divendres, 31 de juliol del 2015

Mariona, de Pilar Rahola

En la seva última obra de ficció -Mariona-, Pilar Rahola ens endinsa en la història convulsa de la Barcelona del segle XIX a partir de la figura de Mariona. Una obra que incorpora característiques de la novel·la costumista i de la novel·la històrica, però també de la novel·la de mirada femenina.
El recorregut vital de la protagonista (una noia jove de la vila de Gràcia que és a punt de casar-se) va de la mà dels intensos episodis que va anar vivint el país al llarg del dinou. 
Una Mariona innocent i vital -a l'hora lluminosa- a qui la vida li va posant per davant obstacles complexos -l'hora fosca- fins que arriba un moment en què té més passat que futur -l'hora granada. Però tot i la força que té en la novel·la la protagonista, aquesta va de la mà de la seva família -l'àvia, els pares, el seu home i els seus fills i néts- cosa que permet donar una perspectiva més àmplia d'aquest recorregut històric que passa per revoltes i repressions; les lleves que eren un autèntic daltabaix per les famílies que veien marxar els joves, sovint per no tornar; els ideals republicans, de la maçoneria i de la Renaixença; la industrialització del país i la primera vaga general...
Probablement hagués desitjar una vida més plàcida per ella i pels seus. Però eren víctimes de les circumstàncies. De vegades enriquidores, però d'altres ben dramàtiques.
Arriba a la maduresa amb consciència de dona i amb consciència de classe, una evolució vital fruit de les dures experiències de la vida: "Ara ja sabia que les muralles protectores sempre queien, que els prínceps eren botxins i que els déus amagaven àngels de foc"

dijous, 30 de juliol del 2015

dimecres, 29 de juliol del 2015

Llibertat d'expressió?

Xiular un himne, el que sigui, de ben segur que no és una de les millors accions per les quals un pot optar. No deixa de ser un símbol en el qual hi ha un nombre de persones que s'hi senten identificades i forma part del seu relat nacional. Ja sigui l'himne de petits estats en extensió i habitants com poden Malta o Luxemburg, ja sigui d'estats grans en extensió com Canadà i Estats Units, o en habitants, com la Xina o la Índia. 
Però després d'aquesta prèvia, hi ha un altre element que crec que està per damunt d'aquest respecte, que és el dret a la llibertat d'expressió. Tot això ve a tomb de la multa d'1,2 milions d'euros amb què es castiga dos equips de futbol -Barça i Athletic de Bilbao- i les entitats sobiranistes que van signar un manifest per la xiulada a l'himne espanyol en el marc de l'última final de la Copa del Rei. No sé si en altres estats ocorreria aquesta coacció ben poc democràtica. Es pot compartir o no la xiulada, però si aquest acte de protesta ha de ser castigat vol dir que la involució democràtica comença a ser preocupant. O com manifesta irònicament un tertulià, 'potser és que el federalisme està a punt d'arribar'.
Si a això hi sumem que en els darrers dies la UEFA ha imposat una multa al Barça perquè els seus aficionats, en un nombre important, van utilitzar estelades en la final de la Champions... és que estem tornant a uns temps grisos, autoritaris, censuradors... Als senyors de la UEFA es veu que no els agrada una reivindicació pacífica i democràtica, la revolució catalana dels somriures.
Tristes aquestes sancions que coarten la llibertat d'expressió. Trist el paper galdós d'una directiva del Barça que ja fa massa temps que és incapaç d'influir en els organismes esportius internacionals.

dimecres, 22 de juliol del 2015

Recull de Narrativa Breu per a Joves Sant Jordi 2014

Cada any, i ja en fa una colla, es publiquen els treballs guardonats amb el Premi de Narrativa Breu per a Joves Sant Jordi, que convoca la regidora de Cultura de l'ajuntament d'Ascó des de fa vint-i-cinc anys. La lectura d'aquests treballs mai et deixen de sorprendre, sovint per la maduresa de l'escriptura, com també per les temàtiques tractades. Guanya el premi ha de ser molt gratificant, però veure el relat publicat suposo que no pot ser un premi menor, sinó tot el contrari.

