Visitem la central hidroelèctrica de Flix

Amb els alumnes de 2CS hem visitat la central hidroelèctrica de Flix després d'haver treballat el tema de l'energia a Coneixement del Medi Natural.

Defensant la dignitat de Catalunya

Avui els mitjans de comunicació editats a l’àmbit català han publicat un editorial conjunt al qual s’hi han sumat al llarg del dia altres mitjans. Tot ve a tomb de com pinta la futura sentència del Constitucional respecte l’Estatut d’Autonomia de Catalunya que fa més de tres anys que hi deambula. Les filtracions que de moment hi ha hagut a la premsa no són massa falagueres.

La dignitat de Catalunya
Repetim, es tracta d'una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d'una tèrbola maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el govern central i l'oposició sobre la renovació d'un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el "cor de la democràcia". Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l'Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal -un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s'ha mostrat a ell mateix- no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència.

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l'Estatut, amb la consegüent emanació de "símbols nacionals" (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l'articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l'Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d'acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d'una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l'esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l'Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és altra que el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l'Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L'alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d'una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d'Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d'arrel romana: Pacta sunt servanda, els pactes s'han de complir.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l'Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l'Estat; parlen una llengua amb més pes demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a l'obsessiu escrutini de l'espanyolisme oficial. I acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d'aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Estem en vigílies d'una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l'assumpte que té entre mans -que no és sinó la demanda de millora de l'autogovern d'un vell poble europeu-, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l'Estatut és fruit d'un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d'una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l'autogovern, l'obtenció d'un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d'una societat responsable.

Aportacions a la dansa catalana

L’Esbart Català de Dansaires organitza pel dissabte 28 de novembre la jornada “Aportacions a la dansa catalana”. Tindrà lloc a la seu de l’entitat, a la plaça de les Beates 5, de Barcelona, i tindré ocasió de participar-hi amb una comunicació que porta per títol: La tradició de la jota en la festa de Sant Antoni d’Ascó.

Programa:

Matí (a partir de les 10 h)
La bolangera de Manresa
Joan Manel Miquel. Director del Cos de dansa de l’Esbart Manresà

Els fons musicals de l’Esbart Català de Dansaires. Les primeres harmonitzacions
Joan Gómez. Músic, harmonitzador, director de cobla i director d’El Grupet i Director Musical de l’Esbart Català de Dansaires des de 1993

Renovació del Ball de la Coca de Sant Llorenç de Morunys
Gilbert López. Component de la Junta Directiva de l’Agrupament d’Esbarts Dansaires

Endansa.cat
Jordi Foses

La construcció del Seguici Popular de Tarragona. Esbart Santa Tecla
Jaume Guasch, Rosa Llorach, director de l’Esbart Santa Tecla, Presidenta de l’Esbart Santa Tecla, responsables de moltes iniciatives tarragonines

L'arxiu de danses i músiques d'en Salvador Torrent Massip
Silvia Cassú. Mestra de danses tradicionals a les escoles de la Cerdanya i col·laboradora amb el Centre Internacional de música Popular de Ceret

Les danses de Torelló
Àngel Marginedas. Mestre, actor, responsable de la represa del Contrapàs Llarg de Sant Feliu de Torelló de diverses iniciatives torellonenques i M. Àngels Verdaguer.

Ball de Garlandes de Capellades
Jordi Castellví. Antropòleg.

La tradició de la jota en la festa de sant Antoni d’Ascó
Josep M. Raduà. Vicepresident del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, membre de l’Associació Cultural Lo Llaüt d’Ascó i majoral de les festes de Sant Antoni entre 2004 i 2006

Tarda (a partir de les 16 h)
Coneixença de Joan Amades
Josep Bargalló Badia. Especialista en dansa tradicional catalana, en especial de les comarques tarragonines

La dansa catalana. Arxiu d’Imatges del Museu Etnològic de Barcelona
Gustau Molas. Tècnic del Departament de col·leccions del Museu Etnològic de Barcelona

Ball de la Bola de Sabadell
Montserrat Capdevila i Tomàs Manyosa. Director del Cos de Dansa de l’Esbart Sabadell Dansaire

Els balls del Toc d’Inici de la Festes de la Mercè de Barcelona
Xavier Cordomí. Especialista en cultura popular, responsable de nombrosos projectes festius i President de la Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella.

