diumenge, 30 de setembre del 2007

Festa de la Gent Gran

Aquest diumenge Ascó celebra la Festa de la Gent Gran. La primera notícia que se’n té data del 20 d’octubre de 1963 quan La Caixa –que aleshores era la Caja de Ahorros y Pensiones para la Vejez- va impulsar una celebració d’homenatge als iaios i iaies del poble, hi va participar l’ajuntament i va consistir en una missa i una celebració al Saló Mari –la sala de cinema del poble-.
D’aleshores ençà aquella iniciativa va anar organitzant-se esporàdicament fins que ja des de finals dels anys vuitanta la trobada s’ha anat celebrant anualment. Ja és un clàssic del calendari asconenc i consisteix bàsicament en una missa cantada, el dinar de germanor i un espectacle.
Desitgem que passin una bona diada!

FOTOGRAFIA DE LA PRIMERA FESTA-HOMENATGE A LA GENT GRAN (1963)

dissabte, 29 de setembre del 2007

Sant Miquel



FOTOGRAFIA
DE JOSEFINA JORDÀ

29 de setembre. Avui és Sant Miquel, patró d’Ascó, i fins el 1963 un dia com avui era dia de festa grossa, era la festa major. Però els temps canvien... i ara celebrem els nostres patrons (Sant Miquel, Santa Paulina i Sant Gregori) al mes d’agost.

Recordem que probablement la devoció a Sant Miquel ens va poder ser llegada per la presència templera d’Ascó entre els segles XII-XIV, i és que l’arcàngel Miquel també és patró de l’Orde del Temple.

Del corpus festiu d’aquells anys, el dia de Sant Miquel no hi podia faltar la cercavila, els oficis a l’església, les emocionants corrides pedestres amb concorreguda presència asconenca, i el ball de vermut. Ja a la tarda la processó del Sant, el cafè-concert, els jocs a la plaça –especialment la corrida de la forca-, el futbol, els balls de tarda i nit a l’envelat...

Acompanyo el post amb la fotografia d’una processó de Sant Miquel a finals dels anys seixanta que apareix al llibre Ascó a l’envelat (B.Pubill, J.M.Raduà: 2006).

Aprofito per felicitar a tots els Miquels! Per molts anys!

divendres, 28 de setembre del 2007

El cartell de la Festa de l'Aiguardent

Prat de Comte ja està ultimant els preparatius per a celebrar la sisena edició de la Festa de l'Aiguardent del 12 al 14 d'octubre.

La festa, tot i només portar sis anys, ja és un esdeveniment molt consolidat en aquest població de la Terra Alta, la més petita de les Terres de l'Ebre.

L'amic Marc, ànima i dinamitzador de la festa, m'ha fet arribar el cartell anunciador d'enguany.


dijous, 27 de setembre del 2007

Un molt bon model





“La UE lloa el model d'immersió lingüística de l'escola catalana”, aquest és el titular de la notícia que apareix aquest dijous al diari Avui. És una informació signada per Laia Forès i aquí us en deixo un fragment:
El model d'immersió lingüística en català de l'escola pública -tan criticat des d'alguns sectors de l'Estat- és un model a seguir, segons la Comissió Europea. Així ho recull l'informe presentat ahir per l'executiu comunitari que ha elaborat un grup d'experts en multilingüisme i que es va fer públic amb motiu del Dia Europeu de les Llengües.
L'informe és un clar aval al sistema educatiu en la llengua pròpia de Catalunya implantat des de fa anys a les escoles "amb sofisticats mètodes d'immersió i professors especials de suport". El text afirma que és un model eficient que hauria de servir d'exemple per "exportar-se a tots els Estats" de la Unió.
El document dedica un apartat a parlar de les llengües "minoritàries o regionals" i encara que la catalana no és minoritària ni és regional, les institucions comunitàries acostumen a ficar-la en aquest sac. En aquest apartat, els experts lloen els esforços que s'han fet per promocionar el català a les empreses, a l'administració pública i als mitjans de comunicació.


http://paper.avui.cat/article/societat/100388/la/ue/lloa/model/dimmersio/linguistica/lescola/catalana.html


Crec que aquesta valoració és una bona notícia per la nostra llengua quan sovint des d’estaments polítics –i per tant, des de mitjans de comunicació i sectors socials- se l’utilitza amb voluntat de confrontació.

dimecres, 26 de setembre del 2007

...només es recorda allò que s'estima


Amb aquesta frase el riberenc Artur Bladé clou el llibre Benissanet.
Ens trobem en l'any del centenari de l'escriptor de Benissanet Artur Bladé i Desumvila, i per commemorar aquesta efemèride s'està duent a terme la publicació de la seua obra completa. El primer dels volums és el Cicle de la terra natal I i s'enceta amb Benissanet, que va aparèixer editat per primer cop el 1953.
Artur Bladé ens endinsa en els records del seu Benissanet vist amb els ulls de l’exili. La situació geogràfica, els principals fets històrics, el treball al camp (sobretot a les sénies, però també al secà) seguint el cicle de l’any, la caça, la pesca, les festes... i altres anècdotes i curiositats són els elements del fil argumental d’aquesta crònica.
Una narració exquisida de la vida d’un poble de l’Ebre català amb un llenguatge molt ric.
I què difícil ha degut resultar escriure del país des de tanta distància, amb l’enyor inevitable i les circumstàncies de la llunyania.
I que afortunada que és la gent de Benissanet, i en general, la gent de la Ribera, de comptar amb un cronista com Bladé que ha deixat aquests petits tresors de la literatura ebrenca.
És una bona lectura per commemorar el centenari de Bladé i per conèixer-nos més a nosaltres mateixos.

dimarts, 25 de setembre del 2007

Premi de narrativa breu per a joves 06


Us faig cinc cèntims dels quatre relats guanyadors del XVI Premi de narrativa breu per a joves 06, editats per l’Ajuntament d’Ascó, en una bona iniciativa que permet als joves autors veure ja publicada la seua obra. Un incentiu vàlid –no tot ha de ser econòmic- per promoure l’escriptura –i esperem que també la lectura!- entre els nois i les noies de 14 a 20 anys.


De cor sincer, d’Arturo Padilla de Juan, de Montornès del Vallès.
Explica com dos terroristes d’una ètnia fictícia (akerds) segresten els alumnes d’un col·legi turc. El relat descobreix els sentiments dels terroristes, de la mestra, dels alumnes –especialment d’un, en Kemal, un nen ingenu i innocent- fins arribar al desenllaç.


El segrest de Svetlana, d’Aina Pubill, d’Ascó.
Relat d’acció contextualitzat a la Ribera d’Ebre en què es destaca el valor de l’amistat d’un grup d’adolescents. Una noia d’origen romanès, Svetlana, és segrestada i els seus amics d’institut comencen una aventura per saber on es troba la seua amiga.


Elisa, de Neus Montaña, d’Ascó.
Aquesta història ens trasllada a París, la ciutat de la llum, però també la ciutat de l’amor. En aquesta ocasió li arriba l’amor a l’Elisa mentre està asseguda en un cafè parisenc...


Jo, l’ombra, de Cristina Morcillo, d’Ascó.
Una obra dura en què una model de passarel·la, Clara, és la protagonista juntament amb la seua ombra que fa de veu interior i narradora d’una situació crua amb problemes d’anorèxia i drogues.

dilluns, 24 de setembre del 2007

La qualitat de l'educació




La contraportada de divendres d'El Matí de Catalunya Ràdio la va protagonitzar l’escriptor Emili Teixidor i arran de l’inici del curs escolar va plantejar diverses qüestions de l’actualitat educativa.
Amb aquest bitllet d’opinió radiofònica es pregunta com és possible que les autoritats educatives permetin passar curs amb 4 assignatures suspeses o com és que l’Església es preocupa per una assignatura com Educació per la ciutadania, quan realment són altres els problemes que pateix el sistema educatiu.
També fa esment a la política educativa de França on el president Sarkozy exigeix un retorn a l’autoritat i el respecte dels professors, a la cultura de l’esforç dels alumnes...
Aprofita per criticar amb un sarcasme fi els eufemisme que es fan servir per no traumatizar l’alumnat (no progressa adequadament en comptes de suspendre).
A banda de transmetre ànims als docents es qüestiona com es pot ensenyar sense autoritat, disciplina, silenci i ordre. L’enllaç és: http://www.catradio.cat/pcatradio/crItem.jsp?seccio=programa&idint=432io/crItem.jsp?seccio=programa&idint=432
Reflexionem.

diumenge, 23 de setembre del 2007

Santa Tecla gloriosa...

... mare dels tarragonins,
què hi ha avui per dinar?

Espineta amb cargolins.

D'aquesta manera s'acaba la representació de Dames i Vells, el ball parlat satíric amb què la festa de Santa Tecla incorpora l'humor i sobretot la crítica a l'actualitat del darrer any. Sens dubte, l'humor és un ingredient bàsic en qualsevol celebració. A sota, una imatge de la representació d'aquest matí a la Plaça de les Cols.

Tot seguit, des del Pla de la Seu, hi ha hagut la sortida del Seguici Popular de Tarragona: el Ball de Diables, el Drac, el Bou , la Víbria, el Ball de Joan de Serrallonga, l’Àliga, la Mulassa, la Cucafera, el Lleó, el Magí de les Timbales, els Gegantons Negritos, els Gegants Moros, els Gegants Vells, els Nanos Vells, els Nanos Nous, els Balls de Bastons, Pastorets, Turcs i Cavallets, Patatuf, Cercolets, Bastoners de l’Esbart Santa Tecla, Gitanes, Valencians i Cossis, i les representacions al·legòriques dels Set Pecats Capitals i de la Moixiganga. Han anat acompanyats pels sonadors i bandes de música.

La intensa jornada matinal de Santa Tecla s'ha acabat amb la diada castellera de les quatre colles de Tarragona amb una Plaça de la Font plena de gom a gom.

dissabte, 22 de setembre del 2007

Tarragona, de festa major

Tarragona viu el cap de setmana més intens de la festa de Santa Tecla 07. Per saber-ne el programa, es pot consultar a n'aquest lloc web.

http://santatecla.tarragona.cat/

divendres, 21 de setembre del 2007

Àngels LIC


Avui us presento el bloc de l’amiga Àngels de Flix, que ara es troba immersa de ple, i sobretot il·lusionada, en temàtiques d’educació que giren al voltant dels nouvinguts, la interculturalitat, l’acollida a les nostres escoles...
Àngels és assessora LIC a les Terres de l’Ebre, i el seu bloc personal ha de ser de visita obligada per tots aquells que estan interessats en l’educació a dia d’avui (http://angelsbloc.blogspot.com/)
A més, des del seu bloc ens convida a seguir navegant per altres llocs web relacionats amb el tema.
Per cert, podem disfrutar dels seus “records bonics” (quins paisatges!!!)
Àngels, felicitats i endavant amb el teu bloc!

