diumenge, 30 de juny del 2013

Poesia solidària

Des de fa catorze anys, es convoca entre els membres de la comunitat educativa el concurs "Poesia en acció" a partir del qual es publica una antologia solidària. En paraules del president de Poesia en acció, Guillem Vallejo Forés és "el testimoni de petits i grans, d'alumnat, de professorat, de poetes, vers temes com la necessitat de tenir cura del nostre planeta, de dir prou a les desigualtats de gènere, d'aturar la xenofòbia amagada sota la careta de manca de treball, d'aturar les retallades de drets socials, de dignificar l'educació en lloc de veure-la morir sota lleis i reformes cada vegada més immorals (...)"
L'Escola Sant Miquel d'Ascó fa una colla d'anys que hi participa perquè compartim els valors que ens proposen treballar, i hem tingut la sort que alguns dels nostres alumnat han estat reconeguts. En l'edició d'aquest any, en la modalitat de poemes, els valors que proposaven eren l'ecologisme, la pau, la llibertat, la igualtat, la tolerància i la solidaritat, especialment, vers les persones més afectades per la crisi (atur, desnonaments...)
Dels poemes presentats a la convocatòria, tres han resultat premiats i han estat publicats a l'antologia de Poesia solidària:
- La pau, d'Ariadna Ortiz
- Que no falti treball, de Mariona Escoda
- La crisi, de Blanca Morales
Felicitats!!

dissabte, 29 de juny del 2013

Nova Gent 68

Amb el final de curs, apareix un nou número de la revista de l'escola d'Ascó Nova Gent. Una nova oportunitat de comunicació entre els diferents membres de la comunitat educativa i que mostra alguns dels treballs realitzats per l'alumnat o les sortides que s'han dut a terme aquest trimestre. A més, també s'aprofita per acomiadar els nois i noies de sisè que al setembre emprendran un nou camí rumb l'institut.
Aquesta revista es fa ressò de dos centenaris que s'han commemorat a l'escola amb diferents activitats. Per un costat l'Any Espriu, a qui es va dedicar les activitats culturals del mes d'abril. D'altra banda, la celebració dels 100 anys de la poeta Joana Raspall, que tindrà lloc el proper mes de juliol, i que té una extensa obra dedicada als xiquets i xiquetes i és tot un referent en el món educatiu.

Concert per la llibertat

Aquest és el repertori que es podrà escoltar aquest vespre-nit en el Concert per la Llibertat que acollirà el Camp Nou. A la primera part s'interpretaran una vintena de peces molt conegudes:
  • Cobla de Cambra de Catalunya - 'Juny'
  • Cobla de Cambra + Pascal Comelade + Enric Casasses - 'Sense el ressò del dring'
  • Pere Jou + Andreu Rifé + Joan Dausà + Jofre Bardagí - 'Qualsevol nit pot sortir el sol'
  • Joana Serrat + Xavier Baró - 'Aquesta terra'
  • Sopa de Cabra - 'Camins'
  • Projecte Mut - 'Jo tenc una enamorada'
  • Pep Sala + Dyango - 'Boig per tu'
  • Sabor de Gràcia - 'Ningú no comprèn ningú'
  • Yacine Belahcene + Yannis Papaioannou - 'La mala reputació'
  • Paco Ibáñez - 'Como tú'
  • Peret - 'L'emigrant' /  'Barcelona tiene poder'
  • Grup de Folk (Eduard Estivill, Jaume Arnella, Oriol Tramvia, Isidor Marí...) - 'Vull ser lliure'
  • Mercedes Peón - 'Ben linda'
  • Joan Isaac + Joan Amèric - 'A Margalida'
  • Jordi Batiste + Meritxell Gené + Amadeu Casas - 'Escolta-ho en el vent'
  • Theo - 'Catalonia (Lousiana)'
  • Fermin Muguruza - 'Gora Herria'
  • Pau Alabajos + Cesk Freixas - 'Al vent'
  • Brams - 'Vull per demà'
  • Maria del Mar Bonet + Cia. Elèctrica Dharma - 'Què volen aquesta gent?'
  • Cia. Elèctrica Dharma + Cobla de Cambra de Catalunya - 'La presó del rei de França
A la mitja part:
  • Parlament de Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural
  • Orfeó Català + Cobla de Cambra de Catalunya - 'Els segadors' + mosaic
  • Carles Santos + Cobla per la Independència - Fanfàrria
  • Exhibició d'un 3 de 9 a càrrec dels Castellers de Vilafranca 
La segona part constarà de cançons de Lluís Llach, alguns interpretats per ell, i d'altres versionats per diversos artistes. 
  • Lluís Lach - 'Venim del nord, venim del sud'
  • Pastora - 'Tinc un clavell per a tu'
  • Gwen Perry + Gisele Jacson - 'Que tinguem sort'
  • Gossos - 'Bressol de tots els blaus'
  • Lídia Pujol + Pau Figueres- 'País petit'
  • Miquel Gil - 'El jorn dels miserables'
  • Franca Masu - 'Maremar'
  • Nena Venetsanou - 'Vaixell de Grècia'
  • Marina Rossell - 'Que feliç era, mare'
  • Alessio Lega - 'Abril 74'
  • David Alegret - 'Amor particular'
  • Carles Cases - 'Un núvol blanc'
  • Orfeó Català - 'Campanades a morts'
  • Joan Isaac + Ferran Piqué / Joan Enric Barceló / Eduard Costa (Els Amics de les Arts) + Pere Jou + Andreu Rifé + Joan Dausà + Jofre Bardagí + Xavier Baró + Orfeó Català - 'No és això, companys, no és això'
  • Gerard Quintana + Pascal Comelade + Xarim Aresté - 'I si canto trist'
  • Cris Juanico - 'Viatge a Ítaca (I)'
  • Gorka Knörr - 'Viatge a Ítaca (II)'
  • Mercedes Peón - 'Com un arbre nu'
  • Beth + Ivette Nadal + Bikimel - 'Laura'
  • Maria del Mar Bonet - 'Alè'
  • Manel Camp + Ramoncín + Nabil Mansour + Massil Aita + Jordi Camp + Ronza Ismael + Cor per la Integració - 'L'estaca'
  • Lluís Llach + Tothom - 'Tossudament alçats'

