dissabte, 27 de setembre del 2014
Ja estem convocats #9N
 |
| www.elpuntavui.cat |
DECRET 129/2014, de 27 de setembre, de convocatòria de la consulta popular no referendària sobre el futur polític de Catalunya.
La Generalitat de Catalunya, en tant que sistema institucional pel qual s’articula l’autogovern català, té atribuïda la competència exclusiva en matèria de consultes populars en els termes que estableix l’article 122 de l’Estatut d’autonomia. Aquesta capacitat connecta amb el dret subjectiu estatutari, alhora que mandat adreçat al legislador, dels ciutadans de Catalunya a participar en els afers públics segons preveu també l’article 29 de la mateixa norma estatutària.
En compliment i desenvolupament d’aquest marc jurídic, el Parlament ha aprovat per àmplia majoria la Llei 10/2014, del 26 de setembre, de consultes populars no referendàries i d’altres formes de participació ciutadana. Aquesta norma, en el seu títol II, estableix que les autoritats competents de la Generalitat podran cridar els catalans, segons els requisits de la Llei relatius a les persones legitimades, perquè manifestin llur opinió mitjançant votació sobre una determinada actuació, decisió o política pública del seu àmbit competencial.
Entre els afers o matèries que poden ser consultats en una convocatòria a tot el territori de Catalunya, s’hi troben aquells, inclosos els d’especial rellevància col·lectiva per al país, respecte dels quals la Generalitat té la potestat d’exercir la iniciativa formal davant de les institucions de l’Estat, tal com li ho reconeixen els articles 87 i 166 de la Constitució i l’article 61 de l’Estatut.
A la Resolució 5/X, de 23 gener de 2013, el Parlament va expressar la voluntat política d’iniciar el procés per tal que els ciutadans de Catalunya poguessin exercir el dret a decidir el futur polític de Catalunya, atenent als principis de legitimitat democràtica, pluralisme i legalitat.
En coherència i com a conseqüència dels fets descrits, el present Decret, alhora que dóna compliment al mandat parlamentari i democràtic sorgit de les darreres eleccions catalanes, aprova la regulació necessària per fer efectiva la crida ciutadana i la subsegüent realització de la consulta, d’acord amb els requisits procedimentals que exigeix el capítol II de la Llei. En particular, s’apliquen els articles 10, 11 i 12 que prescriuen la facultat de convocatòria per part del president de la Generalitat i es fixa el contingut que ha de recollir la norma d’acord amb el conjunt dels requeriments que estableix la legislació sobre consultes populars no referendàries. D’aquesta manera, la normació es realitza amb ple respecte al principi de legalitat així com també als principis, previstos a l’article 2 de la Llei, de transparència, publicitat, claredat, accés a la informació, neutralitat institucional, primacia de l’interès col·lectiu, pluralisme, igualtat i no-discriminació, inclusió, protecció de les dades de caràcter personal i retiment de comptes.
D’acord amb els articles 4.2 a) i 10.1 de la Llei 10/2014, del 26 de setembre, de consultes populars no
referendàries i d’altres formes de participació ciutadana,
DECRETO:
Article 1
Convocatòria
Es convoca la consulta sobre el futur polític de Catalunya que tindrà lloc el dia 9 de novembre de 2014.
Article 2
Objecte
L’objecte de la consulta és conèixer l’opinió de les persones cridades a participar sobre el futur polític de Catalunya, segons els termes de la pregunta recollida a l’article 3, amb la finalitat que la Generalitat pugui exercir amb ple coneixement de causa la iniciativa legal, política i institucional que li correspon.
Article 3
Pregunta
En la consulta es formula una primera pregunta i una segona de successiva, en els termes següents:
a) Vol que Catalunya esdevingui un Estat?
- Sí
- No
En cas afirmatiu:
b) Vol que aquest Estat sigui independent?
- Sí
- No
Únicament es pot respondre la pregunta de la lletra b) en el cas d’haver respost “Sí” a la pregunta de la lletra a).
La consulta es formula en les llengües oficials a Catalunya.
