Aquest estiu he tingut ocasió de fer en diverses ocasions el trajecte pel riu Ebre amb el llaüt turístic Lo Roget, que ha esdevingut un dels principals reclams de l’oferta turística d’Ascó. Fa més de deu anys que navega per l’Ebre des de Setmana Santa fins a mitjan tardor. Tot i viure a la vora del riu, i per tant no ens hauria de sorprendre la majestuositat de l’Ebre, no és menys cert que veure i viure el riu des de dins és una sensació única. Contemplar la façana fluvial d’Ascó, gaudir de la flora i de la fauna que s’observa, badar amb l’espadat de la Roca de l’Ortiga, descobrir la Llacuna d’Ascó, deixar-te atrapar per la calma i la serenitat de l’Ebre... són sensacions que s’han de viure i que poden costar d’explicar.
Lo Roget agafa prestat el nom de l’àlies d’un bandoler asconenc del segle XVII que es deia Joan Ambrós i que és protagonista de la ficció històrica “La creu de la mitja lluna” de Carmel Biarnés.
Els trajectes d’aquest estiu eren amb persones que encara no ho havien viscut: companys i companyes de feina, pubilles i hereus vinguts d’arreu de Catalunya o bé l’actual president del Parlament de Catalunya, Josep Rull. Quina descoberta! I escoltant les seves impressions, és quan te n’adones que és una activitat que val molt la pena.
Poden passar dues coses: o bé és que no som capaços de transmetre les bondats d’aquesta activitat fluvial, o bé que el turisme de proximitat en un poble com Ascó no té prou glamur.
Hi va haver una circumstància que va permetre una inflexió i va fer augmentar el nombre de persones usuàries: la pandèmia del Covid-19. Aquell estiu de 2020 el coronavirus es va aliar amb Lo Roget i va permetre un creixement important dels usuaris del llaüt, i és que aquell estiu sí o sí ens tocava fer turisme de proximitat amb activitats de natura a l’aire lliure. Es va produir un rècord de visitants que els anys següents s’ha anat mantenint o amb certa tendència a l’alça, però tot i això, segueix sent un autèntic desconegut.
No podem pretendre que poblacions com Ascó disposin d’un turisme de masses, entre altres motius, perquè no existeix la infraestructura necessària, i ni és la idea que es persegueix. Però sí que les poblacions petites hem de poder reivindicar-nos per mostrar els nostres actius, començant pels nostres propis veïns i veïnes, i per aquells territoris de proximitat.
En un moment en què la presència de turisme massiu en grans ciutats i en llocs costaners acaba sent un maldecap per la pròpia ciutadania i per les administracions, potser és l’ocasió per oferir un turisme a petita escala i, per descomptat, gens massificat.
Estem enfilant la recta final de la temporada turística del llaüt Lo Roget, però si tenen ocasió, no deixin perdre l’oportunitat de viure en primera persona la sensació de navegar per l’Ebre tot gaudint de l’entorn amb un tast de dolços i moscatell, o bé fent el vermut, o bé complementant-ho amb una visita guiada pel nucli antic d’Ascó.
Josep Maria Raduà Serra
Setembre de 2024
