Llistes municipals d'Ascó 26M2019

PER TU (xtu)
1. MIQUEL ÀNGEL RIBES JORNET
2. CAROLINA BAIGES GABALDÀ
3. JOSEP MARIA RADUÀ SERRA
4. ROBERT VIÑES CASTAN
5. HÉCTOR MANUEL GIL RIPOLL
6. ANA MARIA BARRAGAN SERRANO
7. TOMÀS BIARNÉS GAIG
8. JOSEP SERRA SERRA
9. MARGARITA DAURA BIARNES
 Suplents
1. RAMDANE CHELLAY TIKENT
2. DAVID VILANOVA DOBLAS
3. MIQUEL FRANCISCO LLOP SERRA
4. NURIA FRANQUET CALVENTE
5. FERRAN RAMOS MUNTÉ
6. SERGIO NOGALES GRACIA
7. MONTSERRAT NICOLAU BORRAS
8. SERGI ALBERTON RIBES
9. XAVIER GRAU TERRÉ
10. CRISTINA SERRA CAVALLE

ARRELEM-AGRUPACIÓ D'ELECTORS (AAE) 
1. EVA FERNANDEZ JORNET
2. ENRIC MEIX LLOP
3. YESICA JURADO VILA
4. MIQUEL PEREZ RIBES
5. AURORA SERRANO GRAU
6. MONTSERRAT GARCIA MONTANE
7. LLUIS JOSA ANGUERA
8. TERESA AMANDA FONDEVILLA PLA
9. ADA BIARNÉS ANGUERA
Suplents
1. TAMARA ARNAU BAYOD

ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA- ACORD MUNICIPAL (ERC - AM) 
1. AMADEU PROS FRANQUET
2. AIDA ROIGÉ MÀDICO
3. JOAN MARTÍNEZ BORRELL
4. ANTONI MARTÍNEZ COSTA
5. RAMÓN PLAZA DOMENECH
6. NEUS RADUA PROS
7. JOAN DAURA ANTON
8. FLORENTINA PETRICICA
9. BLAI SERRA LACUEVA
Suplents
1. MOHAMMED BOUAKKA BOUAKKA
2. JAUME FERRÚS SERRA
3. JOSEP MIQUEL BRIÓ DAURA

TOT PER ASCÓ-CANDIDATURA DE PROGRÉS (PSC) 
1. JOSEP JAIMOT JIMENEZ
2. MARIA TERESA FAURA CLÚA
3. DAVID ORTIZ JORDÀ
4. NATIVIDAD PARRAMON FERNÁNDEZ
5. MARIA ANGELA DIEZ TORT
6. JORGE FERRUS BATISTE
7. FERNANDO ROMO CAÑADO
8. SOUAD MAHJOUBA TIKENT
9. ANTONIO CORDERO BARCO
Suplents
1. JOSEFINA QUEROL SÁNCHEZ
2. VICENTE SERRANO BORRELL
3. FRANCISCO PÉREZ HIGUERAS
4. MANUEL MORCILLO FERNANDEZ
5. RAFAEL NAVARRETE ROMERO

INDEPENDENTS ASCÓ (IA) - FEDERACIO D'INDEPENDENTS DE CATALUNYA (FIC) (IA - FIC)
1. SALVADOR FLORIDO FLORIDO
2. MARIA MONTSERRAT LERMA DIAZ
3. JOSEFA EGEA PERALTA
4. JOSÉ MARIA BUIXEDA RUANA
5. JUDIT MUNTÉ FAIGET
6. SONIA SÁNCHEZ GARCIA
7. RAFAEL HEREDIA RODRÍGUEZ
8. MARIA AMPARO BAGUENA ALPUENTE
9. GONZALO PAZOS PAZOS
Suplents
1. JUAN FELIPE VENTURA CALLAU
2. MARIA JOSÉ GARCIA DEL VALLE
3. ISMAEL NOGALES MARTÍN

JUNTS PER ASCÓ (JUNTS)
1. PAU DANIEL SERRANO DE YZAGUIRRE
2. MARIA JOSEFA LLOP SERRA
3. ALEX JAIMOT GIMÉNEZ
4. MARIA ISABEL BURRULL BAUTISTA
5. JOSEP RAMON SANS SERRA
6. JORDI TROYANO GARCIA
7. PAOLA MARTÍNEZ AGUILAR
8. PEDRO MARTÍNEZ LOSILLA
9. ANGELINES GIRONÉS SANZ

Feliç diada de Sant Jordi!

