dimarts, 14 d’agost de 2018

I Mostra Gegantera d'Ascó

Una de les novetats de la festa major és la I Mostra Gegantera d'Ascó que tindrà lloc la tarda de la vespra a la plaça del Casal (dia 15). Recordem que va ser precisament en una vespra de festa major quan es van presentar els gegants d'Ascó, la reina Sança i el templer Falcó. Era l'any 1995.


dilluns, 13 d’agost de 2018

La Supercopa és blaugrana!

fcbarcelona.cat
F.C. BARCELONA 
Campió de la Supercopa d'Espanya 2018
   

Sevilla FC 1 - FC Barcelona 2

diumenge, 12 d’agost de 2018

Pavelló Mies van der Rohe

El Pavelló Mies van der Rohe és un emblema de l'Exposició Universal de Barcelona de 1929. Es tractava del pavelló nacional d'Alemanya que van encarregar a l'equip format pel propi van der Rohe i Lilly Reich, i va suposar una fita arquitectònica per l'època com una mostra de "claredat, simplicitat i honestedat" de l'Alemanya d'aquell moment (República de Weimar). Hi trobem materials nobles (marbres, ònix i travertí) i elements moderns com l'acer i làmines de vidre. Utilitza làmines d'aigua com a espai de superfícies reflectores.
Tal i com estava previst, l'any 1930, finalitzada l'Exposició Universal, es va desmuntar l'edifici. Tot i que l'arquitecte Oriol Bohigas des dels anys cinquanta va perseguir la idea de reconstruir-lo, no va ser fins el 1986 que va ser possible, fent una reproducció fidel de l'original, l'encàrrec dels quals va ser pels arquitectes Cristian Cirici, Fernando Ramos i Ignasi de Solà-Morales.A dia d'avui és la seu de la Fundació Mies van der Rohe, que treballa per preservar el seu llegat i per perpetuar l'esperit innovador de l'arquitecte, essent un espai de debat i investigació en el camp de l'arquitectura i de l'urbanisme.
També hi trobem entre el mobiliari del pavelló la que es va  conèixer com cadira Barcelona, així com una escultura de Kolbe-Der Morgen, L'alba.



dijous, 9 d’agost de 2018

Monogràfic: D'anar a costura a l'estudi

Per dotzè any consecutiu, el programa de la festa major d'Ascó incorpora un monogràfic dedicat a algun tema que ens aproxima a algun aspecte històric, antropològic, patrimonial, social... del nostre poble i que tinc l'oportunitat de produir juntament amb Biel Pubill.


Aquest 2018 el tema que treballem és l'escola en els darrers quatre segles a partir d'un document de 1628 fins a l'actualitat, posant atenció a l'escola del segle XX, en què es va veure complert el somni d'un nou edifici que va acabar sent inaugurat el 1950. Actes del ple municipal o la premsa d'època, entre d'altres, han estat les fonts que hem utilitzat per traçar aquesta aproxima al món educatiu a Ascó.

Us adjunto la introducció que hem elaborat:

D'aquest document amb què iniciem el monogràfic en fa gairebé 400 anys, que es diu ràpid. Quatre segles d'un albarà que parla del mestre d'Ascó Joan Verge, el qual rebia un salari de part dels Jurats de la Vila, que en aquell moment eren els principals responsables de la gestió diària del poble. Per tant, es pot deduir que els “ajuntaments” d'aleshores eren els encarregats que a les diferents viles hi hagués el mestre encarregat de l'ensenyança dels minyons i, per tant, l'existència d'una educació formal. Tot i que també cal dir que no tots acaben assistint regularment a les classes, ja que l'analfabetisme, especialment entre les classes baixes i treballadores, va ser una constant fins ben bé el segle XX.

No podem oblidar, però, un altre tipus de formació que és la que prové de la socialització dels xiquets i xiquetes, o la instrucció en algun ofici entrant com aprenents en tallers de fusters, ferrers, sastres, o al costat de barbers o espardenyers, per exemple. Cal dir que al nostre poble la majoria dels infants continuaven la tradició familiar, o sigui, el treball de la terra o en oficis vinculats al riu i, en algun cas, aprenent algun ofici artesà.

Una altra pista que ens aproxima al món educatiu local és el nomenclàtor urbà d'Ascó. Ens remuntem a l'any 1710 i ja hi trobem el carrer de l'Estudi. Novament ens porta a fer deduccions, i és que en aquell període ja devia ser l'indret on s'ubicava fa més de tres segles l'espai escolar. Tres segles després ja són tres els carrers que ens remeten al món de l'ensenyament: el carrer Escoles (on es troba l'actual accés a l'escola), el carrer Josep Mur (dedicat a un mestre que va esdevenir un referent educatiu al poble en els anys trenta i quaranta del segle passat) i l'esmentat carrer de l'Estudi.