Adrenalina, de Meritxell Micó Frau
Se'ns plantegen tres parts que entre ells mantenen un mateix fil conductor, la combinació entre addicció i adrenalina, però a la vegada els personatges s'encadenen en cada relat tancant el cercle de la història. Quines situacions d'adrenalina es provoquen? Quan una dona és el centre d'atenció quan explica xafarderies. L'adrenalina que provoca el moment d'encendre's una cigarreta. Finalment, l'addicció a l'smartphone.

Desig pòstum, de Montserrat Ferrús Salvadó
En aquesta obra, la Montserrat posa en valor les relacions personals i humanes que es produeixen en el sí de la família d'un avi que es troba al final de la seva vida. Tot i les dificultats aparents, el desig de l'avi Pepito, de tenir la seva família -les seves filles Raquel i Mireia, i els seus néts- al voltant no sembla una quimera. La història ens l'explica l'Íngrid, la néta gran.

El venedor de miralls, d'Àngela Aubanell Rams
És un relat que ens presenta un món a mig camí entre la realitat i la fantasia, que descansa especialment sobre dos personatges, un vailet, en Xavier, i un veí del seu carrer, un venedor de miralls, el senyor Vicens. Tot i que el Xavier ha de marxar del poble, al cap dels anys es retroben en circumstàncies diferents. Xavier ja és tot un advocat i retorna al poble pel cas de desnonament d'un avi, que resulta ser el senyor Vicens. Quan entra a la botiga, li ensenya al Xavier tota una col·lecció de miralls "màgics i fabulosos"...

Retrat d'una època, d'Ivet Pubill Ambrós
Una història que podria semblar que tingués un toc costumista -els records d'infantesa d'una colla de cosins que passin l'estiu al poble dels avis, a la Ribera d'Ebre- però que acaba descabdellant un relat que ens trasllada als intensos anys 30 -la significació política, els anys convulsos de la guerra, la revenja dels bàndols enfrontats, traïció entre amics...- amb el transfons d'una història d'amor amb tints dramàtics. I tot, per un retrato trobat en una capsa de l'asgorfa de casa els iaios.

dimarts, 21 de juliol del 2015

dilluns, 20 de juliol del 2015

Junts pel Sí #27S


Malpàs 87


Ja és a les llibreries locals la revista d'informació Malpàs que arriba al seu número 87. Una imatge del pou en homenatge a Carmel Biarnés que es troba a la plaça del riu és la protagonista de la portada, de Biel Pubill.
La part d'actualitat té una presència destacada amb les seccions a les informacions de l'ajuntament d'Ascó i del Consell Comarcal, les notícies d'ANAV i finalment la secció que fa una pinzellada a les notícies aparegudes del poble i de la comarca en premsa escrita o digital.
L'Associació Cultural Lo Llaüt també té el seu espai tot recollint les activitats realitzades en el darrer trimestre o bé aquelles que estan en preparació. Entre d'altres, es publiquen les bases del Premi de Periodisme que porta el nom de l'estudiós Carmel Biarnés.
En l'apartat de jocs, i coincidint amb l'Any Amades, es té present l'activitat que van fer els xiquets de l'escola Sant Miquel en el seu Joc a joc, plaça a plaça; i una edició més el Tradijoc que reuneix alumnes de 1r d'ESO de la Ribera d'Ebre i la Terra Alta.
En aquesta ocasió, les fotos per al record ens transporten al carrer dels Clots, en moments d'esbarjo i festa amb veïns i amics.

diumenge, 19 de juliol del 2015

Incerta glòria, de Joan Sales

Incerta glòria és una novel·la de Joan Sales (1912-1983), probablement la seva obra més reconeguda, i que molts crítics i lectors han definit com "la gran novel·la de la guerra civil espanyola". Amb aquesta novel·la l'autor va guanyar el Premi Joanot Martorell l'any 1955.
És una visió del conflicte bèl·lic més des d'una aproximació personal, de les sensacions, emocions i dolor dels personatges, que no pas de l'episodi històric en sí. De totes maneres, no s'està de posar en evidència qualsevol dels dos bàndols, això sí, sempre des d'una òptica catalana. Per tant, hi ha qui li ha volgut veure una voluntat de reconciliació i de tolerància.
Cal recordar que Joan Sales va viure la guerra com a soldat de la República. I el llibre més que explicar una guerra, el que fa és viure la guerra.
La novel·la es divideix en tres parts que transcorren tant al propi front com a la rereguarda del bàndol republicà.
De les tres parts, n'hi ha dues que estan escrites en forma de carta (gènere epistolar). D'una banda les cartes que en Lluís (tinent) escriu i on narra les seves vivències al front d'Aragó, a Castel de Olivo. La segona part són les cartes de la Trini, la companya del Lluís, qui explica com viu aquells compassos de la guerra des de Barcelona. Finalment, hi ha una tercera part que conté les memòries d'en Cruells, un seminarista que acaba sent capellà. 
A banda del Lluís, la Trini i en Cruells, apareix un altre personatge que és esmentat tant en les cartes com en les memòries, en Juli Soleràs.
"És curiós com ens hem trobat en aquesta brigada tres nois sense pare ni mare, en Lluís, en Soleràs i jo; tres orfes criats per les ties respectives. No se'n burli; qui ha estat orfe de petit, ho és per sempre. La infància deixa una marca que no s'esborra mai" (pàg. 475)

***
L'any passat va aparèixer "Uncertain glory" , la traducció en anglès de l'obra, i va ser considerada una de les deu millors edicions de 2014 per 'The economist'.

***
"La novel·la més russa i més imponent que hagi eixit mai d'un escriptor català" (Enric Sòria)

***
"D'un pes metafísic que rarament es dóna en novel·les profanes, comparable a les obres mestres de Dovstoievski" (Jacques de Ricaumont)

dimecres, 15 de juliol del 2015

Junts per guanyar!

La consecució d'una llista d'ampli espectre a favor del Sí a la independència en les eleccions del 27-S ha esdevingut un punt d'inflexió en el camp sobiranista, en el qual semblava notar-se un cert desencís. Això es confirmava ahir. Però el cop d'efecte definitiu ha estat precisament conèixer els noms de les persones que ocuparan els primers llocs de la llista en què es combinarà representants de la societat civil amb Convergència Democràtica i Esquerra Republicana, així com amb la previsible presència de socialistes sota el paraigües de Moviment d'Esquerres i dels democratacristians del nou partit Demòcrates de Catalunya.  
Raül Romeva, Carme Forcadell i Muriel Casals encapçalaran la candidatura de la il·lusió, del compromís i de la llibertat, i posant també èmfasi en la justícia social. Darrere seu concorreran el President Artur Mas i el líder d'ERC Oriol Junqueras. Un autèntic repòquer per demanar a la gent, de forma clara i diàfana, si aposten per la independència.
Sense oblidar que juntament amb aquesta llista amb voluntat unitària, hi haurà també una altra candidatura que també vol que el 27-S es puguin considerar eleccions plebiscitàries, i amb una aposta decidida per iniciar el procés constituent de la República Catalana: es tracta de la CUP-Crida Constituent.
En el camp del SÍ, la qüestió ha anat aclarint-se. En el camp del NO fa temps que ho tenen clar. Amb voluntat de romandre al mig es troba Iniciativa; però en un moment de clarificació del panorama polític, a ells se'ls comptarà de la mà del PP, C's, de la Unió de Duran i del PSC-PSOE.

vilaweb.cat

Acabo aquest apunt al blog, amb la carta pública dels tres primers candidats per Barcelona acceptant el repte:


És un moment excepcional. El 27 de setembre tenim l'oportunitat de fer allò que hem buscat durant molts anys: votar sobre la independència i guanyar a les urnes.

Milers de catalans i catalanes pateixen una situació crítica per la crisi econòmica. Per poder-hi donar resposta, ens calen eines que ara no tenim.

A partir del 27 de setembre tenim la possibilitat de superar un marc institucional enquistat. Podem passar pàgina d'un debat Catalunya-Espanya que ens impedeix superar els diversos reptes que tenim com a societat i país.

El procés sobiranista és impulsat i liderat per la societat civil. La llista del 27-S és plural, inclou persones diverses que tenen un objectiu comú: la independència.

És el moment de mirar endavant. El país del futur l'haurem de construir entre totes i tots. Tot està obert. El 27-S tenim el nostre futur a les nostres mans.

Junts i juntes, guanyarem!

Raül Romeva
Carme Forcadell
Muriel Casals

dilluns, 13 de juliol del 2015

AraEscric

Avui s'ha presentat el programa AraEscric, d'escriptura a l'educació infantil, primària i secundària.

gencat.cat

Finalitat del Programa
Millorar la competència escrita dels alumnes per augmentar la seva capacitat de comunicació i el seu rendiment acadèmic i, així, afavorir l’èxit educatiu.
Donar eines i suport als docents per actualitzar les metodologies de la didàctica de l’escriptura.

Eixos del programa AraEscric
Aprendre a escriure 

  • L’Aprenentatge inicial de l’escriptura (Educació Infantil i Primària). 
  • El procés de la composició escrita, les seves fases i la reflexió sobre la llengua. 
  • El coneixement dels gèneres textuals i la seva funcionalitat. 

Escriure per aprendre 

  • L’escriptura com a eina d’aprenentatge i de construcció de coneixement. 
  • L’escriptura com una estratègia transversal per a la millora del rendiment escolar a totes les àrees i matèries. 

Escriure per crear i transmetre el pensament 

  • L’hàbit de l’escriptura personal i el plaer d’escriure. 
  • L’escriptura creativa: la literatura com a model.

Objectius específics del programa AraEscric
Alumnes

  • Incrementar el temps de dedicació a l’escriptura.
  • Incorporar la reflexió sobre com s’escriu, per a què s’escriu, per a qui s’escriu.
  • Conservar evidències de la seva producció escrita. 

Professors  

  • Planificar les unitats didàctiques que incorporin activitats d’escriptura amb un propòsit comunicatiu i adequades a un context.
  • Potenciar el paper del professor com a model.
  • Incorporar l’avaluació com a eina del procés d’ensenyament i aprenentatge.
  • Articular els objectius de les activitats a partir d’allò que els alumnes hauran de demostrar que han après.

Projecte educatiu  

  • Incorporar l’escriptura i les estratègies d’expressió escrita en totes les àrees i matèries.
  • Utilitzar elements per mesurar el progrés acadèmic de l’alumnat.  
  • Incorporar pràctiques de referència educativa i projectes d’innovació de centre amb relació a l’escriptura.

Famílies

  • Conèixer la metodologia de l’aprenentatge de l’escriptura al centre. 
  • Llegir i posar en valor els escrits produïts pels fills.
  • Aprofitar les situacions familiars per fomentar l’escriptura. 

Món literari

  • Potenciar el contacte entre escriptors i alumnes.  
  • Fomentar la participació dels alumnes en espais literaris col·laboratius (fòrums, blogs, BookTubes, revistes literàries, etc.).


