Com el seu títol indica, és una obra que té el rerefons de Cuba, i concretament, la guerra de Cuba, un episodi històric que va acabar suposant la pèrdua de la colònia espanyola a finals del segle XIX. Però no la podem qualificar únicament com una novel·la històrica, ja que encara que el rerefons polític i militar hi és present amb personatges que van protagonitzar aquell episodi, la novel·la va més enllà quan l'autor posa en valor una història amb la mirada dels soldats enviats des d'Espanya (com Roc Parets o Jaume Servera, el Porrerenc) que van ser desplaçats a Cuba a defensar la colònia. Milers de soldats que van patir especialment unes condicions de vida deplorables que en molts casos va acabar amb la seva vida (mala alimentació, les malalties, les ferides de la guerra...). Com es diu en la ressenya del llibre, el factor humà pot acabar condicionant el desenllaç dels esdeveniments.
Personatges com la reina regent Maria Cristina, polítics com Sagasta o Cánovas del Castillo, líders militars cubans com Guillermo Moncada o Antonio Maceo, o els generals espanyols Valerià Weyler o Martínez Campos, posen context a les 190 pàgines que combinen realitat i ficció.
Apareixen d'altres personatges (el sacerdot Catalino Arsio) que permeten obrir altres trames i ens aproximen a una altra realitat de l'illa caribenya, la religió ioruba.
