Ascó se suma un cop més a les Jornades Europees de Patrimoni amb moltes propostes

1-O, 5 anys

Quin cúmul de sensacions se'ns barregen en el moment de recordar el cinquè aniversari del referèndum de l'1 d'octubre de 2017. Un dia que ha quedat gravat en la memòria de Catalunya, que forma part de la història del nostre país. Un dia gris que vam pintar amb el color de l'anhel de llibertat. Vam veure com les forces policials pegaven a ciutadans que únicament volien votar, exercir aquest dret tan elemental com la llibertat d'expressió. Sabíem que no seria un camí fàcil però poc ens podíem imaginar que les càrregues policials i la violència exercida pels piolins només seria el preludi d'una repressió que encara dura amb presó, exili i persecució judicial. 

Malauradament, cinc anys després, s'ha fet la pitjor gestió possible d'aquella força cívica que vam mostrar milions de catalans. La repressió ha estat i continua sent un element que condiciona l'acció política a Catalunya. Però al mateix temps, la ciutadania no entén com els nostres representants són incapaços de seguir el camí marcat aquell 2017. Incapaços d'arribar a acords el 52% del Parlament -incomprensible pels que no tenen carnet de partit-, i en canvi, amb la facilitat amb què es manté un govern espanyol que deixa en evidència els pactes que s'assoleixen.

Al cap de cinc anys, ens sentim orfes i desorientats. L'esforç d'aquell període sembla que hagi estat debades. La classe política ha tallat les ales d'un projecte il·lusionant que havia de servir per fer avançar el país, sobretot, amb dignitat, amb democràcia, amb llibertat. 

Tant de bo hi hagi nous lideratges capaços de prendre el relleu a l'actual classe política, i que des de les entitats cíviques s'impulsin nous acords per avançar cap a la plena sobirania. La gent va estar a l'alçada de les circumstàncies el 2017. En aquell moment no va fallar. Malgrat la frustració viscuda, segur que en un nou embat democràtic tampoc fallaria.

Intervenció arqueològica al Castell d'Ascó

Continuen els treballs de la intervenció arqueològica al Castell d’Ascó iniciats el mes de juliol i que permeten estudiar les restes arqueològiques que van apareixent, i interpretar les diferents èpoques que l’han anat conformant, així com el funcionament dels espais en l’època en què van ser concebuts. Tot això amb la idea de futur de recuperar el conjunt del castell i fer-lo íntegrament visitable.

En aquesta campanya de 2022 s’intervé a la zona que correspon a l’antiga capella del castell dedicada a Sant Pere - queda dempeus l’absis de la mateixa-, a la zona d’estances residencials per la Comanda, i a una zona de espais destinats a la defensa del castell. De moment han aparegut grans sitges per a cereals, restes d’un forn i el paviment i la porta d’accés al priorat de Sant Pere. A més, a la plana que es troba als peus dels edificis anteriors han aparegut la base dels murs, molt derruïts, però que permeten deduir l’organització interna d’aquest espai.

L’excavació estratigràfica combina mitjans manuals i mecànics, de la totalitat dels enderrocs fins la localització dels nivells de circulació de les diferents estances: capella i sales annexes. A més, s’està recuperant, classificant i replegant de manera diferenciada els materials constructius procedents de la destrucció de les dependències, i es valorarà si és possible recuperar-los en una propera actuació de consolidació del conjunt. 

Des de 2014 s’han realitzat diverses intervencions arqueològiques que, a dia d’avui,  han permès recuperar la torre-garita, les sales més pròximes a aquesta, panys de muralla i una sèrie de sitges i cisternes.

Per Josep Maria Raduà, regidor de Cultura i Patrimoni, de cara a futures fases “es preveu una consolidació del conjunt d’espais recuperats del castell utilitzant un criteri d’intervenció unitari, amb un doble objectiu: preservar les restes i ajudar a comprendre de forma completa el complex defensiu”.

L’obra, que va a càrrec de l’empresa Recop, es va adjudicar per uns 250.000 € amb un termini d’execució de cinc mesos. 

En marxa la primera fase de la rehabilitació integral de Cal Cavaller

Cicle Gaudí de setembre: 'Escape Room'

 SINOPSI

Escape Room és l’adaptació cinematogràfica de l’obra de teatre dirigida per Hèctor Claramunt i protagonitzada per Joel Joan. Dues parelles, una nit en un “escape room” i 90 min. L’única manera d’escapar serà posant a prova la seva amistat, enfrontant-se a la veritat i superant un seguit d’enigmes perfectes per a l’ocasió. Ho aconseguiran? Definida com “l’única comèdia catalana de l’any”, Escape Room combina l’humor i la intriga per fer-nos passar una molt bona estona.

Medalles d'Honor del Parlament 2022

En el marc de la commemoració de la Diada Nacional de Catalunya, el Parlament va lliurar la Medalla d'Honor del Parlament, en la categoria d'or, als músics Núria Feliu i Pau Riba, a títol pòstum, i als pedagogs Joaquim Arenas i Margarida Muset.

En la concessió a Núria Feliu es va destacar  "la seva contribució al prestigi de la llengua catalana i a la normalització del seu ús amb la interpretació de versions de grans temes internacionals de la cançó estàndard i el jazz i amb la recuperació de cuplets i cançons populars catalanes", i al músic i escriptor Pau Riba "l'exploració de l'expressió artística a través de diversos llenguatges i per l'obertura d'espais contraculturals entroncats amb la tradició pròpia, amb una indiscutible capacitat de mestratge".

El Parlament també va reconèixer els pedagogs Joaquim Arenas i Margarida Muset, primers responsables del Servei d'Ensenyament del Català, creat el 1978 per la Generalitat, principal òrgan impulsor dels programes d'immersió lingüística a les escoles de Catalunya.

La Medalla d'Honor del Parlament és una distinció creada per la Mesa del Parlament l'any 2000.

Medalles d'Or de la Generalitat 2022

En el marc dels actes de la Diada Nacional, el govern de la Generalitat va lliurar la Medalla d'Or de la Generalitat, la màxima distinció honorífica que atorga el Govern per a reconèixer les persones que han prestat serveis rellevants a Catalunya, a Roser Capdevila i a Antoni Vila Casas.

A Roser Capdevila per honorar la trajectòria de la il·lustradora catalana, coneguda internacionalment pels personatges de Les Tres Bessones. La seva obra ha estat traduïda a 35 llengües i la sèrie de dibuixos animats de les populars germanes s’ha emès a 158 països. L’obra de Capdevila és, doncs, un exemple de l’èxit que es pot assolir amb l’audiovisual català i un referent en l’àmbit.

A Antoni Vila Casas per honorar el mecenes cultural pel seu compromís amb el país i la seva capacitat catalitzadora de la riquesa artística de Catalunya. La creació d’una xarxa d’espais museístics en diversos punts de la geografia catalana ha aconseguit apropar l’art contemporani al conjunt de la ciutadania.

Aquest guardó es va crear l’any 1978 per distingir aquelles persones que hagin prestat serveis eminents i extraordinaris a Catalunya en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic.