Missatge de la Flama del Canigó 2026

Benvolguts i benvolgudes,

L’any 1966, ara fa seixanta anys, la Flama del Canigó va travessar per primera vegada el pas fronterer de Coll d’Ares, esdevenint un símbol potent d’unió entre la Catalunya del Nord i el Principat i, alhora, un gest carregat de compromís en temps difícils, que vaig tenir l’honor de viure en primera persona.

Aquell impuls, nascut amb convicció i esperança, ha perdurat ns avui com una expressió viva de la nostra llengua, de la nostra cultura i de la nostra identitat.

Amb els anys, la Flama s’ha expandit gràcies a l’esforç de les moltes entitats, els equips de foc i les persones, que n’heu sabut mantenir viu el sentit i la continuïtat, fent possible que hagi esdevingut un referent compartit que uneix els Països Catalans.

En aquest any de commemoracions, la Flama també ens convida a recordar gures cabdals de la nostra història, com Antoni Gaudí i Joan Alcover, en el centenari de la seva mort, així com Pau Casals, en els cent cinquanta anys del seu naixement, entre altres, els quals han projectat al món el nostre patrimoni intel·lectual i cultural.

Us animo a continuar engrandint la Flama amb l’esperit del Canigó i de Mn. Cinto Verdaguer, a portar-la a nous indrets i a reforçar la nostra tradició ancestral de l’encesa de les fogueres de Sant Joan.

És un llegat que cal transmetre amb fermesa als nostres joves perquè en garanteixin el futur i, alhora, afavorir també la participació de les persones nouvingudes i de cultures diverses, que formen part del nostre present col·lectiu.

Que la Flama ens continuï esperonant amb força i determinació en la defensa dels nostres ideals i dels nostres drets nacionals com a poble.

De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, passant per l’Alguer.

VISCA LA FLAMA DEL CANIGÓ!

VISQUIN ELS FOCS DE SANT JOAN!

VISQUIN ELS PAÏSOS CATALANS!

Ramon Torra i Orra
TRADICAT - TRADIFOC
Manlleu, 15 de maig de 2026

Missatge de la Flama del Canigó 2024

Si ens pregunten "qui sou?" amb visió de conquesta, si hi pressuposen uniformes, reduccions, calcomanies, serà difícil que en comprenguin la resposta. Perquè nosaltres som, podríem dir, extensament, poèticament, materialment, això que veieu ara: som el poble de la Flama del Canigó. 

I no és cap enigma sinó una concreció. 

Tenim aquesta sort, una sort forjada de segles, una sort amb perspectiva i que no suporta ni vol ni pretén tancar-se en cap muralla; una sort que ha trobat expressió i metàfora en la Flama que cada estiu, perquè és estiu, llum i aigua i plenitud, es renova i que s'escampa. 

Som fills d'aquesta Flama i de tant com significa: aquesta tossuderia i aquesta alegria que esdevenen invicta combinació, que superen els temps més difícils i en fan escut de resiliència. Que de vegades costa, però que ho fan. 

Hi ha, d'entrada, la potència i la màgia de la muntanya que ens representa, el grandiós Canigó d'aigües gemmades que se'n fot, sense immutar-se, de les fronteres que ens imposen. Hi ha l'esforç, és clar, un peu darrere de l'altre i amunt fins dalt del cim, perquè algun clàssic va dir que més s'estima el que amb més treball es guanya. I hi ha, com un símbol i una constatació, el moviment: la torxa que passa de mà en mà com una consigna que travessa el temps, que omple l'espai mentre el recorre, que l'omple i que el dibuixa i que atorga sempre matisos nous al seu color. Als seus colors.

Hi ha la gent. 

La clau, sí, que ens obre tots els panys. 

Això és la Flama del Canigó: la gent que l'encén i que s'hi afegeix i que la transporta i que la traspassa. De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó en xarxa dúctil de fils de tota mena per encendre les fogueres i dansar al seu voltant o per seure i contemplar-les o per emocionar-se, només, de saber que hi són. De saber que són i que es volen lliures. 

De saber que, si ho volen, ho seran. 

Visca la Flama i la gent que la fa! 

Visca els Països Catalans! 

Núria Cadenes 

Torrent, Sant Joan, 2024

Missatge de la Flama del Canigó 2023

Cada any, a la trobada d’equips de foc de Sant Joan, es decideix conjuntament a qui es demanarà que faci el missatge que es llegirà arreu dels Països Catalans abans d’encendre les fogueres. Enguany, s’ha encarregat a Lluís Puig i Gordi:

La flama és foc, és llum, i ens captiva contemplar la dansa que genera enmig de les ombres.

