Un any més, juntament amb Biel Pubill, tenim l'oportunitat d'encetar el programa de la festa major d'Ascó amb un monogràfic que és un convit a fer una mirada enrere a la nostra història, a les tradicions compartides, al patrimoni a preservar.
En aquest 2017 hem optat per fer-nos ressò de dues efemèrides que es commemoren aquest any: els 700 de l'arribada de l'orde de l'Hospital com a encarregats de la comanda d'Ascó (1317-2017) i el 125è aniversari de l'arribada del ferrocarril a Ascó (1892-2017).
Us adjunto un fragment de la nostra introducció que explica el perquè del tema escollit:
Comencem traslladant-nos al
castell, cap de la comanda d’Ascó. Per què? Doncs perquè ara fa set-cents anys
que hi va arribar l’orde religiós i militar de l’Hospital de Sant Joan de
Jerusalem, i que va encarregar-se del territori que estava sota el control del
castell d’Ascó durant cinc segles.
El 10 d’agost de 1317, el papa
Joan XXII, a Avinyó, dictà una butlla ordenant el lliurament dels béns del
Temple existents a la Corona d’Aragó, a fra Martí Pérez de Orós, castellà
d’Amposta, de l’Orde de Sant Joan. El 6 de desembre de 1317, al castell de la
vila, prenia possessió de la comanda d’Ascó passant a mans de l’Orde de
l’Hospital.
La persecució als templers
s’explica sobretot per les reticències amb què eren vistos per alguns monarques
europeus –com per exemple el nostre rei Jaume II- per l’acumulació de poder i
riquesa. Els templers van capitular al castell d’Ascó el 12 de gener de 1309
després de patir un llarg setge de les tropes del rei català.
Probablement els hospitalers no
ens han arribat amb aquella aura de misteri i llegenda que ha envoltat de
sempre l’orde templera, però sens dubte bona part de la història medieval i
moderna d’Ascó s’explica a partir de com l’orde de l’Hospital va organitzar les
seves propietats –que no eren poques- de la comanda d’Ascó i de quina manera va
impulsar una regulació jurídica pròpia.
Fins i tot l’escut d’Ascó recull
la presència hospitalera, ja que a part del castell de la vila –en tant que cap
de comanda- també s’hi representa una creu de Malta, que és un dels símbols de
l’orde de Sant Joan de Jerusalem, i que consisteix en una creu amb vuit puntes,
formada per quatre braços que formen sengles V amb el vèrtex al centre.
De l’època dels hospitalers
podem parlar, entre d’altres, de les cases dels comanadors dins del poble atès
que el mal estat de les estances del castell, a causa de diversos conflictes
bèl·lics, van obligar a traslladar-se a dins del poble: seria el cas de cal
Fortí, a la plaça de l’església, però també la casa del comanador Çapata, de
qui encara es pot contemplar l’escut al carrer de la plaça nova.
Biel Pubill i Soler
Josep Maria Raduà i Serra
