dissabte, 30 de juny del 2012

Ginestar i el Temple

En la commemoració que s'està duent a terme del 700 aniversari de l'abolició de l'Orde del Temple, aquests pròxims dies serà el poble de Ginestar el qual té preparades unes activitats en motiu de l'efemèride.

Diumenge, 1 de juliol
A les 11.00 h
Jornada de portes obertes a l’Església Vella (c/ st. Antoni) amb explicacions sobre l’edifici a càrrec de l'historiador Joan Fuguet i l’arqueòleg Josep M. Vila.

Dissabte, 7 de juliol 
A les 22.00 h
Cinema a la fresca de temàtica templera: El reino de los cielos (Kingdom of Heaven), de Ridley Scott, a la Església Vella (invitacions prèvies gratuïtes a l’Ajuntament de Ginestar)

L’Església Vella és amb tota probabilitat l’edifici singular més antic de nucli urbà de Ginestar, ja que el seu origen es remunta a finals del segle XIII, dintre de l’etapa de domini senyorial dels cavallers templers. D’aquell període inicial es conserva la volta de canó, lleugerament apuntat dels peus de l’església. Al segle XV l’edifici s’amplià amb l’addició de les dos voltes gòtiques de creueria a la nau principal i una capella lateral pel cantó que mira el riu. Finalment al segle XVII es tornar a engrandir el temple amb la construcció de dues capelles renaixentistes, de força qualitat arquitectònica, al costat de migdia.

Organitza:
Museu d'Història de Catalunya, Institut Ramon Muntaner i ajuntament de Ginestar.


L'Agulla 59

Amb l'arribada del final de curs, l'alumnat i els mestres de l'Escola Enric Grau Fontseré de Flix ens emportem cap a casa un nou exemplar de la revista L'Agulla, i ja en van... 59. Fidel a la cita, L'Agulla recull la informació, els treballs... dels darrers compassos del curs.
Així que comença amb la ja clàssica editorial, que en aquesta ocasió no pot passar per alt que amb el curs també s'acaba el Pla d'Autonomia de Centre vigent els darrers quatre cursos amb tot el que ha suposat per l'escola i com ha implicat tota la comunitat educativa.
D'altra banda aquest curs també ha esdevingut el curs dels Dimecres Grocs. El groc contra les retallades.
A l'interior trobem algun tastet de l'àmplia varietat de treballs dels diferents nivells: informacions dels projectes, redaccions, contes, cal·ligrames, activitats d'anglès...

dimarts, 26 de juny del 2012

Fem i compartim a la Ribera

El dimecres 27 de juny es celebrarà la segona edició de la jornada "Fem i compartim a la Ribera", que tindrà lloc a l'escola Sant Miquel d'Ascó amb la presència de bona part del professorat de la comarca. Aquest és el programa previst:

9.00 h Recepció de participants i lliurament de material

9.15 h Benvinguda
Sr. Pau Daniel Serrano, Regidor d’Ensenyament de l’Ajuntament d’Ascó, Sra. Imma Obiol, inspectora en Cap, Lourdes Daura, directora de l’Escola Sant Miquel d’Ascó

9.30 h Conferència: El treball en equip i el benestar dels mestres, a càrrec del Sr. José Manuel Toledano, consultor, col·laborador de la UB, UPC, el Departament d’Ensenyament, entre d’altres.

11 h Esmorzar

11.45 h Bones pràctiques
  • Tasques riques, Mònica Requena, Mireia Abelló i Olga Casals de l’Escola Sant Agustí de Riba-roja
  • En Jim Botó i en Lluc Maquinista: projecte interdisciplinar, Natàlia Serrano de l’Escola Marcel·lí Domingo de Tivissa
  • Educació artística, Leonor Sabaté i Juan Navarro de l’Institut-escola 3 d’Abril de Móra la Nova
  • Taller de seguretat vial, Josep Carles Amposta i Sandra Lasala del Col·legi Santa Teresa de Móra d’Ebre
  • Participem al Certamen de lectura en veu alta, Meritxell Masip i Neus Marchés de l’Escola Lluís Viñas de Móra d’Ebre
  • Treball cooperatiu i TIC, Yolanda Larrosa i Òscar Bosch de l’Escola Enric Grau i Fontseré de Flix
  • Toy exchange, Josefina Garcia de l’Escola Sant Miquel d’Ascó
14 h Cloenda de l’acte a càrrec de Sr. Antoni Martí, Director dels Serveis Territorials d’Ensenyament a les Terres de l’Ebre

