dissabte, 20 de gener de 2018

Manresa 2018

Manresa pren el relleu de Reus com a Capital de la Cultura Catalana, esdevenint la quinzena ciutat que rep aquest reconeixement al llarg del temps. 
La Capital de la Cultura Catalana s’adreça a tot el domini lingüístic i cultural català. Té com a objectius els de contribuir a ampliar la difusió, l’ús i el prestigi social de la llengua i la cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l’interior com a l’exterior. El Parlament de Catalunya va donar suport a la Capital de la Cultura Catalana, per unanimitat de tots els grups parlamentaris, en data 25 de març de 2004.
Fins ara, han estat elegides capitals de la cultura catalana les següents ciutats de l’àmbit lingüístic català: Banyoles (2004), Esparreguera (2005), Amposta (2006), Lleida (2007), Perpinyà (2008), Figueres (2009), Badalona (2010), Escaldes-Engordany/Principat d’Andorra (2011), Tarragona (2012), Ripoll (2013), Barcelona (2014), Vilafranca del Penedès (2015), Vic (2016) i Reus (2017). La ciutat escollida per la següent edició és Cervera (2019).

dijous, 18 de gener de 2018

Malpàs 97

El número 97 de la revista Malpàs (desembre de 2017) després del trepidant trimestre viscut a Catalunya i del qual la publicació en deixa constància amb la fotografia de portada amb la gent a la plaça celebrant l'escrutini i el final de la jornada del referèndum; amb l'editorial que reivindica la llibertat de premsa i totes les llibertats i amb un especial de 12 pàgines des de l'1 d'octubre fins a les eleccions del 21D amb imatges i informació sobre el referèndum, les concentracions, manifestos i articles d'opinió.
A part de les seccions informatives d'Ascó, la comarca, la premsa local i comarcal, ANAV... podem llegir dos converses amb Laia Hernández a I tu què estudies? i amb Joan Navarro a Asconencs pel món.
L'Associació Cultural Lo Llaüt fa repàs a les últimes activitats organitzades i publica la memòria d'activitats de l'any 2017, amb més de 40 apunts.
També l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre, el CERE i l'Institut de Flix tenen el seu espai on ens informen de la seva actualitat.

dimecres, 17 de gener de 2018

Constituït el Parlament post155


Comença una legislatura que deriva de les eleccions del 21 de desembre a què ens hi vam veure abocats després de la il·legítima aplicació de l'article 155  de la constitució espanyola. Una legislatura que esdevé la dotzena des de 1980 però la primera des que es va proclamar (però no aplicar) la República catalana.

Al seu capdavant s'ha elegit Roger Torrent, de la candidatura d'Esquerra Republicana de Catalunya, qui pren el relleu de l'anterior presidenta, Carme Forcadell (2015-2018).

La resta de la Mesa ha quedat distribuïda de la següent manera: 
- Josep Costa (JxCAT), vicepresident primer
- José María Espejo-Saavedra (C's), vicepresident segon
- Eusebi Campdepadrós (JxCAT), secretari primer
- David Pérez (PSC), secretari segon
- Joan Garcia (C's), secretari tercer
- Alba Vergés (ERC), secretària quarta

Des del restabliment de la Generalitat l'any 1980, set personalitats han precedit Roger Torrent en el càrrec: Heribert Barrera (ERC), Miquel Coll i Alentorn (CiU), Joaquim Xicoy (CiU), Joan Reventós (PSC), Joan Rigol (CiU), Ernest Benach (ERC), Núria de Gispert (CiU) i Carme Forcadell (JxSí)

dimarts, 16 de gener de 2018

3 mesos privats de llibertat

MANIFEST PELS TRES MESOS DE L'EMPRESONAMENT `
DE JORDI CUIXART I JORDI SÁNCHEZ 

92 dies. O el que és el mateix: 3 mesos. És el temps que porten Jordi Cuixart i Jordi Sánchez privats de llibertat. El president d'Òmnium Cultural i el fins ara president de l'Assemblea Nacional Catalana fa més de 90 dies que viuen entre reixes per les seves idees polítiques: per defensar el dret a l'autodeterminació del poble de Catalunya. El mateix per al vicepresident Oriol Junqueras i el conseller d'Interior Joaquim Forn: 75 dies tancats a la presó d'Estremera per tirar endavant el mandat del poble de Catalunya.

