Una desena de famílies visiten l’Escola Sant Miquel en una jornada de portes obertes

Protestar no és terrorisme

Protestar. Manifestar-se. Mobilitzar-se.

SÓN DRETS FONAMENTALS.

En els darrers anys hem vist com des de la política i la justícia s’ha dut a terme una clara criminalització de la protesta, amb greus repercussions per a les persones que exercien el dret de reunió i manifestació, vulnerant reiteradament la llibertat d'expressió a cantants, actors i actrius, obstaculitzant l’exercici del dret a la informació per part de professionals de la informació, censurant obres de teatre, perseguint l’independentisme, el feminisme, la lluita pel dret a l’habitatge, l’antiracisme, l’ecologisme i atacant el dret de vaga i la llibertat sindical.

Avui vivim una nova escalada contra el Dret a la Protesta. Davant de la persecució i investigació per terrorisme d’11 persones dins de la causa contra Tsunami Democràtic, la societat civil manifestem que:

La investigació que porta a terme l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem contra Tsunami Democràtic suposa un atac directe a l'exercici de drets fonamentals, especialment del dret de manifestació i llibertat d’expressió i a la llibertat d’informació.Un nou exemple de l’aplicació extensiva del codi penal en la criminalització de la protesta.

Milers de persones van sortir legítimament i democràtica al carrer per expressar el seu rebuig a una sentència que condemnava els líders polítics i socials a un empresonament injust contra el qual també s’havien pronunciat tant el Grup de Treball de Detencions Arbitràries de Nacions Unides com el Consell d'Europa, així com diverses organitzacions internacionals de drets humans.

Les mobilitzacions ciutadanes vehiculades a través de Tsunami Democràtic sol·licitaven diàleg sota el lema “sit and talk” i s’emmarcaven en l’acció noviolenta, que forma part de l’exercici legítim del dret a la protesta, protegit pel dret internacional dels drets humans, que és també dret intern.

La decisió de l'Audiència Nacional d’investigar per terrorisme representants polítics, periodistes i membres de la societat civil, en el context actual, mostra una clara intenció de desgastar el govern estatal i la majoria parlamentària en la tramitació de la llei d’Amnistia, fet que suposa una ingerència del poder judicial sobre el legislatiu i que afebleix la democràcia i la voluntat de la ciutadania que es va expressar amb el seu vot el passat 23 de juliol.

Investigar per terrorisme un moviment pacífic amb l'únic objectiu de criminalitzar la protesta, limitar els drets fonamentals i silenciar la dissidència política és una actuació de caràcter autoritari que restringeix l’espai de la societat civil i posa en perill els principis democràtics i de l’estat de dret.

Aquesta criminalització té un efecte dissuasori dirigit a tota la societat perquè persegueix el mecanisme principal mitjançant el qual defensen els drets i llibertats tota mena de col·lectius i organitzacions, ja siguin de caràcter sindical, feminista, ecologista, independentista, antiracista o qualsevol altra lluita social.

Com a persones i organitzacions que treballem per una societat més justa i considerem el dret a la protesta com un mecanisme essencial per assolir canvis socials, exigim que es prenguin les mesures necessàries per aturar la utilització de la justícia en una nova persecució política contra les mobilitzacions socials i l'exercici de drets fonamentals, i que es retirin les imputacions de terrorisme.

Protestar no és terrorisme

Escola Sant Miquel d'Ascó... coneix-nos!

Bases del V Concurs de Microrelats Sant Jordi - Vila d'Ascó 2024

Portes obertes a l'Escola Sant Miquel

Cicle Gaudí de febrer: 'Upon entry'

 

SINOPSI

Diego, urbanista veneçolà, i Elena, ballarina contemporània de Barcelona, es muden als Estats Units amb els seus visats aprovats per començar una nova vida.

La seva intenció és impulsar les seves carreres professionals i formar una família a “la terra de les oportunitats”. Però en entrar a la zona d’immigració de l’aeroport de Nova York, són conduïts a la sala d’inspecció secundària, on seran sotmesos a un procés d’inspecció desagradable pels agents de duanes ia un interrogatori psicològicament extenuant, en un intent de descobrir si la parella pot tenir alguna cosa a amagar.

La revolta de la dignitat

Les mobilitzacions de la pagesia d’aquest mes de febrer han servit per posar en primer pla la llastimosa situació del sector primari, que des que tinc consciència, pateix els estralls d’un sistema que els va  minant la moral i l’esperança, però sobretot, la butxaca.