dissabte, 23 de juny del 2012

Missatge de la Flama del Canigó 2012

El foc és un dels quatre elements essencials per a la Humanitat, amb l’aigua, la terra i l’aire, i per això el trobem en els rituals i festes més importants.
Però el foc no es dóna a l’home, sinó que l’ha de conquerir. No n’hi ha prou de conèixer-lo sinó que l’hem de saber encendre i conservar.
Així, el domini del foc és una de les grans conquestes de la humanitat. La seva troballa ens caracteritza com a humans. I és tan important per a les nostres vides, que cada grup, cada cultura n’ha fet un nus simbòlic, molt poderós.
El foc acompanya les nostres festes en la roda de l’any al voltant del sol, de manera que és present en els solsticis i equinoccis, com a centre de la festa.

També als Països Catalans el foc ritual acompanya el seguiment de l’any amb una solemnitat que assenyala el pas de l’àmbit domèstic a tot l’entorn exterior, de manera gradual i creixent. El foc comença a l’hivern, en el fogaril de les cases, amb la soca o tió que presideix la llar i crema de Nadal fins a Any Nou. En aquells moments de fred, es porta la Natura a casa i es concentra en la llar, que uneix totes les generacions, des de la més nova fins als avantpassats, a través del foc i el fum que s’enfilen xemeneia amunt.
Després, el foc surt a les places i carrers, de forma molt elaborada, com la de la Fia-Faia, o més tard, per Sant Antoni en tants pobles, en la construcció del Mai que s’encén, mentre Sant Antoni passa pel davall i en surt sa i estalvi, en la renovació i recreació de la societat. La crítica a la societat arriba per Sant Josep, omplint les places de València i altres ciutats, com omplirà el mateix centre de Berga en la Patum del Corpus o en els vells i nous correfocs de tantes Festes Majors.
Ell foc es va estenent pel calendari fins arribar al punt més alt, en el solstici d’estiu, Sant Joan, o Sant Quirc, acompanyant tot el poble, que ha anat conquerint el seu entorn, lluitant
amb les tenebres i els perills que l’assetgen. El foc de Sant Joan arriba als límits de la població, i en els llocs on es fan falles, els fallaires recorren els camins de la vila, tot dibuixant-los amb el foc, des dels límits del terme municipal.
En aquest recorregut al llarg de l’any, els pobles marquen les fronteres amb els possibles perills, els mals esperits, que durant l’hivern havien reduït el territori lliure per a l’home, fins a fer-lo refugiar dins de les cases. Ara, amb Sant Joan i el solstici d’estiu, la població arriba a la totalitat del seu territori, esfuriant les ombres i les pors.Els fallaires s’emocionen perquè saben que des del centre del poble, els estan veient amb la flama que porten, des dels llocs que han arrabassat a la nit, perquè tot allò que dibuixen amb el foc és la seva terra.
I això és el que passa amb la Flama del Canigó. No fem més que repetir un ritual local i antic, fent-lo arribar fins on sentim que formem part del mateix poble. Amb la flama, anem dibuixant i assenyalant el territori del nostre poble, que el fred i la foscor de la història no ens deixava albirar.
No deixem que un altre hivern ens el torni més petit i poruc!

JOSEFINA ROMA
antropòloga i professora de la Universitat de Barcelona.

Escola d'Estiu 2012

Ja s'han obert les inscripcions per una nova edició de l'Escola d'Estiu que s'organitza per la primera quinzena del mes de juliol. Com ve sent habitual, s'hi pot trobar un ventall d'activitats on per triar. Els tallers que s'imparteixen són:
- ceràmica
- decorar paneretes de vímet
- pintar amb laca de bombeta
- pintura a l'oli i iniciació a l'aiguada
- punt de creu
- tècniques de pessebrisme
- patrimoni etnològic: rutes patrimonials
- patrimoni cultural: l'arqueologia del riu
- informàtica
- anglès
- esports: voleibol, tennis, bàdminton...
- graffitis
- cuina
- aquagym
A més, hi ha un programa d'activitats per les nits a la fresca amb cinema, taller de sardanes, gimcana organitzada pels Quintos 2012, un taller de dinàmica i teràpia del riure, un taller de country&linedance, una baixada d'autoslocos, la festa de Sant Cristòfol, el 23è aplec de sardanes i concert amb el grup Cultrum.

