dissabte, 16 de novembre de 2013

Manifest del 75è aniversari de la Batalla de l'Ebre

En aquestes dates en què s'escau el 75è aniversari de la fi de la batalla de l'Ebre, he trobat oportú compartir el Manifest que s'ha redactat per commemorar aquesta efemèride i que ha estat llegit en els diferents actes que s'han organitzat a tal efecte a diferents poblacions del territori, l'última de les quals, serà avui mateix, a Corbera d'Ebre, amb la presència del president de la Generalitat, Artur Mas. L'autor del text és Josep Maria Solé i Sabaté, director del Consell Científic del Consorci Memorials dels Espais de la Batalla de l'Ebre (COMEBE) i catedràtic d'Història de la Universitat Autònoma de Barcelona.


Avui, 25 de juliol de 2013, es compleixen 75 anys de l’inici de la Batalla de l’Ebre, i amb motiu d’aquesta data, cal escampar als quatre vents que estem recordant el terrible flagell que aquesta Batalla va suposar per a milers de joves, per a la seva vida i la seva joventut, per a la seva família, per a tot Catalunya i Espanya, per a Europa i el món.

Un fet que mai havia d’haver succeït, però durant 115 dies aquestes terres foren un lloc de confrontació i mort, d’enfrontament civil entre germans, seguint el ritme implacable d’una guerra nascuda de la manca de diàleg i d’intolerància, d’un sentit profund de la democràcia.

Un conflicte que ara recordem per poder superar-lo per sempre més. El record —la memòria de tot el que van viure a la batalla, al front o la rereguarda, dins la por, la tragèdia i el dolor— no l’hem d’oblidar, per poder extreure’n una lliçó permanent: mai més guerra, cap guerra. Ni als nostres cors, ni al nostre pensament.

Tenim el record i la memòria que ens han transmès les generacions que la van viure. Les paraules explicades pels pares, els avis o els testimonis d’aquells dies o dels que ho van viure, ens han anat passant a tota la gent de bona fe, un relleu que hi posa la paraula més bella: pau.
Pau per sempre més. Un lema que aquí, a les terres que l’Ebre acaricia, besa i rega, s’ha de transmetre de generació en generació. La pau que uneix pobles i esperances per un futur i país millor.

La guerra va dur, a banda i banda de l’Ebre, un drama que va deixar un solc molt profund. Per anys i anys. Aquest riu nostre és testimoni etern de la nostra història, de la nostra lluita pel progrés, per la millora econòmica, social i cultural, per poder treure més rendiment d’aquesta terra que, al llarg del temps, tant ens ha costat de treballar.

Ara hem d’educar les noves generacions en la cultura de la pau, per això hem d’explicar el que fou la Batalla de l’Ebre: la batalla més gran de totes les que hi va haver durant la Guerra Civil; la que va dur la potència més gran de foc d’aleshores a la nostra terra.

La guerra que vam viure va destruir vides i esperances, va malmetre camps, terres i riquesa. Ara hem d’ensenyar a tothom que vulgui el que va succeir.

Donar a conèixer la nostra història és cultura, és llavor de futur, és convivència, però tothom ha de sumar amb mentalitat oberta i generosa, plural i didàctica, que també pot ser un estímul més en la nostra economia i el nostre quefer diari.

Vivim un temps difícil, la crisi econòmica generalitzada ens afecta molt més que a altres llocs. Cal pensar bé en tot el que podem fer per la nostra gent, el nostre poble sempre ha trobat la gent precisa en els moments més cabdals, però el mèrit ha estat de la gent que li ha donat suport, que ha sabut veure el que era positiu per a tots.

El nostre passat pot ser (si donem a conèixer tot el viscut fonamentat en la lucidesa, la veritat i la concòrdia creadora), un valor per al nostre present. Tots els països del món mostren la seva història, nosaltres també ho hem de fer. Per cultura, civilització, record, memòria i homenatge a tots els que tant hi van perdre.

Els pobles demostren la seva vàlua en l’estima del passat. Nosaltres, ara i aquí, afirmem que el seu record mai l’oblidarem. La tragèdia del que van viure sempre ha estat entre nosaltres, però ara, amb el majoritari suport del poble de Catalunya, del Parlament i del Govern, volem ser un pont del passat cap al present i futur per poder deixar, com a llegat a les noves generacions que ens seguiran, anys de pau, convivència i diàleg.

A banda i banda de l’Ebre, pel record i per l’estima a tots els que tant hi van deixar —la vida, la salut, la joventut, la il·lusió, els ideals, els familiars, els amics o coneguts—, us demano com a reconeixença suprema un minut de silenci per la seva memòria.