dijous, 20 de setembre del 2007

El rol del mestre en l'alfabetització digital

A aquestes alçades tenim clar que hem entrat de ple a l’era de la societat de la informació. Ningú ho dubta. Precisament és important que una premissa com aquesta sigui acceptada per tothom, ja que a partir d’aquí ha de ser més fàcil, o almenys ho hauria de ser, trobar l’enfocament adient que permeti superar els reptes que planteja. Cal assumir que la nova societat es caracteritza precisament per la rapidesa amb què es produeixen els avenços, això vol dir estar amatents per adaptar-se contínuament als canvis que aquesta societat digital provoca.
L’era digital reclama de la gent unes aptituds que malauradament no tothom disposa i deixa gent pel camí. Persones que no saben gestionar les noves eines que s’han posat a l’abast de la societat. Aquesta divisió és la que acaba provocant una fractura entre aquells que han pogut pujar al carro de les noves tecnologies (rebent formació pertinent) i aquells que al no assolir-ho, han quedat en desigualtat de condicions. Conseqüència: exclusió social i persones inadaptades.
Això és generalitzable als diferents camps socials, però n’hi ha un que hi té molt a dir: l’educació. És vital en tota societat l’àmbit educatiu pel que suposa en el present, i especialment en el futur. I si l’ensenyament no sap adaptar-se a les circumstàncies de cada moment, aleshores la seva tasca social no és completa.
Una figura que és bàsica en el procés d’ensenyança-aprenentatge és el mestre. El seu paper també pateix les transformacions que afecten la societat, així que l’entrada en aquesta societat de la informació i l’ús cada cop més generalitzat de les noves tecnologies de la comunicació provoca una readaptació del rol del docent. Mirem si n’és de profund el canvi que la figura del mestre ja ni tan sols ha de ser presencial, com ho demostra l’educació on-line.
És clar que en aquests primers anys del segle XXI el mestre ja no és aquella figura que la seva única funció era transmetre coneixements. El mestre contenia en ell tot el saber i el divulgava al seu alumnat. Ara ja no és aquesta la seva principal funció. Lògicament continua sent font de coneixement, però s’ha convertit en un instrument mediador entre els coneixements i els alumnes –o aquesta és una de les funcions que hauria d’adoptar ja-. El nou paper de mestre ha de ser el de mediador, el de facilitador de recursos i d’eines d’accés perquè els alumnes aprenguin i aprofundeixin en els continguts. L’educació no només ha d’oferir informació sinó que ha de donar les eines necessàries per tal de treballar, utilitzar i transformar els continguts –de no ser així estaríem produint analfabets digitals, incapaços de gestionar la informació que reben-.
Això propicia una necessitat de crear persones autònomes, heus aquí un altre dels elements del paper del professorat d’avui dia. Afavorir que els alumnes assoleixin prou autonomia com per indagar en allò que els interessi. Per tant, aquesta idea va lligada necessàriament amb el foment d’un pensament crític. Els alumnes han deixat de ser contenidors dels molts sabers que transmeten els educadors, ja que el nou model de societat els té reservat un paper més actiu. Ells trien aquells coneixements que més els motiven. Aquí rau la importància que el mestre fomenti un esperit crític en els alumnes que els permeti separar el gra de la palla, que els permeti seleccionar i desxifrar la molta informació a la qual estan exposats des d’un punt de vista actiu i crític.
Canvis en la societat comporta forçosament canvis en el tipus d’alumnat.
Ens trobem ara amb uns alumnes nascuts en l’era digital i que reclamen una motivació diferent. Cal que el mestre ho tingui present. Si hi ha alguna cosa que caracteritza el moment que vivim és l’acceleració dels canvis que es viuen –les necessitats educatives i els alumnes també viuen aquests canvis-, és per això que els mestres han d’estar a l’aguait per anar assumint els canvis i no quedar-se desfasat.
Sobre el mestre recau molta responsabilitat, però en aquesta escomesa no ha de trobar-se sol. S’han de sumar esforços des de diferents vessants. D’una banda la pròpia administració que ha de facilitar formació al professorat per tal de poder reciclar-se. Els mestres han de ser competents en noves tecnologies. Això es tradueix en què els mestres han de tenir una actitud positiva i d’estar disposats a aprendre contínuament –en aquest sentit han de ser un exemple pels seus alumnes-, han de voler estar al dia i anar-se actualitzant a la velocitat que ho fa la societat de la informació. La nova forma d’ensenyar, per tant, aquest nou rol del mestre quedarà coix si no es tradueix amb una millor dotació dels centres educatius i d’altres espais públics que facilitin l’ús de les noves tecnologies, lògicament, per assegurar que no es provoca desigualtat social i que tots hi poden accedir.
L’administració educativa també ha d’adaptar els currículums (i el procés d’ensenyança a les pròpies característiques de cada matèria). Les noves tecnologies són presents a totes les àrees curriculars, no només a aquella hora setmanal que s’anava a l’aula d’informàtica, en el millors dels casos, a jugar.
Adaptar-se a aquesta realitat canviant és un repte important de tota la societat. Els mestres han d’assumir les característiques del nou rol, per tant, hi tenen molt a dir i a aportar, però no hem d’obviar que no tot està a les seues mans. Precisament la força per enfocar aquest repte està a les mans del conjunt de la societat: les administracions aportant material i eines, adequant els centres d’ensenyament, adaptant els currículums...; les famílies donant la importància que tenen els nous materials didàctics que estan a l’abast dels seus fills. Eines que avui són essencials en la formació, i demà, en l’accés al mercat de treball. En definitiva, la societat ha d’assumir els reptes de l’educació facilitant les mateixes eines per tots amb l’objectiu d’oferir igualtat de condicions i sobretot evitar l'analfabetisme digital tot just quan l’accés a la informació és més senzilla.

dimecres, 19 de setembre del 2007

305 amics del patrimoni


La recollida de signatures per preservar el Molí del Cavaller de l’enderroc ha acabat amb 305 amics del patrimoni.
La campanya Salvem lo Molí del Cavaller ha consistit en un manifest que s’ha exposat a les botigues del poble amb uns formularis de recollida de signatures al llarg de tres setmanes.
Després de lliurar les signatures a l’Ajuntament, caldrà esperar si es troben solucions imaginatives per evitar la desaparició d’aquest element de la cultura industrial d’Ascó, al mateix temps que no obstaculitzi la construcció de pisos protegits de lloguer, tal i com estava previst inicialment.

dimarts, 18 de setembre del 2007

Casa de Misericòrdia


Sense ser precisament un gran lector de poesia, la lectura del poemari de Joan Margarit Casa de Misericòrdia m’ha apropat a un gènere que no sempre m’ha estat fàcil. Aquesta obra de Margarit l’he anat assaborint aquestes darreres setmanes, amb parsimònia, endinsant-me en cadascun de la seixantena de poemes. Són uns versos que t’arriben a l’interior, que et conviden a la reflexió, que et fan partícip de les vivències que exposa. No és un poemari alegre. S’hi respira nostàlgia. Són poemes plens de records d’un passat que no tornarà. Però en el fons, hi ha certa dosi de serenor.
Al final ens regala amb un epíleg en el qual el poeta –arquitecte de professió- recorda el procés d’elaboració del poemari (dos anys) així com l’estil utilitzat, tot tenint en compte autors o tendències que l’han influït en la seua formació poètica.
Decidir-me a llegir la Casa de Misericòrdia de Joan Margarit ha estat un encert.

dilluns, 17 de setembre del 2007

Tarragona castellera



Com a preludi de Santa Tecla 2007, ahir va tenir lloc a Tarragona una jornada castellera en el marc del primer diumenge de festes.

Una diada intensa on els castellers de la Colla Xiquets de Tarragona, la Colla Jove Xiquets de Tarragona, la Colla Vella Xiquets de Valls i els Castellers de Vilafranca del Penedès ens van fer gaudir –i patir una mica, això també- de les seues construccions.

Com a més remarcable, esmentar que els Xiquets de Tarragona van aixecar un tres de nou (el primer de la temporada i després de set anys) mentre que els Castellers de Vilafranca es van fer amb la torre de nou amb folre i manilles, un castell de gamma extra.

La pròxima cita serà el diumenge 23 – diada de Santa Tecla- on les protagonistes seran les quatre colles castelleres de la ciutat: Xiquets de Tarragona, Jove Xiquets de Tarragona, Xiquets del Serrallo i Castellers de Sant Pere i Sant Pau.

Tarragona ja està de festa!

diumenge, 16 de setembre del 2007

Les notícies dels 20 anys



El programa El suplement de Catalunya Ràdio celebra els seus 20 anys en antena, i ha endegat una gimcana al llarg de tota la temporada: la Gimcana del Vintage. La primera prova consisteix en respondre a la pregunta Quina notícia destaqueu d’aquests darrers 20 anys, i per què?
És difícil en un període de temps històricament curt escollir un únic esdeveniment.
Ara bé, pensant-ho molt, aquesta ha estat la meua tria: la notícia més destacada d’aquestes dues dècades ha estat l’atac a les Torres Bessones de Nova York l’11-S de 2001. No únicament pel que va suposar en aquell moment, pel xoc que va produir arreu del món, sinó també per les conseqüències que ha provocat… i les que seguirà provocant. Algun analista va parlar que l’11-S era com el “bateig” o l’inici del segle XXI. Només per això, ja és una de les notícies dels 20 anys.
D’altra banda, i des d’una òptica catalana, no hem d’oblidar un altre esdeveniment d’aquests 20 anys com va ser la celebració dels Jocs Olímpics a Barcelona l’estiu de 1992. Va ser una manera per projectar mundialment la capital de Catalunya, i doncs en certa manera, donar a conèixer i situar el país en el mapa. Tot i que mai és suficient…

dissabte, 15 de setembre del 2007

Toponímia d'Ascó

FONS JOSEP SALVANY -BIBLIOTECA DE CATALUNYA (1915)

Seguint amb el post d’ahir, Carmel Biarnés, al programa de festa major de 1969, també fa una relació d’indrets d’Ascó que tenen un nom que podria relacionar-se amb la llengua basca. Aquests són els exemples que ell ens donava després de contactar amb autoritats acadèmiques de l’èuscar:
- PICOXA que significa cim de muntanya
- VALL XIQUÉ i XIQUIE que vol dir petit.
- AIXE, lloc de vent o adverbi de facilitat
- MOSSOLLO és un espantall d’ocells
- FONT XINXELLA i XINXILLA és una campaneta o esquella de bestiar
- VALL DE POTXOS i POTZU és un pou
- ANDISC i ANDIC, vol dir enllà, i enllà de l’Ebre està l'Andisc.

divendres, 14 de setembre del 2007

El nom d'Ascó

FONS JOSEP SALVANY -BIBLIOTECA DE CATALUNYA (1915)