El dret a la manifestació és un dret bàsic en qualsevol democràcia. L'Estat actua com una dictadura: ens jutgen i ens priven de llibertat per manifestar-nos pacíficament. No ens cansarem de dir-ho. Les entitats NO hem comès cap delicte. Jordi Sánchez no ha comès cap delicte. Jordi Cuixart no ha comès cap delicte. Empresonant els dos Jordis ens han empresonat a tots.

Han passat tres mesos des d'aquell 16 d'octubre quan, passades les 9 del vespre, l'Audiència Nacional decidia enviar a la presó de Soto del Real Jordi Sánchez i Jordi Cuixart. Les cassolades van ressonar arreu de Catalunya, el país es va omplir d'espelmes amb l'esperança que aquest malson acabaria, el carrer Marina es va desbordar de persones que exigien la fi dels empresonaments dels Jordis i del govern... i en tot aquest temps al govern espanyol ni tan sols li han pujat els colors.

Hem vist com juristes, advocats, organismes internacionals han posat el crit al cel per aquesta ordre de presó preventiva. Escandalosa, alarmant, cop a l'estat de dret... són només algunes de les moltes qualificacions que veus més que autoritzades han etzibat a la injusta situació de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, així com Oriol Junqueras i Joaquim Forn que no oblidem: porten 75 dies tancats a Estremera.

Ara mateix a l'Estat espanyol s'estan vulnerant drets bàsics i fonamentals, no estan garantits alguns drets i llibertats.

La injusta situació dels presos polítics ens demostra que s'estan vulnerant el dret d'expressió, d'opinió, de manifestació, d'associació i participació. Als presos se'ls restringeix el dret a participar de l'activitat política. Han estat empresonats per ordre d'un tribunal que no era competent per fer-ho: l'Audiència Nacional. No s'han respectat els principis d'imparcialitat ni d'independència judicial. S'ha vulnerat el dret a la presumpció d'innocència, no se'ls ha garantit el dret a preparar la seva defensa.

Jordis: sou l'exemple viu de la lluita pacífica d'un poble per a una societat més lliure. Ens volien aïllar i estem més units que mai. L'esperança és més forta que la tristor, la voluntat d'una Catalunya millor i unida és més forta que el rancor.

I no oblidem: són a la presó sense haver estat jutjats. No hi ha escletxa per al dubte: tots 4 estan retinguts per l'Estat per raons polítiques. No defallirem, seguirem alçant la veu per denunciar tants cops com calgui aquesta injustícia majúscula. Avui, una vegada més, exigim la llibertat immediata de Jordi Sánchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras i Joaquim Forn.

Exigim justícia!

Catalunya, 16 de gener de 2018

dilluns, 15 de gener de 2018

El poble català: el calendari 2018 de Malpàs

Un any més, Jaume Ferrús i Serra ens regala el disseny d'un calendari a través de la revista Malpàs. Aquest 2018 ha fet del calendari una reivindicació groga i l'ha dedicat al poble català

A més, hi podem llegir el següent text:

EL POBLE CATALÀ
Valora i gaudeix la TRADICIÓ CATALANA,
coneix la LLENGUA... el CATALÀ,
reconeix l'Educació rebuda i els valors apresos
a l'ESCOLA CATALANA,
amb unes bases fonamentades en una CULTURA... pròpia!
enriquida en una TERRA... FERMA!
guarnida per un ART... únic!
alimentada per una CUINA... nostra!
... d'horta, de pagès, mediterrània, de mar,
de muntanya, casolana i reconeguda.
Creu en la PAU... i en fa ús!
No oblida la HISTÒRIA... Ni la perdona!
i així i tot, actua i lluita amb SENY i CIVISME!
... i, amb RESPECTE i PERSISTÈNCIA,
amb CONSTÀNCIA i ESFORÇ, 
amb LLEIALTAT i FIDELITAT,
amb FERMESA i CARÀCTER,
i sense perdre l'ESPERANÇA...
... vol viure en LLIBERTAT!!!