Tota aquesta introducció amb les primeres referències de l'estudi al nostre poble és per contextualitzar el tema que tractem enguany: l'ensenyament a Ascó. Aquest és un aspecte que ens toca de prop, però també podem dir que tots ens hi podem sentir interpel·lats perquè en algun moment o altre hem estat estudiants d'algun o alguns centres educatius. Per tant, aquesta podria ser la justificació que ens porta enguany a aprofundir en aquest tema, però no és l'única. Sembla ser que, al curs 1943/44, l'actual edifici de les escoles va començar a ser utilitzat com a tal, és a dir, d'això en faria 75 anys. Hem de dir, però, que aquesta és una efemèride no del tot certa, ja que tot i començar-se a utilitzar per aquells anys, l'edifici no estava del tot acabat i en algun període d'obres l'alumnat va haver de tornar a estudi en altres espais del poble: a ca Aleix les noies i a la Pròspera els nois. Finalment, l'escola quedaria oficialment inaugurada el juliol de 1950.

Fins a dia d'avui, l'Escola Sant Miquel ha anat rebent diferents denominacions, en alguns casos fruit de la política educativa del moment. Abans de 1970 es coneixia com Escuela Nacional Graduada de Ascó, mentre que amb la introducció de la EGB l'any 1970 va passar a denominar-se Colegio Nacional de Educación General Bàsica. Ja en democràcia, l'any 1985, es va catalanitzar el nom passant-se a anomenar Col·legi Públic d'EGB, però pocs anys després es va decidir batejar-lo amb el nom de Sant Miquel. A més de patró d'Ascó, Sant Miquel era el nom amb què es coneixia aquella partida del terme abans de ser urbanitzada, i l'escola comparteix veïnatge amb l'ermita de Sant Miquel.

Esperem que, mentre no arriben els dies de festa, us engresqueu a retornar per una estona a la nostra escola tot resseguint la trajectòria de l'ensenyament a Ascó. Així que després de convidar-vos a la lectura, també volem aprofitar per desitjar-vos una bona Festa Major amb salut i amb ganes de xalera en companyia dels veïns, amics i parents.

Bona festa major!

Biel Pubill i Soler
Josep Maria Raduà i Serra

diumenge, 5 d’agost de 2018

Micheál O'Riordan

Aquesta setmana, i coincidint amb l'efemèride del 80è aniversari de la batalla de l'Ebre, ha estat notícia la inauguració d'un quadre dedicat a Micheál O'Riordan, membre de les Brigades Internacionals que va creuar l'Ebre (entre Vinebre i Ascó) portant una senyera. Aquest quadre d'homenatge ha estat una iniciativa de la Comissió de la Dignitat i ja forma part de la col·lecció del Centre d'Estudis de la Batalla de l'Ebre, a Gandesa.

 https://www.diaridetarragona.com/ebre/Sinaugura-el-quadre-del-brigadista-de-la-senyera-20180730-0022.html

QUÈ EN SABEM DE MICHEÁL O'RIORDAN (1917-2006)? 
Cercant a la xarxa, trobem un fragment del seu obituari al diari The Telegraph que fa referència al seu pas per l'Ebre.
During seven months of service O'Riordan reached the rank of corporal, and was a machine-gunner in the battalion's No 4 company which crossed the Ebro river at Asco on the moonlit night of July 25 1938. The attack took the enemy by surprise, and XV brigade reached the town of Gandesa, where, at the heavily fortified Hill 481 known as "the Pimple", it was checked by heavy casualties.
Durant set mesos de servei, O'Riordan va aconseguir el rang de corporal i va ser un artiller a la companyia número 4 del batalló que va creuar el riu Ebre a Ascó,  la nit il·luminada del 25 de juliol de 1938. L'atac va sorprendre a l'enemic, i la brigada XV va arribar a la localitat de Gandesa, on, a la cota 481* coneguda com pel "granit", a causa del munt de baixes.