Un estudiós està duent a terme una investigació sobre la toponímia –l’origen dels noms- dels pobles de la ribera de l’Ebre, tant catalana com aragonesa. Després d’haver contactat amb mi per disposar d’informació d’Ascó, el que se m’ha acudit és facilitar-li el text que Carmel Biarnés va publicar al programa de la festa major de 1969 que duia per títol El nom d’Ascó. Amb aquest treball Carmel exposava diferents denominacions que el poble havia rebut al llarg de la història en diferents documents: AFCO (al Llibre de Tarifes de 1726 i als Ordinaments de la Vila de 1520) AZCHO (en incorporar l’orde de l’Hospital els béns del Temple, 1317), ASCONIS (documentació de Guillem de Limona com a comanador d’Ascó, 1313), AZCON (donació de Pere II a favor dels templers, 1218), AZCO (el rei accepta del Temple el castell d’Ascó com a penyora, 1168), ATCHONE (1167), i altres que apareixen al Diccionari Enciclopèdic de la Llengua Catalana com ASCON, AZCONA i ASCUA.
Carmel Biarnés lliga l’origen del nom a la presència dels ligurs –poble establert a la Provença el 600 abans de Crist- entre l’Ebre i el Pirineu. Per tant, parlaria d’un substrat preromà, més concretament basc. Així trobem que paraules com ASCO, ASCON, AZCON, AZCONA i AZCUA es troben a l’èuscar significant molt, dard o habilitat.

dijous, 13 de setembre del 2007

Recorda mestre...


Un dia d’aquests vaig rebre un correu electrònic amb aquest text –que algú ha traduït d’un tal René Rossero- i que està corrent per la xarxa, especialment entre mestres. Doncs bé, ja que l’he rebut, trobo interessant compartir-lo, especialment en aquests primers compassos del curs, on com diu el poeta, “tot està per fer, tot és possible encara”.

Recorda que...
la fràgil memòria dels teus alumnes, oblida fàcilment allò que han après.
Però la memòria del seu cor, reté de per vida allò que ha sentit i ha viscut.
Si vols educar, procura no omplir el seu cap de coneixements.
És molt millor que omplis els seus cors de valors i de vivències.
Recorda que...
es produeix més calor encenent un llumí que parlant del foc.
Que il·lumines molt més encenent una espelma que descrivint el Sol.
Si vols educar, no imposis els teus camins.
Mostra els teus ideals caminant.
No els ofeguis amb el pes de normes i de preceptes.
Recorda que...
no es pot educar sense amor...
Així doncs, estima els teus alumnes tal com són.
Si estimes i vius sincerament... educaràs sense proposar-t’ho.
Si no estimes, si no vius de veritat... no educaràs per més que ho intentis.
EDUCAR ÉS MOSTRAR CAMINS AMB AMOR!!

dimecres, 12 de setembre del 2007

L'hora de la veritat



Ara ja hi som tots. Ja feia dies que rondàvem pels passadissos de l’escola... però no hi érem tots. Ens faltaven els xiquets i les xiquetes. Avui sí que es pot dir ben fort que hem començat de totes totes. Els dies previs d’organització i planificació del curs han passat volant, i ja torna a ser aquí un 12 de setembre on els alumnes ens arriben amb les motxilles carregades de llibres i material escolar, i algú, fins i tot, amb ganes de tornar a ser-hi. Però tots no eh... encara n’hi ha que s’haguessin quedat uns dies més de vacances. Veus les cares d’alguns rondinaires amb cara de son. Hi ha algun plor entre els més petits. Però n’hi ha molts que et regalen el primer somriure del curs.
Aquest curs 2007/08 tenim 86 alumnes al CEIP Sant Miquel d’Ascó, catorze a Cicle Inicial. A tots ells, benvinguts a l’escola!

dimarts, 11 de setembre del 2007

Feliç Diada

La música ens acostuma a acompanyar en festes i celebracions. Avui, que commemorem la Diada Nacional de Catalunya, he triat País petit de Lluís Llach, una cançó emotiva que ben bé podria parlar del nostre petit país. O potser sí ho fa... Molts l’han convertit en el seu himne particular, com tantes i tantes cançons del Llach. Mentrestant, anem fent el nostre camí a Ítaca.
Visca Catalunya!!

País petit
El meu país és tan petit
que quan el sol se’n va a dormir
mai no està prou segur d’haver-lo vist.
Diuen les velles sàvies
que és per això que torna.
Potser sí que exageren,
tant se val! és així com m’agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.

El meu país és tan petit
que des de dalt d’un campanar
sempre es pot veure el campanar veí.
Diuen que els poblets tenen poc,
tenen por de sentir-se sols,
tenen por de ser massa grans,
tant se val! és així com m’agrada a mi
i no sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.

El meu país és tan petit
que sempre cap dintre del cor
si és que la vida et porta lluny d’aquí
i ens fem contrabandistes,
mentre no descobreixin
detectors pels secrets del cor.
I és així, és així com m’agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.

El meu país és tan petit
que quan el sol se’n va a dormir
mai no està prou segur d’haver-lo vist.