Així la rosa enduta pel torrent,

així l'espurna de mimosa al vent

la teva vida, sota el firmament.

Joan Salvat-Papasseit

Bona Pasqua!

21 abril 2019

Processó de l'Angelet. Ascó. Pasqua. Maries. Emoció. Tradició. Devoció. Blancor. Representació. Música. Silenci. Estora. Respecte. Religió. Patrimoni. Cultura. Solemnitat. Infants. Mare de Déu. Bandera i estendard. Recolliment. Joia. Sentiment. Encontre. Singular. Antiguitat. Custòdia. Pal·li. Identitat.

El Calvari d'Ascó

Divendres Sant és jornada de Via Crucis al Calvari -igual com va ser-ho el Diumenge de Rams per la tarda. Actualment s'hi puja a les 9 del matí, però antigament s'hi començava a pujar quan en prou feines clarejava el dia. L'ermita del Calvari d'Ascó té poc més de dos segles, i és que a la clau de l'arc de mig punt s'hi troba la inscripció "Ramon Jorda Casó me fesit año 1807". 

En aquest temps hi trobem referències en algunes publicacions, encara que sigui de passada:

• Al Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, de Pascual Madoz (publicat entre 1846 i 1850) en parla quan diu, entre d'altres edificis religiosos, que a Ascó hi ha "'1 calvario con dos capillas, en las que se celebra misa".
• A la Geografia General de Catalunya. Província de Tarragona (1909), s'hi refereix Emili Morera: Ademés de la esglesia parroquial hi ha un oratori dins de la població, dedicat a Sant Antoni de Pàdua, emplaçat en la antiga casa de D. Ramón de Salvador, y en lo radi del terme s’alça la ermita anomenada del Calvari y la en que-s veneren l’arcàngel Sant Miquel y Verge del Carme.
• El 1929 el bisbe de Tortosa va manar als rectors de les parròquies realitzar un inventari dels bens immobles de les diferents parròquies. Aquest recull va ser publicat per Mn Alanyà al Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa (març 2015), i entres les possessions que hi tenia fa 90 anys l'església, hi consta: Nº 3. Capilla de Nuestra señora de los Dolores, abierta al culto público, situada en el Monte Santo, de extensión superficial aproximadamente 48 metros cuadrados, linda por derecha, izquierda y espaldas con fincas de Antonio Serra March antes, ahora José Margalef Biarnés. Su valor 500 pesetas.
• A l'Enciclopèdia Catalana hi llegim: A ponent del pas de l’Ase, no gaire lluny del camí de les Deveses, hi ha la capella de la Mare de Déu del Carme. Prop d’aquesta i del Barranc Fondo es dreça la capella de la Mare de Déu dels Dolors o del Calvari, que corona el Montsant. Vora el límit de tramuntana del terme, en terrenys de la central nuclear, hi ha la capella de Sant Roc dels Horts. Totes aquestes capelles existents són, generalment, d’època barroca.

Retaule del Santíssim a Ascó

La tradició religiosa del Dijous Sant indica que aquest dia es prepara l'altar on des dels oficis d'avui fins al Divendres Sant s'hi guarda el Santíssim (es reserva l'eucaristia consagrada el Dijous Sant per la comunió del Divendres Sant). Aquest altar es prepara per l'ocasió amb flors, les palmes i palmons beneïdes el Diumenge de Rams, i a Ascó amb unes plantes que s'anomenen les parres del monument, però que en altres indrets reben el nom de desmais o cabelleres. Aquestes plantes, que Ascó també s'anomenen les parres del monument, són els desmais o cabelleres. Aquestes surten de plantar gramínies que han deixat créixer a les fosques, i acaben format llargs filaments blancs. S'acaba de guarnir el monument amb plantes i espelmes.

L'altar que pren protagonisme avui és el del Santíssim. A l'església d'Ascó, l'últim treball pictòric que s'hi va fer va ser l'any 1993, obra de l'artista Carles Arola. A través del seu lloc web podem conèixer la descripció de la tasca que s'hi va realitzar utilitzant la tècnica del tremp d'or i pa d'or:

El retaule de la Capella del Santíssim d’Ascó consta de10 taules i predel·la.

Els temes de la predel·la són d’esquerra a dreta El centurió, Els pelicans, La cérvola que deleix l’aigua i el Cec de Jericó.

