dimecres, 28 de juny de 2017

La toponímia asconenca en l'obra de Carmel Biarnés i Andreu Carranza


Fa uns dies es va presentar a Ascó el llibre La toponímia asconenca en l'obra de Carmel Biarnés i Andreu Carranza. Una proposta literària, de la Montserrat Ferrús Salvadó. L'interès de l'obra és evident però probablement el mèrit és que es tracta del treball de recerca de batxillerat de la Montserrat i que prèviament a la seva publicació, ha estat guardonada amb el Premi de Treballs de Recerca de Batxillerat sobre la Ribera d'Ebre (CERE), el Premi Ramon Calvo (Institut de Deltebre), el Premi Treball de Recerca en Turisme, Hoteleria i Gastronomia de Batxillerat (Fundació Gaspar Espuña-CETT) i el Premi IDECE per fomentar la projecció de les Terres de l'Ebre (IDECE).
Què hi podem trobar? Doncs una proposta de rutes literàries per Ascó i el seu terme a partir dels llibres La Creu de la mitja lluna i El meu riu, l'Ebre, de Carmel Biarnés (Ascó, 1928-1992); i Anjub, d'Andreu Carranza (Ascó, 1957). Així que ofereix un recull d'espais del poble i els seus voltants que ambienten les obres esmentades, i en el treball de la Montserrat Ferrús, hi apareixen amb una fotografia d'aquests indrets i amb una localització en un mapa. A més, hi podem trobar els fragments de les obres on apareixen esmentats els topònims.
Quant a rutes literàries que proposa, en trobem un total de set: dues pel poble i cinc pel terme municipal d'Ascó acompanyades d'un mapa, de les fotografies dels llocs que es visiten i dels textos més significatius de cada autor. 
Ara el que ens caldria és poder dur a terme alguna d'aquestes rutes.
Sens dubte, una tasca més que remarcable que ha fet la Montserrat Ferrús, que ha reivindicat el territori i ens aproxima la literatura de casa nostra.

dimarts, 27 de juny de 2017

Lo Llaüt organitza una cursa d'orientació a Ascó

L'Associació Cultural Lo Llaüt d'Ascó organitza una primera cursa d'orientació nocturna pel poble en el marc de l'Escola d'Estiu 2017. Aquesta tindrà lloc el dijous 6 de juliol. Adjunto les bases d'inscripció a l'esmentada cursa:
  • Nom de totes les persones que formen el grup i les seves edats.
  • Grups formats des de 4 a 8 membres.
  • Tots els components han de ser major de 16 anys. 
  • El grup ha de tenir un nom original. Aquest servirà per identificar-los durant les proves.
  • Portar un mínim de 3 dispositius mòbils (telèfons, tablets) amb connexió a Internet, 3/4G. 
  • Al final de la cursa es verificaran un seguit de dades que s'hauran d'anar emmagatzemant als dispositius, per tant, és necessari que aquests, estiguin operatius fins al final de la cursa.
  • És necessària la APP Google Maps instal·lada als dispositius, per poder realitzar consultes amb coordenades.
  • És necessària una APP de lectura de codis QR per a desxifrar les pistes de localització.
  • És necessària com a mínim, una llanterna o algun equivalent per grup. 
  • La cursa es realitzarà sense la utilització de cap vehicle motoritzat o no (patinets, bicicleta, motocicleta, quad, etc...) 
  • Es recomana roba d'esport. 
  • La localització de la cursa es realitzarà per dins i fora de la població d'Ascó amb un radi màxim de 2 km. 
  • En algun moment de la prova es pot requerir material extra, aquest s'haurà de portar durant la resta del recorregut per poder utilitzar-lo. 
  • No es poden manipular les pistes. Aquesta manipulació serà motiu de desqualificació.
  • La cursa pot tenir una durada aproximada de 2 hores, tot i que segurament es realitzi amb menys temps. 
  • La cursa tindrà l'hora de concentració a les 21.30 h del dia 6 de juliol a la plaça del Casal Municipal. 
  • Data límit d’inscripció, el dia 3 de juliol.
  • Les inscripcions es realitzaran a la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Ascó.

diumenge, 25 de juny de 2017

Les monges de la Consolació a Ascó

Fa 125 anys, això és l'estiu de 1892, van arribar a Ascó les monges que s'havien d'instal·lar al carrer de l'Abadia, a la casa de Ca Biarnés, per tal d'obrir les portes d'un centre escolar destinat a noies i a pàrvuls. Aquestes monges, de la congregació de la Consolació, van ser part de la realitat d'Ascó fins a l'esclat de la guerra civil espanyola el 1936. Acabat el conflicte bèl·lic ja no van tornar a instal·lar-se al poble i es va cloure així un període de la presència d'aquestes religioses durant més de quatre dècades.
Una publicació, El Estandarte Católico, recull en les seves pàgines una carta adreçada al director en què es fa ressò de l'arribada, un fet que de ben segur va alterar la quotidianitat d'un poble abocat a la pagesia i a oficis vinculats al riu.