Lluís Llach

dilluns, 10 de setembre del 2007

Pensaments de Catalunya


Deixo aquestes frases de tres expresidents de la Generalitat per tal d’anar preparant la Diada del 2007:

Fer de Catalunya, no un país gran per la seva força material, que sempre serà limitada, sinó un país gran per la seva cultura, el seu civisme i la seva capacitat de convivència.
JORDI PUJOL (1980)

Per lluitar per altres ideals nobles hi ha molta gent. Però Catalunya només ens té a nosaltres.
LLUÍS COMPANYS

Nosaltres som ciutadans d’un poble que ha estat lliure
i que vol tornar-ho a ser.
FRANCESC MACIÀ

diumenge, 9 de setembre del 2007

La Diada a Ascó







Aquestes són les activitats que s'han organitzat a Ascó en motiu de la Diada Nacional de Catalunya:

Dilluns 10 de setembre
A les 22'30h, Cinema al Casal: Hasta que el cura nos separe

Dimarts ONZE DE SETEMBRE
A les 17h, Baixada en muletes/pontones Ascó-Móra la Nova
A les 17'30h, a la plaça del Casal:
- Concurs de l'home més fort
- Espectacle country
- Xocolatada

Potser falta alguna activitat que ens recordi què estem celebrant...

dissabte, 8 de setembre del 2007

Piraguada de Lo Llaüt


Aquest matí s'ha dut a terme una nova baixada per l'Ebre en piragua des de l'embarcador d'Ascó. L'activitat ha estat organitzada per l'Associació Cultural Lo Llaüt i fins a 30 persones hi han pres part. Aquest és el novè estiu que Lo Llaüt prepara una piraguada i en aquesta ocasió es podia fer el tram des d'Ascó a Móra la Nova, o bé fins a Miravet.

divendres, 7 de setembre del 2007

Anar a vermar

FOTOGRAFIA DE MONTSERRAT ORTIZ

Un cop és arribat el setembre, ens trobem immersos en la temporada de la verma i per tant, és habitual veure passar remolcades de raïm dirigint-se cap als cellers.
Per fer una mica de memòria, recuperem una fotografia de l’Andisc de Cal Cavaller de 1929. La imatge -que apareix al llibre Faldetes i calçons (B.Pubill, J.M.Raduà: 2002) i cedida per Montserrat Ortiz-, retrata una colla de jornalers ben nombrosa omplint cistells amb els carrolls de raïms que han degut tallar amb falçons i tisores de podar.
Els temps canvien: els carros han estat substituïts per tractors, els cistells, paners i catrons per cubos i cabassos de plàstic, i en molts llocs, els jornalers per maquinàries.

dijous, 6 de setembre del 2007

Programa de la festa de Sant Miquel



Ja ha començat a circular el programa de la Festa de Sant Miquel, que inclou l'homenatge a la Gent Gran. Aquests són els actes previstos per l'últim cap de setmana de setembre.

Dissabte 29 de setembre
A les 16h, presentació dels equips del Club Esportiu Ascó - Escola de Futbol
A les 19h, Missa en honor al patró de la vila a la Capelleta de Sant Miquel
A les 22h, representació de Còmica Vida al Casal Municipal
Diumenge 30 de setembre
A les 11h, cercavila a càrrec de l'Agrupació Musical d'Ascó
A les 12'30h, Santa Missa cantada per l'Orfeó d'Ascó
A continuació, dinar d'homenatge a la Gent Gran
A les 16'30h, espectacle al Casal Municipal

dimecres, 5 de setembre del 2007

En català al Parlament Europeu



Per Internet circula una carta adreçada al president del Parlament Europeu per demanar que es pugui emprar el català en l'hemicicle europeu. L'adjunto per aquells qui vulguin utilitzar-la per fer realitat el més aviat possible aquesta reclamació catalana i que ajudi a contribuir al ple reconeixement de la nostra llengua.

Sr. Hans-Gert Poettering
President Parlament Europeu
hans-gert.poettering@europarl.europa.eu

Benvolgut senyor,

M’adreço a vostè en llengua catalana, fent ús d’una decisió del Parlament, vigent des de l’u de gener d’enguany, que permet a tots els ciutadans que ho vulguin d’adreçar-se a aquesta cambra i ser atesos en aquesta llengua. Va ser una decisió que va complaure molt a la societat catalana i que aplaudeixo amb entusiasme.

