Aquesta setmana, i coincidint amb l'efemèride del 80è aniversari de la batalla de l'Ebre, ha estat notícia la inauguració d'un quadre dedicat a Micheál O'Riordan, membre de les Brigades Internacionals que va creuar l'Ebre (entre Vinebre i Ascó) portant una senyera. Aquest quadre d'homenatge ha estat una iniciativa de la Comissió de la Dignitat i ja forma part de la col·lecció del Centre d'Estudis de la Batalla de l'Ebre, a Gandesa.
https://www.diaridetarragona.com/ebre/Sinaugura-el-quadre-del-brigadista-de-la-senyera-20180730-0022.html
QUÈ EN SABEM DE MICHEÁL O'RIORDAN (1917-2006)?
Cercant a la xarxa, trobem un fragment del seu obituari al diari The Telegraph que fa referència al seu pas per l'Ebre.
During seven months of service O'Riordan reached the rank of corporal,
and was a machine-gunner in the battalion's No 4 company which crossed the Ebro river at Asco on the moonlit night of July 25 1938.
The attack took the enemy by surprise, and XV brigade reached the town of Gandesa, where, at the
heavily fortified Hill 481 known as "the Pimple", it was checked by
heavy casualties.
Durant set mesos de servei, O'Riordan va aconseguir el rang de corporal i va ser un artiller a la companyia número 4 del batalló que va creuar el riu Ebre a Ascó, la nit il·luminada del 25 de juliol de 1938. L'atac va sorprendre a l'enemic, i la brigada XV va arribar a la localitat de Gandesa, on, a la cota 481* coneguda com pel "granit", a causa del munt de baixes.
LA NIT DEL 25 DE JULIOL PER MICHEÁL O'RIORDAN
A més, en una entrevista que se li va fer el 2005, l'any abans de morir, ens relata l'experiència d'aquella nit del 25 de juliol de 1938:
We went across the Ebro in the British Battalion. We had some Welsh,
Scottish, we had some Cubans as well, people from Trinidad,
all the English speakers together. English was the common language, you see.
The commander at that time was Sam Wild who was also Irish in so far as his
people were Irish, he was born in Manchester and he grew up in Manchester, but
his blood stream was Irish and he said, “Now it would be a very good thing, a
very good idea, while crossing the river, into Catalan territory, (it would be
a good idea, according to the Commander, if) we carried the Catalan flag, as
well as the Spanish national flag. And he picks out me - “You will carry the
flag,” he says, “(because of) your Irish, you will understand what it means.”
I understood but I
didn’t quite understand him about being given the job at the time. It (the
flag) was in very brilliant colours, the red gold and so on like that and I had
to lead with the Catalan flag and Samuel says, “As soon as you meet the first
Catalan, you can give him that flag and he will be proud to get it!”
I made sure I met the
first Catalan and I says “This is your flag, comrade!” and he understood it
and was glad to have it. I was glad to get rid of it too, because it was too
awkward, carrying a rifle and haversack. It was enough to carry your bags,
carry whatever you had, so that was it.
Creuem l'Ebre el Batalló britànic. Érem alguns gal·lesos, escocesos, hi havia també alguns cubans, gent de Trinitat, tots els parlants d'anglès junts. L'anglès era l'idioma comú. El comandant en aquell moment era Sam Wild, que també era irlandès en la mesura que el seu origen era irlandès, va néixer a Manchester i va créixer a Manchester, però tenia sang irlandesa i va dir: "Ara seria una cosa molt bona, una idea molt bona, mentre travessem el riu, cap a territori català (seria una bona idea, segons el comandant) si portem la bandera catalana, així com la bandera nacional espanyola. I ell m'escull a mi: "Tu portaràs la bandera", em diu, "ets irlandès i tu entendràs què significa".
Però no ho vaig comprendre gaire en aquell moment. La bandera era de colors molt brillants, or, vermell i així successivament; havia de dirigir-me amb la bandera catalana i Samuel diu: "Tan aviat com trobis el primer català, pots donar-li aquesta bandera i ell estarà orgullós de tenir-la!".
Em vaig assegurar de conèixer el primer català i li vaig dir: "Aquesta és la teva bandera, camarada!", i em va entendre i es va alegrar de tenir-la. Em va alegrar desfer-me'n també, perquè era massa incòmode de portar un rifle i la bandera. Ja era prou portar les teves bosses".
LES CENDRES A L'EBRE
Finalment, sabem que des del maig de 2007 les cendres d'aquest Brigadista Internacional descansen a l'Ebre.
El 12 de maig de 2007, les cendres del Brigada Internacional irlandès Micheál O'Riordan [1917-2006] van ser dispersades per la seva família al riu Ebre prop d'Ascó, Catalunya. Va ser on havia portat la bandera de Catalunya a través de l'Ebre el 25 de juliol de 1938, en nom del Batalló Britànic de la XV Brigada Internacional, durant el començament de l'ofensiva militar final de la República Espanyola.
Tota la família de Micheal va participar en aquesta cerimònia de memòria: el seu fill Manus, la seva filla Brenda, la seva nora Annette, el seu gendre Tony; juntament amb els cinc néts de Micheál: Dara i Caitriona McGaley, i Jess, Neil i Luke O'Riordan. Van estar acompanyats pel secretari general del Partit Comunista d'Irlanda, Eugene McCartan, i juntament amb un grup de familiars dels brigadistes internacionals irlandesos, britànics i alemanys, juntament amb altres amics britànics, alemanys, irlandesos, islandesos i catalans.
Brenda va cantar la cançó en idioma irlandès "An Raibh Tu Ag An gCarraig"? (Estaves a la roca?), Manus va cantar la seva adaptació d'un poema de l'escriptor comunista francès Louis Aragon, inspirat en l'himne nacional català "Santa Espina"; tots els membres de les famílies O'Riordan i McGaley van cantar "Viva La Quince Brigada!" - la cançó de Christy Moore inspirada en la seva lectura de la "Columna Connolly" de Micheal O'Riordan; mentre que els participants catalans van cantar l'himne nacional de Catalunya - "Els Segadors".
Les cendres de Micheál es van dispersar al riu Ebre, juntament amb un clavell vermell d’homenatge de cada participant.
(...)
Va ser a Ascó que, en un acte de solidaritat internacionalista, el comandant del Batalló britànic de la Brigada del XV Congrés Internacional, Sam Wild, havia triat el Voluntari irlandès per a la Llibertat, Micheál O'Riordan, per portar la bandera de Catalunya a través del riu Ebre el 25 de juliol de 1938, a l'inici de l'ofensiva militar final de la República espanyola.
A la imatge de la cerimònia de l'Ebre hi ha: Dara i Caitriona amb la tricolor irlandesa; Luke i Annette sostenint la bandera de la Columna Connolly-15 Brigada Internacional, amb els colors de la bandera republicana espanyola; Manus i Brenda; Jess i Neil sostenint la bandera republicana catalana.
Cota 481: eren les Brigades Internacionals que la coneixien com el Granit, es tracta del Puig de l'Àliga, a Gandesa.
