dissabte, 23 de juny de 2018

Missatge de la Flama del Canigó 2018

TOT UN FUTUR PER COMENÇAR

Avui renovem la Flama gràcies al compromís granític de la societat civil, l'autèntic motor d'un poble sempre en moviment. Un agraïment infinit a totes les entitats que la fan possible. 

La Flama del Canigó que agermana els Països Catalans és un símbol d'esperança en el futur.

Ens demostra la capacitat del poble català d'unir-se en moments difícils i anar sempre endavant. Com el 1966, quan malgrat la dictadura franquista va arribar per primer cop al Principat de Catalunya. 

Enguany, davant el retorn de la injustícia autoritària i la suspensió de l'autogovern de Catalunya, seguim mostrant a Europa i el món l'anhel irrenunciable de viure en pau i llibertat. Empeltats de solidaritat i tendresa, som més conscients que mai que la causa contra Catalunya és una causa contra la democràcia. Que el dret a l'autodeterminació és un dret fonamental que ni la repressió ni la por segrestaran.

Ens tenim els uns als altres, amb tanta força, determinació i coratge, que avui ja som un país millor. Com més foscor ens volen imposar, més il·lusió tenim perquè la llum de la Flama arribi a més i més gent. Per compartir entre iguals l'emoció del foc, la festa i la màgia de la nit de Sant Joan. La cultura sempre ha sigut una eina de transformació social.

La cultura amara ciutats, barris i pobles definits per una diversitat que ens enriqueix i fa més forts. D'un país que no demana pels orígens sinó per on volem anar plegats. Convençuts que si els infants creixen junts a l'escola, romandran junts al carrer i units com a societat. Amb la plena convicció que el camí l'hem de fer junts i tindrà sentit si decidim el destí plegats. La maduresa i cohesió de la societat catalana en són la millor garantia. 

Visca la Flama del Canigó!
Visca la Cultura!
Visca els Països Catalans!

JORDI CUIXART
President d'Òmnium Cultural

divendres, 22 de juny de 2018

Ascó als Jocs del Mediterrani TGN2018

Avui s'inauguren a Tarragona els XVIII Jocs del Mediterrani 2018. De les comarques tarragonines hi prendran parts cinc esportistes, dues de les quals són d'Ascó: Sònia Franquet en tir olímpic i Judith Sans en handbol.

Sònia Franquet (Ascó, 1980) debutarà demà en tir olímpic en la modalitat de pistola d'aire comprimit a una distància de 10 metres. Ella ja té experiència en competicions internacionals, i per exemple, aquesta cita a Tarragona seran els quarts Jocs del Mediterrani on participa, havent obtingut fins i tot un or a Pescara 2009.
La seva competició tindrà lloc al camp de tir de Sant Salvador.


Judith Sans (Ascó, 1994) prendrà part per primer cop en uns Jocs del Mediterrani formant part de la selecció espanyola d'handbol. Després de passar pel Bera Bera, l'equip de Sant Sebastià de la màxima competició d'handbol, va fitxar per l'equip danès del Midtjylland que li ha permès competir en la Champions League. Després del seu pas per Dinamarca, ha tornat a l'equip donostiarra.
En el seu cas la competició tindrà lloc al Pavelló del Vendrell en una primera fase, i si aconsegueixen classificar-se, la fase final serà al Palau d'Esports de l'Anella Mediterrània de Campclar. El seu debut serà demà dissabte 23, i els següents partits de la primera fase seran els dies 24, 25 i 27 de juny.

dijous, 21 de juny de 2018

divendres, 15 de juny de 2018

Rampa de peixos a l'assut d'Ascó

La rampa per a peixos més gran de Catalunya, situada a Ascó, una de les claus per recuperar l'esturió a l'Ebre.