"Las dulces emociones é interiores consuelos que á todo católico ofrecen actos com los que esta poblacion ha tenido ocasion de presenciar en estos últimos días de mes, dejan tan marcada huella y gratos recuerdos en el corazon del cristiano, que no pueden en manera alguna olvidarse jamás: me refiero á la llegada á esta villa de las reverendas Hermanas de Nuestra Señora de la Consolacion.
Hace ya algún tiempo que varios padres de familia, llevados de su celo paternal por la cristiana educacion de sus hijos, teníamos el feliz pensamiento y laudable propósito de procurar la instalación de una enseñanza elemental de niñas y escuela de párvulos dirigidas una y otra por las citadas Hermanas: á este efecto, y bajo la inmediata direccion de nuestro bondadoso Sr. Ecónomo Rdo. D. Lorenzo Torta, la comision, al efecto nombrada, procuró ponerse de acuerdo con la reverenda Madre Superiora General de la Congregacion de Hermanos de Nuestra Señora de la Consolacion, y despues de obtenido el beneplácito de nuestro bondadoso Prelado, conseguimos de aquélla tan dichoso fin, viendo á Dios gracias, coronados nuestros buenos propósitos.
El dia 25 y á las doce horas del dia, el silbido de la locomotora y un vuelo general de campanas anunciaban al vecindario de esta importante villa, la llegada de las reverendas Hermanas; un numeroso gentio, presidido por nuestro celoso Sr. Ecónomo y por la comision, recibian en el anden á la respetable Vice-Superiora de la Congregacion Sor Clara Hojals, acompañada de otras cuatro hermanas, que son las destinadas para la enseñanza en esta, y del Rdo. D. José F. Domingo, presbítero, de Tortosa, que se dignó acompañarlas, contando desde luego con la venia del Sr. Obispo. Seguidamente se dirigieron á la iglesia parroquial para dar gracias á Dios por su feliz viaje; y á este fin, con exposicion de S. D. M., se cantó un solemne Te-Deum; luego despues, el Rdo. D. José F. Domingo en una corta y sentida plática, dió las gracias al numeroso concurso en nombre de las reverendas Hermanas y en el suyo propio, por el dignísimo recibimiento que acababa de dispensárseles, poniendo de manifiesto los inmensos beneficios espirituales y materiales que á toda la poblacion de Ascó iba á reportar la venida de las beneméritas Hermanas. Terminado el acto religioso á la una menos cuarto, se trasladaron todos á la casa de nuestro queridísimo amigo y digno representante en Ascó de la Comunion católico-tradicionalista, el rico propietario D. José Biarnés Freixes, quedando allí hospedados por el momento.
Al siguiente dia se celebró la funcion solemne, oficiando nuestro Rdo. Sr. Ecónomo, ocupando despues del Santo Evangelio la Cátedra del Espíritu Santo nuestro estimado amigo el Pbro. Sr. Domingo: su discurso fué un trabajo notable, haciéndonos ver lo muy desmoralizada que anda hoy por desgracia la sociedad, á consecuencia, sin duda alguna, de la falta de instruccion moral y religiosa en los centros de enseñanza. Hízonos ver luego los terribles efectos y desastrosas consecuencias del pecado de blasfemia, que desgraciadamante tan hondas raíces ha echado por la católica nacion española y en especial por estos pueblos ribereños; suplicando muy encarecidamente á los padres de familia enseñáran a sus hijos á respetar y alabar el Santo Nombre de Dios, y á que inscribiesen en la enseñanza de las Hermanas los nombres de sus hijos; pues allí, de seguro, aprenderán á amar á Dios, y á la vez se instruirán muy ventajosamente en las ciencias. Por la tarde del mismo día se celebró funcion en obsequio de la Santísima Virgen, subiendo al púlpito el citado Sr. Domingo, quien publicó con engalanada frase las glorias de nuestra cariñosa Madre, acabando su oracion pidiéndole su proteccion para las Hermanas y alumnas del Colegio, á quienes tenía la satisfaccion de colocar bajo su manto poderoso; bien como así tambien una bendicion para los cooperadores á tan santa obra.
Convenida por la Rda. Vice-Superiora y comision ó Junta el di y hora para la apertura de las escuelas, que ha sido el de hoy y ocho horas de la mañana, nos personamos en la Casa-Colegio y con verdadera satisfaccion se vieron correspondidos nuestros esfuerzos, pues eran muchísimas las madres que llevaban á sus hijas al citado Colegio para que allí reciban la ciencia necesaria tanto para el alma como para el cuerpo.
Tales son, Sr. Director, los actos que en esta villa y con el motivo expuesto hemos presenciado los hijos de Ascó. Quiera Dios que perseveremos insiguiendo sus santas inspiraciones; y que como consecuencia de la instruccion que nuestros hijos recibirán en las enseñanzas de las Hermanas, sea Ascó en el día de mañana, ya que no hoy por desgracia, modelo de pueblos cristianos.
EL ESTANDARTE CATÓLICO, 5 juliol 1892