Ball de Rams, Hostafrancs de Barcelona
Toni Cruz i Josep M. Fuentes. President de l’Esbart Ciutat Comtal i soci de l’Esbart Català de Dansaires

Calendari escolar

El nou calendari escolar està provocant les reaccions des de diferents àmbits del món educatiu i els mitjans de comunicació, tal i com correspon a una notícia d’aquest abast social, se n’estan fent ressò.
Devia ser cap allà al mes de febrer quan ja va aparèixer la proposta de variar el calendari escolar, que en un primer moment es va deixar congelada, però que en certa manera ja incloïa les diferents novetats que sembla ser que començaran a aplicar-se a partir del curs vinent.
Que l’administració tingui ganes de confeccionar un calendari escolar intentant resoldre i atendre els suggeriments de les famílies, és totalment lògic. L’administració ha de prendre mesures, aquesta és la seua funció.
Tot i que hi veig alguns peròs... Encara no sé veure les bondats per a les famílies d’una setmana blanca entre febrer i març, ja que la majoria de les famílies hauran de seguir atenent les seues feines. I si l’alternativa és l’organització d’activitats per part de les AMPA, aleshores per quin motiu no s’organitzen aquestes mateixes activitats durant els primers dies de setembre i comencem el curs com fins ara? Semblaria més lògic deixar que els centres i els docents tinguéssim la possibilitat d’organitzar el curs escolar aquells dies que no pas entre l’1 i el 7 de juliol, en què serà més complicat realitzar els preparatius del següent curs i quan fins i tot por ser que hi hagi centres amb les plantilles incompletes.
Quant al fet de suprimir la jornada intensiva al juny, em temo que no ens estan oferint les millors condicions de treball i de concentració ni per a alumnes ni per a mestres.

Assemblea de socis de Lo Llaüt

Divendres passat, 20 de novembre, va tenir lloc l’assemblea ordinària anual de socis de l’Associació Cultural Lo Llaüt.
Com és norma, es va aprovar l’acta de l’assemblea corresponent a l’any 2008, així com es va fer balanç de les activitats dutes a terme en el període octubre 2008-octubre 2009, que van sumar un total de 38: exposicions de Lo Llaüt que estan itinerant per pobles o entitats que ho demanen, presentacions de llibres, senderisme, jocs populars i tradicionals, participació en jornades i trobades...
Del volum d’actuacions, la quantitat i diversitat de gent a la qual van adreçades i la qualitat d’aquestes se’n fa un balanç totalment positiu. Això ens engresca a continuar endavant amb la nostra activitat conscients, però, que cal més efectius humans per dur a terme aquestes iniciatives basades en el voluntariat i que restem oberts, és clar, als suggeriments i crítiques positives i a la participació i col·laboració de tots els asconencs que vulguin formar part de Lo Llaüt.
De les dos activitats incloses per primer cop en el calendari d’enguany, s’acorda mantenir-les en el futur:
- la plantada de pins a Mas de Prades dels xiquets nascuts l’any anterior en el marc de la festa de Santa Paulina.
- la Jornada d’Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés organitzada conjuntament amb el CERE i l’Ajuntament d’Ascó.
Finalment el tresorer, Joan Serra, va fer balanç i memòria de l’estat de comptes.
Quant a la composició de la Junta Directiva, es mantenen les mateixes persones i en els mateixos càrrecs.

