Ripoll ostentarà al llarg de l'any 2013 la capitalitat de la cultura catalana, prenent el relleu a Tarragona, capital durant el 2012.
La Capital de la Cultura Catalana s’adreça a tot el domini lingüístic i cultural català. Té com a objectius els de contribuir a ampliar la difusió, l’ús i el prestigi social de la llengua i la cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l’interior com a l’exterior. El Parlament de Catalunya va donar suport a la Capital de la Cultura Catalana, per unanimitat de tots els grups parlamentaris, en data 25 de març de 2004.
Els eixos que vertebren la capitalitat cultural de Ripoll són tres:
- el patrimoni i la història. El màxim exponent del romànic català, la importància com a centre cultural del Reial Monestir de Santa Maria de Ripoll al llarg de la seva història, i la tasca de l’Scriptorium, les figures cabdals de Guifré, l’abat Oliba, Gerbert d’Orlhac (Papa Silvestre), Berenguer el Vell, el Bisbe Morgades i la renaixença, el modernisme…
- la industrialització. Tradicionalment des del segle XV Ripoll ha estat una vila industrial. Primer, amb les fargues i l’aprofitament hidràulic dels rius. El treball del ferro pel mètode de farga catalana dotà Ripoll d’una rellevància excepcional materialitzada en les eines agrícoles, claus i armes de foc d’una gran qualitat. Posteriorment, la indústria tèxtil va agafar embranzida gràcies també a l’aprofitament de la força de l’aigua. D’aquesta tradició segles més tard en sorgiria la indústria tèxtil dels S. XIX i XX i la metal·lúrgica moderna de fabricació de màquines i eines que avui continua operant des de Ripoll en un món global. L’exposició permanent de la Farga Palau i el Museu Etnogràfic de Ripoll recullen, exposen i dinamitzen aquest llegat.
- l’etnografia i la cultura popular. A Ripoll hi ha un dels museus etnogràfics més antics del país -recentment ha obtingut el Premi Nacional de Cultura-, afegit a la riquesa d’associacions i entitats que actualment preserven i projecten amb gran dinamisme les tradicions, activitats i festes cap al S. XXI.
Fins ara, han estat elegides capitals de la cultura catalana les següents ciutats de l’àmbit lingüístic català: Banyoles (2004), Esparreguera (2005), Amposta (2006), Lleida (2007), Perpinyà (2008), Figueres (2009), Badalona (2010), Escaldes-Engordany/Principat d’Andorra (2011) i Tarragona (2012). Les ciutats escollides per les següents edicions són Barcelona (2014), Vilafranca del Penedès (2015) i Vic (2016).
www.ccc.cat
www.ripoll2013.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada