Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Francesc Macià. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Francesc Macià. Mostrar tots els missatges

dissabte, 14 d’abril del 2018

President Macià: proclamació de la República

87 anys d'ençà la proclamació de la República de 1931
Catalans : 

Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica. 

D'acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat. 

En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida. 

Tot aquell, doncs, que pertorbi l'ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria. 

Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l'ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre. 

En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el pobles d'Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l'emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional. 

Per Catalunya, pels altres pobles germans d'Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya. 

Barcelona, 14 d'abril de 1931. 

El President 
FRANCESC MACIÀ

dissabte, 29 d’octubre del 2011

Macià contra Companys

Aquesta setmana TV3 ha emès la pel·lícula 14 d'abril. Macià contra Companys dirigida per Manuel Huerga i amb guió de Toni Soler. Fermí Reixach i Pere Ponce són els actors que encarnen les figures dels presidents Macià i Companys, respectivament.

La pel·lícula narra els tres dies cabdals de la proclamació de la República a Barcelona, explicat com una ficció televisiva en format de documental. És així com si d'un 30 minuts de l'any 1932 es tractés, hi ha un seguit de protagonistes d'aquelles jornades que testimonien el que va succeir, en primera persona. Entremig es van intercalant fragments d'aquells tres dies (del 14 al 17 d'abril de 1931)

Es tracta d'un bon producte televisiu, que ens acosta a un dels episodis més destacats de la història de Catalunya del segle XX. La pel·lícula mostra les relacions no sempre fluïdes entre els presidents Macià i Companys. Tots dos són protagonistes en la gestació de l'Esquerra Republicana de Catalunya, però formaven part del mateix projecte polític des de sensibilitats diferents.

Veient la pel·lícula, tot plegat et sembla vagament familiar: les disputes dins del catalanisme per veure quin eix cal prioritzar o la gradualitat amb què cal defensar l'autogovern català, però també les tensions pròpies de la relació amb els governs de Madrid. Vuitanta anys després estem al mateix lloc, i a més, amb una bona part dels polítics catalans que apliquen fidelment les instruccions que els arriben de Madrid.


25/10/2011 - TV3
Audiència: 438.000 espectadors
Quota de pantalla: 15'1%

dijous, 14 d’abril del 2011

Discurs de Macià


Avui fa 80 anys que el President Macià proclamava la República Catalana. Era el 14 d'abril de 1931. S'obria un període il·lusionant.

dissabte, 3 de gener del 2009

2009, any Macià

150 anys del naixement de qui fou el primer president de la Generalitat contemporània (1931-33) i 75 anys de la seua mort en ple exercici del càrrec el dia de Nadal de 1933.
Un dels personatges més estimats per la ciutadania per les seues formes entranyables i per les seues conviccions fermes després d'una trajectòria pública ben curiosa.
De Francesc Macià ens resta una consigna que aglutina un ideari ambiciós pel país: construir una Catalunya políticament lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa.

dimecres, 26 de desembre del 2007

El coronel Macià


El dia de Nadal TV3 va convidar els espectadors catalans a commemorar l’aniversari de la mort del President Macià amb l’emissió de la pel·lícula Coronel Macià de Josep Maria Forn. No havia tingut ocasió de veure la pel·lícula quan estava en cartellera, així que vaig aprofitar per visionar-la i endinsar-me una mica més en la història del nostre país a través d’una de les figures cabdals del segle XX, Francesc Macià.
Realment pot semblar paradoxal la figura d’un Macià que va passar de membre de l’exèrcit espanyol a independentista català, tot i que probablement vist amb perspectiva el que no s’hauria d’entendre és un militar amb el seu perfil. El president Macià va saber connectar amb les inquietuds de la gent de Catalunya i va expressar-les al parlament espanyol com a diputat de la Solidaritat Catalana i posteriorment des del partit que ajudà a crear, Estat Català.
La pel·lícula reflecteix especialment una etapa de la vida de Macià que no resulta molt coneguda, a excepció dels fets de Prats de Molló. És precisament a partir d’aquest moment quan creix el respecte i la veneració cap a un líder que va arribar a proclamar la República catalana –efímera- i sota la seua presidència va aprovar un Estatut (el de Núria, de 1932), però que el pobre va tornar de Madrid amb el ribot passat (calla! si això em sona...)
Agraeixo a TV3 l’emissió de la pel·lícula, que per cert, va tenir una audiència del 18’4% amb 506.000 espectadors.
Per cert, li haurem de preguntar a aquell diputat (del PSC-PSOE, per més senyes) que tant de respecte té pels professionals de la tele i la ràdio públiques si l’emissió d’aquesta pel·lícula s’ha de considerar crosta nacionalista...