FRANCESC XAVIER GRAU

Suplents
S1 ANNA ARAGONÈS
S2 ÀLEX DE LA GUIA
S3 CARME AMANOS
S4 IGNASI VALERA
S5 CARLES LUZ
S6 MERITXELL CARDONA LOPEZ
S7 VICENT VILLENA
S8 ORIOL VIDAL-BARRAQUER CASTELLS
S9 MANUEL PUERTO
S10 MARTA ESPASA

dimecres, 19 d’agost del 2015

Crònica de la festa major d'Ascó de 1925

Fa noranta anys, a l'edició del diari La Vanguardia del dia 4 d'octubre de 1925, apareix una crònica del corresponsal sobre la festa major d'Ascó. En aquell temps encara honorava Sant Miquel, Santa Paulina i Sant Gregori els dies 29 i 30 de setembre, i 1 d'octubre.
Als anys seixanta, la festa en honor als patrons del poble va traslladar-se al voltant del 20 d'agost.

Jocs de festa major. Ascó, 1965

ASCÓ 
Con bastante afluencia de forasteros y general animación acaban de celebrarse en esta villa los tradicionales festejos con motivo de la fiesta mayor.
El día 29 del pasado, a las once, numerosa concurrencia de fieles se congregó en la iglesia para rendir culto al Patrono San Miguel y presenciar los divinos oficios, siendo celebrante el párroco de la Torre del Español; ocupó la sagrada cátedra el coadjutor, quien hizo el panegírico del santo con la elocuencia que le es proverbial.
Por la tarde, a las cuatro, se organizó la procesión, que estuvo muy concurrida, llamando la atención del vecindario la escuela de niños, por el estreno de un artístico pendón, confeccionado por nuestro dignísimo maestro nacional, que tanto se desvela por nuestros bienes. Fue pendonista su hija, la preciosa niña Pepita, acompañada de Asunción y Conchita Batiste.
Tarde y noche los bailes estuvieron muy concurridos en la Sociedad de Obreros y en el Sindicato Agrícola, tocando en la orquesta de este último el popular Tomás Batiste «Deviló».
El siguiente, día 30, fue dedicado a la excelsa patrona Santa Paulina, abogada contra la sequía, que tanto padecemos, siendo de elogiar el brillante discurso que en honor a la Santa cantó el citado orador. Por la tarde y por la noche hubo bailes como en el día anterior.
Se celebró la procesión en honor de la Santa, presidida por las niñas antes mencionadas y por nuestro querido maestro. -Corresponsal.

dilluns, 17 d’agost del 2015

Monogràfic: 400 anys després... sigueu benvinguts!

De nou he tingut l'oportunitat de participar, juntament amb Biel Pubill, en el programa de la festa major d'Ascó amb un monogràfic dedicat a algun aspecte històric, cultura o etnogràfic del poble. Acostumem a tenir present efemèrides que recordin algun episodi de la història d'Ascó. Aquest 2015 no hem pogut passar per alt que es compleix el quart centenari de la promulgació d'una Carta de Població. Una vintena de pàgines que repassen els principals elements d'aquest document que va posar les bases per la repoblació d'un poble i d'unes terres que havien estat majoritàriament abandonades després de l'expulsió dels moriscos de 1610.

A continuació us adjunto l'apartat introductori del monogràfic que, com sempre, és una lletra de convit a la lectura del text i també una lletra de convit a la festa major.

QUATRE-CENTS ANYS DESPRÉS... SIGUEU BENVINGUTS!

La història d’Ascó ha generat al llarg dels segles importants episodis que han tingut repercussió en el propi esdevenir del poble i de la contrada. La seva ubicació geogràfica, a la vora de l’Ebre i assentat en la vessant d’una muntanya coronada per un castell, explicaria, sens dubte, que s’hagi convertit en lloc de pas per diferents civilitzacions, destacant especialment els segles de presència àrab, la posterior reconquesta cristiana, la convivència de vilatans de diferent professió religiosa, la conversió dels descendents àrabs al cristianisme –anomenats moriscos- fins arribar a principis del segle XVII a l’expulsió d’aquests cristians nous.
Aquest episodi de 1610 va ser un daltabaix econòmic i demogràfic per Ascó, ja que bona part dels seus habitants van ser obligats a deixar el poble i les seves possessions. En concret, això va afectar a 154 cases que representaven 784 vilatans: 251 homes, 256 dones, 81 nois, 47 noies i 149 infants.
A l’actual Ribera d’Ebre aquest decret d’expulsió també va afectar considerablement a Benissanet i Miravet, i riu avall, a Tivenys i Vilanova de Tortosa. En tots aquests indrets es va perdre gairebé dos mil persones, essent Ascó el poble de major afectació.
Vista aquesta pèrdua de població amb els perjudicis que ocasionava, pocs anys després (1615) es va atorgar una Carta de Població concedida pel Comanador d’Ascó, en Fra Pere Jaureche, en el qual s’hi establien les noves condicions de tinença de les terres així com les formes d’administració i de govern locals (l’anomenada universitat).
Una Carta de poblament és una concessió que fa el senyor d’un lloc, que pot ser des d’un rei a qualsevol altre càrrec nobiliari, passant, com en el cas d’Ascó, pel comanador pertanyent a l’orde de l’Hospital o santjoanista. Aquest tipus de document acostuma a promulgar-se amb un doble objectiu: “atreure-hi pobladors o arrelar la població ja existent en una localitat[1]”. En el cas que ens ocupa, és evident que calia substituir aquells veïns que havien hagut de deixar cases, terres i pertinences amb un nombre important. La primera interessada en què es treballessin de nou les terres era l’orde de l’Hospital, els quals des de feia tres segles havien esdevinguts els senyors del castell i de les terres que s’estenien sota el seu domini.
Aquest 2015 es commemora el quart centenari de la promulgació d’una Carta de Població amb un centenar d’articles o apartats que en molts casos donen notícia de l’Ascó de fa quatre-cents anys. Així que aprofitant aquest espai del programa de festa major, us proposem una aproximació a aquest moment de la nostra història a partir dels trets més significatius que apareixen a l’esmentada Carta, i us convidem a fer un recorregut per alguns dels espais que surten esmentats en aquest document de 1615.
Mentre esperem que la Comissió ho tingui tot a punt, a la gent d’Ascó i a tots els que ens visitaran aquests dies només ens resta esperar que comenci la festa.