Alguns membres de la Junta Directiva

Malpàs 64

Amb una mica de retard, però ja ha aparegut un nou número de la Revista Malpàs –la 64- corresponent al mes de setembre de 2009. La portada està dedicada a una activitat que des de fa uns tres o quatre anys ja forma part dels actes de la Diada a Ascó, el concurs de l’home més fort.
Com sempre, compta amb les seccions habituals: l’actualitat, el recull d’activitats de l’Associació Cultural Lo Llaüt, els articles d’opinió, un extracte de les notícies del poble i de la comarca aparegudes a la premsa, el record fotogràfic, el racó literari o l’espai de passatemps, entre d’altres. Aquest número dedica unes pàgines a la darrera festa major d’estiu (el pregó de festes de Montse Vallès, les pubilles i els hereus i un recull d’imatges).
En la secció Arrels hi trobem un article sobre l’evolució de l’ofici de venedor en els 50 darrers anys, de Glòria Ferrús, les II Jornades d’estudi de les festes de Sant Antoni als Països Catalans, a Manacor, amb presència asconenca i amb una comunicació de Biel Pubill i Josep M. Raduà sobre la figura dels majorals a la festa d’Ascó, o el curs de diorames pessebristes realitzats en el marc de l’escola d’estiu a càrrec d’Ignasi Biarnés.
Mentrestant, des de l’equip de redacció ja s’està treballant en el següent número que preveu destinar unes pàgines a la memòria de Carmel Biarnés arran de la I Jornada d’Estudis Locals i Territorials que se li va dedicar.

A la platja de Chesil

Aquest és el títol d’una novel·la de l’escriptor anglès Ian McEwan. A la platja de Chesil va aparèixer l’any 2008 i la traducció al català es pot trobar en edició d’Empúries i a cura d’Albert Torrescasana. És el primer llibre que he llegit d’aquest autor.
Es tracta d’una història que resulta angoixant i que gira a l’entorn de la nit de noces de dos joves d’Oxford als anys seixanta. La prosa de McEwan relata una situació de frustració sexual entre aquesta parella acabada de casar, l’Edward i la Florence, amb tota una sèrie de sentiments i emocions (“la vida que han promès passar plegats, s’obre davant d’ells plena de misteris, expectatives, pors i inseguretats").
L’obra juga amb la figura del narrador que fa enfoca el relat contraposant els punts de vista dels dos protagonistes.
A les darreres línies de la novel·la en deixa anar una frase que ens pot convidar a pensar: Vet aquí com es pot alterar el curs sencer d’una vida –sense fer res.

Es presenta el llibre Una sortida digna

Demà divendres, 20 de novembre, i al Centre Neuràlgic d’Ascó (al costat del Casal) tindrà lloc la presentació del llibre Una sortida digna de l’escriptor i blocaire Jesús M. Tibau, a càrrec del periodista Jordi Grau.
L’acte ha estat organitzat per la llibreria Can Solfa i Cossetània Edicions.
Clourà la presentació un petit espectacle musical de Jesús Fusté acompanyat de Toni Just a la guitarra.

Sortida pel Camí de Sirga

L'Associació Cultural Lo Llaüt organitza una sortida a peu el diumenge 22 de novembre pel camí de sirga, en el recorregut de Móra d’Ebre fins a Ascó.

El desplaçament fins a Móra la Nova serà amb el tren que surt a les 8.15 del matí des de l’estació d’Ascó, la resta de recorregut es realitzarà a peu i la durada aproximada serà de 4h. Cal portar esmorzar.

Els interessats poden passar a apuntar-se per Comercial Ortiz.

Da Ji Yuan – La gran época

Aquest és el títol d’un diari que vol apropar la realitat i la identitat xinesa a les comunitats en les quals viuen, en aquest cas, a Madrid, que és d’on m’ha arribat aquesta publicació gràcies a l’amic Pere.
Es tracta d’un exemplar gratuït i de periodicitat quinzenal i que només fent-li una ullada tens clar que és molt crític amb l’actual règim polític de la Xina. (“Bajo el control estatal totalitario de las noticias en China comunista, un círculo de periodista de ese país se comprometió a informar sobre la verdadera situación”). Aquest diari està present a més de 30 països i 16 idiomes, entre els quals, l’espanyol.
Les cinc notícies de portada reflecteixen els dèficits democràtics del país (parla de dissidents xinesos, d’una massacre de l’exèrcit xinès contra la comunitat uigur, de drets humans... ) o mostren la faceta més crítica cap al Partit Únic (lluites de poder dins del Partit Comunista...)
De totes maneres, la publicació ens acosta a la cultura, les tradicions i la saviesa xineses: a l’art de l’època de l’emperador Taizong, de la dinastia Tang, a la cuina del país, i fins i tot hi ha una lliçó per aprendre xinès.