divendres, 22 de juny del 2012

Ratafia actua a Ascó

El diumenge 24 de juny, a partir de les 18.30 hores, actuarà a Ascó el grup de música folk Ratafia. En el grup hi participa entre d'altres l'amic Bartolomé García-Plata. Els altres integrants són Pere Romaní i Víctor Pedrol.
El concert coincideix en el període de presentació del seu primer disc, aparegut recentment, i que porta per títol "Olor de nou".
En el disc hi podem trobar un total de 14 temes, entre música tradicional catalana i basca i composicions pròpies. Cal dir que una de les peces enregistrades és la Jota d'Ascó.
L'acte s'emmarca en un berenar benèfic organitzat per la Delegació Local de la Lluita Contra el Càncer i per Càrites.




dijous, 21 de juny del 2012

Arriba l'estiu


L'estiu és d'aquelles èpoques de l'any que porta associada alguna música, no sempre de gust acceptable. Però és aquella banda sonora que sona a les festes, a les terrasses, a la platja... i a la televisió. Aquesta cançó segur que serà de les que sonarà sovint, almenys a la televisió. És una cançó d'anunci. Però d'aquells anuncis que estiu rere estiu marquen tendència. Enguany la cançó Estrella és del grup suec Lacrosse: "You can't say no forever".

dimecres, 20 de juny del 2012

Aragonès oriental

Si no fos que estem parlant de temes seriosos, tot plegat faria riure. Observar escenes tan absurdes com escoltar des de la política com pretenen canviar criteris científics per denominar una llengua. Escoltar com la consellera d'Educació i Cultura d'Aragó -Dolores Serrat- considera que la llengua que parlen més de 60.000 ciutadans administrativament aragonesos ha de denominar-se de manera que no es pugui confondre amb d'altres llengües. Tal qual ho va dir a la roda de premsa. No pensava que fos cap maledicció tenir el català com a llengua pròpia.
Després t'assabentes que aquesta consellera és nascuda a Ripoll i hi va viure fins als 18 anys. El que no sé és si aleshores parlava l'aragonès oriental.
Tenim la llengua atacada per totes bandes. I darrerament això sembla l'esport nacional de determinats sectors polítics. La setmana passada el focus estava a les Illes Balears amb la devaluació del català com a llengua d'ús administratiu. No fa tampoc tant el tema estava en l'elecció de l'idioma a les escoles de les Illes trencant un consens forjat anys enrere de totes les forces polítiques.
En fi, cansats que la llengua sigui una arma de destrucció política.

dilluns, 18 de juny del 2012

La nevada del cucut

La nevada del cucut és la cinquena novel·la de la periodista de Catalunya Ràdio Blanca Busquets. Una obra que en general va tenir una bona acollida entre la crítica i els lectors i que va ser distingida amb el Premi Llibreter 2011.
Considero encertades les valoracions positives que havia escoltat perquè és una novel·la que pot enganxar-te fàcilment, que presenta uns personatges atractius i una línia
argumental ben treballada.
La història ens trasllada a un poble de la Catalunya de nom Carena, perdut entre les muntanyes. A La nevada del cucut s'entrellacen dues històries: la d'una dona que va viure fa cent anys, la Tònia, que tenia la dèria d'escriure i explicar les seves vivències, anotar les confidències que no podia explicar a ningú més. També la d'una altra dona, d'avui en dia, la Lali, que comparteix la seva dèria per escriure i per l'art. Com anirem coneixent al llarg de la trama comparteixen molt més que aficions. Totes dues es refugien en l'escriptura, totes dues tenen un amor secret, totes dues són o se senten diferents a la resta, totes dues comparteixen arrels familiars.
Tota l'obra condensa l'ambient que es respira en un poble petit com Carena, com els seus habitants carreguen amb les històries familiars, sovint malgrat el pas del temps i de les generacions.

diumenge, 17 de juny del 2012

Els vigilants de l'Ebre

Durant bona part del curs, amb l'alumnat de 2n de Cicle Mitjà de l'Escola Enric Grau Fontseré de Flix hem treballat un projecte sobre els castells de la comarca de la Ribera d'Ebre. Li vam posar de títol "Els vigilants de l'Ebre" ja que les fortaleses que hem treballat tenien per principal objectiu controlar el pas del riu pels diferents pobles.
Hem centrat el projecte en quatre castells, els d'Ascó, Miravet, Móra d'Ebre i Flix, i de cadascun d'ells hem investigat sobre una època en concret, és així com hem estudiat el període sarraí a Ascó, la comanda templera a Miravet, el temps dels cavallers de la casa dels Entença a Móra d'Ebre i el període carlí al castell nou de Flix.
Fruit d'aquest projecte hem visitat les diferents poblacions -fins i tot a Miravet ens van investir cavallers templers-, hem buscat informació de personatges destacats en la història de la nostra comarca com ara Salem Ingema -batlle sarraí d'Ascó-, l'últim comanador templer de Miravet Ramon de Sa Guàrdia, Guillem d'Entença a Móra d'Ebre o Josep Agramunt, conegut com "el capellà de Flix". També vam investigar sobre armes o vestits de cadascuna de les èpoques, el tipus de construcció del castell (la forma de la planta, la distribució de les estances, el tipus de material constructiu...)
Des d'un punt de vista més artístic, vam proposar a l'alumnat dibuixar l'escut heràldic d'un dels nostres cognoms a partir de la informació que avui es pot trobar a la xarxa, i també vam optar per construir el nostre propi castell amb materials reciclats.
Per posar el punt i final al projecte vam convidar els pares i mares a visitar una mostra que vam preparar. Durant els dies de la mostra, vam comptar amb la visita dels companys dels altres cursos, dels mestres de l'escola, dels xiquets i xiquetes de l'escola bressol que el curs vinent seran nous alumnes de l'escola i també d'un grup d'avis de la Residència de Flix.
A l'exposició s'hi podia veure un mapa conceptual sobre allò que havíem anat aprenent, els nostres dossiers, els escuts que havíem dibuixat i els castells que havíem elaborat. Per ubicar els castells, vam decidir pintar el trajecte del riu en el seu pas per la nostra comarca i al seu voltant, anar col·locant aquests símbols dels nostres pobles.

Tito Vilanova

Des de divendres Tito Vilanova ja és oficialment l'entrenador del Barça de futbol per les properes dues temporades. Substituir en el càrrec a Pep Guardiola és un repte difícil. El Barça ha encadenat un seguit de temporades molt exitoses, no únicament amb títols, sinó també per l'estil de joc i per l'actitud dels jugadors. Entrenar el Barça -igual com qualsevol altre gran equip europeu- ha de ser per un entrenador una de les majors il·lusions, i encara més si t'has format a les categories base i n'ets soci. Aquest és el cas de Tito Vilanova. Però potser trobaríem algun entrenador que rebutjaria l'oferta de ser el successor de Pep Guardiola a la banqueta. Vilanova no, ell ha acceptat el repte i ho fa des del realisme de reconèixer que una etapa com aquesta és difícil d'emular, que probablement perdrà totes les comparacions amb el seu antecessor i amic, però precisament aquest estil amb què es presenta ja demostra que toca de peus a terra.
Quan Guardiola va agafar les regnes del Barça l'estiu de 2008 van ser molts els qui van desconfiar d'aquest culer de tota la vida sense experiència a la primera divisió. Algú, amb la boca petita, també posa en dubte la capacitat de Vilanova. Al final, a part de tàctiques i estratègies, serà la pilota qui dictarà sentència.
És clar que no té una tasca fàcil per endavant, però almenys cal desitjar paciència a l'afició i molta sort en aquest nou cicle que s'enceta.

dissabte, 16 de juny del 2012

Regal Barça, Campió de Lliga 2011/12

Josep Massot i Muntaner, Premi d'Honor

L'historiador, filòleg i editor Josep Massot i Muntaner va rebre aquest dimecres el guardó que el distingeix com a 44è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, reconeixement que lliura Òmnium Cultural.
La casualitat va fer que el Premi recaigués en aquest monjo de Montserrat procedent de Mallorca en un moment en què la llengua catalana a les Illes es troba amenaçada per la política del govern popular.
Després de voler crear una xarxa educativa de doble línia, en què els pares podien escollir la llengua vehicular d'aprenentatge dels seus fills, ara era una decisió que rebaixava la situació del català a l'administració, convertint el seu coneixement en un mèrit i no en un requisit, com correspon a la llengua pròpia de qualsevol territori. Tant un com l'altre aspecte trenquen el consens en la normalització lingüística que es va assolir fa 26 anys a la Illes Balears.
Aquests fets d'actualitat van ser presents en els discursos de la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, i del Premi d'Honor Josep Massot.
Aquest és un fragment de les paraules que va adreçar Josep Massot en l'acte de lliurament del Premi a la seva trajectòria: "Les Illes Balears i el País Valencià passen per moments especialment difícils, i em solidaritzo un cop més amb tots els intents d’aconseguir que el govern del president Bauzà faci marxa enrere en les mesures clarament lesives contra la nostra llengua, que necessita una protecció especial i que no fa ombra a cap de les llengües més consolidades i més conegudes, i que el govern del president Fabra s’esforci per defensar la llengua pròpia del País Valencià, que hi fou duta per Jaume I al segle XIII i que és vehicle de comunicació amb les altres terres que haurien d’ ésser germanes i no rivals".

diumenge, 10 de juny del 2012

¡Viva el Sindicato!