divendres, 23 de juny de 2017

Missatge de la Flama del Canigó 2017

Estimats connacionals,

Del Canigó ens arriba com cada any la Flama per encendre les fogueres de Salses a Guardamar, de Fraga a Maó, d’Andorra, de l’Alguer.
Aquesta Flama ens uneix amb tots els pobles europeus: des de fa mil·lennis festegem com ells la nit de sant Joan amb tradicions i costums pagans i cristianitzats. Però als anys seixanta del segle passat catalans del Nord van donar un sentit nou a l’antiga festa: per sempre més l’han catalanitzada.

Arrelada al Canigó, la Flama hi poua la seva força espiritual i patriòtica. A l’empara de les Constitucions de Pau i Treva del segle XI testimonia la voluntat pacificant del nostre poble. El 1966 patriotes nord-catalans van franquejar amb la Flama la frontera francoespanyola imposada: van esborrar simbòlicament tres-cents anys d’ocupació, de mutilació del país, de suplantació de la nostra identitat mil·lenària.

El nord-català Gilbert Grau deixà ben clar el 1987 –fa just trenta anys enguany– els reptes: és la «Flama de la nostra Catalunya sempre més encesa per a portar el missatge de pau i germanor necessitat pels pobles que l’envolten. Missatge d’afirmació independentista… missatge de determinació per … fer entendre que Catalunya vol ser present a Europa, sobirana i mestressa del seu destí».
Des de llavors amb la Flama afirmem el que volem: l’alliberament nacional i social de la nació sencera. Amb la Flama exigim el respecte dels drets fonamentals internacionalment reconeguts com el dret de votar i decidir el nostre futur en cadascun dels territoris catalans.

Amb la Flama fem pinya i exigim per una part de la nació, el Principat de Catalunya, la República catalana, el nostre estat independent.

Amb la Flama sabem el que volem: la Confederació dels Països Catalans.

Mantenim-la encesa per preservar el nostre poble. El futur és nostre. Construïm-lo!

Visca Sant Joan, la Festa Nacional dels Països Catalans!
Visca la Flama del Canigó, símbol de la nostra unitat i unió!

Missatge de la Confederació d’Entitats Sobiranistes dels Països Catalans:
Assemblea Nacional Catalana, Assemblea Sobiranista de Mallorca, Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, i Decidim.

dijous, 15 de juny de 2017

40 anys: eleccions del 15-J-1977 a Ascó

Avui fa 40 anys de les primers eleccions que es vivien a l'estat espanyol després de quatre dècades de dictadura. Uns mesos enrere hi havia hagut el referèndum de la reforma política que va ser el que va donar peu que al cap de mig any se celebressin uns comicis que havien de suposar la constitució del primer parlament (Congrés i Senat) posterior al franquisme.
A Ascó aquestes primeres eleccions van donar una victòria a la UCD, el partit del centredreta que s'havia fundat al voltant de la figura de l'aleshores president del govern. A continuació es van situar dues candidatures d'esquerra amb poca diferència de vots. Els partits que acabarien esdevenint la coalició electoral CiU van situar-se en quart i cinquè lloc i curiosament amb el mateix nombre de vots. Els hereus més directes del franquisme va obtenir un 3'5% dels vots. Aquelles eleccions encara no s'havia legalitzat ERC.
Aleshores, Ascó tenia una població que superava per poc els 2.000 habitants i comptava amb un cens de 1.676 electors:
Aquests van els resultats que es van donar:
  • UCD - 363 vots - 32,64%
  • PSUC-PCE - 224 vots - 20,14%
  • PSC-PSOE - 207 vots - 18,62%
  • UDC-IDCC - 112 vots - 10,07%
  • PACTE DEMOCRÀTIC PER CATALUNYA - 112 vots - 10,07%
  • CC-ALIANZA POPULAR - 39 vots - 3,51%
  • ESQUERRA DE CATALUNYA - 32 vots - 2,88%
  • AGRUPACIÓN ELECTORAL DE TRABAJADORES - 8 vots - 0,72%
  • FRENTE UNIDAD DE LOS TRABAJADORES - 7 vots - 0,63%
  • PARTIDO PROVERISTA - 5 vots - 0,45%
  • FALANGE - 3 vots - 0,27%