Un tros de mur

Aquests dies el mur de Berlín ha estat protagonista dels espais informatius en motiu dels 20 anys del seu enderrocament i de la commemoració de l’esdeveniment que ha tingut lloc a la capital alemanya. Les notícies també arriben a l’escola, a l'aula, i sovint són motiu de comentaris. Aquest és un exemple, i així ha estat com un dels meus alumnes, l’Andreu, ens va comentar que a casa seua guarden un tros d’aquell mur de 156’4 km de llarg que va separar durant pràcticament trenta anys un país, una ciutat i dos visions del món antagòniques. Ens ha portat la foto que adjunto. Gràcies Andreu!

20 anys de la caiguda del Mur de Berlín

Lo Rogle commemora el vintè aniversari de la caiguda del Mur de Berlín amb aquesta cançó que ha esdevingut un himne de la banda de rock britànica Pink Floyd: The Wall.
Segurament la data del 9 de novembre de 1989 és una de les importants en la història europea dels darrers anys del segle XX. No únicament pel fet simbòlic de la reunificació de les dues Alemanyes -que es produiria l'octubre de 1990- com de les conseqüències que va acabar generant a la resta del continent amb un canvi de fesomia a la URSS i la resta de països de l’òrbita comunista.

7 de novembre de 1659

Avui fa 350 anys que Felip IV de Castella i III d'Aragó i Lluís XIV de França van signar el Tractat dels Pirineus amb el qual es posava fi a la guerra dels Trenta Anys. En ell s’acordava la cessió a França del comtat del Rosselló i part de la Cerdanya.
Adjunto traduït un fragment de l’article 42 de l’esmentat tractat.

42. Pel que fa als països i places que les armes de França han ocupat en aquesta Guerra, de la banda d’Espanya, com s’havia convingut en la negociació començada a Madrid l’any 1656, sobre la qual ha estat fonamentat aquest Tractat, que els monts Pirineus que antigament [«comunament», diu la versió espanyola] havien dividit les Gàl·lies de les Espanyes, siguin també d’ara endavant la divisió dels dos mateixos regnes, ha estat convingut i acordat que el dit Senyor Rei Cristianíssim restarà en possessió i gaudirà efectivament de tot el comtat i vegueria de Rosselló, del comtat i vegueria de Conflent, països, viles, places i castells, burgs, vilatges i llocs que componen els dits comtats i vegueries de Rosselló i de Conflent; i romandrà per al Senyor Rei Catòlic el comtat i vegueria de Cerdanya i tot el Principat de Catalunya, amb les vegueries, places, viles, castells, burgs, llogarets, llocs i països que componen
el dit comtat de Cerdanya i Principat de Catalunya; en el benentès que, si es troben alguns llocs del dit comtat i vegueria de Conflent solament, i no de Rosselló [«de Catalunya», diu la versió espanyola], que estiguin dins els dits monts Pirineus a la banda d’Espanya, romandran també per a Sa Majestat Catòlica; com, igualment, si es troben alguns llocs del dit comtat i vegueria de Cerdanya solament, i no de Catalunya, que estiguin dins els dits monts Pirineus, de la banda de França, romandran per a Sa Majestat Cristianíssima.

La resta ho podeu consultar a: http://www.iec.cat/gc/digitalAssets/15750_TractatPiirineusArt42-43.pdf

Bases del XXII Premi Literari Vila d’Ascó

L’Ajuntament d’Ascó ha publicat les bases del XXII Premi Literari Vila d’Ascó 2010, el termini d’admissió del qual conclourà el dia 12 de gener de 2010.

Adjunto un extracte de les bases:

El tema és lliure.
Poden presentar-se a aquest premi obres escrites en llengua catalana. Els treballs han de ser inèdits i no han d’haver estat guardonats en altres certàmens literaris, ni han d’estar compromesos en tràmits de publicació amb cap editorial o presentats en altres premis pendents d’adjudicació. Un cop presentats, els treballs no podran ser retirats del premi fins que s’hagi fet públic el veredicte del jurat.
Els treballs han de tenir una extensió entre 175 i 225 pàgines d’uns 2.100 espais (30 línies de 70 caràcters). Han de portar el títol a la portada i no poden estar signats.
Els i les concursants presentaran 2 còpies, a una cara i amb els fulls numerats. S’acompanyaran d’un sobre tancat amb el títol de l’obra. Al seu interior, hi constaran les següents dades de l’autor/a: nom i cognoms, data de naixement, núm. DNI, domicili, telèfon i adreça electrònica.
Els treballs s’enviaran per correu certificat o bé es presentaran personalment a l’Ajuntament d’Ascó: Regidoria de Cultura, c/ Hospital, 2; 43791 - Ascó.

Dotació 3.600 Euros (sobre els quals s'efectuaran les retencions fiscals corresponents en concepte de drets d'autor) i la publicació del llibre per part de Cossetània Edicions.

Bases del V Premi de Poesia Joan Perucho “Vila d’Ascó”

L’Ajuntament d’Ascó ha publicat les bases del V Premi de Poesia Joan Perucho “Vila d’Ascó” 2010, el termini d’admissió del qual conclourà el dia 12 de gener de 2010.

Adjunto un extracte de les bases:

Poden presentar-se a aquest premi obres de poesia escrites en llengua catalana. Els treballs han de ser inèdits i no han d’haver estat guardonats en altres certàmens literaris, ni han d’estar compromesos en tràmits de publicació amb cap editorial o presentats en altres premis pendents d’adjudicació.

El tema i la forma són lliures. Els treballs han de tenir una extensió habitual d’un llibre de poesia, escrits a doble espai.
Els originals han d’estar signats per l’autor/a. Es presentaran 6 còpies, a una cara i amb els fulls numerats. S’adjuntaran les següents dades de l’autor/a: nom i cognoms, domicili, telèfon, adreça electrònica i fotocòpia del DNI. No s’admetran pliques.
Els treballs s’enviaran per correu certificat o bé es presentaran personalment a l’Ajuntament d’Ascó: Regidoria de Cultura, c/ Hospital, 2; 43791 - Ascó.

El premi consistirà en un objecte artístic creat per l’artista Antoni Tàpies, més una dotació de 2.400 euros (sobre els quals s’efectuaran les retencions fiscals corresponents en concepte de drets d’autor) i la publicació en edició comercial dins la col·lecció de poesia Mitilene, d’Editorial Meteora. El premi podrà ser declarat desert, si així s’estima convenient.

Natalitat a la Ribera d'Ebre durant 2008

Els darrers dies els mitjans de comunicació es van fer ressò de l'augment de natalitat al conjunt de Catalunya, assolint de nou les xifres que hi havia als anys setanta.

En el nostre context més immediat, a la Ribera d'Ebre, al llarg de 2008 també hi ha hagut un augment de la natalitat respecte els darrers anys. En concret, es va assolir la xifra de 189 naixements en el conjunt dels pobles de la comarca, que suposa un augment de dotze naixements respecte 2007, però cal dir que és la xifra més alta que hi ha hagut a la comarca en els darrers vint anys, des que l'any 1988 a la Ribera d'Ebre es van comptabilitzar 247 naixements.

La distribució per municipis és:

Ascó - 10

Benissanet - 10

Flix - 27

Garcia – 2

Ginestar - 7

Miravet – 7

Móra d’Ebre - 55

Móra la Nova - 38

La Palma d’Ebre – 2

Rasquera – 0

Riba-roja d'Ebre - 8

Tivissa - 17

La Torre de l’Espanyol – 4

Vinebre – 2

Ribera d’Ebre - 189

Font: Idescat

Bases del Premi de Pintura Sant Antoni 2010

III Premi de Pintura Sant Antoni “Vila d’Ascó” 2010

L'Ajuntament d'Ascó ha publicat les bases del III Premi de Pintura de Sant Antoni.

Tema: “La festa de Sant Antoni”

Poden participar en el concurs i accedir al premi totes les persones nascudes, empadronades o vinculades a Ascó. Els i les concursants poden utilitzar qualsevol tècnica de pintura.
Les obres han de tenir unes dimensions mínimes de 36x46 cm. i màximes de 89x116 cm. en qualsevol posició. El suport serà lliure.
Les obres es podran presentar els dies 7 i 8 de gener de 2010, de 10 a 14 hores, a l’Ajuntament d’Ascó. No se n’admetran fora de termini.
S’atorgarà un únic premi de 1.000 euros, sobre el qual s’efectuaran les retencions fiscals que corresponguin. El premi podrà ser declarat desert, si així s’estima convenient.
El jurat es reservarà el dret d’interpretar aquestes bases en cas de dubte o decidir sobre qualsevol contingència que no hagi estat prevista.
El veredicte del jurat serà inapel·lable i es donarà a conèixer públicament durant la Festa de Sant Antoni d’Ascó 2010, en el decurs de l’acte d’inauguració de l’exposició de les obres presentades, al qual podran assistir tots els autors/es.
L’exposició es podrà visitar els dies 15, 16, 17, 23 i 24 de gener de 2010.
L’obra premiada quedarà en propietat de l’Ajuntament d’Ascó, ostentant-hi tots els drets existents i incloent-hi els drets d’explotació.

(Extracte de les bases)

Johan Cruyff, seleccionador

És una bona notícia que Johan Cruyff accepti ser el seleccionador de Catalunya en els nostres partits de costellada. Com sempre ocorre en aquest tipus d’informacions, hi ha detractors i partidaris. Si volem, clar que podem trobar pegues a aquesta decisió de la Federació Catalana de Futbol, però crec que poden ser més els efectes positius.

La vàlua d’aquest entrenador i el seu carisma internacional permetrà ajudar a difondre l’existència de la selecció catalana de futbol, i sens dubte, afavorirà que gent d’arreu conegui que en aquest país hi ha un sector de la societat que reclama l’oficialització de les nostres seleccions.
A més, per aquells qui ens vam aficionar al futbol a l’època del primer dream team, no podem oblidar els èxits esportius durant la seua etapa d’entrenador del Barça i el magnífic joc que desplegaven els Ferrer, Guardiola, Koeman, Bakero, Laudrup, Stòitxkov, Begiristain...
Ara només falta que faci l'esforç d'adreçar-nos alguna paraula en català...

La festa de la Castanyada a l'escola

El divendres a la tarda, i com ja és tradició, a l'escola Enric Grau Fontseré de Flix vam celebrar la Castanyada. És una festa popular de tardor que acostuma a ser treballada força en les escoles de Catalunya en consonància amb el calendari festiu del país. És temps de castanyes i panellets, i de tota una gamma de fruits de la tardor.

A l'escola, pel matí, l'alumnat del centre va rebre la visita sorpresa dels "monstres" que van generar més d'un ensurt. Tot i que després, les castanyeres, més dolces, també van passar per les aules per recollir les castanyes que es courien i es menjarien a la festa. Un any més, tot això ho van fer possible els xiquets i xiquetes de sisè.

Ja per la tarda, al pati de l'escola tothom es va fer un fart de ballar: el ball de la castanya, el ball de gitanes, i altres cançons més modernes però igual de populars. I per descomptat, entre ball i ball, a menjar-nos les castanyes.

Aquí us deixo unes imatges de la jornada.