Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris agricultura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris agricultura. Mostrar tots els missatges

diumenge, 16 d’agost del 2026

Monogràfic 2026: La força transformadora de l'aigua Cent anys de la Comunitat de Regants d’Ascó

Un any més, i des de 2007, el programa de festa major presenta un monogràfic dedicat a algun aspecte històric, social, etnològic... d'Ascó. En aquesta ocasió és un monogràfic dedicat a commemorar els 100 anys de la Comunitat de Regants d'Ascó.

Està format per set apartats i una introducció. Els apartats de què consta són:

1. D'un vell anhel a un projecte col·lectiu (1859-1925)
2. La fundació de la Comunitat de Regants: convertir un somni en una empresa (1925-1929)
3. Quan el somni va estar a punt d'esfondrar-se (1929-1935)
4. Guerra, postguerra i renaixement del projecte (1936-1950)
5. El regadiu en funcionament
6. El llarg camí cap a l'ampliació del regadiu (1950-1995)
7. L'aigua que va canviar el paisatge i la vida d'Ascó

***

Us adjunto la introducció del mateix.

Introducció

D. Miguel Ferrús Pros, vecino de Ascó, en calidad de presidente de la Comunidad de regantes, ha presentado en este Gobierno civil instancia y proyecto solicitando la concesion para elevar 500 litros de agua por segundo del rio Ebro, por medio de tres estaciones elevatorias sucesivas, con el fin de poner en regadio tres zonas de terreno cuya superficie total tiene una extension de 1.300 hectareas, en el termino municipal de Ascó.

LAS CIRCUNSTANCIAS (16/06/1926)

 

Fa un segle un grup de propietaris d'Ascó va decidir emprendre una de les iniciatives més ambicioses que havia conegut mai al nostre poble: constituir una Comunitat de Regants amb l'objectiu d'elevar les aigües de l'Ebre i transformar una extensa superfície de terres de secà en conreus de regadiu. Aquell projecte, que commemora el seu centenari, no va ser només una obra d'enginyeria hidràulica. Va representar una aposta col·lectiva pel futur, una empresa que va exigir sacrificis econòmics, una perseverança extraordinària i la capacitat de superar nombrosos entrebancs administratius, financers i socials abans que l'aigua arribés finalment al tros.

Durant gairebé tres dècades, la història de la Comunitat de Regants va transcórrer entre l'entusiasme inicial, les dificultats per finançar les obres, els desacords entre els mateixos propietaris, la intervenció de les administracions, la interrupció provocada per la Guerra Civil i la lenta recuperació dels anys de postguerra. Quan el juliol de 1950 es va inaugurar oficialment el primer regadiu, culminava un llarg procés iniciat vint-i-cinc anys abans, fruit de l'esforç de diverses generacions de pagesos que mai no van renunciar a veure feta realitat aquella aspiració.

Per comprendre la transcendència d'aquell projecte cal situar-se en l'Ascó de les primeres dècades del segle XX. L'agricultura constituïa la principal activitat econòmica del poble i condicionava la vida quotidiana de la majoria de les famílies. Les oliveres, els ametllers, la vinya i els cereals ocupaven la major part del terme, mentre que els horts propers al riu constituïen gairebé l'únic espai on l'aigua permetia obtenir collites més regulars. La resta del territori depenia exclusivament de la pluja, de manera que cada any agrícola quedava sotmès a la incertesa del règim meteorològic.

Les sequeres recurrents limitaven els rendiments agrícoles i feien molt difícil incrementar la productivitat de les explotacions. Els pagesos coneixien perfectament el potencial que tindrien aquelles mateixes terres si disposessin d'aigua de manera regular. L'Ebre passava als peus del poble, però el seu cabal només podia contemplar-se des de la distància, incapaç de beneficiar unes finques situades desenes de metres més amunt. Aquesta aparent contradicció —viure al costat d'un dels rius més cabalosos de la península i continuar depenent exclusivament de la pluja— va alimentar durant dècades el desig de construir una infraestructura capaç d'elevar l'aigua fins als conreus.

En realitat, aquesta aspiració era molt anterior a la fundació de la Comunitat de Regants. Ja a mitjan segle XIX apareixen els primers projectes destinats a aprofitar les aigües de l'Ebre per transformar agrícolament els termes de Flix, Ascó i Vinebre. Aquelles iniciatives no prosperaren, però posen de manifest que la necessitat del regadiu era percebuda molt abans que la tecnologia i els recursos econòmics permetessin convertir-la en una realitat. També a finals del segle XIX hi ha constància d'autoritzacions particulars per elevar aigua del riu amb bombes destinades al reg, antecedents modestos però significatius del gran projecte col·lectiu que acabaria prenent forma entre 1925 i 1926.