Pel què fa a les taules, amb el políptic tancat hi veiem L’arcàngel Sant Miquel i Santa Paulina, patrons d’Ascó. 

Quan el retaule és obert hi veiem d’esquerra a dreta La Samaritana, La Multiplicació dels Pans (amb la vista al fons del poble d’Ascó i el riu ), Els deixebles d’Emaús, L’anyell de Déu.

El retaule és coronat pel Calvari conformat per 4 taules que fan un sol bloc.

Premis de narrativa breu a per joves Vila d'Ascó 2016-2017

Llegir les obres guanyadores del Premi de narrativa breu per a joves Vila d'Ascó sempre és un goig. En aquesta ocasió es tracta del recull dels tres relats que van resultar premiats en les edicions de 2016 i 2017. És un goig perquè sens dubte és una pedrera d'on segur que algun dia sortiran autores de qui n'anirem sentint a parlar.

En aquesta ocasió es tracten de tres narracions, cadascuna d'elles amb molta força narrativa i endinsant-se en temàtiques no sempre fàcils de gestionar.

• La feblesa de la mort, d'Etna Miró (2016)

Un diàleg amb la Mort d'una nena que es troba sola en el món ja que precisament la Mort ja li ha arrabassat tots els éssers que estimava en el marc de la cruenta guerra civil. És un text amb molta força, amb un enfocament molt ben treballat i molt madur.

• On portem les flors? d'Etna Miró (2017)

L'Eulàlia Marçal, ja gran, es pregunta on s'han de portar les flors pel seu germà Narcís, però també del seu amic Oriol Balcells, tots dos desapareguts a la batalla de l'Ebre i de qui no es van rebre més notícies des que van marxar al front. Els records li reviuen a l'Eulàlia mentre contempla una fotografia de quan eren petits i una flor seca que li va enviar en una de les poques cartes que va rebre. 

• Un abans i un ara, d'Aina Ribes (2017)

No deixa de ser un homenatge a la gent gran i a les dificultats que van passar en la seva infantesa i joventut. El protagonista és Siset, nascut el 1935, qui va haver de passar la guerra al mas amb la mare i les germanes, i a través de la seva història s'exemplifica com de difícil havia de resultar aconseguir l'aliment o arrecerar-se quan se sentien els bombardeigs. Acaba la guerra però les penúries no acaben de passar, i en aquest cas, introdueix el tema de l'estraperlo.

'Les despulles d'un somni', d'Antoni Ribas Tur

Les despulles d'un somni és el poemari amb què Antoni Ribas Tur (Eivissa, 1978) es va endur el XIII Premi de Poesia Joan Perucho Vila d'Ascó (2018) i que recentment ha estat publicat per l'editorial Saldonar.

Antoni Ribas, que és periodista d'arts visuals del diari Ara, té publicats altres llibres com Mudances i Ciutats sense memòria.

La lectura d'aquesta última publicació és endinsar-se a les vivències de l'autor en forma d'autoretrat, com bocins d'una trajectòria vital amb una mirada serena: El resultat és que soc més vell,/ i que no estic trist. En aquest recorregut hi trobem un punt de nostàlgia però sense que sigui un poemari trist: El cel torna a tenir ara/ el mateix color que aquell dia.

Ens mena fins als seus orígens a Eivissa -al passeig on sempre torna-, o a la clínica on va néixer: A la clínica on vaig néixer/ se salvava tothom:/ abans que un pacient es morís/ l'amo li donava l'alta. Però també ens fa viatjar a Varsòvia o a Roma, però també a Barcelona, on viu des de fa una colla d'anys.

Les despulles d'un somni compta amb un pròleg signat per Jordi Nopca i una de les curiositats que hi trobem és que la cinquantena de poemes del llibre estan endreçats alfabèticament. Probablement, si teniu ocasió de llegir aquest poemari, compartireu amb mi que mereix més d'una lectura.

Acabo amb un dels seus poemes, L'equilibrista, ja que prenent prestada la idea del prologuista, els poemes en "no defugir ni la tristesa ni els desenganys són d'una vivesa admirable". Per tant, l'equilibri just de mirar enrere però amb la vivacitat del present.

L'EQUILIBRISTA

Guardo les restes de tot allò

que he viscut.

He après que l'experiència

és una línia molt prima

que separa l'acompliment

de la pèrdua.

La pell d'una serp trobada

al bosc és un tresor.

Les escates es desfan

entre els dits i escalfen

les mans amb l'eco d'una fiblada.

El foc no pren.