Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris independència. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris independència. Mostrar tots els missatges

dissabte, 1 d’octubre del 2022

1-O, 5 anys

Quin cúmul de sensacions se'ns barregen en el moment de recordar el cinquè aniversari del referèndum de l'1 d'octubre de 2017. Un dia que ha quedat gravat en la memòria de Catalunya, que forma part de la història del nostre país. Un dia gris que vam pintar amb el color de l'anhel de llibertat. Vam veure com les forces policials pegaven a ciutadans que únicament volien votar, exercir aquest dret tan elemental com la llibertat d'expressió. Sabíem que no seria un camí fàcil però poc ens podíem imaginar que les càrregues policials i la violència exercida pels piolins només seria el preludi d'una repressió que encara dura amb presó, exili i persecució judicial. 

Malauradament, cinc anys després, s'ha fet la pitjor gestió possible d'aquella força cívica que vam mostrar milions de catalans. La repressió ha estat i continua sent un element que condiciona l'acció política a Catalunya. Però al mateix temps, la ciutadania no entén com els nostres representants són incapaços de seguir el camí marcat aquell 2017. Incapaços d'arribar a acords el 52% del Parlament -incomprensible pels que no tenen carnet de partit-, i en canvi, amb la facilitat amb què es manté un govern espanyol que deixa en evidència els pactes que s'assoleixen.

Al cap de cinc anys, ens sentim orfes i desorientats. L'esforç d'aquell període sembla que hagi estat debades. La classe política ha tallat les ales d'un projecte il·lusionant que havia de servir per fer avançar el país, sobretot, amb dignitat, amb democràcia, amb llibertat. 

Tant de bo hi hagi nous lideratges capaços de prendre el relleu a l'actual classe política, i que des de les entitats cíviques s'impulsin nous acords per avançar cap a la plena sobirania. La gent va estar a l'alçada de les circumstàncies el 2017. En aquell moment no va fallar. Malgrat la frustració viscuda, segur que en un nou embat democràtic tampoc fallaria.

divendres, 1 d’octubre del 2021

1 d'octubre, el dia que vam ser poble


MANIFEST MUNICIPALISTA COMMEMORATIU DE L’1 D’OCTUBRE


L’1 d’octubre quedarà marcat per sempre en la nostra memòria col·lectiva com el gran dia de la democràcia i l’exercici del dret a l’autodeterminació de Catalunya. En aquella data del 2017, milers de voluntàries i voluntaris, acompanyats de servidors públics municipals, van fer possible que es pogués exercir el dret a vot sobre el futur polític de Catalunya.

Malgrat la repressió i la brutal actuació policial, les catalanes i catalans vàrem poder expressar en una urna, que és on s’han de decidir els conflictes polítics, quin era el futur polític que volíem per al nostre país. Una jornada històrica que quedarà gravada per sempre en les retines, els carrers i les places dels pobles i ciutats de Catalunya.

També des de llavors, alcaldes i alcaldesses han patit la repressió i la injustícia per haver promogut, facilitat i fet possible la votació pacífica a les urnes. O el què és el mateix, per haver exercit la seva tasca com a servidors públics.

El municipalisme català sempre ha estat, està i estarà al costat de la gent, de les seves preocupacions, anhels, drets i llibertats, tant individuals com col·lectius, i donant suport als alcaldes i alcaldesses com a màxims representants dels seus pobles, i garants de la democràcia i la llibertat.

L’1 d’octubre, com tots els dies de l’any vàrem ser a peu de carrer, als carrers i a les places, acompanyant la voluntat de les nostres veïnes i veïns, garantint la democràcia i fent possible la lliure expressió cívica i pacífica de la gent en forma d’urnes i paperetes.

Aquest és precisament l’esperit de l’1 d’octubre: el de la gent que ho va fer possible, la gent que hi va participar, i la gent que en va patir la repressió.

Els Ajuntaments sempre seran les cases de la vila dels pobles i ciutats, i sempre estaran a disposició de la gent, perquè aquesta proximitat i voluntat de servei és el sentit d’allò públic, d’allò que és de totes i tots.

Quatre anys després seguim reclamant democràcia, llibertat, el retorn dels exiliats i les exiliades, la fi de la repressió i dels encausaments per l’1 d’octubre, i refermem el nostre compromís amb el diàleg i el dret a l’autodeterminació efectiva per al poble de Catalunya.

En definitiva, el significat més intrínsec de la democràcia, que la presa de decisions resideix en la ciutadania a través de mecanismes de participació directa.

I ho reclamarem tants cops, tants anys, i tants 1 d’octubre com faci falta, perquè les idees, la democràcia i la llibertat no poden caducar o esborrar-se mai.

