dimecres, 22 de febrer de 2017

Campanya d'adhesió al referèndum

S'ha posat en marxa la campanya d'adhesions per recollir el suport d'institucions, entitats, electes i particulars, de dins i de fora de Catalunya, per a la celebració d'un referèndum sobre el futur polític de Catalunya.
A proposta del Parlament de Catalunya, i amb l’impuls del Govern de Catalunya, el dia 23 de desembre de 2016 es constituí el Pacte Nacional pel Referèndum, que aplega milers d’entitats socials, culturals i polítiques, amb el propòsit d’impulsar un pacte entre els governs de l’Estat i de la Generalitat que permeti la celebració d’un Referèndum eficaç i vinculant, perquè la ciutadania catalana pugui votar sobre el seu futur polític com a nació.
El Comitè Executiu del Pacte rebé l’encàrrec d’elaborar un Manifest que recollís aquesta aspiració transversal. El dia 1 de febrer, el Plenari del Pacte, aprovava el text proposat pel Comitè.
***
Per adherir-se al Manifest:
https://pactepelreferendum.cat/

dimarts, 21 de febrer de 2017

Declaració de Palma

DECLARACIÓ DE PALMA

A la ciutat de Palma, el 20 de febrer de 2017

La consellera de Transparència, Cultura i Esports del Govern de les Illes Balears, Ruth Mateu i Vinent; el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila i Vicente, el conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, Vicent Marzà i Ibáñez, manifesten la voluntat d'iniciar una nova etapa de relacions per enfortir els lligams històrics i culturals i la col·laboració pel benefici comú dels tres territoris.

En aquest sentit, les tres parts destaquen la necessitat de consolidar un mercat en l'àmbit dels tres territoris per garantir la viabilitat dels projectes dels creadors i les indústries culturals balears, catalanes i valencianes, i fomentar l'ampliació i l'interès dels públics.

Al mateix temps, s'estableix la voluntat d'impulsar una nova etapa en què les administracions públiques acompanyin els seus creadors i les indústries culturals fomentant i facilitant la implantació i circulació pels tres territoris, amb l'objectiu de crear un teixit cultural sòlid dins els àmbits creatiu i empresarial.

Per tot això es fa necessari fomentar el reforç d'un mercat interior cultural entre els tres territoris impulsant circuits d'arts escèniques i visuals, música, literatura, audiovisuals i cultura popular i tradicional per facilitar a les indústries culturals i els creadors la circulació dels seus projectes dins l'àmbit dels tres territoris.

També cal reforçar els treballs conjunts per garantir la coherència, la transparència i la màxima informació pública pel que fa al sistema d'acreditacions de llengua dels tres territoris, amb l'objectiu d'assolir un sistema d'acreditacions de coneixements lingüístics compartit i compatible, entre altres iniciatives compartides en política lingüística.

En el mateix marc d'impuls d'aquesta nova relació, es consolida el compromís amb l'Institut Ramon Llull (IRL) com a organisme de promoció exterior i internacionalització de la llengua i la cultura. Aquest compromís ja ha tingut dues concrecions, amb el reingrés del Govern de les Illes Balears a l'IRL i la incorporació al Pla Estratègic Cultural de la Generalitat Valenciana "Fes Cultura" de la col·laboració amb l'IRL com a mecanisme d'internacionalització i promoció cultural.

Finalment, per tal d'assolir tots els objectius proposats, s'impulsaran grups de treball conjunts:

En l'àmbit de les indústries culturals en els sectors de la música i les arts visuals i escèniques, s'establiran criteris de participació conjunta a fires i festivals; s'impulsarà la creació de circuits per compartir exposicions, i es crearà un catàleg de música en viu.

En l'àmbit de la promoció de la creació literària i la indústria editorial, es coordinaran tasques de promoció de la literatura i es promouran programes d'intercanvi d'autors.

En l'àmbit de la política lingüística, s'impulsaran i coordinaran els recursos públics per treballar cap a una versió comuna de les traduccions de la legislació estatal i altres textos de caràcter legal i administratiu; es coordinaran les polítiques de foment de la llengua en diferents àmbits, i s'impulsaran iniciatives comunes envers les polítiques estatals lesives per a la llengua compartida.