La seva llum il·lumina el camí de les persones que la baixen des del cim del Canigó per repartir-la entre una munió de voluntaris que l’escampen arreu, i la fan arribar allà on els homes i les dones de bona voluntat volen fer festa. Més tard, també il·lumina infinitat de pobles i ciutats quan encenen la foguera, arreu dels Països Catalans, ja que si alguna festa ens fa ser nació completa és aquesta festa del solstici d’estiu: La nit més curta i el dia més llarg. I, per si això fos poca cosa, la festa de Sant Joan ens relliga amb tota la Mediterrània, símbol d’una cultura que no separa, sinó que ens agermana, malgrat que ara aquesta mar sigui la tomba de tantes persones que escapen de drames i misèries, a la recerca de la llibertat…

El seu foc ens regenera, ens fa reviure les ganes de viure en plenitud el nou estiu arribat (i si pot ser sense incendis), però amb tota la força i el desig que aquest foc cremi tot allò que és vell, corcat i caducat, ja que de les seves cendres podrà renéixer tot allò nou que desitgem com a poble.

I el paisatge oscil·lant que les flames ens dibuixen i ens insinuen dins la foscor, és un paisatge de natura i cultura que les mans dels homes i les dones de la terra han anat pintant amb els segles. Les mans que han sembrat camps i vinyes, les mans que han construït amb pedra seca camins, còrrecs, cabanes i orris; les mans que han construït barques, rais i llaguts per a la pesca i el transport. Mans, en definitiva, que ens han transmès la festa i, també, les mans que ens han acaronat i gronxat en la nostra infantesa.

Deixeu-me que acabi amb els versos finals de la cançó La Nit de Sant Joan, d’un cantant galàctic que té per nom Jaume Sisa, i que diuen així:

Si mireu les flames del foc de Sant Joan

Li veureu les banyes, el barret i els guants

Visca Sant Joan i la flama dels Països Catalans!

Lluís Puig i Gordi
Brussel·les, juny de 2023

 

Festa de Sant Joan - Ascó 2023

Missatge de la Flama del Canigó 2022

Som llengua i foc. De llengua, en tenim una, nacional i innegociable; la que ens uneix i ens identifica: el català de base que fonamenta la nostra cultura, que vehicula les nostres idees, que dona forma als nostres ideals i que es ramifica en una multitud de fórmules locals que l'endolceixen i el fan ric. 

També som foc, deia. Foc primigeni, purificador i renovador de vida, i ho festegem amb ancestrals rituals pagans arreu dels Països Catalans. Les Falles de València anuncien l'arribada de la primavera. Uns mesos abans s'hauran encès les fogueres de Sant Antoni, de les quals en diem barraques als Ports de Morella i al Maestrat, o foguerons a Mallorca. Els correfocs i els focs d'artifici, d'aparatosa pirotècnia, inunden els carrers de pobles i viles en festa d'una atmosfera ensordidora i amb la dolça olor a pólvora. 

Però sobretot no podem oblidar el foc amb què celebrem el solstici d'estiu. L'esperada vigília de la Nit de Sant Joan s'encendrà, al Canigó, la flama que haurà d'estendre's simbòlicament de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó, i que serà baixada a peu per complicats camins de muntanya, des del cim de la nostra muntanya-emblema, gràcies a l'esforç de la nostra gent. 

I és que, a diferència d'altres cultures, les catalanes i els catalans, del nord i del sud, de ponent i insulars, som un poble que camina. Caminem per conèixer i per estimar el país. El nostre present beu encara d'aquell excursionisme primigeni que, pas a pas, va fondre's amb el territori. Transitar-lo lentament i amb la mirada amatent esdevé un tret de cultura. Ho varen fer Mossèn Cinto Verdaguer, Joan Coromines o Josep Maria Espinàs; i Perejaume amb el seu caminar artístic. 

Caminem, també, com a expressió d'una resistència radicalment pacífica i revolucionària. Som de pas contundent, marcat, inflexible, que ens uneix com a poble en un sol crit, llimant divergències, acostant mirades. Caminar ha esdevingut un signe d'identitat propi, un gest de llibertat en el procés cap a la sobirania nacional. Recordeu les Marxes per la Llibertat, aquelles columnes humanes que entraren a Barcelona l'octubre del 2019. Aquesta imatge ho digué tot de nosaltres. 

Som així: llengua i foc, i al mateix temps i si em permeteu la irònica paradoxa, som un poble incombustible que forja pas a pas, obstinadament, el seu propi futur. 

Eliseu Climent

23 de juny del 2022

Festa de Sant Joan - Ascó 2022

Missatge de la Flama del Canigó 2021

Benvolguts connacionals,

Amb la Flama que ens arriba del Canigó encendrem aquesta nit de sant Joan, focs, fogueres i falles arreu dels Països Catalans. La Flama és el vincle d’unió de la nostra nació!

