Contes del Muniatto, a la Biblioteca d'Ascó

Presentació dels Premis Vila d'Ascó 2021

Pel dissabte 2 d'abril, la Regidoria de Cultura d'Ascó ha organitzat la presentació dels llibres guardonats amb els Premis Vila d'Ascó de l'edició anterior. Això tindrà lloc al Casal Municipal, a les 18.00h i comptarà amb el següent programa:

Concurs de Microrelats Sant Jordi 2021 

+Vida, recull dels relats particpants

Presentació a càrrec d'Anna Ferrús Serra

Premi de Poesia Joan Perucho 2021
Circumnavegació, de Manuel Rivera Moral
Presentació a càrrec del mateix autor

Premi Literari 2021
Camins de desig, de Carles Castell Puig
Presentació a càrrec de Pere Josep Jiménez Mur

Actuació de la Banda de l'Escola de Música d'Ascó.

Es publiquen les bases del III Concurs de Microrelats

L’Ajuntament d’Ascó ha publicat les bases de la tercera edició del concurs de Microrrelats després de l’èxit de les anteriors convocatòries, un guardó que va nèixer en plena pandèmia. La temàtica d’enguany busca també fer una crida a la reflexió, focalitzada en la igualtat de gènere.

Cicle Gaudí de març: 'Sis dies corrents'

'Felícia Fuster i la poesia internacional del segle XX' a la Biblioteca d'Ascó

23M: en defensa del català a les nostres escoles

La seva sentència, la nostra lluita

Dia Mundial de la Poesia

SI PUC

Alguna cosa ha entrat

dins algun vers que sé
que podré escriure, i no
sé quan, ni com, ni què
s’avindrà a dir. Si puc
te’l duré cap a tu.
Que digui els teus cabells
o l’escata de sol
que et vibra en aquesta ungla.
Però potser no sempre
tindré del tot present
el que ara veig en tu.
He sentit el so fosc
d’una cosa que em cau
dins algun pou. Quan suri,
he de saber conèixer
que ve d’aquest moment?

Gabriel Ferrater 
Les dones i els dies, 1968 

[Menja’t una cama, 1962]

La transformació feminista la volem ara

Declaració institucional del 8 de març de 2022, 
Dia Internacional de les Dones 

Al llarg de la història, tant a Catalunya com arreu del món, els drets de les dones no han estat atorgats, sinó que han estat guanyats mitjançant l’organització col·lectiva i la mobilització de les dones mateixes. Malgrat els avenços aconseguits en tres segles de corrents de pensament feminista i dos segles de lluita organitzada, els drets de les dones encara no estan plenament garantits, no són una realitat per a moltes dones i estan subjectes a retrocessos. Per això urgeix trencar el miratge de la igualtat que fa que una part de la societat es pregunti “què més volen les dones?” o que s’instal·li en la falsa equidistància del “ni masclisme ni feminisme”.

El patriarcat i la seva ideologia, el masclisme, continuen ben vius a la nostra societat. El gènere, juntament amb altres eixos d’opressió, és encara avui un element central de les estructures i les relacions socials, econòmiques i polítiques. A través de les relacions de poder de gènere, el patriarcat reprodueix quotidianament estereotips, rols socials i jerarquies d’estatus que coarten la llibertat de les nenes, les adolescents i les dones.

D’una banda, persisteixen greus desigualtats materials, com la feminització de la pobresa, l’assignació a les dones del treball de cures no remunerat i de menystingut valor social, la segregació vertical i horitzontal del mercat laboral, sous més baixos ―fins i tot salaris inferiors per la mateixa feina― i condicions laborals més precàries per a les dones. D’altra banda, el patriarcat ho impregna tot de jerarquies, desigualtats i discriminacions que són alhora la base de les violències masclistes que es produeixen en cadascun dels àmbits de la vida, de la devaluació de tot allò relacionat amb la feminitat i amb les dones, del sexisme i la misogínia disfressats de tradicions o d’humor, d’una pressió estètica asfixiant que cosifica les dones i hipersexualitza les nenes i les adolescents, i de la sobrerepresentació dels homes en els llocs de lideratge, de presa de decisions i de més visibilitat, incloent-hi els mitjans de comunicació.