Bona festa major!

BIEL PUBILL i SOLER
JOSEP M. RADUÀ i SERRA


[1] www.enciclopedia.cat

diumenge, 16 d’agost del 2015

Cremeu Barcelona!, de Guillem Martí

Guillem Martí s'ha donat a conèixer a partir d'una novel·la, Cremeu Barcelona!, que ha sabut situar-se en un lloc destacat de vendes amb una història real que fa esborronar. 
Són els darrers dies de la Barcelona republicana, del 16 al 26 de gener de 1939, i un personatge, el conseller de la Generalitat i membre del PSUC, Miquel Serra i Pàmies (Reus, 1902 - Mèxic, 1968). Sembla més que constatat que més aviat que tard les tropes faccioses entraran a Barcelona, i des del Komintern arriba l'ordre d'arrasar la ciutat per tal de no deixar cap vestigi que puguin utilitzar els nacionals. És per això que l'ordre és enderrocar les principals vies de comunicació o centres estratègics d'energia, aigua i transport. 
Possiblement sense tenir ànima d'heroi, Serra i Pàmies, decideix acceptar l'encàrrec d'arrasar Barcelona, però precisament, per evitar-ho. Sap que no serà fàcil i que estarà sent controlat per un agent soviètic de nom Iuri Lazarev. S'hi juga la pròpia vida, i qui sap si també el de les persones que més estima, com la seva parella Teresa. La proesa que persegueix no es presenta senzilla -pensa en els centenars de milers de víctimes innocents que pot causar una mesura que considera desmesurada de totes totes. 
Per sort, pot comptar amb la complicitat d'un veterà sergent de l'exèrcit republicà.  En aquest curt període de temps la casualitat també fa que coincideixi a la pensió de la seva parella amb un desertor de l'exèrcit republicà, que també li serà de gran ajuda.
La trama va creixent d'intensitat pàgina a pàgina, s'hi van entrellaçant d'altres personatges, cadascun amb una motxilla carregada per les vivències de la guerra, ja sigui com a soldat o oficial al front, cantants en un cabaret, gent ideològicament marcada o simplement com a ciutadans anònims farts de guerra. 
Guillem Martí retrata l'atmosfera irrespirable d'una ciutat trista, famolenca i temorosa dels continuats atacs aeris que es repeteixen dia sí, dia també. Els personatges se'ns fan ben propers, percebem especialment la seva psicologia en unes situacions límit. A part dels propis protagonistes de la novel·la, al llarg de la trama van apareixent altres personatges que també van ser protagonistes d'aquells dies a la Barcelona a punt de ser derrotada: Lluís Companys, Antonio Machado, oficials republicans com Líster, Modesto i Rojo, André Malraux i Max Aub...
Tot plegat, un autèntic luxe de lectura, amb una narració apassionant on s'hi aboquen amor i odi, decepció i optimisme, llibertat i mort, preocupació i futur. 
Això sí, almenys la ciutat es va salvar. A quin preu? El trobareu llegint la novel·la.

divendres, 14 d’agost del 2015

dimarts, 11 d’agost del 2015

Supercampió d'Europa




Sevilla FC 4 - FC Barcelona 5

F.C. BARCELONA 
Campió de la Supercopa d'Europa 2015

divendres, 7 d’agost del 2015

Ribera d'Ebre: cens electoral per al 27S

Després de la convocatòria per les eleccions al Parlament del 27 de setembre, es posa en marxa la maquinària electoral. En primer lloc, ja s'han conegut les dades dels electors cridats a les urnes inclosos en el cens electoral.
En el cas de la Ribera d'Ebre, el cens està format per 17.066 electors (16.532 residents a la comarca i 534 residents a l'estranger). Respecte les darreres eleccions de novembre de 2012, el cos electoral de la Ribera està format per 354 electors menys, retrocedint el nombre de ciutadans inscrits a cada poble, a excepció d'Ascó, Benissanet i Móra d'Ebre, en què hi ha un petit augment de persones censades.