Jaume Ferrús i Serra 

dimecres, 10 de gener de 2018

Un llapis per escriure, un món per construir


ACTE DE SUPORT ALS NOSTRES DOCENTS DAVANT LA REPRESSIÓ
Defensem el nostre model educatiu, els valors democràtics, la convivència i la llibertat

"L'ensenyament pot i ha de discutir-ho tot, situant amb anticipació el nen en la via simple i directa de la investigació personal".

Amb aquesta cita de Francesc Ferrer i Guàrdia, que figura inscrita al peu del seu monument a Brussel·les, volem començar aquest acte de suport als nostres docents i al model d'escola catalana davant la repressió, al mateix temps que commemorem l'efemèride del seu naixement, tal dia com avui, el 10 de gener de 1859.

Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog i lliurepensador, va fundar l'escola moderna al 1901, amb la qual va posar en pràctica les seves idees de com havia de ser l'educació dels infants. Unes idees que, en aquells temps, van ser revolucionàries (coeducació de gènere, laïcisme, racionalisme...), i que ben aviat van despertar temor en els poders conservadors de l'època, que no van parar fins a tancar l'escola i empresonar-lo el 1906 per suposada complicitat amb un atemptat, cosa que mai es va poder demostrar. L'any 1909 va morir afusellat a Montjuïc, acusat dels fets de la setmana tràgica. El seu judici va ser un autèntic escàndol que va sacsejar mig món, provocant protestes arreu que precipitarien la caiguda del govern. Arran del procés i execució de Ferrer i Guàrdia, The Times va publicar: "Per negligència o estupidesa, el govern espanyol ha confós la llibertat d'instrucció i consciència, el dret innat a raonar i expressar el seu pensament, amb el dret d'oposició, que assimila a una agitació criminal".

El paral·lelisme amb els moments que ens toca viure és inevitable. Tant Ferrer i Guàrdia com, actualment, el conjunt del Govern, són acusats d'uns fets no vinculables i inexistents. I comencem a veure com els nostres docents són perseguits per educar en la llibertat de pensament. I això no ho permetrem.

Després de la llarga i fosca nit de la dictadura, a finals dels 70 i principis dels 80 vam viure uns anys de moltes lluites per reivindicar millores en l'ensenyament i dignificar l'ofici de docent, per potenciar l'escola pública catalana que defensava la gratuïtat de l'ensenyament, per l'ús del català com a llengua vehicular, pel pluralisme pedagògic i per la gestió democràtica de l'ensenyament. Vàrem fer moltes vagues, manifestacions, accions, protestes, aturades... i vàrem aconseguir moltes millores a l'escola catalana. Els docents ho som per sempre, ho som dins l'aula i ho som fora, hom no fa de docent: ho és. La docència vol esforç, coratge i compromís. I és també per aquest compromís que no permetrem que ningú desfaci tot el que vam construir llavors.

Estem aquí perquè, tristament, hem de sortir a defensar el nostre model educatiu i els valors democràtics de convivència i llibertat. Els Docents per la República estem compromesos amb:

  • la república i l'educació de les persones.
  • la defensa del model d'escola catalana, com a pilar de construcció d'una societat culturalment diversa, democràtica, lliure i respectuosa.
  • l'acompanyament de l'alumnat dins el marc dels drets dels infants i dels drets humans.
  • la nostra feina, amb la qual gaudim. Els docents no podem tenir por, no tenim el dret a tenir por, si eduquem amb por, els nostres alumnes no podran ser lliures.
Donem suport als nostres docents davant de la repressió, la por i l'autocensura que ens volen imposar a tots i totes!