En l'àmbit de la cultura popular i tradicional, es treballarà conjuntament en la incorporació de continguts en repositoris digitals i en el reforç de la xarxa de centres, instituts d'estudis i associacions de recerca local i comarcal, i es coordinarà la gestió d'ajudes a la recerca i l'edició.

En patrimoni, es desenvoluparà el thesaurus d'inventari i documentació del patrimoni cultural; s'impulsaran rutes i itineraris culturals conjunts, i s'articularan itineràncies i/o coproduccions d'exposicions temporals entre els principals museus i centres.

I en l'àmbit de les biblioteques, s'impulsarà la coordinació del catàleg de préstec digital de llibres compartit; es desenvoluparà el catàleg comú d'escriptors a les biblioteques; s'impulsarà un pla de formació dels professionals de biblioteques, així com estratègies de coordinació de biblioteques públiques i universitàries, i es fomentarà el préstec bibliotecari.

diumenge, 19 de febrer de 2017

Ametller florit, de Josep Carner

AMETLLER FLORIT
Ametller florit
com esporuguit,
et veié l’hivern
(avi escarransit,
de pells revestit
el dia i la nit)
que es volia etern!
Però, ja atuït,
digué que ens duràs
-tu gran decidit-
el bon temps ardit,
els dies mes clars,
més tendra la nit.
Josep Carner


dimecres, 15 de febrer de 2017

Bases del XXIX Concurs de Fotografia "Vila d'Ascó" 2016

Tema: ASCÓ
La participació és oberta a tothom. Les fotografies han de ser inèdites i no han d’haver estat guardonades en altres concursos, ni estar presentades en altres premis pendents d’adjudicació.
La imatge fotogràfica ha d’evidenciar que ha estat realitzada en un lloc d’Ascó, i ha de tenir unes dimensions mínimes de 20x30 cm i la seva posició ha de ser horitzontal. S’ha de presentar emmarcada amb paspartú rígid de 30x40 cm  i  de color negre.
Només es podrà presentar 1 fotografia en cada modalitat: color i blanc i negre. 
Cada fotografia ha de portar un títol escrit al dors i ha d’anar acompanyada d’un sobre tancat amb el mateix títol i l’especificació de la modalitat a la qual participa (color o B/N). Al seu interior, hi constaran les següents dades de l’autor/a: nom i cognoms, data de naixement, núm. DNI, domicili, telèfon i adreça de correu electrònic.
Les obres s’enviaran o es presentaran a l’Ajuntament d’Ascó, Regidoria de Cultura, c/ Hospital, núm. 2, 43791 Ascó.
El termini d’admissió conclourà el dia 30 de març de 2017.
Els o les participants locals (empadronats/es a Ascó) també optaran als Premis Generals.
Cap concursant podrà obtenir més d’un premi, que podran ser declarats deserts si així s’estima convenient.
El veredicte del jurat serà inapel·lable i es donarà a conèixer públicament en un acte de lliurament dels premis que se celebrarà durant el mes de maig a Ascó.
El guanyador/a o el seu representant legal que no reculli el premi en el decurs de l’acte de lliurament, hi perdrà tots els drets.
L’Ajuntament d’Ascó accedirà a la propietat de les fotografies premiades, ostentant-hi tots els drets existents.
Totes les fotografies presentades seran exposades al públic durant uns dies. A més, les fotografies premiades es publicaran en el proper calendari de l’Ajuntament d’Ascó.
Els treballs no premiats podran ser recollits a la mateixa adreça de lliurament o bé es podrà sol·licitar la seva devolució mitjançant un e-mail a cultura@asco.cat en un termini de trenta dies després de l’acte de la concessió dels premis.
Si no han estat retirats en el termini assenyalat, serà entès que els autors/es renuncien a les seves fotografies, passant automàticament a propietat i lliure disposició de l’Ajuntament d’Ascó.
L’organització no es responsabilitza de les possibles pèrdues o deterioraments que puguin patir les fotografies. Tanmateix vigilarà la seva correcta conservació i tracte adient.
L’Ajuntament es reserva el dret de donar a conèixer la relació de participants en aquesta convocatòria.
El jurat es reserva el dret d’interpretar aquestes bases en cas de dubte o decidir sobre qualsevol contingència que no hagi estat prevista.
La participació en aquest concurs suposa la total acceptació de les bases.