dilluns, 12 de juny de 2017

Estàndards, d'Alba Dalmau

Estàndards és l'obra amb què l'Alba Dalmau (Cardedeu, 1987) va ser guardonada amb el XXVIII Premi Literari Vila d'Ascó, corresponent a l'edició de 2016.
El llibre és un recull d'onze contes, cadascun independent un de l'altre, però que tenen un fil conductor comú, l'amor, o potser també hauríem d'incloure el desamor. Es tracta de la vida sentimental de diferents parelles, i per tant, de diferents enfocaments de com es viu o es pot viure l'amor, tan variat com la vida mateixa. És així com trobem des d'una primera parella al començament en què no és el que sembla (i se'ls hi ha acabat l'amor) o parelles en què un dels dos té ganes de fer un canvi radical... i així fins a onze situacions diferents.
Són parelles d'edat o procedència diferent, per tant, el ventall d'històries d'amor que abasta és ampli.
L'origen del títol? D'una banda cada conte porta per títol un estàndard de jazz que en certa manera sintetitza en ell mateix allò que trobarem en les següents pàgines (per exemple, And her tears flowed like wine, Alone together o The best is yet to come, entre d'altres). D'altra banda, igual com les variacions que els virtuosos del jazz fan dels estàndards, l'amor també es pot presentar amb múltiples variacions.
És un llibre de lectura àgil, el format de conte ho facilita, i a més amb un estil molt directe.

diumenge, 11 de juny de 2017

Referèndum és democràcia #1oct2017


'L'única resposta possible: votar'

Avui som aquí per deixar ben clar que el proper 1 d'octubre votarem en un referèndum per decidir el nostre futur. Votarem encara que l'Estat espanyol no ho vulgui. 

Ho hem intentat acordar aquest referèndum fins a 18 vegades i la resposta sempre ha estat No, ignorant el suport del 80% de la població i menyspreant la rotunda majoria amb la qual explica al Parlament. No tenim una altra sortida. L'única resposta és votar.

Els catalans avui som víctimes d'un Estat que ha posat en marxa una persecució politica impròpia d'una democràcia en l'Europa del segle XXI. 

Un ministre de l'Interior que conspira per destruir la sanitat, unitats de policia politica que elaboren proves falses contra els nostres governants, inhabilitació i persecució judicial contra el president de la Generalitat per posar les urnes.

Tots coneixem els intents per acabar amb el model d'escola catalana, pilar de la cohesió social. I del bloqueig de les inversions en les nostres infraestructures, com els ports, l'aeroport o els trens...

Avui l'Estat espanyol persegueix fins i tot el debat polític. Una amenaça extensible a tots els demòcrates: al Govern, al Parlament, a la seva presidència i a la seva mesa. Fins i tot, a la funció pública i i als nostres empresaris que es veuen pressionats per la fiscalia i la policia judicial. És inèdit i democràticament insostenible. 

Aquest escàndol polític solament es reverteix amb més democràcia. Per això demanem a la comunitat internacional que ens ajudi. Apel·lem a tots els demòcrates d'Europa i del món a fer-nos costat en la defensa dels drets avui amenaçats a Catalunya com el dret a la llibertat d'expressió politica i el dret a vot. A fer front als abusos d'un estat autoritari. 

Els catalans votarem aquest 1 d'octubre, i quan el Govern de Catalunya compleixi amb el mandat democràtic no estarà sol.

A més, de la majoria democràtica del Parlament, el Govern ha de saber que tots i cadascun de nosaltres estarem al seu costat.

Ara que la veu de la democràcia vol ser segrestada, més que mai acudirem a les urnes i defensarem amb totes les nostres forces la democràcia i els nostres representants. Hi estem compromesos. No fallarem!

Manifest llegit per Pep Guardiola
Barcelona, 11 de juny de 2017