Càpsula del temps

Entre el mes de novembre de 2024 i febrer de 2025, l’Escola d’Art i Cultura de la Diputació de Tarragona va impulsar “Pobles mudats”, un projecte artístic i cultural per incidir en la temàtica del despoblament, una problemàtica vigent, sobretot a les zones rurals interiors de la demarcació i del conjunt del país. En total van ser 29 activitats repartides, una de les quals va ser a Ascó: un taller de fang amb el títol “Tocar el poble”.

Una de les activitats on també ha participat Ascó és “Escampar lo poble”, l’últim acte de la perfomance “Els pobles acampen a l’Escola”. Vuit municipis de Tarragona - Ascó, Tivissa, Miravet, Mas de Barberans, Ulldecona, Albinyana, l’Arboç i Senan- han participat en l’elaboració d’una càpsula del temps per explicar el present rural del primer quart del segle XXI a casa nostra.

Aquests municipis van enviar a l’Escola un grapat d’objectes que representen la seva gent i la seva manera de fer: certificats, programes de festes, objectes típics, artesania, fotografies antigues, testimonis de tradicions… De tots aquests objectes, se’n va fer una selecció guiats pel director artístic Pedro Granero i l’arxiver Albert Curto. Un exercici per reflexionar sobre la vida rural i les narratives que construïm al voltant d’aquest concepte tan ampli.

Cada població va preguntar-se quins elements ens identificaven com a territori i les persones que habitem aquest territori. Des d’Ascó es va escollir:

• La declaració de Sant Antoni com a festa patrimonial d’interès nacional (2010) i com a festa d’interès comarcal (2005).
• Una litografia de Tere Martorell amb el nostre paisatge de la façana fluvial del poble i que mostra com és Ascó a dia d’avui.
• La canonització de Sant Pere Màrtir Sans i Jordà (2000).

Aquesta càpsula ha viatjat fins a l’arxiu de la Diputació de Tarragona, on restarà tancada fins al febrer de 2075.

Cicle Gaudí de març: 'El 47'

 SINOPSI

‘El 47’ és la inspiradora història real d’un home, un autobús i el destí d’un barri.

Fart que l’Ajuntament de Barcelona els digués que el transport públic no podia arribar al barri de Torre Baró perquè els carrers eren massa estrets i insegurs, Manolo Vital, un dels seus veïns i conductor d’autobús a TMB, es va proposar demostrar, al volant de ‘EL 47’, que les autoritats s’equivocaven.

Parlem amb Josep Maria Raduà, regidor de Cultura, sobre l'Agenda de Primavera d'Ascó 2025

Dia Mundial de la Poesia

Desamor

Com si de cop abolissin 
el fonoll de l’estiu, la raconada 
que cobegen ones 
agitadíssimes; 
com si de cop
prohibissin l’Óssa Menor, les taronges, 
el seu cos nu en el capvespre d’assutzenes;
com si sense avisar 
els coloms morts enllotessin tot el gris de l’alba; 
com si les campanes  
es negassin a repicar, com si la barca
 ja no volgués sortir mai més de la nit de la cala;
 com si la torre de Pisa 
s’ensorràs finalment un cap al tard de flautes; 
com si les llàgrimes 
ja no poguessin emmelar-te l’esguard, 
com si definitivament 
et morissis en el cap de cantó de la memòria. 

Josep M. Llompart 

Spiritual (1992), Poesia completa (2018: 438) 

Ascó se suma al Dia Mundial de la Poesia

Premi d'Honor 2025

Pere Lluís Font, 57è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

Pere Lluís Font, filòsof, teòleg i traductor pallarès, ha estat nomenat 57è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, el guardó que Òmnium Cultural atorga de manera ininterrompuda des de 1969 a grans personalitats que, per la seva obra en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, han contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans.

 

Pere Lluís Font és una de les figures intel·lectuals de més prestigi del pensament català i ha destacat per l’impuls de la filosofia en llengua catalana, amb una quarantena d’obres com a autor, editor o traductor, portant a la nostra llengua la filosofia més important d’àmbit europeu i contribuint a la normalització del català com a llengua filosòfica i de pensament.

 

A la seva trajectòria s’hi suma el compromís amb la llengua catalana i el país, la defensa dels valors de la modernitat, la racionalitat crítica, la tolerància, el respecte a la dignitat humana i els drets de les persones i els pobles, que són, en els temps que corren, més necessaris que mai.

El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que decideix un jurat independent format per 9 persones i està valorat en 20.000 €.

Salou 2025

Salou pren el relleu de Sabadell com a Capital de la Cultura Catalana, esdevenint la vint-i-dosena ciutat que rep aquest reconeixement al llarg del temps.