Divendres passat, en el marc dels actes de la Setmana Internacional dels Arxius 2012, l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre va organitzar l'acte de presentació del llibre d’Antoni Gavaldà ¡Viva el Sindicato! Pagesos a les Terres de l’Ebre (1939-1944) i posterior conferència per part de l’autor amb el títol “L’arrencada del sindicalisme pagès a Móra d’Ebre i Móra la Nova a la postguerra (1939-1944)”.
El llibre fa una aproximació a la implantació del franquisme a les comarques de l'Ebre en els primers anys de la postguerra a través de las "Hermandades Agrarias". És un llibre complert, on hi ha dades de totes les poblacions que abasta la publicació. Comença amb una primera aproximació al territori per després anar entrant en matèria a partir del sindicalisme pagès (la constitució de las "Hermandades"), a partir de la seva creació havien de redactar uns informes que detallessin la situació de la població i les demandes què feien (des de les característiques geogràfiques i econòmiques de la població, a l'estat del conreus o la necessitat de productes passant per informes sobre política local).
També resulta curiós el llistat de les persones que van configurar les "hermandades" de cadascun dels pobles, el càrrec que desenvoluparen, si també formaven part de Falange...
Finalment recordar que el pròleg és del catedràtic emèrit d'història, Josep Fontana.
Gavaldà, que és professor de Didàctica de les Ciències Socials a la URV, considera que precisament l'estudi de les ciències socials no ha de servir per abocar les dades que els investigadors treuen a la llum, sinó que cal que facin pensar.
Aquest llibre t'aproxima a una realitat. T'ofereix unes dades. Ho posa en context. Fa pensar.

dissabte, 9 de juny del 2012

Les nostres cançons contra la sida

Ahir a la nit el Palau Sant Jordi va acollir el concert "Les nostres cançons contra la sida" que va reunir  a un bon nombre de representants de la recent història musical de Catalunya per tal d'obtenir fons per projectes científics i d'investigació en la lluita contra aquesta malaltia. El Sant Jordi va aplegar un total de 14.000 persones per escoltar els 19 artistes i bandes que hi van prendre part.
Adjunto un enllaç del diari ARA (AraTV) que ens mostra un petit tast de l'esdeveniment d'ahir.

dijous, 7 de juny del 2012

Dia Mundial del Medi Ambient

Un any més, la nostra escola ha participat del Dia Mundial del Medi Ambient -que es commemora el 5 de juny- amb un concurs d'enganxines entre l'alumnat de Cicle Superior. El lema d'enguany ha estat PUNT.NET, i ha resultat guanyador l'alumne Josep Descarrega, de 2CS. 
El concurs està patrocinat per l'ajuntament de Flix i Ercros Industrial.

dilluns, 4 de juny del 2012

En suport del català a l'escola

La Plataforma per la Llengua ha engegat una campanya a través de les xarxes socials amb l'objectiu de difondre cada dia un argument en suport del català com a llengua vehicular a l'escola catalana. En ells es vol donar resposta a afirmacions errònies que tergiversen la nostra realitat social i lingüística.
Tots els arguments els podeu llegir clicant a la imatge, on s'obrirà un document en format PDF.

Flix per la independència

La setmana passada Flix va adherir-se a l'Associació de Municipis per la Independència. D'aquesta manera, va esdevenir el municipi 459 en fer-ho. A la Ribera d'Ebre ja són quatre els pobles que hi formen part: a més de Flix, també hi formen part Miravet, Móra d'Ebre i Móra la Nova. A més, cal recordar que el Consell Comarcal també s'hi va sumar després que tots els consellers comarcals hi votessin afirmativament.
Del cas de Flix cal remarcar sobretot que ha estat una iniciativa ciutadana vehiculada per l'ANC de Flix en què han recollit vora quatre-centes signatures, i que després de presentar-ho a l'ajuntament, ha rebut el suport majoritari del Ple de la Corporació.
Després d'assolir la fita, "en què el somni sembla més a prop", es va fer la celebració a la Plaça de l'Església.
Foto: Carme Cubells