Article 4
Persones que són cridades a participar
Són cridades a participar a la consulta sobre el futur polític de Catalunya les persones que siguin majors de setze anys el dia de la votació presencial:
a) Que tinguin la condició política de catalans. Els catalans residents a l’estranger que hagin tingut com a darrer veïnatge administratiu el català i llurs descendents que mantinguin la condició política de català han d’estar prèviament inscrits en el Registre de catalans i catalanes residents a l’exterior.
b) Que siguin nacionals d’estats membres de la Unió Europea, inscrits al Registre de Població de Catalunya, que acreditin un any de residència continuada immediatament anterior a la convocatòria de la consulta.
c) Que siguin nacionals de tercers estats, inscrits al Registre de Població de Catalunya, que acreditin residència legal durant un període continuat de tres anys immediatament anterior a la convocatòria de la consulta.
Els catalans residents a l’estranger i els nacionals d’altres estats esmentats a les lletres b) i c) han de manifestar llur voluntat de participar en la consulta, d’acord amb el que estableixen l’article 6.4 de la Llei 10/2014, del 26 de setembre, de consultes populars no referendàries i altres formes de participació ciutadana, i les regles específiques de la consulta.
Article 5
Modalitats i període de votació
1. Les modalitats de votació són la votació presencial ordinària i la votació anticipada per dipòsit.
2. La votació presencial es farà el dia 9 de novembre de 2014.
3. La votació anticipada per dipòsit es durà a terme entre els dies 20 i 25 d’octubre de 2014, ambdós inclosos.
Article 6
Organitzacions interessades
D’acord amb el que disposa l’article 13.4 de la Llei 10/2014, del 26 de setembre, de consultes populars no referendàries i altres formes de participació ciutadana, les organitzacions socials o professionals interessades a formar part del procés de consulta poden presentar la seva sol·licitud davant la Comissió de Control fins al 13 d’octubre de 2014.
Article 7
Regles específiques de la consulta
Les regles específiques de la consulta s’inclouen com a annex I.
Article 8
Memòria econòmica
La memòria econòmica s’inclou com a annex II.
DISPOSICIÓ FINAL
Aquest Decret entra en vigor el mateix dia de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Barcelona, 27 de setembre de 2014
Artur Mas i Gavarró
President de la Generalitat de Catalunya
divendres, 26 de setembre del 2014
Carrers de dones a la Ribera d'Ebre
L'Institut Català de les Dones ha impulsat una eina on line "per donar visibilitat a les aportacions que fan les dones a la nostra societat i que moltes vegades queden invisibilitzades i no són prou reconegudes". Es tracta de Carrers de dones, on s'han recopilat el nomenclàtor dels carrers dels municipis de Catalunya que estan dedicats a les dones. Per dur a terme aquest projecte col·laboratiu, s'ha comptat amb el suport de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
També es pretén incidir en els ens locals perquè s'incrementin el nombre de carrers dedicats a les dones i a la seva aportació a la societat.
Fent una ullada al web carrersdones.cat , he fet un buidatge de la situació a la comarca de la Ribera d'Ebre.
ASCÓ
Carrer de Margarida Xirgu
Carrer de Margarita Sevil
BENISSANET
Carrer de Santa Bàrbara
FLIX
Carrer de Santa Eulàlia
Carrer de Santa Teresa
Carrer de Mercè Rodoreda
GARCIA
Carrer de Santa Magdalena
Plaça de Santa Elena
Raval de Santa Anna
GINESTAR
Travessia de Filomena Pàmies
MIRAVET
Carrer de la Verge de Gràcia
MÓRA D'EBRE
Carrer de Santa Madrona
Plaça de la Venerable Sor Filomena Ferré
Carrer de la Mare Teresa Guasch
Carrer Isabel
Carrer de Maria del Miracle Descarrega
Carrer de Galbor d'Entença
MÓRA LA NOVA
Carrer Verge de Montserrat
Raval de Santa Teresa
Carrer de Mariana Pineda
RASQUERA
Carrer de la Senyora Júlia Pellisa
Plaça de Maria Foix
RIBA-ROJA D'EBRE
Carrer de Santa Àgueda
Carrer de Santa Madrona
TIVISSA
Carrer de la Verge de Montserrat
La figura de Carmel Biarnés a RAC1
Aquest passat diumenge, dins del programa VIA LLIURE de RAC1, s'han fet ressò de la figura de Carmel Biarnés, en concret, en la secció "Honorables catalans" que condueix el periodista Genís Sinca.