La Capital de la Cultura Catalana s’adreça a tot el domini lingüístic i cultural català. Té com a objectius els de contribuir a ampliar la difusió, l’ús i el prestigi social de la llengua i la cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l’interior com a l’exterior. El Parlament de Catalunya va donar suport a la Capital de la Cultura Catalana, per unanimitat de tots els grups parlamentaris, en data 25 de març de 2004.

Fins ara, han estat elegides capitals de la cultura catalana les següents ciutats de l’àmbit lingüístic català: Banyoles (2004), Esparreguera (2005), Amposta (2006), Lleida (2007), Perpinyà (2008), Figueres (2009), Badalona (2010), Escaldes-Engordany/Principat d’Andorra (2011), Tarragona (2012), Ripoll (2013), Barcelona (2014), Vilafranca del Penedès (2015), Vic (2016), Reus (2017), Manresa (2018),  Cervera (2019), El Vendrell (2020), Tortosa (2021), Igualada (2022), Lloret de Mar (2023) i Sabadell (2024).

Abaixant la persiana

Per cada cinc botigues noves que s’obren a Catalunya, les dades ens indiquen que en tanquen vuit. Si ens cenyim a la regió de l’Ebre, s’ha passat de 2.775 establiments el 2019  a 2.338 comerços el 2023, cosa que vol dir que hi ha hagut 437 botigues que han abaixat la persiana en aquest període (un 15,7% de davallada).

Aquest degoteig constant de tancaments de comerços de proximitat té diverses afectacions en el teixit social i econòmic dels pobles i ciutats. Unes conseqüències que van més enllà de l’activitat econòmica i de la pèrdua de serveis per al veïnat, ja que les botigues de queviures, forns i fleques, carnisseries, sabateries, llibreries... han permès històricament impulsar els lligams socials i donar vida als carrers i places.

Tot això s’accentua si el tancament comercial es produeix en municipis petits, com són la majoria del nostre territori, i en molt casos, amb una població envellida, pel que implica de pèrdua de serveis essencials si a això hi afegim dificultats de mobilitat. Amb un despoblament rural que ja no sabem si és causa o és conseqüència de tot plegat. Si a les ciutats la pèrdua de comerç de proximitat implica la despersonalització dels barris, als pobles representa la pèrdua d’identitat de la població i l’erosió del sentit de comunitat.

Aquesta tendència no és nova i deriva de l’auge de les grans superfícies, però la pandèmia ho va accelerar amb la intensificació de les compres per internet. Molts consumidors ja busquen els productes a plataformes online. En definitiva, nous hàbits de compra davant els quals el petit comerç queda en una situació de vulnerabilitat. Sense perdre de vista la manca de relleu generacional en molts negocis familiars. Per exemple, a Ascó, en els darrers temps, han tancat dues carnisseries i un forn de pa per jubilació dels seus propietaris, després de diferents generacions darrere el taulell.

No crec que l’administració pública s’hagi desentès d’aquesta problemàtica, ja que sovint hi ha incentius pel traspàs dels negocis, programes de formació, facilitats en la digitalització... A més, molts ajuntaments promouen l’emprenedoria o fomenten la conscienciació ciutadana sobre la importància de consumir en el comerç local. Però no sembla fàcil revertir aquesta tendència que està fent perdre una de les ànimes dels pobles.

Malgrat les dificultats actuals, cal que el comerç no abaixi els braços i sàpiga continuar diferenciant-se amb un servei personalitzat i de proximitat –que no poden oferir les plataformes- i sempre que es pugui, procuri posicionar-se a la xarxa. Per això també cal que la ciutadania entenguem que les botigues de poble o el comerç de barri formen part de la història d’aquella comunitat, fomenten les relacions socials i el sentit de pertinença.

Josep Maria Raduà Serra

Març de 2025

Comença el llarg camí de la digitalització de l'arxiu de VAT

El Festival de piano Toca'm arriba a Ascó

El Festival de piano TOCA’M creix i portarà la música a Amposta i Ascó abans de la seva quarta edició a Tortosa

El Festival de piano TOCA’M, que arribarà al 2025 a la seva quarta edició, es consolida com un referent a les Terres de l’Ebre i amplia la seva presència més enllà de Tortosa. Per primera vegada, el festival s’expandirà a altres poblacions ebrenques amb l’objectiu d’apropar la música del piano a tothom i convertir-lo en un element central de la vida cultural i social del territori.

Les primeres poblacions que acolliran activitats del festival seran Amposta i Ascó, on s’instal·laran pianos al carrer perquè qualsevol persona pugui tocar-los i gaudir-ne en espais públics. A més, es realitzaran concerts que tindran el piano com a protagonista, en una iniciativa que també busca potenciar la col·laboració entre municipis i donar a conèixer la riquesa cultural de les Terres de l’Ebre. Aquestes intervencions es faran el cap de setmana del 10 i 11 de maig, com a avantsala del festival a Tortosa.