Quan la Junta promotora començà a organitzar la futura Comunitat de Regants, no partia d'una idea improvisada. Recollia una aspiració llargament madurada per diverses generacions de pagesos asconencs, convençuts que l'aigua havia de convertir-se en el principal instrument de transformació econòmica del municipi. Els cent anys que es commemoren són, per tant, molt més que l'aniversari d'una institució. Representen el record d'un projecte col·lectiu que va modificar profundament el paisatge, l'agricultura i, en bona mesura, la història contemporània d'Ascó.

divendres, 23 d’agost del 2019

Situació dels conreus a Ascó (2018)

La publicació Nació Digital es feia ressò fa uns dies de la situació de l'agricultura municipi a municipi en base a unes dades de 2018 i comparant-ho amb les mateixes dades de 2011. Aquestes són alguns dels ítems destacats respecte Ascó:

  • Actualment es conreen un total de 1.769 hectàrees (109 menys que el 2011, quan eren 1.878 hectàrees).
  • 1.350 hectàrees són de secà mentre que 419 disposen de regadiu (el 2011 la distribució era de 1.471 de secà per 407 de regadiu)
  • El principal conreu és l'olivera.
Si ara observem la distribució dels tipus de conreu, podem destacar el següent, segons el nombre d'hectàrees conreades el 2018 i respecte el 2011:


2018
2011
hortalisses
1
15
cereals
6
45
farratges
67
3
lleguminoses
4
0
tubercles
1
7
fruiters
609
598
olivera
933
952
vinya
149
259

dimarts, 28 d’agost del 2018

La cria de cucs de seda

Història d'Ascó. Crònica il·lustrada (1999)
Tot i que força desconegut, però la cria del cuc de seda va ser una de les tasques productives des de que es va introduir cap allà al segle XIV, tot i que no va ser fins al segle XVIII en què sembla que es va consolidar al nostre territori esdevenint una activitat econòmica per les famílies que o bé criaven els cucs pel seu compte o bé per a altres famílies que els hi compraven els capolls, com per exemple els de cal Cavaller o la casa de Tomàs Biarnés Alcoberro.
Al còmic de la Història d'Ascó s'explica el procés que se seguia, des que s'adquirien els ous dels cucs de seda, com s'anava a recollir les fulles de les moreres amb què s'alimentaven i quan els cucs estaven a punt de fer el capoll es clavaven botges seques al seu voltant perquè s'hi poguessin enfilar. Abans de portar a vendre els capolls, s'estenien a les asgorfes.
En una notícia apareguda ara fa 100 anys diari amb seu a Tortosa El Restaurador (18.04.1918) es parla de la sericicultura i de la idea de promoure i fomentar "la industria rural del gusano de seda, como auxiliar de nuestros huertanos, de la cual en otras épocas obtenían saneados ingresos; y a este propósito creemos de oportunidad, repetir algunas consideraciones, y ofrecer algunos datos referentes a dicha industria, en los pueblos de la ribera del Ebro". Es promovia la cria dels cucs de seda després que a mitjans del segle XIX una malaltia gairebé acabés amb la seva producció.
En aquesta notícia del diari també ens informa del volum anual de capolls en alguns dels pobles de la comarca:
  • Ginestar. 4.500 kg de capoll.
  • Vinebre. 4.500 kg de capoll.
  • Benissanet. 3.000 kg de capoll.
  • Flix. 2.000 kg de capoll.
  • Ascó. 1.500 kg de capoll.
L'article volia ser un impuls a la indústria de la cria de cucs de seda fins al punt que fa comptes del benefici que suposaria tant a un pagès com a un gran propietari.
"El resultado económico que obtiene el huertano de la cosecha del capullo de seda no puede ser más remunerador. Supongamos un huertano que ha plantado 18 o 20 moreras en las lindes de la finca, en la carretera, en el arenal del río, en el rincón que tuvo que dejarse para dar forma al tablar". En aquest cas xifra el benefici en 221,25 pessetes.
També fa números pels grans propietaris: "Un gran propietario que quiera dedicar una hectárea de terreno al plantío de moreras para la industria sericícola, el resultado que obtendría sería también altamente remunerador". En aquest cas obtindria un benefici de 1.987 pessetes.
Finalment s'esmenta que a això caldria sumar-hi "premios en metálico a la plantación de moreras y a la producción del capullo" que es concedien mitjançant una llei de protecció a la indústria sedera que estava en vigor des de 1915.
De l'any 1916 en va resultar la següent taula:
Nombres
Pueblos
Semilla presentada Onzas
Peso
del capullo Kilos
Producción
por onza
Kilos
Premio
Pesetas
D. Baltasar de Salvador Ferrán
Ascó
50
1.828
55.560
914,00
D. Salvador Algueró Sedó
Mora Ebro
75
5.118
68.240
2.159,00
D. Adolfo de Martí Castellví
Vinebre
10
467
46.700
233,00
D. Juan Mauricio Navarro
Benisanet
55
2.791
50.745
1.595,50
D. Ramón Pradell Jordá
Vinebre
18
790
30.900
395,00
Sres. Puig y Wiches
Reus
3
148
49.400
74,00
Totales
211
11.142

5571,00

dilluns, 29 de febrer del 2016

Resultats eleccions agràries 2016 a la Ribera d'Ebre


Ahir diumenge 28 de febrer es van celebrar les eleccions agràries a Catalunya en què s'han escollit els 100 representants d'entre les tres organitzacions professionals agràries que hi han concorregut.
A la Ribera d'Ebre hi van participar 253 pagesos de les 493 persones censades, cosa que suposa que la participació va ser del 51'31%, inferior al global de país, que va ser de gairebé un 54%.

Aquests van ser els resultats a la nostra comarca:
Unió de Pagesos 176 vots 69'57%
ASAJA 39 vots 15'42%
JARC 32 vots 12'65%
Vots nuls 0
Vots blancs 6

A nivell de Catalunya els resultats van ser:
Unió de Pagesos 7.913 vots 56'77%
JARC 3.847 vots 27'60%
ASAJA 1.775 vots 12'73%
Vots nuls 60
Vots blancs 403 2'89%