dimarts, 25 de juny del 2013

diumenge, 23 de juny del 2013

Missatge de la Flama del Canigó 2013

La Flama del Canigó ens ve a trobar un any més per fer-nos reviure el clam de llibertat i de catalanitat que li va donar origen. És un regal dels germans del nord, que no obliden que el 1659 una desventurada decisió política de l’Estat espanyol va trencar la unitat catalana, fent regal a França d’una part molt estimada del nostre país.
Pels volts del 1955, amb una petita flama portada des de la cripta de Sant Martí del Canigó, al cim més alt de la muntanya, cantada per Jacint Verdaguer com a bressol de Catalunya, uns bons catalans del nord hi van
encendre una foguera que volien que fos cada any com un far d’orientació que unís els catalans d’una i altra part del Pirineu, separats en mala hora.
En els anys següents s’anaren lligant amistats i trobades entre catalans d’una i d’altra banda dels Pirineus, i junts decidiren que fos aquesta sagrada flama la que ens unís a tots i encengués les fogueres de la vetlla 
de Sant Joan. El pas definitiu es feu la vetlla de Sant Joan del 1966, nit en què, ignorant fronteres, catalans de l’Estat espanyol i catalans de l’Estat francès es retrobaren simbòlicament en el mateix coll, amb abraçades de germanor i una ballada de sardanes que desconcertà el control policial de la dictadura, que només havia autoritzat el pas d’una petita caravana, no una trobada multitudinària.
El camí estava obert. A partir d’aleshores, la Flama s’ha estès arreu on hi ha catalans i ha refet la unitat per sobre de tota barrera o frontera dels Països Catalans.
Així, la Flama ha esdevingut un poderós agent de catalanitat i de denúncia contra tants botiflers que, més o menys camuflats, ens volen dividir per fer-nos perdre l’esperit i els sentiments que ens mantenen encara com un gran poble. És aquest el gran missatge de la Flama.
Enguany s’hi poden ajuntar dos motius que són un testimoni més de la nostra unitat com a poble: el centenari del naixement de Salvador Espriu i el desè aniversari de la mort de Vicent Andrés Estellés. Un català i un 
valencià que s’agermanen en el seu amor a les nostres lletres i al seu país, dos poetes i escriptors distingits amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes: Espriu el 1972 i Estellés el 1978.
Espriu va cantar l’esperit i la resistència catalans davant de la malèvola Sepharad (Espanya), i Estellés, des del País Valencià, format pràcticament com a autodidacte, va resistir un ambient més hostil que el nostre i va 
mantenir sempre la identitat del català i del valencià.
Seria injust, també, no recordar que estem a la vigília del tercer centenari del 1714, any en què un rancorós rei d’Espanya ens va prendre les llibertats i ens va vincular, com a colònia conquerida, al decadent carro del 
regne espanyol, greuge que mai ha volgut reparar.
Espanya continua amb l’urc del vencedor i no para de vexar-nos com a poble sempre que pot. No perdona que vulguem continuar sentint-nos poble lliure. Per això hem de continuar units i disposats a lluitar i a treure
forces de flaquesa per exigir el que per dret ens pertoca.
Que la Flama del Canigó ens abrandi de seny, de decisió i de valentia per reivindicar el que és nostre.