Desenvolupament del Programa  

  • Elaboració i difusió de documents d’orientacions amb les fonamentacions científiques i pedagògiques que ajudin els centres a sistematitzar l’aprenentatge de l’escriptura (ex. la correcció de textos, l’aprenentatge de la grafia, etc.).  
  • Pàgina web AraEscric.  
  • Cicle de sis sessions de temàtiques, nuclears i transversals, relacionades amb la didàctica de l’escriptura. Es presentaran tres modalitats diferenciades, adreçades cadascuna a: 
    • Mestres de parvulari i cicle inicial d’educació primària 
    • Mestres dels cicles mitjà i superior d’educació primària 
    • Professors d’educació secundària obligatòria 
  • S’oferiran de manera simultània a tots els Serveis Territorials d’Ensenyament a partir del segon trimestre del curs 2015-2016.
  • Identificació i divulgació de pràctiques de referència educativa i projectes d’innovació de centre en l’àmbit de l’escriptura.  
  • Disseny de l’oferta formativa vinculada als objectius del Programa a través de: 
    • la constitució de grups de treball orientats a l’aprofundiment i la millora de la didàctica de l’escriptura; 
    • seminaris de coordinació metodològica entre escoles i instituts; 
    • creació, ampliació o consolidació de seminaris intercentre orientats a l’elaboració de propostes didàctiques i materials; 
    • desenvolupament de jornades formatives i d’intercanvi d’experiències; 
    • activitats de formació interna de centre relacionades amb l’escriptura (FIC); 
    • VIII Congrés d’Educació i Entorn: “L’escriptura”.
  • Implicació de l’entorn: col·laboració amb altres institucions i entitats 
    • Projectes amb Universitats 
    • Projectes amb Institucions (Itineraris literaris. Institució de les Lletres Catalanes...) 
    • Concursos i premis 
    • Mitjans de comunicació

dijous, 9 de juliol del 2015

Gemma Carim, nova presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre

Gemma Carim, alcaldessa de Vinebre des de 2007, ha estat escollida presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre. L'elecció ha estat fruit del pacte de govern entre la força majoritària (CiU, amb 9 consellers) i lúnic representant de la FIC.
En la seva elecció, ha comptat amb els vots de CiU, FIC i ERC.
Gemma Carim substitueix en el càrrec a Jordi Jardí, també representant de CiU.
Des de la creació dels consells comarcals (1988), han estat presidents de la institució Santiago Campos (CiU, 1988-2003), Pere Muñoz (ERC, 2003-2005), Josep Solé Arnal (PSC, 2005-2009), Bernat Pellisa (ERC, 2009-2011) i Jordi Jardí (CiU, 2011-2015).

Imatge: Web Consell Comarcal Ribera d'Ebre

dimecres, 8 de juliol del 2015

En defensa del català al Parlament Europeu

Avui al Parlament Europeu el català ha estat protagonista de la mà de l'eurodiputat flamenc Mark Demesmaeker (de l'N-VA, nacionalistes flamencs). Aquest polític ha reclamat l'ús del català al plenari de l'Eurocambra, tal i com s'havia compromès el president del Parlament Europeu, Martin Schulz, l'any 2012.
Demesameker ha acabat considerant una vergonya i un dèficit democràtic que el català, la tretzena llengua en nombre de parlants a la UE, i amb una població de deu milions, encara no sigui oficial en els organismes comunitaris.

dilluns, 6 de juliol del 2015

Composició del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre 2015-19

Al DOGC d'avui dilluns s'ha fet públic l'edicte de la Junta Electoral Provincial de Tarragona de proclamació dels membres dels Consells Comarcals del territori pel mandat 2015-2019.
A la comarca de la Ribera d'Ebre, els 19 representants del Consell Comarcal, arran dels resultats de les eleccions municipals del 24-M van quedar distribuïts de la següent manera:
- CONVERGÈNCIA I UNIÓ: 9 membres
- ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA - ACORD MUNICIPAL: 8 membres
- FEDERACIÓ D'INDEPENDENTS DE CATALUNYA: 1 membre
- CANDIDATURA DE PROGRÉS: 1 membres

Els consellers electes que han quedat proclamats són:
Convergència i Unió (CiU) (9 membres) 
Membres electes: 
Gil Martí Jove 
Antonio Suárez Franquet 
Gemma Carim Gironès
Jordi Jardí Pinyol
Sixte Melchor Giménez 
Julio Roca Font
Ivan Vilanova Arrufat
Margarita Daura Biarnés
Jesus Benaiges Borràs