Honorables Catalans: Carmel Biarnés - RAC1 by Josep Maria Raduà Serra on Mixcloud
dimecres, 24 de setembre del 2014
Castells per la Mercè
Avui és la celebració de la Mercè, festa major de Barcelona, i un dels actes centrals del dia és la diada castellera amb la participació de les diferents colles de la ciutat: Barcelona; Sants; Vila de Gràcia; Sagrada Família; Poble Sec i la Colla Jove Barcelona.
De totes maneres, diumenge passat va tenir lloc la primera jornada castellera de la festa, en la qual hi prenen part colles convidades per l'ocasió. En la present edició van participar-hi els Castellers de Barcelona com a amfitrions, i els van acompanyar els Minyons de Terrassa i els Castellers de Vilafranca.
Emoció, sentiment, tradició, espectacle, cultura, catalanitat... ingredients que fan d'una diada castellera d'un moment de comunió entre castellers i públic, entre tradició i progrés, entre arrelament i pervivència. Un ritual de cooperació que és una de les millors imatges que Catalunya ofereix al món.
 |
| 4 de 9 amb folre dels Castellers de Barcelona @CdBCN |
 |
| Torre de 9 amb folre i manilles dels Minyons de Terrassa @Minyons |
 |
| 9 de 8 dels Castellers de Vilafranca @Verds |
dilluns, 22 de setembre del 2014
Suport del món local a la consulta del 9-N
Com qualsevol altre poble del món, els catalans i catalanes tenim el dret a decidir el nostre futur en llibertat, un dret que està reconegut en els principals tractats internacionals. Un futur que s’emmiralla en un cultura, una llengua i unes tradicions pròpies avalades per segles i segles d’història que s’estronquen ara fa 300 anys, amb la Guerra de Successió, i amb els Decrets de Nova Planta que aboleixen les constitucions catalanes i les institucions pròpies.
Aquest any 2014, també coincideix amb el centenari de la creació de la Mancomunitat de Catalunya, com a expressió institucional de la nostra voluntat d’autogovern, i amb el setanta-cinquè aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a Catalunya, fet que va comportar la supressió de la Generalitat, l’exili republicà, l’inici de la dictadura i d’una cruel repressió, que va tenir una expressió especialment brutal en el posterior assassinat del president Companys.
Enguany celebrem 5 anys de la primera consulta popular a Arenys de Munt, un fet que ens va fer adonar que aquesta via era possible, i que va evidenciar que hi havia molts catalans i catalanes que estàvem disposats a tirar endavant i a mobilitzar-nos per demostrar la voluntat majoritària del poble català de voler decidir el futur votant. La sentència del Tribunal Constitucional anul·lant part de l’articulat de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 aprovat pel nostre Parlament i referendat pel poble de Catalunya va propiciar la primera manifestació multitudinària de rebuig a l’actitud del govern estatal l’any 2010. De llavors ençà n’han estat moltes més, amb la convocatòria de la societat civil i el suport de la majoria de les forces polítiques del país. Vam omplir Barcelona el 2012, vam travessar Catalunya amb la Via Catalana el 2013 i aquest onze de setembre de 2014 hem tornat a demostrar al món la rellevància i la transcendència del procés construint una V que des de la plaça de les Glòries s’ha estès per tot Barcelona. La mobilització popular i cívica de la ciutadania i les entitats, han exercit de pressió constant per garantir el procés.
Una gran majoria social de Catalunya ens ha demostrat en els darrers anys que està a favor de l’autodeterminació dels pobles i que reivindica el dret a decidir i vol exercir-lo per tal de recuperar llibertats perdudes. Un moviment transversal tant a nivell territorial com social i polític perquè es sustenta en l’essència de la democràcia i, per tant, insta al Govern i al Parlament a prendre decisions que representin a la majoria dels catalans i de les catalanes. Davant aquesta reivindicació democràtica els partits polítics no s’hi poden girar d’esquena. Un moviment social que ha optat per la via pacífica, pel diàleg, per la defensa ferma d'uns objectius polítics clars, i que respon al genuí caràcter català, moderat però ferm en els seus objectius, vinculat a tota una història i tradició de compromís i activisme per la conquesta del seus drets ciutadans, socials i nacionals.