ANTONI PLADEVALL i FONT
Capellà i historiador, membre de l’Institut d’Estudis Catalans

Escola d'Estiu 2013

Amb l'arribada de l'estiu, també es posa en marxa l'Escola d'Estiu que ofereix un ventall de tallers de diferent durada i per les dos primeres setmanes del mes de juliol.
L'oferta formativa i lúdica inclou els següents tallers:
  • cistell de trapillo
  • bonsais amb fil de coure i pedres de vidre
  • decoupage
  • punt de creu
  • safates de fusta i plats de vidre
  • pintura a l'oli i iniciació a l'aiguada
  • patrimoni etnològic: les rutes patrimonials dels castells
  • introducció a les xarxes socials
  • cuina per a joves
  • complements fets amb botons
  • moneders amb roba de cotó
  • samarretes personalitzades utilitzant diferents tècniques
  • multiesports
  • taller de càmera
  • graffitis
  • aquagym
  • scrapbooking
  • observar, experimentar i difondre el patrimoni cultural de l'Ebre
  • cuina
  • caixes folrades amb roba de cotó
  • mirall decorat amb culleres
  • tècniques de massatges i estiraments
  • curs d'edició de vídeo
A més, per les nits a la fresca hi ha previstos taller de balls en línia individual, de dinàmica i teràpia del riure i de sardanes, així com dos nits de cinema, la festa de Sant Cristòfol, gimcana pels carrers del poble i el 24è Aplec de Sardanes.

dimecres, 19 de juny del 2013

La Via Catalana, en marxa

Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana han presentat la Via Catalana cap a la Independència, una cadena humana que recorrerà el país de nord a sud, des de la Jonquera a Vinaròs, el proper Onze de Setembre.
Amb aquesta activitat s'emularà la Cadena Bàltica que Estònia, Letònia i Lituània van organitzar l'any 1989, poc abans que assolissin la independència de la Unió Soviètica.

dilluns, 17 de juny del 2013

Entre el desert i el cactus

Entre el desert i el cactus és l'obra poètica amb què l'Anna Cortils va ser guardonada amb el VII Premi de Poesia Joan Perucho - Vila d'Ascó i que ha estat editat per Meteora. 
En aquest recull de poemes s'hi aplega el sentiment de dolor de l'autora per la mort en circumstàncies tràgiques del seu amic i poeta Salvador Iborra, com una catarsi per superar la pèrdua: "Te n'has anat i ens has deixat sense poesia / i és llarga la nit del teu poble". "Quin final més tràgic / de Déus àvids de joventut i poesia".
Magnífic el pròleg que en fa en Ponç Pons perquè et permet apropar-te al poemari amb una espècie de guia de viatge que t'alerta de tots aquells elements que hi trobem. Elements que conformen un llibre on s'hi tasten les emocions que hi aboca l'autora. Com diu el prologuista, "Vet aquí un llibre: Entre el desert i el cactus, per recordar i una poetessa, Anna Cortils, per rellegir i estimar. De cor, de nit i entre espelmes..."

De l'Anna Cortils hi trobem una ressenya biogràfica que ens informa que va néixer a Barcelona el 1981 i és llicenciada en Filologia Catalana i en Filologia Portuguesa per la Universitat de Barcelona. Resideix a Lisboa on es dedica a la docència del català, a la traducció literària i a la divulgació de la cultura catalana en terres lusitanes. Ha traduït del portuguès al català novel·les de José Cardoso Pires, Manuel Alegre, Mário Zambujal i Raul Brandao, com també alguns fragments literaris i poemes per a la revista Capicua. Ha participat en la redacció de llibres com Més caçadors de paraules (Ara Llibres, 2008), Rere les passes del rei en Jaume (Promomallorca, 2008) o 501 crims que has de conèixer abans de morir (Ara Llibres, 2011).

