Programa de Sant Antoni "indoor" - Ascó 2021

Dialogue for Catalonia

 

50 personalitats d'arreu del món fan una crida al diàleg entre Catalunya i Espanya per acabar amb la repressió i avançar cap a una solució política que doni la veu als ciutadans de Catalunya. El manifest de suport s'ha publicat als diaris The Guardian i The Washington Post.

***

A majority of the people in Catalonia have repeatedly expressed their will to democratically exercise their right to decide their political future. As the precedents in Quebec and Scotland show, the best way to resolve political conflicts of this nature is to use the most basic tool democracy has to offer: voting.

However, the use of the judicial system to resolve a political crisis has only brought growing repression and no solution. On 14 October 2019, Spain’s Supreme Court convicted two civil society activists and seven political officials with prison sentences of between nine and 13 years, for a total of 100 years, which only further entrenches the conflict. The UN’s Working Group on Arbitrary Detention (WGAD) called for the immediate release of these prisoners and for all charges to be dropped last year, defending the rights to peaceful assembly and freedom of expression. The world’s leading human rights organisations have criticised the legal decisions and the many human rights violations that have taken place.

It is time for dialogue with a responsible approach from all sides. Therefore, the undersigned urge the Spanish government and its Catalan counterparts to enter into unconditional dialogue in order to find a political solution enabling the citizens of Catalonia to decide their political future. For dialogue to succeed, political repression must end, and there should be an amnesty for those prosecuted.

***

Una gran majoria de catalans i catalanes ha expressat repetidament la voluntat d'exercir democràticament el dret a decidir el seu futur polític. Tal com mostren els precedents quebequès i escocès, la millor forma de resoldre els conflictes polítics d’aquesta naturalesa és fer-ho amb l’instrument més propi dels sistemes democràtics: votar.

Per contra, l’ús del sistema judicial per resoldre una crisi política ha comportat una repressió creixent i cap solució. La sentència del 14 d’octubre de 2019 del Tribunal Suprem espanyol que condemna dos activistes de la societat civil i set representats polítics entre nou i tretze anys de presó, en total cent anys, només agreuja el conflicte. El Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de l’ONU va demanar la llibertat immediata dels presos i la retirada de càrrecs, defensant el dret de manifestació i la llibertat d’expressió. Les principals organitzacions de drets humans del món han criticat les decisions judicials així com diferents vulneracions de drets que s’han dut a terme.

És el moment del diàleg i d’un enfocament responsable d’ambdues parts. Els sotasignants demanem a les autoritats espanyoles i catalanes entaular un diàleg sense condicions per trobar una solució política que permeti a la ciutadania de Catalunya decidir el seu futur polític. Perquè el diàleg sigui un èxit la repressió ha d’acabar i és necessària una amnistia per a totes les persones processades.

Signants:

Jody Williams, activista americana pels drets humans, Premi Nobel de la Pau

Mairead Corrigan, activista per la Pau a Irlanda del Nord, Premi Nobel de la Pau

Shirin Ebadi, advocada iraniana, Premi Nobel de la Pau

Adolfo Pérez Esquivel, pacifista argentí, Premi Nobel de la Pau

Dilma Rousseff, Presidenta del Brasil (2011- 2016)

Yoko Ono Lenon, artista japonesa, cantant i activista per la pau

Elfriede Jelinek, escriptora austríaca, Premi Nobel de Literatura 2004

Mirta Baravalle, activista argentina, fundadora de las Madres de la Plaza de Mayo

Irvine Welsh, escriptor escocès, autor de la novel·la Trainspotting

Joan Baez, cantant, compositora i activista nordamericana pels drets civils

Ai Weiwei, artista i activista xinès exiliat a Alemanya

Michel Forst, advocat francès, Relator Especial de Nacions Unides pels defensors de drets humans (2014-2020)

Clayborne Carson, historiador americà, Director de l'Institut Martin Luther King, Jr. a la Universitat d'Stanford