També es manifesta en la ceguesa de gènere, que no té en compte les experiències, les realitats, les necessitats i les expectatives de la meitat de la població, ja sigui en nombroses lleis i polítiques públiques, en els currículums educatius, en el disseny dels productes tecnològics, i en les normes i pràctiques ―formals i informals― de funcionament de les institucions, de les organitzacions polítiques, econòmiques i socials o de les entitats. 

Totes aquestes injustícies de gènere interaccionen amb el classisme, el racisme, la cisheteronormativitat, el capacitisme, l’edatisme o la situació administrativa, i produeixen formes específiques i agreujades de subordinació de les dones. Per aquest motiu, les vindicacions feministes són molt clares: acabar d’una vegada per totes amb les injustícies distributives i de reconeixement i assegurar la paritat i l’igual valor de la veu de les dones en la participació en totes les esferes. 

Davant les desigualtats, discriminacions i violències estructurals que pateixen les dones pel sol fet de ser dones, hi ha dos canvis imprescindibles i inajornables. En primer lloc, el paper actiu dels homes per identificar i rebutjar els estereotips, les actituds i els comportaments masclistes propis i dels seus entorns laborals, familiars o d’amistats que normalitzen i perpetuen la discriminació, el menysteniment, la cosificació o les violències envers les dones i que, al mateix temps, els imposen a ells mateixos una determinada manera de ser i de fer com a homes. Així mateix, els homes han d’assumir la responsabilitat que els pertoca en la sostenibilitat de la vida, i en el treball domèstic i de cures. El feminisme és per a tothom.

En segon lloc, la resposta institucional ha d’estar a l’altura. La vitalitat del moviment feminista al carrer ha fet possible en les darreres dècades que els feminismes i la seva agenda política transformadora hagin irromput amb força a les institucions. De les vocalies de dones en el moviment veïnal a les regidories de polítiques de dones, d’igualtat i, més recentment, de feminismes, i a les àrees i programes d’igualtat de les diputacions i els consells comarcals; de l’Institut Català de les Dones a una conselleria pròpia del Govern de la Generalitat de Catalunya, el Departament d’Igualtat i Feminismes. 

Estructures totes elles per deixar enrere la lògica sectorial amb què s’han identificat les polítiques d’igualtat i que requereixen el reconeixement i els recursos humans i materials necessaris per dur-les a terme. Estructures per elaborar polítiques feministes transversals, interseccionals i globals que impliquin tots els nivells i àmbits d’actuació dels poders públics, incloent-hi els pressupostos públics. 

Polítiques públiques per impulsar una veritable transformació feminista que, posant la vida al centre, s’adreci a les necessitats pràctiques més immediates (de cures o d’usos del temps, entre d’altres) i que, simultàniament, impulsi canvis estructurals per enderrocar el patriarcat (com, per exemple, la redistribució del treball remunerat i no remunerat o la plena garantia del dret al propi cos). Polítiques públiques que siguin un dic de contenció davant la presència creixent del feixisme i d’altres moviments antidrets i antigènere, tant a Catalunya com a escala global. El feminisme és llibertat.

La transformació feminista ha de suposar també una nova forma de fer política, més democràtica i participativa, en què les polítiques públiques siguin el resultat d’una interlocució real amb entitats i col·lectius, especialment d’aquells que defensen la justícia social en totes les seves expressions, amb l’objectiu de dissenyar conjuntament un nou contracte social que permeti viure vides lliures i dignes a tothom. Una forma de fer política també en què les institucions dels diferents àmbits territorials col·laborin i cooperin per fer efectius els drets ja assolits i per impulsar nous drets feministes. 

La transformació feminista ja ha començat i és imparable, perquè els feminismes són el moviment sociopolític més potent i transversal que hi ha actualment a escala global. La plena garantia dels drets humans de les dones no pot esperar més. No és just demanar a les dones que esperin més temps. No és una utopia ni pot ser tampoc una promesa per a les generacions futures. El reclam històric de justícia, equitat i llibertat ha de fer-se realitat avui. Ho volem ara.

Generalitat de Catalunya

Activitats 8M a Ascó

Premi d'Honor 2022

Antònia Vicens obté el 54è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que atorga Òmnium Cultural des de 1969.

ANTÒNIA VICENS (Santanyí, Mallorca, 1941), escriptora catalana de més ferma i interessant trajectòria.

De ben petita li agrada sentir la llengua que parlen al seu poble i escoltar la gent gran, i és a partir d'aquestes experiències que neixen els primers relats. El 1965 rep el primer reconeixement per la seva obra, en guanyar el concurs literari de Cantonigrós amb un recull de tres contes. Però l'autèntica prova de foc de la seva literatura és el premi Sant Jordi 1967 que obté amb la novel·la 39º a l'ombra, reeditada per Edicions 62 el 2002, una obra que rep comentaris ben entusiastes dels crítics de l'època. Aquest premi impulsa la seva literatura i, des d'aleshores, ha publicat nombroses novel·les, mentre la crítica i el lector hi continuen veient una escriptora tenaç i intel·ligent, preocupada per temes com la condició de la dona, la soledat i la terra pròpia, és a dir, els canvis que ha patit l'illa de Mallorca durant els últims 30 anys i com ha influït aquest fet en les últimes generacions.

A més d'altres novel·les, com La Santa (1980), Terra seca (1987), Febre alta (1998), Lluny del tren (2002), Ungles perfectes (2007) o Ànima de gos (2011); ha publicat llibres de contes recollits en el volum Tots els contes (2005), narrativa juvenil, els reculls de poesia Lovely (2009), Sota el paraigua el crit (2013), Fred als ulls (2015) i Tots els cavalls (2017), Premi Cavall Verd de poesia, i un llibre de memòries en col·laboració amb Josep Maria Llompart: Vocabulari privat (1993). Té obra traduïda a l'alemany i el castellà.

El 1998 és presidenta en funcions de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, de la qual també és vicepresidenta a les Illes de 1997 a 2004. El 2016 n'és nomenada sòcia d'honor. Aquest mateix any rep el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Medalla d'Or de l'Ajuntament de Palma, la Medalla d'Or de l'Ajuntament de Santanyí i el Premi Josep M. Llompart de l'Obra Cultural Balear. L'any 2022 rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

https://www.escriptors.cat/autors/vicensa/portic-antonia-vicens

***

Òmnium Cultural li atorga el premi "per la solidesa de la seva obra literària i la innovació en la recerca d'una veu narrativa. Pel seu compromís amb la llengua i el seu activisme, que es veu en l’inconformisme que passa per treballar la veu literària al llarg de la vida i també per la creació d’una veu en constant experimentació, en la qual es reconeixen les generacions més joves de poetes".

Bases del III Concurs de Microrelats Sant Jordi - Ascó 2022

 

En solidaritat amb el poble ucraïnès

El passat dilluns en un Ple extraordinari, l'Ajuntament d'Ascó va aprovar una declaració de condemna de l'atac injustificat que està patint Ucraïna. L'endemà, en una concentració a la plaça de l'Església, es va mostrar la solidaritat amb el poble ucraïnès.

L’ACM condemna la violència davant l’atac militar injustificat del govern de Rússia contra la població civil ucraïnesa, que va començar aquest passat dijous 24 de febrer i que ja ha provocat diverses víctimes civils i militars.  

Des dels municipis de Catalunya, condemnem qualsevol tipus de conflicte, però sobretot aquell que ataca directament a persones indefenses i que, a més, ho fa amb bombardejos indiscriminats.

Com a alcaldes i ciutadans de diferents pobles i ciutats, no entenem aquests atacs militars que només aporten danys civils a la població.

La societat catalana i el municipalisme català han estat sempre compromesos amb la pau i en la defensa dels Drets Humans.

Condemnem tot tipus de violència i exigim la desescalada del conflicte, la desmilitarització de la zona i la represa d’un diàleg per a la construcció de la pau.

Per això, exigim a la comunitat internacional i, en especial a la Unió Europea, que prenguin totes aquelles mesures que calguin per a cessar la violència en el territori ucraïnès.

Apel·lem al diàleg i a la mediació per aconseguir una solució pacífica basada en la diplomàcia i el multilateralisme.

Volem especialment expressar el nostre suport a la comunitat ucraïnesa resident als nostres pobles i ciutats de Catalunya.

Per tot això, el municipalisme català convoca a tota la ciutadania de Catalunya a manifestar-se en defensa de la pau i en suport al poble ucraïnès.

*Declaració de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques aprovada pel Ple de la Corporació el 28 de febrer de 2022