Carme Forcadell, presidenta del Parlament de Catalunya des de l'octubre de 2015 al gener de 2018, es troba en presó preventiva, en espera de judici, des del passat 23 de març. Està acusada d'un delicte de rebel·lió, que pot comportar penes de fins a trenta anys de presó. Un delicte només aplicable en cas d'un alçament violent i públic (art.472 del Codi Penal espanyol), circumstància que no s'ha produït.
Se l'acusa pel fet de no haver impedit tramitacions parlamentàries i debats relacionats amb el projecte polític de creació d'una República Catalana, impulsat per una majoria de la cambra.
Tanmateix, la llavors presidenta del Parlament de Catalunya va actuar atenent sempre el reglament de la cambra, i va complir les funcions inherents al seu càrrec, tot preservant tant els principis de l’autonomia parlamentària i la separació de poders, com la llibertat d’expressió i el dret d’iniciativa dels diputats i diputades.
L’acusació contra ella, per tant, afecta els fonaments democràtics de tot sistema parlamentari. Una democràcia parlamentària no es pot permetre censurar els debats polítics en el seu parlament, ni prohibir als diputats i diputades d’exercir lliurement les seves funcions amb respecte a la normativa de la cambra. Pot comptar –i és el cas de l’Estat espanyol– amb mecanismes que regulin la constitucionalitat del marc normatiu resultant de l’activitat de les cambres legislatives, però no pot vetar l’exercici de les funcions i els drets inherents a la tasca parlamentària.
El lliure debat d'idees i la seva translació en iniciatives parlamentàries constitueixen l'essència de la política parlamentària. En aquest sentit, la utilització de la justícia penal com a instrument de coacció de l'activitat d'un parlament és incompatible amb els principis que regeixen les democràcies parlamentàries. En conseqüència:
- Instem a resoldre per vies no penals els conflictes institucionals i polítics.
- Manifestem la nostra solidaritat amb l’ex-presidenta Carme Forcadell, i demanem el seu alliberament immediat.