Suplents: 
Marina Rojals del Álamo 
Josep Maria Piñol Alabart
Maria Pilar Rams Castillo
Antonio Santapau Amigo 
Joan Piñol Mora 
Montserrat Pineda Giménez 
Montse Pedret Risco 
Sergi Fernandez Estopa 
Jordi Barrufet Llaveria 

Esquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal (8 membres) 
Membre electes: 
Francesc Barbero Escrivà 
Míriam Vinaixa Rey 
Josep Maria Sáez Pujol 
Maria Cinta Agné Sabaté 
David Terrones Grau
Montserrat Perelló Margalef
Sergi Borràs Jornet
Teresita Agné Galindo

Suplents: 
Marc Mur i Bagés
Eva Vallespí Suñé 
Antoni Llambrich Consarnau 
Mònica Amorós Gurrera 
Xavier Arbó Cot 
Meritxell Margalef Cavallé  
Joan Juncà Cubells 
 Josep Maria Domènech Papaceit 

Federació d’Independents de Catalunya (FIC) (1 membre)
Membre electe:
Josep Maria Buixeda Ruana 

Suplent: 
Salvador Florido Florido 

Candidatura de Progrés (1 membre) 
Membre electe: 
José Luis Aparicio Escorza 

Suplents:
Montserrat Latorre Pasanau 
Dolores Gurrera Romo 
Carlos J Trinchan Viñes 
Jordi López Leor

dissabte, 4 de juliol del 2015

Òmnium proposa la “Llista per la independència” en les eleccions del 27S

Òmnium Cultural ha celebrat aquest divendres una trobada extraordinària de Junta directiva nacional i presidents territorials. La reunió ha culminat una setmana de debat intern sobre el posicionament de l’entitat fet públic dissabte passat en resposta a la proposta del president de la Generalitat.

Tal i com es va acordar en l’Assemblea General, el posicionament d’Òmnium s’ha posat en consideració de tots els socis que han pogut expressar la seva opinió a través de la seva seu territorial de referència. Com a resultat d’aquest procés, s’han organitzat més d’una trentena de juntes territorials obertes on hi ha participat més d’un miler d’associats.

Les aportacions recollides han ajudat a enriquir la proposta inicial de l’entitat. I a partir d’aquestes aportacions, Òmnium Cultural conclou que:

  1. Cal valorar molt positivament l’alta mobilització de les seus territorials que en la pràctica totalitat han organitzat juntes obertes als socis.
  2. Hi ha pràctica unanimitat en el fet que Òmnium accepti el repte del president i assumeixi el lideratge del procés, juntament amb la resta d’entitats de la societat civil.
  3. L’entitat treballarà des d’ara mateix per a la confluència de tots aquells actors compromesos amb la independència per sumar i reforçar el caràcter plebiscitari del 27S i per garantir la unitat d’acció política i civil en tot moment.
  4. Òmnium, davant del moment actual excepcional, fa una crida a la necessitat de convertir el 27S en un plebiscit i un acte de desafiament a l'Estat espanyol i proposa una “Llista per la independència”, conformada per representants de la societat civil i amb el suport explícit dels partits polítics que defensin la creació d’un estat independent.
  5. En tot cas, i atesa la seva transversalitat i espai de trobada de tothom que treballa per la llengua, la cultura i el país, Òmnium referma el seu compromís de ser sempre al costat de qui es comprometi amb la llibertat i la independència de Catalunya.
  6. Hi ha acord majoritari per a crear una Taula per a partits i entitats i que aquestes n’assumeixin la coordinació i el lideratge.
  7. Òmnium treballarà el mateix temps en l’impuls de la campanya “Ara és l’hora” al costat de l’Assemblea Nacional Catalana per eixamplar al màxim els partidaris de la independència de cara a les eleccions. 
Òmnium Cultural
4 de juliol de 2015

Dades de la recollida de residus a la Ribera d'Ebre 2014

L'Agència de Residus de Catalunya ha fet públiques les dades per comarques de la recollida de residus de l'any 2014. L'objectiu que es marca aquesta agència de la Generalitat és "la recuperació de residus, i per tant, reduir la dependència dels sistemes finalistes -la incineració i els abocadors".