Joshua Wong, activista polític i líder del moviment pro-democràcia de Hong Kong

Can Dundar, periodista turc, antic pres polític i exiliat a Alemanya

Silvia Federici, escriptora i filòsofa italo-americana

Milan Kucan, President d'Eslovènia (1991-2002)

Saskia Sassen, sociòloga holandesa, professora a la Universitat de Columbia

Holger K. Nielsen, Ministre d'Afers Exteriors de Dinamarca (2011-2012)

Ramin Jahanbegloo, filòsof iranià, director del Centre Mahatma Gandhi per la Pau

Ben Emmerson, advocat britànic, Relator Especial de Nacions Unides (2011-2017)

Ambler Moss,antic ambaixador dels Estats Units d'Amèrica

António Lobo Antunes, escriptor portuguès

Bill Shipsey, advocat irlandès, Fundador d'Art for Amnesty International

Boaventura de Sousa Santos, economista portuguès i professor a la Universitat de Coimbra

Burhan Sönmez, escriptor i advocat de drets humans turc (guanyador del premi Disturbing the Peace)

Carolin Emcke, reportera de guerra alemanya (guanyadora Premi de la Pau dels Llibreters Alemanys)

Charles Taylor, catedràtic emèrit de Filosofia de la Universitat de McGill de Mont-real

Colm Tóibín, escriptor irlandès i professor a la Universitat de Colúmbia

Craig Calhoun, sociòleg nord-americà i director de la London School of Economics (2012-2016)

Dimitrij Rupel, Ministre d'Afers Exteriors d'Eslovènia (1990-1991 i 2000-2004)

Gerry Adams, polític irlandès, impulsor dels acords de pau d'Irlanda del Nord

Guy Standing, economista britànic, cofundador de la Xarxa Mundial de la Renda Bàsica

Ivan Cepeda, defensor dels drets humans i la pau a Colòmbia

Ivo Vajgl, Ministre d'Afers Exteriors d'Eslovènia 2004 i exdiputat del Parlament Europeu

Jaan Kaplinski, poeta i filòsof estonià, membre de l'Acadèmia Universal de les Cultures.

Jean Ziegler, sociòleg suís, professor emèrit de la Universitat de Ginebra i diputat socialdemòcrata (1981-1999)

Jose Bové, activista francès altermundista, sindicalista i eurodiputat (2014-2019)

José Eduardo Agualusa, escriptor angoleny, representant de la nova literatura africana

Lana Bastasic, escriptora bosniana, guanyadora del Premi de Literatura 2020 de la UE

Lorena Zárate, activista argentina Presidenta d'Habitat International Coalition

Neil Labute, director de cinema, dramaturg i guionista americà, premiat al festival de Sundance

Osman Kavala, empresari, activista social i pres polític turc.

Paul B. Preciado, filòsof i escriptor espanyol

Paul Mason, periodista i escriptor britànic

Rafael Spregelburd, dramaturg, director de teatre y actor argentí.

Rémy Pagani, polític suís, alcalde de Ginebra (2009, 2012 i 2017)

Ronald Kasrils, Ministre de Sud-àfrica (2004-2008) i lluitador contra l'apartheid

Sergio Blanco, dramaturg i director teatral francouruguaià

Simon Stephens, dramaturg anglès, guardonat amb un premi Tony

Paisatge nevat. Ascó, 9/01/2021

Atur registrat a la Ribera d'Ebre

La Ribera d'Ebre comença l'any 2021 amb un atur registrat de 1.341 persones, que representa un 12,81%. Si ho comparem amb les persones inscrites al Servei Català d'Ocupació (SOC), hi ha un increment notable, ja que un any enrere eren 1.036 les persones aturades, un 10,91% de la població activa. És pràcticament un augment de l'atur del 30%, i és que els efectes de la pandèmia es fan notar també i d'una forma intensa en el mercat laboral.
A Catalunya l'atur interanual ha crescut un 28,2% i a nivell estatal un 22,9%.