dissabte, 15 de juny del 2013

El joc de Sade

L'amic Miquel Esteve ens ha sorprès en la seva última incursió literària: El joc de Sade. Aquesta novel·la ha arribat a les llibreries amb una doble edició catalana i castellana i li ha permès "traspassar fronteres", anar sumant edicions i en general rebre comentaris positius per part de la crítica especialitzada.
Pels qui hem llegit les anteriors novel·les de Miquel, en un primer moment ens sorprèn. Però tal com avança la novel·la hi trobem l'estil més personal de Miquel Esteve i alguns passatges ens poden recordar el tremp narratiu de Heydrich i les agents del saló Kitty o de El Baphomet i la taula esmaragda.
El joc de Sade combina les característiques del misteri de la novel·la negra amb dosis de sexe i erotisme. El protagonista, Jericó, és un empresari que pateix els estralls de la crisi econòmica, a la qual se li suma la crisi matrimonial. Només la seva filla, la Isaura, és un raig de llum a la seva vida. Amb aquest panorama poc afalagador, aconsegueix l'adreça d'un local que li proporciona el seu cambrer de capçalera. A partir de visitar aquest local, el Donatien, al qual accedeix mitjançant una contrasenya ("els infortunis de la virtut"), es desencadena la trama que és un cúmul de sorpreses, complicacions i traïcions. D'aquesta manera Jericó es troba participant en "el joc de Sade", una espècie de culte a l'esperit llibertí del marquès Donatien de Sade, un joc pervers del qual no és fàcil sortir-ne. El final només es pot qualificar de sorprenent a més de deixar la porta oberta a la seva continuïtat.
A destacar especialment l'ambientació i la contextualització de la novel·la, molt ben treballada; així com l'ús de la primera persona i del monòleg interior, un recurs que dóna major vitalitat a la narració.

dimecres, 12 de juny del 2013

Josep Maria Benet i Jornet, Premi d'Honor


L'escriptor i dramaturg Josep Maria Benet i Jornet va rebre aquest dimarts el guardó que el distingeix com a 45è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, reconeixement que lliura Òmnium Cultural.
L'autor, conegut també per les seves incursions com a pare de moltes de les sèries catalanes emeses per TV3, va acollir el premi com un reconeixement no tan personal com especialment per tot el sector: "Aquest premi no és per mi, aquest premi és pel teatre català".
Va dedicar bona part del seu discurs d'acceptació del Premi d'Honor a reivindicar el paper del teatre de casa nostra i a glossar figures que n'han estat representatives i que "donen força al nostre teatre i a la nostra dramaturgia".
Va aprofitar l'ocasió per reivindicar més guardonades, ja que al llarg d'aquests 45 anys de trajectòria del Premi d'Honor tan sols l'han rebut tres dones. 

dissabte, 8 de juny del 2013

Carmel d'Ascó. Una visió biogràfica

Fa poques setmanes que el CERE va fer arribar als seus associats la publicació Carmel d'Ascó. Una visió biogràfica. Es tracta d'un dels treballs guanyadors de l'últim Premi d'Assaig Artur Bladé i Desumvila, obra del periodista i escriptor Xavier Garcia.
Crec que podem afirmar que es tracta de l'aproximació biogràfica més extensa i detallada d'aquesta figura polifacètica que ha deixat empremta en el món cultural de la Ribera d'Ebre. Un personatge que va fer sentir el bategar de la nostra comarca en les seves facetes de corresponsal de diferents mitjans de comunicació com d'historiador autodidacte amb treballs sobre l'orde del Temple, la navegació fluvial o els moriscos, entre d'altres.
Xavier Garcia aprofita la seva coneixença i estima per la figura de Carmel Biarnés i la seva fidelitat al territori per atansar-nos a un Carmel més íntim i que justifica moltes de les seves accions en els diferents àmbits o la seva evolució al llarg del temps. 
El llibre està dividit en tres parts:
- La meditació asconenca (1928-1950): la infantesa i el seu pas pel seminari.
- D'un temps, d'un país (1950-1975): comença la feina de despertar-se de la letargia de l'època i s'inicia la vessant periodística de Carmel.
- Els anys revolts (1975-1992): el Carmel més activista en defensa del territori que coincideix amb l'època més fructífera de treballs històrics i etnològics.
A remarcar l'annex que acompanya el llibre, que inclou la correspondència que durant vint anys van mantenir Carmel Biarnés amb un altre prohom de la Ribera com va ser l'Artur Bladé.
Tot i que l'autor comenta que encara pot ampliar-se aquesta aproximació a la figura de Carmel, no és menys cert que aquest llibre aplega els principals trets biogràfics que omplen el buit que hi havia en aquest sentit. Xavier Garcia es converteix en un cronista d'excepció de la personalitat de Carmel i de la seva àmplia tasca cultural, periodística i activista.

divendres, 7 de juny del 2013

Bases V Premi de Periodisme Carmel Biarnés



Convocat de nou el Premi de Periodisme Carmel Biarnés que arriba ja a la cinquena edició i que, com cada any, forma part de les activitats que s'organitzen al voltant de la figura d'aquest polifacètic asconenc.

1.- Tema
Els treballs presentats han de difondre la tasca investigadora que es fa tant des de l’associacionisme com a títol individual sobre temàtiques de caràcter local o comarcal a tots els territoris de parla catalana.

2.- Destinataris
Hi podran optar els autors de treballs periodístics que:
- Difonguin els resultats d’una tasca d’investigació i recerca emmarcada en el camp dels estudis locals i territorials i duta a terme exclusivament per tercers (centres d’estudis, entitats culturals, investigadors a títol individual, etc.). En cap cas l’autor del treball presentat al premi i l’autor de la recerca poden ser el mateix.
- Hagin estat publicats o emesos a través de mitjans de comunicació de masses
(premsa escrita, ràdio, televisió i cinema documental, i Internet).
- Hagin estat redactats en llengua catalana, castellana, aranesa, francesa o anglesa.
- Hagin estat publicats o emesos en el període comprés entre l’1-09-2012 i el 31-08-2013.
Els treballs periodístics que no hagin estat elaborats en llengua catalana o castellana, caldrà que es presentin acompanyats d’una transcripció del text al català.

3.- Categories
El Premi inclou quatre categories en funció del suport dels treballs:
- Premsa escrita
- Ràdio
- Televisió i cinema documental
- Internet
En cadascuna de les categories es podrà presentar un màxim de 2 treballs per autor.

4.- Termini
L’autor o, en el seu cas, el mitjà en el que s’ha publicat o emès el treball periodístic, haurà de presentar-lo per correu certificat o bé personalment a l’Ajuntament d’Ascó: Regidoria de Cultura, carrer de l’Hospital 2; 43791 Ascó (Ribera d’Ebre).
A) Premsa escrita: es lliurarà un original o una còpia de la publicació on va
aparèixer el treball periodístic.
B) Ràdio, televisió i cinema documental: es lliurarà una còpia del material emès.
En els casos de programes informatius, s’entregarà una gravació complerta del programa. S’haurà d’entregar també un certificat d’emissió on hi figuri el dia i l’hora d’emissió. El certificat haurà d’estar emès pel mitjà de comunicació o, si s’escau, pel certamen o festival en el cas del cinema documental.
C) Internet: es lliurarà una còpia del treball tal com s’ha publicat al web, ja sigui en el format HTML, arxiu Flash, JPEG, GIF o impressió en paper; i s’indicarà el títol
de l’article pel qual opta al concurs. En aquesta categoria l’autor s’obliga a mantenir en xarxa el treball presentat almenys fins el 31 de desembre de 2013.
El termini d’admissió conclourà el 12 de setembre de 2013.

5.- Premis
S’atorgarà un premi de 800 euros per cadascuna de les categories que podrà ser declarat desert si així s’estima convenient.
Sobre els premis s’efectuaran les retencions fiscals corresponents en concepte de drets d’autor.

6.- Acceptació dels treballs periodístics
Els treball periodístics presentats al premi seran sotmesos al criteri d’una comissió tècnica que avaluarà l’adaptació dels mateixos a les bases. Només passaran a consideració del jurat els treballs periodístics que superin el criteri de la comissió tècnica. Aquest criteri s’haurà de justificar de forma objectiva i d’acord amb les presents bases.

7.- Jurat
El jurat el formaran professionals del món de la comunicació i persones vinculades al món de la recerca.
El jurat es reserva el dret d’interpretar les bases en cas de dubte o decidir sobre qualsevol contingència que no hagi estat prevista.

8.- Veredicte
El veredicte del jurat serà inapel·lable i es donarà a conèixer públicament en un acte de lliurament del premi que se celebrarà el dissabte 19 d’octubre de 2013 a Ascó en el transcurs de la V Jornada d’Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés.

9.- Recuperació dels treballs
Aquells candidats que desitgin recuperar el material presentat al premi, podran sol·licitar-ho a la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Ascó abans del 31 de desembre de 2013. A partir d’aquesta data, l’Ajuntament podrà procedir a la destrucció del material, si ho considera oportú.

10.- Drets de reproducció
Els autors dels treballs periodístics que resultin premiats cedeixen en acceptar el premi els drets de reproducció del material presentat, a efectes de difusió i promoció del Premi de Periodisme Carmel Biarnés d’Ascó i de la Jornada d’Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés.

La participació en aquest premi suposa la total acceptació de les bases.