dijous, 6 d’agost del 2015

Fes-te candidat pel Sí! #SócCandidatPelSí #jo84

Ara, és el teu moment. Junts pel Sí va més enllà de les 135 persones que formen part de la candidatura. És un projecte de tots els que volem fer un país millor, més just i digne. El 27 de setembre, tots som candidats de Junts pel Sí. Per això, necessitem la màxima implicació de tothom per aconseguir una majoria suficient que ens permeti guanyar el 27 de setembre. 
Per simbolitzar aquesta força, et convidem a què tu també et facis candidat de Junts pel Sí. Volem ser més de 13.500 persones, 100 per cadascún dels 135 diputats al Parlament, per garantir que el 27-S serà un èxit.
Entra a www.juntspelsi.cat, fes-te candidat i fem la llista més imponent d'Europa!

dimarts, 4 d’agost del 2015

dilluns, 3 d’agost del 2015

Estem convocats, rumb al 27S


DECLARACIÓ INSTITUCIONAL DEL PRESIDENT DE LA GENERALITAT, ARTUR MAS

Palau de la Generalitat, 3 d’agost de 2015

Benvolgudes i benvolguts compatriotes,

Acabo de signar el decret de convocatòria de les properes eleccions al Parlament de Catalunya, que tindran lloc el diumenge 27 de setembre. Una convocatòria seguint el marc legal vigent, semblant a totes les que s’han fet fins a dia d’avui pel que fa a la forma. Tanmateix, tots sabem que aquestes eleccions seran molt diferents pel que fa al fons.

En circumstàncies normals, aquestes eleccions s’haurien d’haver fet a finals de l’any vinent. Catalunya, però, no viu en condicions normals. Quan una majoria molt clara i rotunda d’un país vol exercir el seu dret a decidir, democràticament i pacíficament, i se li nega constantment aquest dret, impedint el diàleg i la negociació, i per tant l’acord i el pacte, significa que estem davant d’una situació excepcional, que requereix decisions també excepcionals. Respondre i donar sortida a aquest anhel democràtic és el que fonamenta i justifica aquesta convocatòria d’eleccions anticipades al Parlament.

Ara farà dos anys vaig deixar escrit en un debat de política general que estava disposat a fer ús de la facultat legal que em pertoca d’avançar les eleccions si l’Estat pretenia silenciar la veu i el vot del poble de Catalunya. Volíem una consulta sobre el nostre futur polític, i la volíem legal i acordada. La negativa total del Govern espanyol fins i tot a parlar-ne precipita ara la decisió anunciada des de fa temps. 

Com a President de Catalunya faig una crida a què responsablement totes les forces i coalicions polítiques presentin les seves propostes i els seus projectes per al futur d’aquest país. Totes les propostes, mentre respectin els drets humans, són legítimes en democràcia i són només els ciutadans lliures amb el seu vot els que poden fer-les possibles. La meva crida és a respectar, tots, el que els ciutadans decideixin, i a assumir el compromís de trobar les vies polítiques i legals per implementar el mandat democràtic de les urnes.

En les properes setmanes el món ens tornarà a observar. Siguem-ne conscients i tornem a oferir la nostra millor cara. Fem de la legítima confrontació de propostes un gran exercici de diàleg.

Som un país plural i divers. Som un país amb una història mil·lenària, fruit del treball de dones i homes que generació rere generació han construït Catalunya i l’han estimada. Som un país fet per persones d’orígens, parles i creences diferents, que han vist en aquesta terra l’oportunitat de créixer, desenvolupar-se i de donar un futur als seus fills i als seus néts. Som una nació mil·lenària que té dret a decidir el seu futur, som una nació de persones lliures que ens hem guanyat el dret a decidir com volem ser i com volem governar-nos. Contraposem models, defensem-los apassionadament; fem del civisme i el respecte a l’opinió de l’altre la característica de la nostra democràcia; fem de la convivència en la diferència, un actiu; de la pluralitat i el respecte, virtut; i del dret a somniar i fer possible el futur que volem, un horitzó d’esperança per construir un país millor. Una vida millor per a cadascun de nosaltres.

Penso, humilment, que podem fer del proper 27 de setembre una data assenyalada en la nostra història. La democràcia és ara la protagonista. Les urnes, els vots i la decisió lliure, els instruments. Un futur fet de democràcia, justícia i llibertat, n’és l’horitzó. Assumim cadascun de nosaltres la responsabilitat i el protagonisme que el moment demana i fem-nos-en dignes.

Visca Catalunya!