El 1964 va ser encesa al Castellet de Perpinyà, presó on van ser torturats els resistents nord-catalans a l’annexió francesa. Segons l’escriptor valencià Alfons Llorenç, el Castellet és «sagrat… santificat pels suplicis infligits…és cor, altar i llar amb la llum… de la pàtria…». La Flama hi roman tot l’any. Per sant Joan és pujada i regenerada a la pica del Canigó. La Flama és memòria viva! Pertany al patrimoni immaterial dels Països Catalans! No la deixem apagar-se!

El 23 de juny del 1966 la frontera francoespanyola que esquartera la nostra nació des del 1659 va ser simbòlicament esborrada. Dos nord-catalans precursors, independentistes i a l’encop federalistes europeus, Josep Deloncle i Gilbert Grau, van portar la Flama al Coll d’Ares amb l’activa complicitat de compatriotes d’Osona i del Ripollès mobilitzats pel vigatà Martí Cassany. Amb una sardana, discursos abrandats, i pals fronterers aixecats, la Flama desentenebrà la llarga nit franquista. Que ahir com avui ens il·lumini en la foscor de la repressió i conhorti els nostres compatriotes exiliats, empresonats i encausats! La Flama és record del passat. Arrela al llegat vinculat al Canigó dels insignes pares de la Pàtria, l’abat Oliba i Jacint Verdaguer. La Flama vertebra també el futur dels Països Catalans. El 2008 el president del Parlament de Catalunya Ernest Benach, en rebre-la davant d’un centenar de persones, va demanar «coratge i determinació» perquè en el futur «quan es parli dels Països Catalans no es faci com un acte de resistència, sinó de normalitat».

Amb la Flama volem poder reivindicar, per fi amb normalitat, el que som i el que volem.

Som: «els Països Catalans, una nació en marxa amb diferents ritmes i un mateix objectiu».

Volem els drets i les llibertats de les nacions lliures i independents.

Visca la Flama del Canigó! Visca sant Joan Festa nacional dels Països Catalans! Visca la Confederació catalana! Visca Catalunya!

Daniela Grau

23 de juny del 2021

Festa de Sant Joan - Ascó 2021

La Flama del Canigó a Ascó

La vespra de Sant Joan, Ascó va rebre la Flama del Canigó de mans d'Òmnium Cultural. Un acte simbòlic que fa possible que moltes de les fogueres que s'encenen durant la revetlla de Sant Joan es faci amb aquest foc que es genera cada any al cim del Canigó la matinada del 22 al 23 de juny.

La situació d'aquest any va fer que només pugessin al cim tres persones, en concret tres excursionistes del Casal del Conflent, que han pujat la flama que prèviament s'havia recollit del Castellet de Perpinyà.

La flama es distribueix des del Coll d'Ares fins a més de 3.000 punts dels Països Catalans.

El lema d'aquesta edició ha estat "Enguany encenc la flama per tu".

Missatge de la Flama del Canigó 2020

Un any més renovem la Flama del Canigó, i ho fem en una situació adversa i plena d’incerteses. Malgrat les dificultats, una petita gran xarxa col·lectiva fa possible, també aquest any, que la flama que es regenera al cim del Canigó arribi a tots els indrets de casa nostra. A cada ciutat, a cada vila, a cada barri, a cada balcó. Treballant col·lectivament per un objectiu comú.

Un projecte que demostra, com tants altres, com és aquest país. Un país que té la seva principal fortalesa en la gent que el conformem. Ho hem vist, també, aquests darrers mesos, en la manera com hem afrontat la pandèmia: tothom assumint el seu paper, la seva part de responsabilitat individual i col·lectiva. Són moments en què la solidaritat i el suport mutu s’han convertit en la base per seguir endavant.

És evident que aquesta situació ha estat un cop fort per a tothom, aquí i arreu del planeta. Canvis d’hàbits, increment de les desigualtats, qüestionament de drets i llibertats, pèrdua de gent estimada…

Enguany aprofitem aquest moment de l’encesa de la Flama a cada racó del país, no només per reivindicar la unitat de la llengua i la lluita pels drets i les llibertats dels Països Catalans, sinó també per recordar totes aquelles persones que ja no hi són i que trobem i trobarem a faltar.

Volem destacar tota aquella gent que manteniu encesa la Flama, dia rere dia, any rere any. Una Flama que, passi el que passi, no s’apaga mai.

Visca la Flama del Canigó!
Visca els Països Catalans!

Aquest missatge ha estat escrit coralment per:
Glòria Bassets, metgessa; Marc Ferrer, bomber; Carles Furriols, metge; Elena Gual, mestra; Lluís Marmi, llibreter; Mireia Mena, pagesa agroecològica; Joan Molins, alumne d’escola; Elisabeth P. Cuscó, infermera; Marco Ruggero, transportista; Pili Sanmartín, viticultora.

Tots ells són representants d’alguns dels sectors que han tingut un paper clau en la situació generada
per la COVID-19.

Juny de 2020

Festa de Sant Joan - Ascó 2020