Si li envio aquesta carta és per dir-li, però, que considero de la major importància que el Parlament Europeu permeti que la llengua catalana pugui ser utilitzada també per part dels diputats catalans, tant en el plenari, com en les comissions. Creiem que el respecte a la diversitat cultural apuntada en tota la doctrina comunitària, i reafirmada en el Tractat Constitucional avui en debat, ens empara en aquesta demanda, plantejada oficialment –d’altra banda– pel govern espanyol. Com a catalans, tenim dret a poder intervenir en la nostra llengua, oficial en el nostre territori, igual que com el parlant de qualsevol altra llengua ho pot fer amb la seva. El fet que el català no sigui la llengua de tot un estat, sinó només d’una seva part, no ha de disminuir els nostres drets.

En qualsevol cas, com que segur que serà sensible a aquests arguments i, amb la col·laboració de tots els grups parlamentaris farà un esforç per trobar solució a aquesta demanda, li ho agraeixo ben sincerament.

Cordialment,

dimarts, 4 de setembre del 2007

Diaris de Polònia i Holanda





Si fa uns dies s'ampliava la col·lecció de premsa estrangera amb exemplars de Suècia i de les Illes Aland, aquest cop els amics Biel i Lurdes tornen a participar de la col·lecció. Ho han fet amb els diaris de Polònia -de l'altra Polònia- Gazeta Wyborcza i Trybuna -el primer de la ciutat de Poznan, i el segon d'un abast més general a nivell de tota Polònia-, i amb el De Pers Dagblad, d'Holanda.

Aquest estiu ha estat profitós pel que fa a la col·lecció. Gràcies amics!!

dilluns, 3 de setembre del 2007

Comencem...




Després de l'aturada de l'estiu, els passadissos i les aules de les escoles tornen a omplir-se amb il·lusió pel nou curs. Encara falten uns dies perquè siguin els xiquets i les xiquetes els qui arribin amb tota la vitalitat del món, però de moment els mestres ja estem treballant i preparant tot allò que farem els propers mesos.

Arribem amb les piles carregades per tirar endavant el curs 2007/08. Enguany torno a casa, al CEIP Sant Miquel d'Ascó. M'hi espera la tutoria de Cicle Inicial.

Que tinguem un bon curs!

diumenge, 2 de setembre del 2007

Els sabers per l'educació del futur



Una companya mestra m’havia recomanat la lectura del llibre Los siete saberes necesarios para la educación del futuro (1999) del filòsof francès Edgar Morin. Realment ha valgut molt la pena conèixer el pensament d’aquest autor a través d’aquest assaig, força crític amb la societat que ens ha deixat el segle XX, però oferint camins que haurien de redreçar la situació, i sempre passant per l’educació (La educación es la “fuerza del futuro”, pues constituye uno de los instrumentos más poderosos para realizar el cambio).

Els set sabers els va desgranant capítol a capítol i són:
- les cegueses del coneixement: l’error i la il·lusió
- els principis d’un coneixement pertinent
- ensenyar la condició humana
- ensenyar la identitat terrenal
- afrontar les incerteses
- ensenyar la comprensió
- l’ètica del gènere humà

Us deixo amb alguns pensaments de cadascun dels capítols i que ens conviden a pensar:

Es un deber capital de la educación armar a todos para el combate vital en favor de la lucidez.

Para que un conocimiento sea pertinente, la educación debe hacer evidentes: el contexto, lo global (las relaciones entre el todo y las partes), lo multidimensional y lo complejo.

El conocimiento es navegar en un oceáno de incertidumbres a través de archipiélagos de certezas.

La comprensión es a la vez medio y fin de la comunicación humana.

No tenemos las llaves que abran las puertas de un futuro mejor. No conocemos un camino trazado. “Se hace camino al andar” (Antonio Machado)

dissabte, 1 de setembre del 2007

Setembre


Hem començat ja el mes de setembre. Enfilem la recta final de l'any després de les vacances. Un setembre que ens condueix al temps de la verma, de la tornada a l'escola, també s'activa el curs polític amb la celebració de la Diada Nacional de Catalunya, però encara ens queden algunes celebracions. Al nostre poble la festa de Sant Miquel -que va ser festa major d'estiu fins al 1963- i altres festes de renom com pot ser Santa Tecla -difícil de passar per alt per qui hagi tingut algun vincle amb la ciutat de Tarragona-. En definitiva, sembla que quan encetem el mes de setembre tot torna a certa normalitat, tant és si un ha tingut l'oportunitat de fer o no fer vacances, perquè segur que a tots ens queda la sensació que les coses tornen al seu lloc. Que tinguem una bona tornada!