PREMIS 
Modalitat COLOR:
1r. Premi General 300 €
Accèsit General 200 €
Premi Autor/a Local 150 €

Modalitat B/N
1r. Premi General 300 €
Accèsti General 200 €
Premi Autor/a Local 150 €

dimarts, 14 de febrer de 2017

XXVII Premi de Narrativa Breu per a Joves Sant Jordi - Vila d'Ascó 2017

Convocat el XXVII Certamen de Narrativa Breu per a Joves Sant Jordi - Vila d'Ascó 2017 amb les següents bases:

PARTICIPANTS :
1r. GRUP - Joves de 14 a 17 anys el 31 de desembre de 2016.
2n. GRUP - Joves de 18 a 20 anys el 31 de desembre de 2016.

El tema és lliure. Es valorarà, principalment, la qualitat, la creativitat i la correcció lingüística de les obres.
Els treballs han d’estar escrits en llengua catalana. Han de ser inèdits i no han d’haver estat guardonats en altres certàmens literaris, ni estar compromesos en tràmits de publicació o presentats en altres premis pendents d’adjudicació.
L’extensió de les obres ha de ser de 10 a 15 pàgines per als participants del 1r. grup, i de 15 a 20 pàgines per als participants del 2n. grup. Han d’estar a doble interlineat i amb lletra Arial, cos de 12.
Els i les concursants presentaran 4 còpies, a una cara i amb els fulls numerats. Han de portar el títol de l’obra a la portada i no han d’estar signades. S’acompanyaran d’un sobre tancat amb el mateix títol i el grup en què es participa. Al seu interior, hi constaran les següents dades de l’autor/a: nom i cognoms, data de naixement, núm. DNI, domicili, telèfon i adreça de correu electrònic.
Les obres s’enviaran per correu certificat o bé es presentaran personalment a l’Ajuntament d’Ascó: Regidoria de Cultura, c/ Hospital, 2; 43791 - Ascó.
El termini d’admissió conclourà el dia 28 de març de 2017.

Els o les participants en la categoria autor/a local (empadronats/des a Ascó) també optaran als premis de la categoria general.
Cap concursant podrà obtenir més d’un premi que podran ser declarats deserts, si així s’estima convenient.
El jurat es reserva el dret d’interpretar aquestes bases en cas de dubte o decidir sobre qualsevol contingència que no hagi estat prevista.
El veredicte del jurat serà inapel•lable i es donarà a conèixer públicament en un acte de lliurament dels premis que se celebrarà durant el mes de maig a Ascó.
L’Ajuntament d’Ascó accedirà a la propietat de les obres premiades, ostentant-hi tots els drets. I es reserva el dret de publicar-les, o no, en funció del material disponible.
Els treballs no premiats podran ser retirats de l’Ajuntament en un termini de trenta dies després de l’acte de la concessió del premi. Si no han estat retirats en el termini assenyalat, serà entès que els autors/es renuncien als respectius originals. No s’assumiran responsabilitats per pèrdues o deterioraments.
L’Ajuntament es reserva el dret de donar a conèixer la relació de participants en aquesta convocatòria.
La participació en aquest concurs suposa la total acceptació de les bases.

PREMIS:
Premis Generals: Es concedirà un premi de 600 € en cadascun dels grups.
Premis Autors/es Locals: Es concedirà un premi de 400 € en cadascun dels grups.
Sobre aquests premis s’efectuaran les retencions fiscals corresponents.

