divendres, 14 de febrer de 2014

Valencià/català

Ja fa una colla d'anys que les notícies que arriben des del País Valencià i que tenen a veure amb les relacions amb Catalunya, ja sigui per qüestions lingüístiques o per aspectes culturals, no són massa engrescadores. Normalment observem com des de les institucions del País Valencià, però no podem negar, com també des d'amplis sectors de la població valenciana s'ha generat un greuge constant i una necessitat de diferenciar-se tant com sigui possible del Principat. En els darrers mesos només cal recordar des de la prohibició de les emissions de TV3 primer, i des de fa poques setmanes de Catalunya Ràdio. Tot això en plena època d'Internet i per tant, de la circulació de continguts per la xarxa sense fronteres. Fa poc es van quedar sense mitjans públics en la llengua pròpia. No fan possible que tots els estudiants que desitgin rebre l'ensenyament en valencià ho puguin fer. S'ha sentit teories tan estrambòtiques com que el valencià prové de l'iber i per tant, qualsevol similitud amb el català és pura coincidència o bé qualsevol conspiració catalanista.
També hi ha sectors del País Valencià que combaten aquestes circumstàncies tan adverses pel país.
Aquesta setmana, però, ens hauríem de congratular de com l'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha inclòs en el seu Diccionari Normatiu una definició del valencià en la qual es reconeix la unitat de la llengua que parlem des de Salses a Guardamar i des de Fraga a Maó, amb diferents denominacions segons el territori. Una cosa tan irrefutable científicament, ha esdevingut un fet noticiable i remarcable.