Han passat els anys, i la situació es va tornant més insostenible. Els preus en origen no fan justícia als costos que han de suportar i que han vist com s’han anat incrementant. Ni tampoc són uns preus de producció justos si ho comparem amb el que ens costen els seus productes al mercat, que tot i viure en una tendència alcista,  no repercuteix en els productors. Més que viure, la població rural dedicada al sector primari ha de sobreviure. La burocràcia és un altre dels elements que està desgastant els curadors dels nostres camps i les nostres granges. No se senten prou valorats quan reivindiquen la seva funció de custodiar el territori i el paisatge, i no menys important, quan esdevenen el rebost del país. I finalment, també s’han queixat de la competència deslleial d’un mercat global que juga amb unes regles de joc diferent quant a condicions laborals o requisits mediambientals.

Conseqüències? Que continuï descendint el nombre de persones que viuen del sector primari, milers cada any, i a més, que la mitjana d’edat de pagesos i ramaders sigui cada vegada més elevada. Més conseqüències? Que els pobles, que és on es concentra el sector primari, vagin perdent habitants, ja que els joves busquen alternatives a guanyar-se la vida. És així com deixa de produir-se el relleu generacional que hauria d’ajudar a fixar població. Un drama per als petits municipis.

La seva poca fe en el futur es percep quan desitgen que les noves generacions, que els seus fills i filles, no segueixin en l’explotació agrària o ramadera familiar, perquè són conscients de les dificultats creixents per guanyar-se la vida dignament.

Qui més qui menys, comparteix la diagnosi, i per tant, anticipa el pitjor dels escenaris en els propers anys d’un sector primari minvant. Una situació que fa anys (i dècades) que és evident, però que fa igualment anys (i dècades) que continua embarrancada. D’aquí aquest crit d’alerta... o potser hauríem de dir que és un crit desesperat d’auxili.

Aquesta revolta pagesa ha despertat consciències, ha obert telenotícies, ha fet sentir la veu de la terra.  I ho han fet comptant amb la complicitat de la societat. Potser només ha estat una percepció personal, però no creuen que la gent els ha fet costat? Normalment les mobilitzacions que tenen afectacions en la vida quotidiana, com per exemple el trànsit, acostumen a generar crítiques entre la ciutadania que es veu perjudicada. A ningú ens agrada trobar-nos retinguts a la carretera o haver de circular a pas de tortuga a causa de qualsevol protesta per justa que sigui. En aquesta ocasió, han tingut la virtut de guanyar-se la nostra comprensió.

Tant de bo que l’esforç de la vaga hagi servit per visualitzar que calen polítiques ambicioses des de les diferents administracions per no deixar morir una part del país; però també cal que es visualitzi el suport diari dels consumidors fent una compra responsable i de proximitat.

El 6 de febrer va començar la revolta de la pagesia, però que ben bé podríem anomenar com la revolta de la dignitat.

Josep Maria Raduà Serra

Febrer 2024

Ascó comença les obres de rehabilitació de les muralles

Bases del XXXVI Concurs de Fotografia "Vila d'Ascó" 2024

Nous poemes i velles promeses

Cançó que recorda Carles Sabater, el cantant de Sau, en els 25 anys de la seva mort. Passen els anys, el record perdura en la generació que va créixer en el rock català dels 90. 

Tornen els contacontes a la Biblioteca Municipal d'Ascó

Una cita amb joves músics

Aquest diumenge Ascó va acollir una trobada de les bandes de música del Conservatori i Escola Municipal de Música de Lleida, i de l'Escola i Conservatori de Música de la Diputació a Tarragona. 

Una activitat que es va cloure amb un magnífic concert on les dues bandes, un centenar de músics, van interpretar un programa de sis cançons composades expressament per a banda: 24 horas deportivas, de Ferrer Ferran; The Witch and the Saint, de Steven Reineke; The Baron of Dedem, de Carl Wittrock; To a new dawn, de Philip Sparke; Alpina Saga, de Thomas Doss; i Man in the ice, d'Otto M. Schwarz. Cal dir que al final van acabar amb l'Amparito Roca, un pasdoble que protagonitza algunes emblemàtiques cites festives del territori. Els directors que van dirigir el concert van ser Dolors Ricart, Rogeli Rodríguez i Jordi Masip.

L'escenari feia molt de goig. Per a Ascó va ser un privilegi ser l'amfitrió d'aquesta cita musical, que a més, completa la formació dels joves músics. Com molt del públic assistent va manifestar, amb ganes de tornar a repetir-ho.

Ascó és cultura.

'Carnestoltes ple de contes', a la Biblioteca d'Ascó

Comencen els treballs de recuperació de les Muralles d’Ascó