ORGANITZA:
la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament d'Ascó amb el suport de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona i el Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre.

diumenge, 12 de febrer de 2017

'Incerta glòria', el tràiler

Falten poques setmanes per l'estrena de la pel·lícula Incerta glòria, del director Agustí Villaronga, i que porta al cinema la novel·la del mateix títol de l'escriptor Joan Sales. Fa vora dos anys, vaig fer una petita ressenya sobre l'èxit editorial de Joan Sales, una novel·la que dècades després de ser escrita, va aconseguir triomfar fora de Catalunya.

dissabte, 11 de febrer de 2017

Judici polític pel 9N

President Mas: 
  • Estem aquí per l'èxit del 9 de novembre de l'any 2014, i perquè aquest èxit no va agradar a determinades instàncies de l'estat i del govern espanyol.
  • Sóc responsable d'haver obeït mandats del Parlament de Catalunya amb àmplies majories. 
  • No sóc culpable d'haver comès cap delicte, no tinc ni el més mínim dubte. 
  • En el nostre ànim no hi havia desobeir el Tribunal Constitucional, el que sí hi havia era plantar cara davant d'un govern espanyol que ens estava impedint participar d'una manera democràtica i cívica.
  • El 9 de novembre de l'any 14 coincideixen moltes d'aquelles virtuts per les quals un país es pot sentir orgullós, que molta gent de forma desinteressada participi en el món de la política no és normal (...), que hi hagi civisme, esperit pacífic, esperit democràtic, tot això són virtuts del que ha de ser un país, i enlloc de sentir-nos orgullosos d'això, ho volem convertir en un delicte? Quina pena senyor president, i permeti'm que hi afegeixi, quin immens error!

    Joana Ortega:
  • Donar la veu al poble no és cap delicte, i amagar-se rere el codi penal és un acte que nega la capacitat de diàleg, nega la entesa i nega la mediació, i incrementa el descrèdit de la política.
  • El 9N vàrem donar una resposta a un sentiment molt arrelat a Catalunya (...) se'ns jutja per haver donat resposta a aquest sentiment democràtic i participatiu.
  • Jo no m'amago darrere els voluntaris, els hi reconec tot el valor, els hi reconec tota l'ànima, els hi tinc un profund respecte i admiració a ells i al seu compromís (....) Sense ells no s'hagués entès l'èxit del 9N.
  • El 9N no es pot entendre sense parlar de democràcia ni de llibertat, i tampoc es pot oblidar que totes les constitucions del món estan fetes per eixamplar els drets dels pobles i de les persones, i no pas per limitar-los.
  • Jo crec que el 9 de novembre va ser el dia en tota la meva trajectòria política vaig sentir que més honorava la meva condició de servidora pública. No tinc cap consciència d'haver comès cap delicte.
Irene Rigau:
  • La convivència i la cohesió social es garanteixen a través d'una democràcia forta.
  • No em va depurar el franquisme i em pot depurar la democràcia per un delicte que entenc que no he comès?
  • Estic convençuda que no he delinquit.
  • Hem fet camí democràtic, l'hem fet caminant, i continuarem caminant.
***
Aquestes són algunes de les frases escoltades en l'al·legat d'ahir del President Mas, que val la pena escoltar, així com les de les altres responsables polítiques igualment acusades, Joana Ortega i Irene Rigau. 
I és que ha està vist per a sentència el judici polític pel procés participatiu del 9N que va propiciar que 2,3 milions de catalans ens sentíssim interpel·lats davant la pregunta de quin havia de ser l'estatus de Catalunya en el futur. Un acte tan senzill com votar per expressar l'opinió, per exercir el dret a decidir, ha estat portat als tribunals. És difícil d'explicar, i encara menys, d'entendre.
Qui hagi seguit més o menys el desenvolupament de les sessions des de dilluns passat fins ahir haurà comprovat que es tracta d'un judici eminentment polític en què la fiscalia reclama responsabilitats penals a tres persones que van permetre que el 9N de 2014 fos una data assenyalada en la història recent del país. Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau s'han assegut a la banqueta dels acusats per posar urnes o si més no per permetre que 40.000 voluntaris prenguessin la iniciativa i es fessin seu el procés participatiu.
Ara caldrà esperar quina és la sentència.