RIBERA D'EBRE - 22.925 habitants (2014)

Poda: 316,99 tones
Fracció orgànica: 1.343,79 tones
Paper i cartró: 573,45 tones
Vidre: 772,62 tones
Envasos:  473,45 tones
Ferralla: 58,68 tones
Olis vegetals: 3,79 tones
Fusta: 682,71 tones
Tèxtil: 3,86 tones
Runes: 344,08 tones
Residus especials en petites quantitats 12,02 tones
Altres recollides selectives 10,93 tones
TOTAL RECOLLIDA SELECTIVA 4.653,08 tones

TOTAL FRACCIÓ RESTA DE RESIDUS: 5.395,33 tones

TOTAL RESIDUS 10.048,41 tones

Aquestes xifres suposen que per cada ciutadà de la Ribera s'han recollit 202,97 kg de residus de recollida selectiva i 235,35 kg de la resta de residus. En total, 438,32 kg de residus per habitant.
Això vol dir que 46% dels residus generats són de recollida selectiva, mentre que el 54% és rebuig. Respecte el 2013, s'ha reduït un 2,63% la recollida selectiva, mentre que ha augmentat un 0,3% el rebuig.
De totes maneres, la Ribera se situa per sota de la mitjana de Catalunya quant la generació de residus (485,86 tones genera cada català de mitjana)
Quant a la recollida selectiva neta, la nostra comarca se situa en setena posició amb un 46%, un percentatge sensiblement superior a la mitjana catalana (38,35%)

divendres, 3 de juliol del 2015

dimecres, 1 de juliol del 2015

Tram Móra d'Ebre-Ascó al Ral·li Catalunya

S'han donat a conèixer les etapes i els trams del RallyRACC, també conegut com el Ral·li Catalunya Costa Daurada de l'edició 2015. Enguany el ral·li es desenvoluparà entre el 22 i el 25 d'octubre, i les comarques de la Ribera d'Ebre, la Terra Alta i el Priorat tindran un protagonisme especial.
La segona etapa -divendres 23 d'octubre- transcorrerà entre la Ribera d'Ebre i la Terra Alta, i una de les novetats que presenta és el el tram inèdit entre Móra d'Ebre i Ascó. Aquesta jornada combinarà trams mixtos i trams de terra.
El tram Móra d'Ebre-Ascó és un tram de terra de 9,62 Km que es disputarà a les 10.08h del divendres 23.
D'aquesta etapa, l'organització en destaca que "el nou disseny i horari minimitzaran l'impacte de la pols en la visibilitat dels participants. aquest dia no hi haurà cap assistència intermèdia pels cotxes, només es podran substituir els pneumàtics, operació que hauran de fer els propis pilots a Ascó (TFZ, Tyre Fitting Zone), un fet que contribuirà a la gran dificultat que comporta una jornada que serà clau".


Aquest és el cronograma de la segona etapa:
08.45h Sortida des de PortAventura
10.08h SS2 Mora d'Ebre-Ascó (9,62 km, terra)
11.09h SS3 Caseres' (12,50 km, terra)
11.36h SS4 Bot' (6,50 km, terra)
12.09h SS5 Terra Alta' (35,68 km, mixt)
13.09h Reagrupament (45') i posterior TFZ a Ascó
14.42h SS6 Mora d'Ebre-Ascó' (9,62 km, terra)
15.43h SS7 Caseres' (12,50 km, terra)
16.10h SS8 Bot' (6,50 km, terra)
16.43h SS9 Terra Alta' (35,68 km, mixt)
18.33h Entrada al parc d'assistència de PortAventura (1h.15')
19.58h Entrada al parc tancat de PortAventura