La rampa per a peixos més gran de Catalunya, situada a Ascó, una de les claus per recuperar l'esturió a l'Ebre.
Presentada aquesta infraestructura, que millorarà la connectivitat fluvial al tram final del riu, afavorirà el retorn d’espècies migratòries desaparegudes a la zona, i en consolidarà d’altres com l’anguila, la llamprea i la saboga
La secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat anuncia que l’any que ve podria entrar en servei una altra rampa a l’assut de Xerta
La secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà, acompanyada de l’alcalde d’Ascó (Ribera d’Ebre), Josep Maria Buixeda; el vicepresident segon del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, Gil Martí, i el director de l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE), Joan Martín i Masdéu, ha presentat aquest divendres la rampa per a peixos més gran de Catalunya, situada a l’assut d’Ascó. A l’acte també hi han assistit el director dels Serveis Territorials de Territori i Sostenibilitat a les Terres de l’Ebre, Antonio Suárez, i representants dels diferents socis del projecte
LIFE MigratoEbre, en el marc del qual s’ha construït la rampa.
Connectivitat ecològica
Aquesta infraestructura servirà perquè els peixos puguin salvar la barrera que representa l’assut, de 170 metres i uns dos metres d’altura, i que capta aigua per a la refrigeració de les centrals nuclears Ascó 1 i Ascó 2. Amb cabals baixos i mitjans, la resclosa els representava un obstacle, així que, des del LIFE MigratoEbre, s’ha impulsat la construcció d'una rampa perquè es puguin desplaçar riu amunt i riu avall, millorant la connectivitat ecològica del tram final de l’Ebre.
La rampa per a peixos d’Ascó, que també garantirà el pas de piragües i caiacs, és la més gran de Catalunya i una de les de majors dimensions de tota la península Ibèrica. Té una longitud total de 50 metres, amb una amplada de 10, una profunditat mínima de 50 centímetres, i un pendent del 3,5 per cent. El cabal circulant és d’entre 4.000 i 8.000 litres d’aigua per segon i ha costat 93.000 euros, que han aportat els socis del projecte amb cofinançament de la Unió Europea.
14 espècies afectades
Les preses i els assuts afecten negativament els moviments dels peixos, imprescindibles per al seu cicle vital, ja que s’han de desplaçar estacionalment pel riu. Alguns fins i tot s’han de moure entre el mar i els rius i aiguamolls. Per això, és important establir algun dispositiu que els faciliti el pas quan troben grans obstacles.
A l’entorn d’Ascó s’hi poden trobar moltes espècies pròpies dels trams finals dels gran rius. Uns mesos a l’any n’hi poden coincidir fins a 14, però algunes s’hi han rarificat molt o s’hi han arribat a extingir, bàsicament per la sobrepesca. Totes les espècies autòctones s’han vist afectades per la competència amb invasores, –com el silur (Silurus glanis), la gambúsia (Gambusia affinis), la perca americana (Micropterus salmoides), o el peix sol (Lepomis gibbosus)– la sobreexplotació de l’aigua i la mala connectivitat derivada del gran nombre d’assuts i preses.
Recuperar l’esturió
El projecte LIFE MigratoEbre duu a terme accions beneficioses per a les espècies autòctones, però se centra principalment en la recuperació de l’esturió europeu (Acipenser sturio), la saboga (Alosa fallax), la llamprea (Petromizon marinus) i l’anguila europea (Anguilla anguilla).
En el cas de l’esturió, que va desaparèixer de l’Ebre fa una quarantena d’anys, es preveu que l’any vinent comenci un projecte pilot per a la repoblació amb exemplars provinents de l’estuari de la Gironda, a la confluència entre els rius Garona i Dordonya, prop de Bordeus (França), l’únic lloc d’Europa on la població ha sobreviscut a la construcció de preses, la contaminació i la sobrepesca. Enguany està previst traslladar cinc esturions mascles des de l'estació d'experimentació de l'IRSTEA a Saint Seurin-sur-l'Isle (la Gironda, Nova Aquitània, França) fins a al centre d'aqüicultura de l’IRTA a Sant Carles de la Ràpita (Montsià) per a projectes d’educació i sensibilització ambiental. Aquests exemplars es podran observar en continu a través de càmeres subaquàtiques i fins i tot visitar en dates assenyalades.
Per comprovar el nivell de millora de la connectivitat fluvial, el LIFE Migratoebre inclou la captura de peixos per marcar-los i tornar-los al riu. Se’ls instal·la uns radiotransmissors que permeten fer-ne un seguiment a través de la xarxa de radioreceptors instal·lats en diversos punts del tram final de l’Ebre. De moment, se n’han col·locat en espècies com la saboga o l’anguila i, més endavant, també en duran els esturions.
Nova rampa a Xerta
La secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat ha anunciat que s’està ultimant la redacció del projecte per construir una altra rampa al tram final del riu, concretament a l’assut de Xerta. Aquesta quadruplicarà la dimensió de la d’Ascó, superant els 200 metres de longitud, esdevenint la més gran de la península i una de les més grans d’Europa. El pressupost de l'obra ronda els 900.000 euros i haurà de reformar una escala preexistent, construïda fa uns anys per Acuamed, que ha resultat ineficaç. La infraestructura podria entrar en servei al llarg de l’any vinent.
Mentrestant, a les comportes de la resclosa de Xerta s'han instal·lat sis càmeres subaquàtiques que permetran avaluar regularment el pas de peixos per mitjà d'un comptatge visual. En funció dels resultats obtinguts, es podran ajustar els temps d'obertura i tancament de la resclosa perquè hi pugui passar la major quantitat possible, com fa, per exemple, a França, la Companyia Nacional del Roine, compaginant les resclosades per a la navegació fluvial amb les dels peixos.
Cinc socis implementant mesures
El projecte LIFE Migratoebre el coordina i lidera l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (IDECE) i té com a socis beneficiaris la Direcció General de Pesca i Afers Marítims del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació; la Fundació Catalunya-La Pedrera; el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis - Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (CERM); i l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA). A més, compta amb la col·laboració del Parc Natural Delta de l’Ebre, de la Reserva Natural de Sebes i del Museu de les Terres de l’Ebre i amb el suport dels ajuntaments de Xerta, Ascó i Flix, del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), de l’Associació Nuclear Ascó-Vandellòs, de la Hidroelèctrica de Xerta SL, i de l’Institut Nacional de Recerca de Ciència i Tecnologia per al Medi Ambient i l’Agricultura (IRSTEA) de Bordeus.
Sala de premsa