 

dijous, 9 de febrer de 2017

dimecres, 8 de febrer de 2017

Lluites 1978-1999. En democràcia, la lluita continua


La campanya "Lluites compartides" endegada per Òmnium Cultural continua tot reivindicant les lluites socials des dels anys cinquanta ençà, i en aquesta ocasió, sol·licita a la gent participar en el procés que ha de triar aquelles que més han marcat l'esdevenir del país en el període 1978-1999.
Un objectiu de la campanya és explicar que totes les lluites, grans i petites, han contribuït a construir el país on vivim; totes, de diferents maneres, ens han fet com som. 
Tothom qui ho desitgi, pot participar escollint tres de les lluites d'entre el següent llistat:
  • 1978 Consell de l'Esport Escolar 
  • 1981 La Crida
  • 1991 Guerra de l'aigua
  • Lluites ecologistes
  • Lluites per l'escola pública
  • Lluites feministes
  • Lluites per la pau
  • Moviment ocupa
  • Solidaritat internacional
  • Vagues generals


***
Durant els anys posteriors a la dictadura, algunes de les esperances es van complir, i d’altres no. És un període complex. En termes generals hi va haver un nivell de mobilització social molt menor al dels setanta, però es van donar moltes lluites importants.
En concret, en aquest període van sorgir moltes lluites monotemàtiques: la lluita contra les nuclears; el «No a l’OTAN» de 1986; la lluita contra el servei militar obligatori; el moviment perquè es destinés el 0,7% del pressupost públic a cooperació internacional, així com les campanyes «En català» de La Crida.
Algunes van obtenir victòries, d’altres no, però totes les experiències són importants i van contribuir a portar-nos cap aquí.

dilluns, 6 de febrer de 2017

diumenge, 5 de febrer de 2017

Manifest pel referèndum


MANIFEST DEL PACTE NACIONAL PEL REFERÈNDUM

La consciència nacional i la voluntat d'autogovern del poble de Catalunya té indubtables arrels històriques, antigues i profundes, i s'ha manifestat reiteradament al llarg del temps. Avui, Catalunya està integrada en l'Estat espanyol, el qual, per innegables raons d'història, lingüístiques i culturals, és plurinacional, a desgrat que les seves estructures po
lítiques no el reconeguin així.

El desig de Catalunya de decidir el seu futur polític, cada cop s'ha fet més evident davant del món. Fins al punt de convertir-se en una aspiració sostinguda, que avui recull la voluntat d'una gran majoria de la seva població.

Entre els drets essencials i inalienables de les societats democràtiques, es reconeix el de decidir el seu futur polític. I és aquest dret el que sustenta la demanda d'una majoria de ciutadanes i ciutadans de Catalunya, que volen materialitzar-lo mitjançant un referèndum.

Posem de manifest que la voluntat d'expressió de les catalanes i dels catalans mitjançant un referèndum és majoritària i transversal; i congruent amb la determinació cívica, pacífica i democràtica que han expressat les multitudinàries mobilitzacions de la societat organitzada a favor del seu dret a decidir.

Afirmem que l'actual marc jurídic espanyol, tal com han defensat experts en dret constitucional, permet la realització d'un referèndum a Catalunya acordat amb l'Estat. Si aquesta possibilitat no s'ha obert fins ara ha estat per manca de voluntat política dels Governs d'Espanya. El dret, atès que és susceptible d'interpretacions diverses, ha de ser entès com un instrument per trobar solucions democràtiques als problemes polítics i no per crear-ne de nous o per agreujar els existents.

Les persones, entitats, organitzacions i institucions que signem aquest MANIFEST entenem el referèndum com una eina privilegiada d'aprofundiment democràtic, que permet el debat polític plural, la recerca de consensos i l'adopció final d'acords eficaços.

Per tot això:

Instem els Governs de Catalunya i de l'Estat espanyol a superar les dificultats polítiques i els apriorismes, i a assolir finalment l'acord que estableixi les condicions i les garanties justes i necessàries per a la celebració d'un referèndum reconegut per la comunitat internacional, el resultat del qual haurà de ser políticament vinculant i efectiu.

Reconeixem el Parlament de Catalunya com la institució democràtica on es manifesta la voluntat popular del país. Per això donem suport a aquelles iniciatives i acords que hi sorgeixin per a l'articulació d'aquest referèndum.

Manifestem la convicció que el referèndum és una eina inclusiva, que permetrà la lliure expressió dels diversos posicionaments que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya han expressat respecte a la relació política de Catalunya amb l'Estat espanyol.