Visca Catalunya!

dijous, 1 d’octubre del 2020

diumenge, 17 de novembre del 2019

dissabte, 2 de novembre del 2019

Constituïda l'Assemblea de Càrrecs Electes de Catalunya

Dimecres passat, 30 d'octubre de 2019, vaig tenir l'oportunitat de participar en la constitució de l'Assemblea de Càrrecs Electes de Catalunya, formada per més de 1.900 representants, i que per unanimitat vam aprovar el següent posicionament:

1. REBUTGEM LA SENTÈNCIA dictada pel Tribunal Suprem en relació als fets de l'1 d'octubre del 2017, que vulnera els drets civils i polítics no només de les persones condemnades sinó també de la ciutadania d'aquest país i que condemna l'expressió i l'exercici d'aquests drets, de la llibertat i de la dissidència polítiques.

2. DEMANEM AMNISTIA, I EXIGIM LA LLIBERTAT de les preses i presos polítics, el retorn dels exiliats i exiliades i la fi de la repressió judicial, política, social, econòmica i policial.

3. DONEM SUPORT a la mobilització popular i seguim defensant la sobirania de les institucions catalanes.

4. EXIGIM DIÀLEG a l'Estat i una mesa de negociació que retorni el conflicte a la política. Al mateix temps, apel·lem a la mediació internacional per aconseguir aquest objectiu.

5. Treballem per l'AUTODETERMINACIÓ i per una solució política que permeti als catalans decidir el seu futur polític a les urnes.

diumenge, 17 de febrer del 2019

Als teus ulls

Als teus ulls és una versió de la cançó de Peter Gabriel In your eyes, de 1986. Gabriel ha cedit la cançó per reivindicar la independència de Catalunya i exigir l'alliberament dels presos polítics així com el retorn dels exiliats. A part de Peter Gabriel, prenen part d'aquest projecte Joan Baez, Gemma Humet, Lluís Llach i Mario Muñoz. 'Jo puc sentir la llibertat als teus ulls'.

diumenge, 13 de gener del 2019

Casa 1 d'octubre

El local de votació del referèndum de l'1 d'octubre a Ascó, a la plaça del Fossar Vell, ha esdevingut la Casa 1 d'octubre. A la placa commemorativa s'hi pot llegir:

L'1 d'octubre de 2017 el poble d'Ascó 
va lluitar pe la dignitat i va defensar la democràcia.
Pels qui no hi són!
pels qui hi som!
i pels que vindran!
Llibertat!

Resultats referèndum:
732 vots: 691 Sí, 31 No, 5 blancs i 5 nuls.

Foto: Jaume Ferrús

dissabte, 8 de desembre del 2018

diumenge, 28 d’octubre del 2018

Declaració del President Torra amb motiu del 27O


Declaració del president de la Generalitat amb motiu del primer aniversari de la declaració de la independència 

Palau de la Generalitat, 27 d’octubre de 2018 

Benvolgudes i benvolguts compatriotes,

«Fem una crida a tots i cadascun dels ciutadans i ciutadanes de la República Catalana a fer-nos dignes de la llibertat que ens hem donat i a construir un Estat que tradueixi en acció i conducta les inspiracions col·lectives». Així acabava la Declaració d'Independència que va aprovar el Parlament de Catalunya ara farà un any. És una apel·lació a la qual ens sentim absolutament lligats i obligats. Hem vingut a fer exactament això: construir un Estat que tradueixi en acció i conducta les inspiracions col·lectives.

Tal dia com avui de l’any passat es proclamava políticament la República Catalana, proclamació votada per la majoria del Parlament, seu de la sobirania dels catalans. Aquest any que ens separa d'aquella data històrica no ha transcorregut com volíem. Tot el pes repressiu de l'Estat espanyol va caure damunt del govern legítim i democràtic, dels màxims dirigents de les entitats civils sobiranistes, i contra centenars de ciutadans (alcaldes, regidors, activistes, cantants, etc.) que senzillament van col·laborar, participar o expressar alguna opinió sobre el referèndum.

La maquinària repressora de l'Estat va pretendre esclafar la democràcia catalana destituint un govern escollit democràticament i dissolent un parlament amb una majoria independentista que no els agradava. Amb tot, la solució que havien previst no els va sortir bé i van tornar a perdre unes eleccions que es feien amb les regles de joc completament alterades i amb candidats empresonats o exiliats. Avui fa un any que tota aquella operació es va posar en marxa perquè el mandat democràtic d'un poble que escollia la llibertat senzillament no els agradava. 

Tanmateix, després de la recuperació de les institucions —guanyades amb els vots de la majoria del país—, i sense que res hagi canviat en la repressió exercida per l'Estat espanyol, som davant les portes d'un judici que sabem d'avançada que serà una farsa, tal com la justícia europea ja ha expressat amb les resolucions emeses pels tribunals alemanys i belgues. 