LA NIT DEL 25 DE JULIOL PER MICHEÁL O'RIORDAN
A més, en una entrevista que se li va fer el 2005, l'any abans de morir, ens relata l'experiència d'aquella nit del 25 de juliol de 1938:
We went across the Ebro in the British Battalion. We had some Welsh, Scottish, we had some Cubans as well, people from Trinidad, all the English speakers together. English was the common language, you see. The commander at that time was Sam Wild who was also Irish in so far as his people were Irish, he was born in Manchester and he grew up in Manchester, but his blood stream was Irish and he said, “Now it would be a very good thing, a very good idea, while crossing the river, into Catalan territory, (it would be a good idea, according to the Commander, if) we carried the Catalan flag, as well as the Spanish national flag. And he picks out me - “You will carry the flag,” he says, “(because of) your Irish, you will understand what it means.”
I understood but I didn’t quite understand him about being given the job at the time. It (the flag) was in very brilliant colours, the red gold and so on like that and I had to lead with the Catalan flag and Samuel says, “As soon as you meet the first Catalan, you can give him that flag and he will be proud to get it!”
I made sure I met the first Catalan and I says “This is your flag, comrade!” and he understood it and was glad to have it. I was glad to get rid of it too, because it was too awkward, carrying a rifle and haversack. It was enough to carry your bags, carry whatever you had, so that was it.
Creuem l'Ebre el Batalló britànic. Érem alguns gal·lesos, escocesos, hi havia també alguns cubans, gent de Trinitat, tots els parlants d'anglès junts. L'anglès era l'idioma comú. El comandant en aquell moment era Sam Wild, que també era irlandès en la mesura que el seu origen era irlandès, va néixer a Manchester i va créixer a Manchester, però tenia sang irlandesa i va dir: "Ara seria una cosa molt bona, una idea molt bona, mentre travessem el riu, cap a territori català (seria una bona idea, segons el comandant) si portem la bandera catalana, així com la bandera nacional espanyola. I ell m'escull a mi: "Tu portaràs la bandera", em diu, "ets irlandès i tu entendràs què significa".
Però no ho vaig comprendre gaire en aquell moment. La bandera era de colors molt brillants, or, vermell i així successivament; havia de dirigir-me amb la bandera catalana i Samuel diu: "Tan aviat com trobis el primer català, pots donar-li aquesta bandera i ell estarà orgullós de tenir-la!".
Em vaig assegurar de conèixer el primer català i li vaig dir: "Aquesta és la teva bandera, camarada!", i em va entendre i es va alegrar de tenir-la. Em va alegrar desfer-me'n també, perquè era massa incòmode de portar un rifle i la bandera. Ja era prou portar les teves bosses".


LES CENDRES A L'EBRE
Finalment, sabem que des del maig de 2007 les cendres d'aquest Brigadista Internacional descansen a l'Ebre.

El 12 de maig de 2007, les cendres del Brigada Internacional irlandès Micheál O'Riordan [1917-2006] van ser dispersades per la seva família al riu Ebre prop d'Ascó, Catalunya. Va ser on havia portat la bandera de Catalunya a través de l'Ebre el 25 de juliol de 1938, en nom del Batalló Britànic de la XV Brigada Internacional, durant el començament de l'ofensiva militar final de la República Espanyola.
Tota la família de Micheal va participar en aquesta cerimònia de memòria: el seu fill Manus, la seva filla Brenda, la seva nora Annette, el seu gendre Tony; juntament amb els cinc néts de Micheál: Dara i Caitriona McGaley, i Jess, Neil i Luke O'Riordan. Van estar acompanyats pel secretari general del Partit Comunista d'Irlanda, Eugene McCartan, i juntament amb un grup de familiars dels brigadistes internacionals irlandesos, britànics i alemanys, juntament amb altres amics britànics, alemanys, irlandesos, islandesos i catalans.
Brenda va cantar la cançó en idioma irlandès "An Raibh Tu Ag An gCarraig"? (Estaves a la roca?), Manus va cantar la seva adaptació d'un poema de l'escriptor comunista francès Louis Aragon, inspirat en l'himne nacional català "Santa Espina"; tots els membres de les famílies O'Riordan i McGaley van cantar "Viva La Quince Brigada!" - la cançó de Christy Moore inspirada en la seva lectura de la "Columna Connolly" de Micheal O'Riordan; mentre que els participants catalans van cantar l'himne nacional de Catalunya - "Els Segadors".
Les cendres de Micheál es van dispersar al riu Ebre, juntament amb un clavell vermell d’homenatge de cada participant.
(...)
Va ser a Ascó que, en un acte de solidaritat internacionalista, el comandant del Batalló britànic de la Brigada del XV Congrés Internacional, Sam Wild, havia triat el Voluntari irlandès per a la Llibertat, Micheál O'Riordan, per portar la bandera de Catalunya a través del riu Ebre el 25 de juliol de 1938, a l'inici de l'ofensiva militar final de la República espanyola.



A la imatge de la cerimònia de l'Ebre hi ha: Dara i Caitriona amb la tricolor irlandesa; Luke i Annette sostenint la bandera de la Columna Connolly-15 Brigada Internacional, amb els colors de la bandera republicana espanyola; Manus i Brenda; Jess i Neil sostenint la bandera republicana catalana.

Cota 481: eren les Brigades Internacionals que la coneixien com el Granit, es tracta del Puig de l'Àliga, a Gandesa.

dissabte, 4 d’agost de 2018

Manipulació