Afirmem que la cultura democràtica reclama solucions polítiques als problemes polítics. I ho fem apel·lant al mecanisme fonamental de què disposen les societats modernes: el coneixement i la validació de la voluntat majoritària del poble que s'expressa amb el vot.

Aquest referèndum ha de propiciar que tothom se senti cridat a participar-hi. Per això és necessari un debat escrupolosament democràtic, plural i en igualtat de condicions entre les legítimes opcions que avui es manifesten a Catalunya.

Febrer de 2017

dissabte, 4 de febrer de 2017

divendres, 3 de febrer de 2017

L'estraperlo

Ara que en aquests dies s'està commemorant el 125è aniversari de l'estació de ferrocarril d'Ascó, no està de més recordar que l'escenari de l'estació va ser protagonista de la nostra petita història durant els els anys posteriors a la fi de la guerra civil espanyola. 
Durant els anys quaranta del segle passat l’estació era de les més concorregudes i es va fer coneguda per l’estraperlo. Era lloc de trobada d’estraperlistes per a l’intercanvi de farina i oli. Els estraperlistes d’Aragó canviaven farina per oli, i els agricultors de la zona oli per farina. Fins a Ascó també venien estraperlistes de Barcelona per comprar tant oli com farina.
L’únic que havien d’evitar els estraperlistes era la presència de la guàrdia civil o bé la dels “fiscaleros” que venien amb el tren. De totes maneres la gent de l’estraperlo també s’ho havien manegat per trobar-hi solució. Per saber si viatjava un fiscalero al tren, una estraperlista anava fins a Flix a agafar el tren. Si veia que hi viatjava un fiscalero, quan el tren arribava a la casilla d’Ascó –per on es troba actualment el pont que creua l’Ebre-, treien un mocador blanc per una de les finestres que donaven al riu i la gent en veure-ho des de l’estació, desapareixia deixant l’estació totalment deserta. En alguna documentació es parla que unes 200 persones es podien aplegar a l’estació d’Ascó amb paquets d’oli i farina.

dijous, 2 de febrer de 2017

La inauguració de l'estació d'Ascó, a la premsa


CORREO DE TORTOSA, 4 de gener de 1892
La Compañía de Tarragona á Barcelona y Francia ha solicitado ya autorización para la apertura al servício público de la sección de Mora la Nueva á Fayón (línea directa de Zaragoza á Barcelona), Ascó, Flix, Ribarroja y Fayón. La distancia de Mora la Nueva á Fayón será de 39 kilómetros, resultando, pues, que la línea directa de Zaragoza á Barcelona, estará abierta muy en breve con las actuales líneas y la nueva sección, de Zaragoza á la Puebla (70 kilómetros) y de Fayón (limite de las provincias de Zaragoza y Tarragona) á Barcelona (193 kilómetros). Faltará, pues, el trayecto de la Puebla á Fayón, en el que se trabaja activamente. 

CORREO DE TORTOSA, 27 de gener de 1892
Desde primero del próximo mes de febrero, quedará abierto al servicio publica el nuevo trozo de línea de los directos, que desde la estación de Mora, comprende la de Ascó, Flix, Ribarroja y Fayón. 
El servicio diario lo formarán dos trenes accendentes y dos descendientes. 
Los ascendentes enlazarán respectivamente con el correo que sale de Barcelona á las 5'30 de la mañana, y continuará desde Mora á las 10'10 y llegará á Fayón á las 11'49 mañana; y el ómnibus que sale de Barcelona á 2'10 de la tarde y continuará desde Mora á las 7'45 noche para llegar á Fayón á las 8'54 de la misma. 
Los descendentes saldrán de Fayón á las 6'6 de la mañana y llegarán á Mora á las 7'15 mañana, siguiendo para Reus á las 7'27, para salir de esta á las 9'18 y llegar á Barcelona á las 12'38 tarde correo; saliendo el otro de Fayón á las 2'43 tarde para llegar á Mora a las 3'52, contínuándo á las 4'4, saliendo de Reus á las 6'2 y llegando á Barcelona á las 8'36 de la noche (ómnibus). 
Dichos trenes entre las estaciones de Mora y Fayón se compondrán solo de 2.ª  y 3.ª  clase.