Pel que fa a la cita central, el TOCA’M Tortosa 2025 se celebrarà del 22 al 25 de maig, ampliant-se per primera vegada a quatre dies. El festival continuarà estructurant-se en dues branques principals: les Activitats Artístiques i la Programació d’Artistes, amb un format consolidat que aposta per la proximitat i l’accessibilitat.

El TOCA’M Festival de piano és un projecte cultural creat pels pianistes Maria Lombarte i Manel Miró, que des dels seus inicis han apostat per portar la música a emplaçaments poc habituals per a concerts, fent del piano un element quotidià i alhora excepcional dins l’espai urbà.

Redacció/IMAGINA RÀDIO

A punt per la nova edició dels Premis Vila d'Ascó

Jornada de portes obertes a l'Escola Sant Miquel d'Ascó

8M: Per la igualtat d’oportunitats, seguim lluitant!

MANIFEST DEL 8 DE MARÇ

Avui, 8 de Març, Dia Internacional de la Dona, alcem la veu per reivindicar els drets de totes les dones i per recordar que la lluita feminista continua sent imprescindible.

Molts han estat els avenços aconseguits en els darrers anys en el nostre país gràcies a la lluita feminista, per exemple: el pacte d’estat contra la violència de gènere (2017); els plans d’igualtat obligatoris per a empreses (2021); l’equiparació progressiva del permís de paternitat i maternitat (2021); l’accés gratuït a productes menstruals i baixa laboral per dolor menstrual (2023) o la Llei de Paritat (2023), entre altres.

Però tot i els avenços aconseguits, encara ens trobem davant de desigualtats estructurals, discriminacions i violències que impedeixen assolir una igualtat real i efectiva.

Els municipis han estat i continuen essent un pilar fonamental en la construcció d’una societat més justa i igualitària. A través de polítiques locals, s’han implementat mesures per combatre la violència masclista, garantir la conciliació laboral i familiar, fomentar l’accés igualitari al mercat de treball i donar suport a les dones en situacions de vulnerabilitat. Des dels ajuntaments, s’han creat serveis d’atenció i assessorament, s’han impulsat plans d’igualtat i s’han reforçat campanyes de sensibilització per eradicar qualsevol forma de discriminació.

No obstant això, aquests drets que tant ha costat aconseguir es veuen avui novament amenaçats. Els discursos reaccionaris i l’expansió de discursos misògins a les xarxes socials contribueixen a la desinformació i intenten frenar el progrés i posar en dubte les conquestes feministes. Per aquest motiu, ara, més que mai, cal defensar els avenços assolits i continuar treballant per consolidar-los. No podem permetre cap retrocés. La igualtat no és negociable, és un dret fonamental.

Els governs locals mantindrem i reforçarem les polítiques d’igualtat perquè continuem necessitant més recursos per a la protecció de les dones, més educació en igualtat a les escoles, més suport a la inserció laboral i un compromís ferm contra qualsevol tipus de violència masclista.

A més, és imprescindible ampliar la mirada i abordar altres fenòmens de desigualtat emergents, ja que arreu del món la pobresa afecta molt més les dones. En aquest sentit, per exemple, diferents estudis de la Generalitat i altres administracions posen de manifest l’existència de desigualtats de gènere en l’àmbit de la mobilitat. Per aquest motiu, es va aprovar el passat any un pla estratègic de mobilitat i gènere per a la millora de la seguretat de les dones en el transport públic, amb l’objecte d’incorporar de manera transversal la perspectiva de gènere a la planificació del transport i la mobilitat, amb especial èmfasi en les dificultats en la mobilitat de les dones al món rural, les cuidadores de persones dependents i de dones que treballen en el sector del transport i el repartiment a domicili.

També la pressió social, la càrrega de cures i la desigualtat laboral afecten de manera desproporcionada el benestar emocional de moltes dones, són vectors de discriminació. Per això, calen polítiques públiques que garanteixin l’accés a recursos de salut mental amb perspectiva de gènere i promoguin un suport adequat per a totes les dones.

Finalment, aquesta és una lluita que ens concerneix a totes i a tots, que ha de ser compartida per tota la societat, no és d’una part en contra de l’altra, just al contrari, els homes tenen un paper fonamental en la construcció d’aquest món que volem més just i equitatiu. Només amb la implicació de tothom podrem assolir la igualtat real i efectiva per a les nostres mares, les nostres àvies, les nostres filles, les nostres germanes.

Avui, 8 de Març, totes i tots ens unim per dir PROU a la discriminació i a la violència. Ens unim per exigir la igualtat d’oportunitats efectiva. Perquè no hi haurà democràcia plena fins que les dones visquin lliures i amb drets garantits.

Seguim lluitant, seguim avançant. Perquè la igualtat no és el futur, és el present!

Federació de Municipis de Catalunya

Associació Catalana de Municipis

Activitats 8M a Ascó