Presentada aquesta infraestructura, que millorarà la connectivitat fluvial al tram final del riu, afavorirà el retorn d’espècies migratòries desaparegudes a la zona, i en consolidarà d’altres com l’anguila, la llamprea i la saboga
La secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat anuncia que l’any que ve podria entrar en servei una altra rampa a l’assut de Xerta

La secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà, acompanyada de l’alcalde d’Ascó (Ribera d’Ebre), Josep Maria Buixeda; el vicepresident segon del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, Gil Martí, i el director de l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE), Joan Martín i Masdéu, ha presentat aquest divendres la rampa per a peixos més gran de Catalunya, situada a l’assut d’Ascó. A l’acte també hi han assistit el director dels Serveis Territorials de Territori i Sostenibilitat a les Terres de l’Ebre, Antonio Suárez, i representants dels diferents socis del projecte LIFE MigratoEbre, en el marc del qual s’ha construït la rampa.

Connectivitat ecològica
Aquesta infraestructura servirà perquè els peixos puguin salvar la barrera que representa l’assut, de 170 metres i uns dos metres d’altura, i que capta aigua per a la refrigeració de les centrals nuclears Ascó 1 i Ascó 2. Amb cabals baixos i mitjans, la resclosa els representava un obstacle, així que, des del LIFE MigratoEbre, s’ha impulsat la construcció d'una rampa perquè es puguin desplaçar riu amunt i riu avall, millorant la connectivitat ecològica del tram final de l’Ebre. 
La rampa per a peixos d’Ascó, que també garantirà el pas de piragües i caiacs, és la més gran de Catalunya i una de les de majors dimensions de tota la península Ibèrica. Té una longitud total de 50 metres, amb una amplada de 10, una profunditat mínima de 50 centímetres, i un pendent del 3,5 per cent. El cabal circulant és d’entre 4.000 i 8.000 litres d’aigua per segon i ha costat 93.000 euros, que han aportat els socis del projecte amb cofinançament de la Unió Europea.

14 espècies afectades
Les preses i els assuts afecten negativament els moviments dels peixos, imprescindibles per al seu cicle vital, ja que s’han de desplaçar estacionalment pel riu. Alguns fins i tot s’han de moure entre el mar i els rius i aiguamolls. Per això, és important establir algun dispositiu que els faciliti el pas quan troben grans obstacles.
A l’entorn d’Ascó s’hi poden trobar moltes espècies pròpies dels trams finals dels gran rius. Uns mesos a l’any n’hi poden coincidir fins a 14, però algunes s’hi han rarificat molt o s’hi han arribat a extingir, bàsicament per la sobrepesca. Totes les espècies autòctones s’han vist afectades per la competència amb invasores, –com el silur (Silurus glanis), la gambúsia (Gambusia affinis), la perca americana (Micropterus salmoides), o el peix sol (Lepomis gibbosus)– la sobreexplotació de l’aigua i la mala connectivitat derivada del gran nombre d’assuts i preses.

Recuperar l’esturió
El projecte LIFE MigratoEbre duu a terme accions beneficioses per a les espècies autòctones, però se centra principalment en la recuperació de l’esturió europeu (Acipenser sturio), la saboga (Alosa fallax), la llamprea (Petromizon marinus) i l’anguila europea (Anguilla anguilla).
En el cas de l’esturió, que va desaparèixer de l’Ebre fa una quarantena d’anys, es preveu que l’any vinent comenci un projecte pilot per a la repoblació amb exemplars provinents de l’estuari de la Gironda, a la confluència entre els rius Garona i Dordonya, prop de Bordeus (França), l’únic lloc d’Europa on la població ha sobreviscut a la construcció de preses, la contaminació i la sobrepesca. Enguany està previst traslladar cinc esturions mascles des de l'estació d'experimentació de l'IRSTEA a Saint Seurin-sur-l'Isle (la Gironda, Nova Aquitània, França) fins a al centre d'aqüicultura de l’IRTA a Sant Carles de la Ràpita (Montsià) per a projectes d’educació i sensibilització ambiental. Aquests exemplars es podran observar en continu a través de càmeres subaquàtiques i fins i tot visitar en dates assenyalades.
Per comprovar el nivell de millora de la connectivitat fluvial, el LIFE Migratoebre inclou la captura de peixos per marcar-los i tornar-los al riu. Se’ls instal·la uns radiotransmissors que permeten fer-ne un seguiment a través de la xarxa de radioreceptors instal·lats en diversos punts del tram final de l’Ebre. De moment, se n’han col·locat en espècies com la saboga o l’anguila i, més endavant, també en duran els esturions.