DIARIO DE TARRAGONA, 28 de gener de 1892
El 1.º del mes de Febrero próximo se abrirán al servicio ptiblico las nuevas estaciones de Ascó, Flix, Ribarroja y Fayon, de la nueva línea en construcción de Barcelona á Zaragoza. Los trenes de viajeros que se expedirán entre Mora y Fayon son cuatro: mixto, número 822, que saldrá de Fayon, á las 6'6 minutos de la mañana y llegará á Mora á las 7'15; 823 que partirá de Mora á las 10'10 minutos de la mañana y estará en Fayon á las 11'49; 824 que saldrá de Fayon á las 2'43 de la tarde y llegará a Mora a las 3'52; 825 que partirá de Mora á las 7'45 de la noche y estara´en Fayon á las 8'54. 
Los trenes descendentes 822 y 824 enlazarán, respectivamente, en la estación de Mora la Nueva, con el ómnibus número 804 y correo 806 que llegan hasta Barcelona. 
Los ascendentes 823 y 825 enlazarán también en Mora, el primero con el correo 801, y con el ómnibus 803 el segundo, que proceden de Barcelona. 
Los cuatro nuevos trenes se compondrán solo de coches de 2.ª y 3.ª clase.  

EL ESTANDARTE CATÓLICO, 4 de febrer de 1892
El primer tren procedente de Barcelona llegó el lúnes hasta Fayon. Al recorrer dicho tren la seccion de Mora á Ascó, ha cogido á un guarda, mientras éste cruzaba la vía, causándole graves heridas. 
Esta desgracia ha sido doblemente sentida por coincidir con la inauguracion de la línea de Mora la Nuéva á Fayon. 

dimecres, 1 de febrer de 2017

125 anys del ferrocarril a Ascó

L'1 de febrer de 1892 s'inaugurava l'estació d'Ascó que formava part de la línia de ferrocarril que unia Barcelona amb Madrid passant per Saragossa, una estació qualificada de tercera classe. D'això avui en fa 125 anys. Això ocorria uns mesos després que aquest servei arribés a Móra la Nova, l'octubre de 1891.
En un primer moment, qui es féu càrrec de la construcció de la via fèrria va ser una empresa privada, la família Miarnau de Reus.
Per a la instal·lació del traçat de la via del tren va caldre expropiar terrenys, en aquest cas, nombrosos horts que existien entre el poble i el riu en partides com els Reguers, els Andiscos o els Castellons.
Fins i tot, a Ascó, la construcció de la línia fèrria va obligar a traslladar la Capelleta de la Mare de Déu del Carme uns metres més amunt del seu lloc originari, a la vora mateixa del riu. Això ocorria l’any 1882. Encara faltaven deu anys perquè el pas del tren pel nostre poble fos una realitat, cosa que indica que el projecte no va ser ni ràpid ni senzill en la seva execució.
Sens dubte, l’arribada del ferrocarril a Ascó va impulsar un nou oci al seu voltant. Així era habitual que l’estació es convertís en lloc de trobada de joves i grans, especialment els diumenges al migdia, després de missa, per veure passar el correu. Fins i tot per als més petits també se’ls va obrir un camp de joc.
L’estació va comportar que apareguessin nous oficis relacionats amb el tren: el cap d’estació, els factors i els casillers.
De totes maneres, no tots els sectors econòmics van sortir guanyant amb l’arribada del ferrocarril ja que va afectar notablement el transport fluvial per l’Ebre. Des de la posada en funcionament del ferrocarril hi va haver una disminució considerable del tràfec de mercaderies pel riu, que anava descendint any rere any. A més, el nou i modern mitjà de transport va apropar la població cap a Reus, amb la qual cosa va anar minvant la dependència comercial amb Tortosa mitjançant el transport dels llaüts i va obrir les portes a les relacions comercials amb la capital del Baix Camp.
L’estació d’Ascó, històricament, no únicament ha donat servei a la nostra població, sinó que també n’han estat usuaris els veïns de Vinebre, la Torre de l’Espanyol i la Fatarella.