No es tracta només d'un judici polític contra el Govern de Catalunya, la mesa del Parlament i els líders socials i cívics; ni tan sols es tracta d'un judici contra els 2,3 milions de catalans que vam anar a votar l'1 d'octubre. És un judici contra els milions de catalans que el dia 3 d'octubre de l'any passat van aturar el país per refusar la violència i defensar els nostres drets civils, socials i nacionals. Que ningú no s’enganyi, és un judici contra tot el poble de Catalunya, contra els tres grans consensos que avui cohesionen la nostra societat: primer, que ens volem republicans; segon, que ens neguem a tolerar la repressió contra polítics demòcrates i ciutadans lliures que protesten o s'expressen; i tercer, que aquest poble té tot el dret a autodeterminar-se. 

Per això, repeteixo una vegada més, no acceptaré cap sentència que no sigui la lliure absolució dels encausats, el retorn dels exiliats a casa i la fi de totes les causes contra els represaliats. I, en cas contrari, si es produeix una sentència condemnatòria, ens hi enfrontarem amb la determinació de l'1 d'octubre i la força i la solidaritat del 3 d'octubre. Catalunya no acceptarà mai que votar sigui un delicte. O que organitzar un referèndum sigui un crim perseguit pel codi penal. Ni tampoc que Catalunya no pugui decidir el seu futur lliurement i democràticament i ratificar-lo al Parlament com es va fer el 27 d'octubre de l'any passat. 

Molts països que ens han precedit en la materialització d'aquest anhel de llibertat han conegut aquest període difícil entre la declaració de la independència i la seva realització efectiva. No fem res que no s'hagi fet ja moltes vegades. Les presons, els exilis, els judicis, els cops i les seves sentències són les llavors de la nostra llibertat. A cada cop, més desig de ser lliures. A cada amenaça, més voluntat de sobirania. A cada presó, més solidaritat col·lectiva. Com deia Albert Camus: "La llibertat no és res més que una oportunitat per ser millor". 

Ningú no diu que serà fàcil. Però tornar enrere no és cap opció. El compromís amb la llibertat, els drets civils i la democràcia no serà mai la moneda de canvi de cap negociació. El dret d'autodeterminació i, per tant, el seu exercici i el respecte pel resultat que doni no són propietat de cap govern ni de cap circumstància. És un dret del poble de Catalunya i no hi renunciarem mai. Si volem guanyar una llibertat que no se'ns presenta planera, caldrà que ho fem amb grans dosis d'organització, intel·ligència i caràcter. No tingueu cap dubte que aquesta és la divisa que guia la meva actuació. 

Acabo amb les paraules que vaig pronunciar al meu primer discurs d'investidura, tot recordant que de les accions que emprenguem el meu govern i jo només a nosaltres se'ns poden demanar comptes, mai i de cap manera a ni una de les persones que són avui en presó, a l'exili, processades o en risc de ser-ho. 

Benvolgudes i benvolguts compatriotes, la llibertat de Catalunya no serà obra del Parlament, ni d'aquest Govern; la llibertat de Catalunya us l'heu guanyat vosaltres. No renuncieu mai a la vostra llibertat personal i col·lectiva, defenseu-la tal com l'heu defensat, democràticament, pacíficament i radicalment. 

Per Catalunya i per la vida.

dissabte, 27 d’octubre del 2018

Si no defallim, el somni es farà realitat

Fa 1 any el Parlament de Catalunya aprovava la declaració d'independència de Catalunya per fer realitat el mandat sorgit de les urnes de l'1 d'octubre. Malauradament, fins ara no s'ha pogut implementar la República Catalana. En canvi, hem vist la cara més repressora de l'estat espanyol mentre que des d'Europa han preferit mirar cap a una altra banda. Però la democràcia és imbatible i la força de la gent sempre és imparable, costarà més o menys, però si no defallim, el somni es farà realitat.
Adjunto aquest vídeo amb imatges d'aquell 27 d'octubre de 2017.

dilluns, 1 d’octubre del 2018

Les cançons de l'1 d'octubre

Octubre de Fito Luri

La darrera colònia, de Buhos

  Som! de Xeic

Dies de llum, d'Èric Vinaixa
Sí, hem votat!, de Pepet i Marieta 

diumenge, 30 de setembre del 2018

Un any després, dempeus!




"Sí, hem votat!" en record de l'1 d'octubre



Sí, som el poble que s'aixeca
Sí, som l'espurna on tot comença
Sí, som el crit de la memòria
Som l'anhel de la victòria, som la llum fins a la glòria

Sí, som el nen que riu quan plora
Sí, som la mare que el bressola
Sí, la paloma que ara vola
la nació que no tremola perquè sap que no està sola

Som el puny alçat de la paraula
Som la sang d'aquells avanpassats
Som la veu que canviarà el rumb de la història
Som un poble en llibertat

Sí, som cultura som escència
Sí, som la mare de la ciència
Sí, som el tronc que ningú torça
Sí, som la saba de l'escorça, som la unió que fa la força

Sí, rebutgem la violència
Sí, també som desobediència
Sí, un adéu sense recança
No hi ha ràbia ni venjança, tots som fills de l'esperança

dissabte, 29 de setembre del 2018