diumenge, 20 de desembre del 2009

La llei de llengües d’Aragó


El que semblava que hauria hagut de ser una bona notícia, un reconeixement a la diversitat lingüística de la comunitat autònoma d’Aragó, sembla que ha acabat esdevenint un bon nyap.
Després de tants anys d’autonomia, cap govern d’Aragó havia arribat a tenir en consideració l’aragonès i el català, les altres dues llengües que es parlen en aquest territori a part de l’espanyol. I quan semblava que amb un president catalanoparlant com Marcelino Iglesias, presumiblement una persona sensible a la realitat lingüística, havia de ser possible que el català –i l’aragonès- accedissin com a mínim a la categoria de normalitat... resulta que tot no pot ser. Així veiem que el català és reconegut, sí, però amb prou feines com una simple “raresa” del territori, que a més, segons el parer dels ajuntaments, podrà ser denominat com “fragatí”, “ribagorçà”...; es crea una Acadèmia Aragonesa del Català, menystenint la tasca que desenvolupa un ens científic com és l’Institut d’Estudis Catalans; i el català es podrà ensenyar a les escoles com una matèria optativa i per tant, apareix al currículum escolar com d’aprenentatge voluntari a les zones catalanoparlants.
En definitiva, no sé si és un pas endavant o no. Està clar que la dreta espanyola (PP) i aragonesa (PAR) han influït en una llei descafeïnada que de ben poc servirà... tot i que fins i tot així han acabat votant en contra. Els vots afirmatius del PSOE i de la CHA han fet possible tirar endavant la llei. I només IU s’hi ha oposat per trobar-la insuficient i ha mantingut una mínima dignitat davant d’aquest tema.