Constatem que el procés que viu Catalunya ha de comportar, per a ser creïble i il·lusionant per a la ciutadania, el compromís de totes les forces polítiques d’iniciar una nova etapa del país marcada per la defensa i ampliació de l’estat de benestar, el combat contra l’atur, la pobresa i les desigualtats, i la lluita, sense excuses, ni treva, ni excepcions, contra la corrupció.
La Nació Catalana, amb una llengua i una forma de vida pròpies en l’ordre social, econòmic, jurídic i polític té dret a la seva autodeterminació, com qualsevol altra nació. Aquest dret és un principi fonamental dels Drets Humans i està recollit en la Carta de les Nacions Unides així com també al Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics.
El Parlament de Catalunya acaba d’aprovar per una majoria àmplia i transversal de les forces parlamentàries la Llei de consultes populars no referendàries i participació ciutadana, després d’haver seguit totes les passes que la legislació actual determina. Aquesta llei ha estat avalada pel Consell de Garanties Estatutàries i dóna empara legal a la consulta sobre el futur polític de Catalunya.
El president de la Generalitat de Catalunya, M. Hble. Sr. Artur Mas convoca a la ciutadania de Catalunya per la consulta del dia 9 de novembre de 2014, una consulta que hem demanat i que ens hem compromès a tirar endavant els ajuntaments catalans de forma reiterada.
Els ajuntaments garantirem la llibertat individual i el procés democràtic, facilitant tots els recursos i les eines necessàries per fer possible la celebració de la consulta de forma coordinada amb el departament competent del govern de la Generalitat de Catalunya. Així mateix fem una crida a la ciutadania a participar-hi de manera activa, cívica i pacífica.
ACORDS
1. Mostrar el suport a la convocatòria de la consulta del 9 de novembre de 2014, per decidir lliurement el futur de Catalunya dins l’exercici dels nostres drets democràtics i prendre el compromís d'aquest Ajuntament amb la realització de la mateixa, facilitant tots els recursos i les eines necessàries per fer-la possible, fent una crida a la participació.
2. Donar ple suport al president i al govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya i als partits polítics que donen suport a la convocatòria i a la materialització de la consulta del 9 de novembre dins el marc legal que és la Llei de consultes populars no referendàries i participació ciutadana, aprovada pel Parlament de Catalunya, ja que respon a la voluntat majoritària del poble català i dels seus representants.
3. Comunicar aquest acord en el període de 5 dies des de la seva aprovació al president de la Generalitat de Catalunya i a la presidenta del Parlament de Catalunya i als grups parlamentaris. També a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i a l’Associació Catalana de Municipis (ACM) qui ho trametran de forma conjunta al president del Govern Espanyol, al president del Congrés dels Diputats, al secretari general de les Nacions Unides, al president del Parlament Europeu, al president del Consell de la UE i al president de la Comissió Europea.
Ascó amb les Jornades Europees del Patrimoni
17 h Visita guiada a la vila closa d'Ascó a càrrec de Jordi Ferrús Batiste, doctor en Antropologia i professor de la Universitat Miguel Hernández d'Elx.
Dissabte 27 de setembre
19h Conferència 'El castell d'Ascó. Passat, present i futur' amb Jordi Ferrús Batiste, doctor en Antropologia; Josep M. Vila Carbassa, arqueòleg; i Josep Martínez Costa, regidor d'urbanisme de l'Ajuntament d'Ascó.
Exposicions
'Esteles funeràries'
Lloc: Pou de la neu
Dies: 26, 27 i 28 de setembre
Horari: de 17 a 20 h
'La guerra del francès a terres de l'Ebre'
Lloc: Entrada de Cal Cavallé
Dies: 26, 27 i 28 de setembre
Horari: de 17 a 20 h
diumenge, 14 de setembre del 2014
divendres, 12 de setembre del 2014
#Diada2014
Dia d'emocions, d'il·lusió i d'esperança. Tant de bo ho sapiguem canalitzar per fer un nou país, i sobretot per fer un país millor.
Votar és normal. Votar és democràcia. Votar és civisme. Votar és participació. Votar és decidir. Per tot això i més #CatalansVote9N
.JPG)
.JPG)
Votar és normal. Votar és democràcia. Votar és civisme. Votar és participació. Votar és decidir. Per tot això i més #CatalansVote9N
dimecres, 10 de setembre del 2014
El Fossar de les Moreres
Enguany fa 300 anys de la caiguda de Barcelona després de més d'un any de contenir el setge borbònic. Quan dies després cauria Cardona, ja es donava per acabada la Guerra de Successió. La major part dels catalans del segle XVIII van sumar-se al pretendent austriacista, Carles, davant del rei borbònic imposat, Felip V. Van optar per una monarquia que respectés les constitucions catalanes i tot allò que en deriva, davant el nou ordre que imposava el nou rei amb la voluntat d'unificar tots els territoris sota el patró castellà (tal i com s'estava duent a terme a França).
Les despulles dels caiguts en defensa de la ciutat van ser dipositades al fossar lateral de la basílica de Santa Maria del Mar, que s'ha conegut com el Fossar de les Moreres. A dia d'avui un indret de memòria històrica, símbol de la resistència catalana.
 |
| viquipedia.org |
EL FOSSAR DE LES MORERES
Al fossar de les moreres no s'hi enterra cap traïdor; fins perdent nostres banderes serà l'urna de l'honor. Així mestre Jordi, un dia cavant, deia en lo fossar, quan Barcelona sentia que l'anaven a esfondrar. La batien bronze i ferro dels canons de Felip Quint. Ell los mata i jo els enterro - lo fosser deia, enfondint. Quin vellet lo fosser Jordi! Jo l'havia conegut; no hi ha pas qui se'n recordi que no el plori condolgut. Havia passat la vida mirant la mort fit a fit, i era una ànima entendrida; no l'havia això endurit. Era vell: mes ningú ho veia veient-lo al fossar, cavant; aquell pit que tot és teia quan és sec no aguanta tant. Son dol no el feia commoure, i, l'aliè, el veia patint; era un cor dur com un roure que sentia com un nin. Sempre al fossar anava a cavar amb un nét seu; si ell lo seu magall portava, - Jo - el nin deia - porto el meu! - I cavant ambdós alhora, i fent fosses al fossar, sempre dels morts a la vora se'ls sentia mormolar: - Al fossar de les moreres no s'hi enterra cap traïdor; fins perdent nostres banderes serà l'urna de l'honor. Molts jorns feia que, sitiada la ciutat pels de Verwick, amb l'ànima trasbalsada lo vell cavava amb fatic. Los fossars de Barcelona s'omplien de gom a gom. Pel tros d'or d'una corona si se'n gastava de plom! Mestre Jordi, que això veia, cavant deia en al seu nét: - Felip Quint que tan se'n reia vet aquí què n'haurà tret: rius de sang i un munt de ruïnes per pujar al trono reial. Ni essent d'or i pedres fines, val res un ceptre que tant val? I així dient, lo vell plorava, i ofegava amb lo seu plor una pena que el matava i li trossejava el cor. Tenia un fill, que era pare d'aquell nin que li era nét, i li enrogia la cara la vergonya d'un secret. Que aquell fill... taca afrentosa! no tenint la pàtria en res, va abandonar fill i esposa i va vendre's al francès. Compteu, doncs, si del vell Jordi no fóra amargant lo plor; no hi ha pas qui se'n recordi que no el planyi amb tot lo cor. Ell tan lleial a Catalunya, i el seu fill tan criminal...! Qui, si té bon cor allunya aquest pensament mortal? Per ço el pobre vell plorava com si cavés lo clot seu, i tot cavant, mormolava: - Si sigués... no ho voldrà Déu! Al fossar de les moreres no s'hi enterra cap traïdor; fins perdent nostres banderes serà l'urna de l'honor. Cava el pobre vell la terra amb l'ajuda del seu nét. Fa ja avui tres jorns que enterra; tants de morts li duu la guerra que són pocs los clots que ha fet. De trenc d'alba a la vesprada, de la nit al dematí, los morts li van com riuada i ell obre pas amb l'aixada a aquell riu que no té fi. - Bé en tenim, fill meu, de feina! - Oh, mon avi, aqueixa rai! Mentre no torni a la beina l'arma del soldat, nostra eina no espereu que pari mai. - Mes, al fossar - respon l'avi - no hi hem d'enterrar ningú que a la pàtria faci agravi. Que cap traïdor se n'abali! Si jo em moro, pensa-hi tu. Conec bé de quina banda són los morts que van venint al fossar a esperar tanda. No en vull cap dels que comanda lo botxí de Felip Quint, Ja hi ha un clot fet per aqueixos fora el marge del fossar; traïdors amb traïdors mateixos. Així els vils tindran esqueixos per plantar i replantar. I, així dient, lo nét i l'avi anaven clots enfondint, mentre obrint tot just lo llavi, com si dir-ho fos agravi, seguien, baix, repetint: - Al fossar de les moreres no s'hi enterra cap traïdor, fins perdent nostres banderes serà l'urna de l'honor. Ai, pobreta Barcelona, Felip Quint l'assalt et dóna i t'ofega amb sa corona apressant ton fi mortal. Mes tots fills per ço no afluixen i combaten sempre forts, i en los murs que, caient cruixen, entre rius de sang que els ruixen s'alcen altres murs de morts. I a rengleres, a rengleres los van portant a enterrar al fossar de les moreres entre fum i polsegueres i un retrò que fa esglaiar. Barrejats en un munt cauen los d'un i d'altre cantó, i encara quan morts ja jauen sembla que en combatre es plauen lo lleial amb lo traïdor! De sobte, l'avi es fa enrera en mirar un mort que han dut, i el nin, en veure qui era, tant és el que s'esparvera, que, de l'esglai, resta mut; contemplant-se'l, nét i avi s'estan al mig del fossar sens obrir per res lo llavi; a tots dos los sembla agravi lo mot que han de pronunciar. I mentrestant, allà, al lluny, encara la canonada, fent núvols de fum, retruny i el vell veu l'eina mullada de sang de son fill, al puny. - Oh - al fi esclata, amb foc que llança pels ulls la ira del cor seu - Mira'l, Déu n'ha pres venjança Duu el vestit de l'host de França... i és lo teu pare, fill meu! I el vell, que el magall empunya, diu tot d'una al nin que plora: - Lo seu crim dels bons l'allunya, fou traïdor a Catalunya. - A on l'enterrem? - A fora. Al fossar de les moreres no s'hi enterra cap traïdor; fins perdent nostres banderes serà l'urna de l'honor.
FREDERIC SOLER "PITARRA"
Josep Carreras, Medalla d'Honor del Parlament 2014
Carreras va néixer a Barcelona l'any 1946, ciutat on hi va cursar estudis musicals i hi va iniciar la carrera professional, al Gran Teatre del Liceu. Ha cantat als teatres i festivals més importants del món. El seu repertori inclou més de seixanta papers operístics i més de sis-centes cançons dels més diversos estils, i la seva discografia, més de cent cinquanta gravacions. Ha rebut nombrosos discs d'or i de platí, i premis i distincions arreu del món. El 1992 va assumir la direcció musical dels jocs olímpics de Barcelona.
L'any 1988, després de superar una leucèmia, Carreras va crear a Barcelona la Fundació Josep Carreras, per lluitar contra aquesta malaltia, amb el suport d'un equip de científics i empresaris i de la seva família. Posteriorment, se'n van crear també d'anàlogues als Estats Units, Suïssa i Alemanya. L'objectiu primordial de la fundació és aconseguir que algun dia la malaltia sigui cent per cent curable, motiu pel qual la recerca científica és un puntal de la seva activitat. Altres àmbits d'actuació de la fundació són la promoció i recerca de donants de medul·la òssia i sang de cordó umbilical, el suport a infraestructures hospitalàries, l'atenció a pacients i familiars, la formació i la sensibilització.
Des que la va crear, Carreras compagina les seves activitats professionals amb la presidència de la fundació, i organitza concerts per contribuir activament a finançar-ne els projectes.
dimarts, 9 de setembre del 2014
diumenge, 7 de setembre del 2014
divendres, 5 de setembre del 2014
dimarts, 2 de setembre del 2014
Subscriure's a:
Missatges (Atom)