Nova rampa a Xerta
La secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat ha anunciat que s’està ultimant la redacció del projecte per construir una altra rampa al tram final del riu, concretament a l’assut de Xerta. Aquesta quadruplicarà la dimensió de la d’Ascó, superant els 200 metres de longitud, esdevenint la més gran de la península i una de les més grans d’Europa. El pressupost de l'obra ronda els 900.000 euros i haurà de reformar una escala preexistent, construïda fa uns anys per Acuamed, que ha resultat ineficaç. La infraestructura podria entrar en servei al llarg de l’any vinent.
Mentrestant, a les comportes de la resclosa de Xerta s'han instal·lat sis càmeres subaquàtiques que permetran avaluar regularment el pas de peixos per mitjà d'un comptatge visual. En funció dels resultats obtinguts, es podran ajustar els temps d'obertura i tancament de la resclosa perquè hi pugui passar la major quantitat possible, com fa, per exemple, a França, la Companyia Nacional del Roine, compaginant les resclosades per a la navegació fluvial amb les dels peixos.

Cinc socis implementant mesures
El projecte LIFE Migratoebre el coordina i lidera l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (IDECE) i té com a socis beneficiaris la Direcció General de Pesca i Afers Marítims del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació; la Fundació Catalunya-La Pedrera; el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis - Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (CERM); i l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA). A més, compta amb la col·laboració del Parc Natural Delta de l’Ebre, de la Reserva Natural de Sebes i del Museu de les Terres de l’Ebre i amb el suport dels ajuntaments de Xerta, Ascó i Flix, del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), de l’Associació Nuclear Ascó-Vandellòs, de la Hidroelèctrica de Xerta SL, i de l’Institut Nacional de Recerca de Ciència i Tecnologia per al Medi Ambient i l’Agricultura (IRSTEA) de Bordeus.

Sala de premsa

dimarts, 12 de juny de 2018

No esteu sols

diumenge, 10 de juny de 2018

10 anys de la plantada de l'arbre

Des de fa 10 anys i en el marc de la festa de Santa Paulina, l'Associació Cultural Lo Llaüt -amb col·laboració de l'ajuntament- organitza la plantada de l'arbre pels nascuts l'any anterior en el paratge de Mas de Prades.
Es tracta d'una activitat que s'ha consolidat i on no només hi prenen part tant els asconencs i asconenques nascuts l'any precedent, sinó que s'obre a totes aquelles persones que tenen vincles familiars amb el poble.
Des de 2009 s'ha plantat un pi blanc, un xiprer, tres alzines, un roure, un pi pinyoner, un auró blanc, un freixe i una morera. 
© Ada Biarnés

dissabte, 9 de juny de 2018

La fesomia d'Ascó 1945-2016

L'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya té diverses eines per apropar els seus àmbits d'estudi a la ciutadania. Entre aquests, disposa d'un portal (http://betaportal.icgc.cat/wordpress/), que es defineix com d'"innovació i prototipatge de productes i serveis en l'àmbit de la geoinformació". Una de les eines és el comparador històric del territori des de 1945 fins a avui i que a més et permet generar imatges animades. 
A continuació teniu una evolució del casc urbà d'Ascó, del riu Ebre al seu pas pel poble i de la partida de les Illes en aquest període històric.