Svetlana Aleksiévitx, Premi Internacional Catalunya

L'escriptora Svetlana Aleksiévitx ha estat la persona guardonada amb el XXXIV Premi Internacional Catalunya, que li va ser lliurat fa poques setmanes.

Aquest premi es concedeix anualment, des de 1989, a persones que amb la seva feina contribueixen a desenvolupar els valors culturals, científics o humans arreu del món. En aquesta edició, l'atorgament del premi a Aleksiévitx s'ha justificat per "la seva destacada trajectòria literària i la seva poderosa obra sobre les conseqüències de l’imperi soviètic –a Txernòbil i molt més enllà–, que l’autora continua desenvolupant a l’exili. Bielorussa, d’origen ucraïnès, la seva implicació en l’oposició al règim del president bielorús Lukaixenko i també contra la invasió russa d’Ucraïna han atorgat especial rellevància a aquesta candidatura". 

SVETLANA ALEKSIÉVITX

Stanislav, Unió Soviètica (actualment, Ivano-Frankovsk, Ucraïna), 1948.

El jurat ha destacat la seva trajectòria literària i la seva poderosa obra sobre les conseqüències de l’imperi soviètic –a Txernòbil i molt més enllà–, que l’autora continua desenvolupant a l’exili. Bielorussa, d’origen ucraïnès, s’ha implicat fortament en l’oposició al règim del president bielorús Lukaixenko i també contra la invasió russa d’Ucraïna.

S’ha valorat així mateix la seva constància en la recopilació dels testimonis individuals de l’àmbit rus, i la revelació, a través de la narració literària, de les veritats amagades darrera del que ella mateixa ha caracteritzat com a “vel de banalitat”. Amb la seva obra s’ha aproximat a la vida real del món soviètic i post-soviètic, composant, a través de mil detalls psicològics, materials, documentals, i, potser el més subtil, poètics, un mirall en el qual cal que ens emmirallem, no solament l’“home roig”, sinó tota la humanitat.

Per Tots Sants, concert per al repòs

Festa de la Castanyada a Ascó

Cicle Gaudí d'octubre: 'Toscana'

 SINOPSI

Amb un pot ple d’esperma a la butxaca camí a la clínica on l’espera la seva dona per a fer una fecundació in-vitro, en Santi, un crític culinari d’uns quaranta anys, xoca amb un cotxe que es dona a la fugida. Buscant ajuda, queda atrapat al restaurant Toscana, un local amb evidents problemes econòmics on, a punta d’escopeta, un antic cuiner reclama la seva quitança a l’amo d’aquest.

Èxit de participació a les Jornades Europees de Patrimoni a Ascó

Continuen els treballs arqueològics al Castell d’Ascó

Ascó a les Jornades Europees de Patrimoni 2022

Ascó se suma un cop més a les Jornades Europees de Patrimoni amb moltes propostes

1-O, 5 anys

Quin cúmul de sensacions se'ns barregen en el moment de recordar el cinquè aniversari del referèndum de l'1 d'octubre de 2017. Un dia que ha quedat gravat en la memòria de Catalunya, que forma part de la història del nostre país. Un dia gris que vam pintar amb el color de l'anhel de llibertat. Vam veure com les forces policials pegaven a ciutadans que únicament volien votar, exercir aquest dret tan elemental com la llibertat d'expressió. Sabíem que no seria un camí fàcil però poc ens podíem imaginar que les càrregues policials i la violència exercida pels piolins només seria el preludi d'una repressió que encara dura amb presó, exili i persecució judicial. 

Malauradament, cinc anys després, s'ha fet la pitjor gestió possible d'aquella força cívica que vam mostrar milions de catalans. La repressió ha estat i continua sent un element que condiciona l'acció política a Catalunya. Però al mateix temps, la ciutadania no entén com els nostres representants són incapaços de seguir el camí marcat aquell 2017. Incapaços d'arribar a acords el 52% del Parlament -incomprensible pels que no tenen carnet de partit-, i en canvi, amb la facilitat amb què es manté un govern espanyol que deixa en evidència els pactes que s'assoleixen.

Al cap de cinc anys, ens sentim orfes i desorientats. L'esforç d'aquell període sembla que hagi estat debades. La classe política ha tallat les ales d'un projecte il·lusionant que havia de servir per fer avançar el país, sobretot, amb dignitat, amb democràcia, amb llibertat. 

Tant de bo hi hagi nous lideratges capaços de prendre el relleu a l'actual classe política, i que des de les entitats cíviques s'impulsin nous acords per avançar cap a la plena sobirania. La gent va estar a l'alçada de les circumstàncies el 2017. En aquell moment no va fallar. Malgrat la frustració viscuda, segur que en un nou embat democràtic tampoc fallaria.