Les poblacions que tenen uns pitjors registres de desocupació són Garcia, Móra d'Ebre i Móra la Nova, amb una taxa per sobre del 15% d'atur. Per l'altra banda, Flix, Miravet i Benissanet i Rasquera presenten les dades més positives de la comarca, amb un atur a l'entorn del 9%. En totes les poblacions hi ha un augment de persones aturades respecte l'inici de 2020, a excepció de la Palma d'Ebre, que a l'igual que un any enrere, té 16 veïns i veïnes a les llistes del SOC.

Pessebre homenatge a Domingo Margalef

Des d'uns dies abans de Nadal, a l'Ajuntament hi ha hagut instal·lat un pessebre en homenatge a un dels artistes locals que també va destacar en la seva vessant pessebrista, en Domingo Margalef. El 2020 es commemorava el centenari del seu naixement i per aquest motiu es va proposar homenatjar-lo comptant amb la col·laboració, predisposició i ànim d'Ignasi Biarnés, un altre mestre del pessebrisme d'Ascó, qui juntament amb dos col·laboradors, Josep Miquel i Joan, han escenificat els passatges bíblics del Nadal.

Ignasi se sent hereu del pesssebrisme de Domingo Margalef, que combinava els temes populars amb diorames d'estil hebreu (en el context de Judea i utilitzant estris d’aquelles contrades com àmfores, balances dels mercats, gerres...).

El pessebre encara es podrà visitar fins després de Sant Antoni.

Primer campament reial a Ascó

Ses Majestats els Reis d'Orient van arribar a Ascó, puntuals a la cita de cada 5 de gener. Però la pandèmia no va permetre la cavalcada amb què cada any fan entrada al poble i recorren els principals carrers del municipi.

Des del Procicat es va posar unes condicions per les cavalcades d'enguany: que aquestes havien de ser estàtiques; que en cas de seients, s'havia de fer una preassignació per tal de controlar l'assistència; i no es podia fer entrega de regals.

L'alternativa a Ascó va ser la instal·lació d'un campament reial des d'on van poder saludar petits i grans, complint en tot moment les recomanacions sanitàries. Al campament es va poder observar les tres carrosses reials, així com quatre haimes, una per cada Rei i una pel Patge Reial.

A més, la fantasia ve venir acompanyada de dos animals lluminosos, un tigre i un cavall, que havien d'acompanyar el seguici reial, i la interpretació de dos cançons del musical "La bella y la bestia".  De tant en tant s'elevava un petit castell de focs. Fins i tot van caure algunes volves de neu durant el circuit, i és que la màgia fa que tot o gairebé tot sigui possible.

Quan la canalla acabava el recorregut -que durava 20 minuts per cada torn, amb un màxim de 40 persones- podien recollir un dels regals que els Reis havien portat des d'Orient.

Màgia, il·lusió, emocions... en definitiva, la Nit de Reis. 

Padró d'Habitants 2020

Ja són oficials les dades corresponents al Padró d'Habitants a 1 de gener de 2020. Des de 2010 que la comarca de la Ribera d’Ebre no guanyava població –en aquell moment superava els 24.000 habitants. Durant el 2019 la Ribera va sumar cinc habitants nous, cosa que trenca la tendència de la passada dècada. 

Si ho analitzem poble a poble, observarem com sis dels pobles perden població (Benissanet, Riba-roja d’Ebre, Ascó, la Torre de l’Espanyol, Vinebre i la Palma d’Ebre), en canvi en set d’ells s’incrementa el nombre d’habitants (Móra la Nova, Tivissa, Miravet, Ginestar, Móra d’Ebre, Rasquera i Flix). Curiosament Garcia manté el mateix nivell de població (527 habitants). 

Per municipis, la distribució ha quedat de la següent manera: