Tots Sants

Cicle Gaudí d'octubre: 'Balandrau'

SINOPSI

Amb un repartiment encapçalat per Álvaro Cervantes, Bruna Cusí i Marc Martínez, Fernando Trullols s’estrena en la direcció amb una impactant i angoixant història real que evidencia l’amor i la resiliència com a motors per a la supervivència.

El 30 de desembre del 2000, un grup d’amics es disposen a fer el cim de Balandrau. El sol i el bon temps acompanyen al grup durant l’ascensió, fins que, en qüestió de segons, tot canvia de forma inesperada. Un vent salvatge, conegut com a torb, desencadena la pitjor de les tempestes de la història dels pirineus catalans, un monstre de fred, neu i vent que converteix la muntanya en una trampa mortal. Basada en fets reals, la pel·lícula és una història de supervivència extrema, d’amistat i solidaritat que mostra com, davant l’imprevisible, l’ésser humà pot ser tan fràgil com poderós.

Balandrau, vent salvatge és alhora la crònica d’una de les pitjors tragèdies desencadenades per un fenomen meteorològic a Catalunya i un homenatge als nou excursionistes que hi van perdre la vida i als equips tècnics i de voluntaris que van formar part de les intenses operacions de rescat durant tres dies i tres nits.

Propera conferència sobre l'origen de l'Ebre

Carmel Biarnés, més enllà del record

Hi ha persones que deixen empremta al seu poble, però n’hi ha d’altres que, a través de la seva feina, acaben esdevenint referents per a tot un territori. Carmel Biarnés i Biarnés (Ascó 1928-1992) és, sens dubte, una d’aquestes figures. La seva dedicació a l’estudi de la història, les tradicions, el patrimoni, el parlar i les formes de vida d’Ascó i de l’Ebre ens ha deixat un llegat que, més de tres dècades després de la seva mort, continua tenint un valor extraordinari.

Biarnés va ser molt més que un estudiós local. Va entendre que per conèixer un territori calia escoltar la gent, documentar els costums, observar les transformacions i preservar els testimonis. Va dedicar temps i esforç a recollir allò que, sense aquesta mirada atenta, corria el risc de desaparèixer amb el pas de les generacions. Avui, quan parlem de memòria històrica i de patrimoni, som conscients de fins a quin punt aquesta feina era necessària.

Una de les mostres més valuoses d’aquesta herència és el seu extens fons fotogràfic, accessible en línia, que retrata Ascó i el seu entorn més immediat des dels anys seixanta fins a finals dels vuitanta. Les imatges ens permeten retrobar carrers, paisatges, celebracions i escenes de la vida quotidiana. Però també deixa testimoni d’un període històric i controvertit com va ser la implantació nuclear i les seves circumstàncies.

El seu valor va més enllà de la nostàlgia. Són documents que ens ajuden a entendre com érem, com hem canviat i quins elements de la nostra identitat han perdurat. Cada fotografia és una finestra oberta a una època i, alhora, una oportunitat per continuar investigant.

Precisament, iniciatives com les Jornades d’Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés demostren que aquest llegat continua viu. Impulsades l’any 2009, han arribat enguany a la dissetena edició, fruit de la col·laboració des del primer dia de l’Associació Cultural Lo Llaüt, del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre i de l’Ajuntament d’Ascó. Al llarg d’aquest recorregut s’hi han abordat temàtiques molt diverses, que han permès aprofundir en aspectes de la nostra història i del nostre patrimoni.

Que les Jornades portin el nom de Carmel Biarnés és, per tant, molt més que un homenatge. És una manera de reconèixer la seva aportació i, al mateix temps, d’assumir el compromís de donar continuïtat a la seva tasca. El fet que el seu fons documental també sigui accessible a l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre (ACRE) ens permet continuar obrint camins de recerca a partir de la seva obra. Els arxius no són dipòsits tancats del passat sinó portes obertes a noves recerques.

En un moment en què sovint reclamem resultats immediats, convé recordar que la recerca històrica i patrimonial necessita temps, rigor i constància. També necessita institucions que hi apostin, entitats que s’hi impliquin i estudiosos que recullin el testimoni. El coneixement del territori no es construeix d’un dia per l’altre: és una feina col·lectiva en què cada aportació esdevé el punt de partida de la següent.

Carmel Biarnés és un homenot de la Ribera d’Ebre perquè va saber mirar el seu entorn amb curiositat, compromís i voluntat de deixar-ne constància. El nostre deure és evitar que aquesta herència quedi reduïda al record d’un nom o a una cita anual. Cal mantenir-la accessible, donar-la a conèixer i posar-la a l’abast de les noves generacions. En definitiva, fer que el seu llegat continuï donant fruits.

Josep Maria Raduà Serra

Octubre 2026

Pregunten els diputats i les diputades pel teu municipi?

Per conèixer quines preguntes parlamentàries s'han fet sobre un municipi en concret al llarg de la XV legislatura (2023-2026) al Congrés dels Diputats d'Espanya, Newtral ha preparat un mapa interactiu. Una eina interactiva que permet, amb l'ajuda d'un cercador, de conèixer de forma específica les vegades que els nostres pobles i ciutats han estat protagonistes de la tasca legislativa i de control del poder executiu.

Pots buscar la informació mitjançan filtres, com posant el nom del municipi, o fins i tot es pot filtrar per partit polític.

Fent ús d'aquesta eina, he cercat quines preguntes s'han fet sobre Ascó al Congrés dels Diputats, i aquest n'ha estat el resultat: Cronificació de deficiències estructurals quant a l'afectació a seguretat nuclear externa dels reactors de Tarragona. Va ser presentada pels parlamentaris d'ERC Teresa Jordà i Roura i Jordi Salvador i Duch.

La demarcación de Tarragona acoge el mayor complejo nuclear del Estado español, con los reactores de Ascó I, Ascó II y Vandellós II. Desde hace más de diez años, se ha denunciado reiteradamente que la seguridad nuclear «externa», aquella que depende del Estado español y no de las empresas eléctricas, sufre una cronificación de deficiencias estructurales que rozan la negligencia. 

A pesar de las resoluciones aprobadas en la Comisión de Energía y Transición Ecológica, especialmente desde 2017, el Plan de Emergencia Nuclear de Tarragona (PENTA) sigue siendo un documento teórico desconectado de la realidad tecnológica y de infraestructuras del siglo XXI. El uso del fax como herramienta de aviso en 2026, la degradación absoluta de la línea ferroviaria R-15 (vía de evacuación preferente) y la falta de simulacros con población real desde 1987 configuran un escenario de riesgo inaceptable para la clase trabajadora y la ciudadanía del territorio. 

Por todo lo que se ha expuesto, se formulan las siguientes preguntas: 

1. ¿Por qué motivos el Ministerio del Interior mantiene todavía el fax como medio oficial para la notificación de emergencias del CECOP a los ayuntamientos de la Zona I y II del PENTA?
2. ¿Tiene el Gobierno un calendario inmediato para la digitalización total de estos avisos? 
3. ¿Qué razones impiden que la sala operativa del CECOP (actualmente en la subdelegación del Gobierno) se traslade al Edificio 112 de Reus? 
4. ¿Por qué se ha procedido a la desvinculación de personal presencial en la estación de Ascó? ¿Cómo piensa el gobierno gestionar una evacuación ferroviaria en una estación sin personal humano operativo? 
5. ¿Teniendo en cuenta que no se ha realizado ningún simulacro general con población real desde 1987, cuándo tiene previsto el Ministerio del Interior realizar uno? ¿Cómo evalúa el Gobierno la eficacia del PENTA si los ciudadanos nunca han practicado sus protocolos? 
6. ¿Por qué motivo el sistema de avisos en los móviles del Estado (ES-Alert) se ha probado con riesgos químicos en Tarragona, pero no se ha integrado todavía de forma efectiva y transparente en los ejercicios de riesgo nuclear para la población de la Ribera d'Ebre y el Baix Camp? 
7. ¿Cuál es el protocolo de distribución de las pastillas de yoduro de potasio en caso de accidente si la recomendación es el confinamiento?¿Se prevé la distribución previa de este fármaco en los domicilios o centros de trabajo de la Zona I para evitar desplazamientos durante una emergencia?
8. ¿Por qué el Gobierno español continúa sin facilitar los Planes de Actuación Municipal (PAMEN) en la Generalitat de Cataluña dificultando la coordinación de cuerpos como Bomberos, Mossos d'Esquadra y SEM en caso de riesgo nuclear

Aquesta va ser la resposta del govern:

RESPUESTA: 97941 

En relación con las preguntas formuladas, se informa de que se está llevando a cabo un proceso de digitalización que modernizará los sistemas de avisos. En consonancia con los desarrollos tecnológicos, desde el año 2023 el correo electrónico es el medio utilizado entre los organismos implicados como canal de comunicación en caso de emergencia.  

Por otra parte, se indica que, en la actualidad, la sala operativa se encuentra en la Subdelegación del Gobierno, dado que el plan tiene competencia estatal y cuenta con las instalaciones adecuadas para el desarrollo de las funciones previstas. Además, un traslado de ubicación podría dificultar la operativa y coordinación de los organismos intervinientes. 

En relación con los simulacros, se señala que la evaluación de plan mantiene un seguimiento a través de ejercicios periódicos que permiten comprobar las capacidades de activación del plan y la aplicación de medidas de protección. Así, desde 2023 la Dirección General de Protección Civil y Emergencias organiza ejercicios NURIEX para evaluar los planes de emergencia nuclear: 

• NURIEX 2023: ejercicio en escenario ficticio realizado en la Escuela Nacional de Protección Civil. 
• NURIEX 2024: ejercicio desarrollado en Brihuega (Guadalajara) bajo el plan PENGUA, con despliegue operativo real. 

Además, se informa de que en el presente año está previsto un nuevo ejercicio NURIEX en el ámbito del Plan de Emergencia Nuclear de Tarragona (PENTA), que podría incluir el envío de mensajes ES-Alert, evacuaciones parciales de población y la activación de los distintos Grupos de Acción. 

Asimismo, se señala que la evaluación del plan no se limita a simulacros generales, sino que se realizan ejercicios periódicos de menor escala. En 2025, por ejemplo, se participó en: 

• Un ejercicio de activación del Centro de Coordinación Operativa (CECOP) el 10 de abril, coincidente con el simulacro del plan de emergencia interior de la central de Vandellós II. 
• Un ejercicio de activación de controles de acceso el 6 de noviembre. 

Estos ejercicios permiten comprobar las capacidades de activación del plan y la aplicación de medidas de protección, como el control de accesos o la activación de estaciones de clasificación y descontaminación. 

Por otra parte, se informa de que, en el ámbito de la prevención, se cuenta con reservas de yoduro potásico ubicado en zonas cercanas a las centrales nucleares Ascó y Vandellós II. Tal y como establece el protocolo sanitario PENTA que contempla su distribución durante la emergencia y bajo descripción médica. De esta manera se evita el uso incorrecto del medicamento. 

Por último, con respecto a los Planes de Actuación Municipal, se señala que no consta que la Generalitat de Cataluña haya solicitado formalmente los Planes de Actuación Municipal (PAMEN). 

***

Les altres preguntes que s'han fet durant la present legislatura de municipis de la Ribera d'Ebre són:

Previsions sobre la reobertura de l'oficina de la Seguretat Social de Móra d'Ebre.
Junts - Josep Maria Cruset Domènech

Valoració de la justificació del tancament de l'oficina de la Seguretat Social de Móra d'Ebre.
Junts - Josep Maria Cruset Domènech

Candidatura per tal que Móra la Nova aculli una gigafactoria europea d'intel·lig`rncia artificial, així com motivacions per incorporar a San Fernando de Henares (Madrid) a la candidatura inicial.
Junts - Josep Maria Cruset Domènech

Malpàs 131

Ja es troba a la llibreria el número 131 de la revista Malpàs, la publicació trimestral d’Ascó que, número rere número, continua recollint la vida del poble, la seva memòria col·lectiva i l’activitat cultural i social del nostre entorn. Com és habitual, hi trobem una bona combinació d’actualitat, història, patrimoni... amb especial protagonisme per la Festa Major d’Ascó 2026.

El número s’obre, com és habitual, amb l’editorial i el sumari, i ens convida a viatjar fins a Teotihuacan, a Mèxic, amb la secció Malpàs al món. També hi trobem el tradicional recull de revistes rebudes.

Un dels grans protagonistes d’aquesta edició és la Festa Major d’Ascó 2026, amb un ampli reportatge fotogràfic que permet reviure alguns dels moments més destacats, el pregó de Miquel Pérez Sánchez i l’article dedicat a Lo Fruit: una mirada a la dona a través de la Mediterrània, l'exposició que va acollir el Centre Cultural Magatzem de Rita per festes.

La secció d’Actualitat recull la informació municipal, les novetats del Consell Comarcal i d’ANAV, així com la presència d’Ascó als mitjans de comunicació. A l’espai d’Opinió, tres articles aborden qüestions d’interès territorial i social: el risc dels incendis forestals en un context de canvi climàtic, les aigües subterrànies a Lleida i els reptes de la transició energètica a través del PLATER.

Les seccions habituals Pel forat del pany i Pareidòlia tornen a convidar-nos a observar la realitat des de perspectives diferents. També hi ha espai per a les activitats i l’agenda de l’Associació Cultural Lo Llaüt, així com per a la secció I tu què estudies?, que en aquesta ocasió ens apropa a Mariona Batiste López, futura mestra.

La memòria i la història local tornen a tenir un pes destacat a Arrels, amb articles que ens traslladen a diferents moments del passat d’Ascó. Hi descobrim la desamortització de la comanda hospitalera d’Ascó de 1848, el pas de la Volta Ciclista a Catalunya pel poble l’any 1969, la trajectòria de Toni Montané, un descendent d’Ascó que va cantar des del Rosselló, i la notícia de 1890 que anunciava l’arribada del ferrocarril. La secció també recupera jocs tradicionals i records vinculats a l’arxiu de Lo Llaüt.

A Ascó en xifres, la revista ens proposa una mirada a l’Ascó de 2025. Pel que fa a l’actualitat educativa, El Miquelet informa ens explica la renovació de les aules d’educació infantil. I, si ens ve de gust descobrir el territori, la secció Turisme de proximitat ens acosta a l’ermita de Sant Miquel de Vinebre.

Aquest número incorpora també un Racó de memòria, dedicat a recordar Cristóbal García-Plata Valle, recentment traspassat, i un Racó literari que recull l’inici d’una nova etapa del Club de Lectura i una nova entrega de La piulada.

La secció d’Esport i salut fa un ampli repàs als esportistes DAN i a l’activitat del Club Atletisme Ascó – Ribera d’Ebre, amb resultats i participacions en campionats catalans i estatals, a més de les curses pedestres. Com sempre, l’humor, els passatemps i l’agenda pràctica completen les darreres pàgines de la revista.

Us convidem a llegir i gaudir d’aquest Malpàs 131, una publicació que ens ajuda a conèixer millor el present, recuperar el passat i preservar les històries que formen part de la identitat d’Ascó. Un projecte que contribueix a deixar testimoni de la vida del nostre poble.

La Jornada Carmel Biarnés aprofundeix en el seu fons personal i la seva obra teatral

Setmana de la Salut - Ascó 2026

 

Jornades Europees de Patrimoni 2026 a Ascó

Dissabte, concert del cor de cambra femeni Scherzo

El fons personal de Carmel Biarnés d'Ascó es posa a l'abast de noves recerques

La XVII Jornada d’Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés se celebrarà el 10 d’octubre al Centre Cultural Magatzem de Rita i es clourà amb un concert del Cor de Cambra Femení Scherzo

ASCÓ (Ribera d’Ebre)

Ascó acollirà el pròxim dissabte 10 d’octubre la XVII Jornada d’Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés, una cita que enguany posarà el focus en el fons personal de Carmel Biarnés i en les possibilitats que ofereix per aprofundir en el coneixement de la història, el patrimoni i la cultura d’Ascó i de les Terres de l’Ebre.

Amb el títol «El fons personal de Carmel Biarnés: una porta oberta a la recerca», la jornada vol donar a conèixer aquest conjunt documental, custodiat a l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre, i posar en valor les possibilitats que ofereix per a noves investigacions. El recent acabament de l’inventari del fons ha permès fer més accessibles papers, notes, correspondència, documents i apunts que permeten aproximar-se tant a l’obra de Biarnés com a la seva manera de treballar i als interessos que van guiar la seva trajectòria investigadora.

«El fons personal de Carmel Biarnés ens permet aproximar-nos no només a la seva obra, sinó també a la manera com mirava i estudiava el nostre territori. Que avui aquest fons estigui inventariat i sigui més accessible és una molt bona notícia per a la recerca, però també per a Ascó, perquè ens dona l’oportunitat de continuar descobrint aspectes de la nostra història i de la nostra cultura», destaca Josep Maria Raduà, regidor de Cultura d’Ascó. En aquest sentit, «aquesta jornada vol ser precisament una invitació a obrir aquests documents, fer-nos noves preguntes i mantenir viu el llegat de Carmel Biarnés».

La jornada també vol reivindicar la importància dels arxius com a espais que no només conserven el passat, sinó que permeten formular noves preguntes i generar coneixement. La proposta d’enguany vol, així, estimular la consulta i l’estudi del fons personal de Carmel Biarnés i obrir noves línies de recerca al voltant de la seva obra i del territori que va estudiar i divulgar.

Una jornada per descobrir Carmel Biarnés a través dels seus documents

El programa començarà a les 17 h amb la benvinguda institucional. A continuació, Gerard Mercadé, director de l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre, oferirà la ponència «Carmel Biarnés: vida, obra i territori a través dels seus documents personals». La intervenció permetrà aproximar-se al fons documental des de la trajectòria vital i investigadora de Biarnés.

Després d’una pausa cafè, a les 18.30 h, el filòleg i expresident del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre Josep-Sebastià Cid i Català presentarà la ponència «El món literari de Carmel Biarnés. El teatre en la seva obra». La sessió posarà el focus en una de les diverses facetes de l’obra d’un autor que no es va limitar a una única temàtica i que va conrear, entre altres àmbits, la història, la literatura, la poesia i el teatre.

La música, protagonista de la cloenda

La jornada es clourà amb l’actuació del Cor de Cambra Femení Scherzo, un conjunt vocal de Vila-seca creat l’any 1989 i amb una llarga trajectòria en l’àmbit de la música coral. Al llarg de més de tres dècades, el cor ha actuat en diversos espais de referència, entre els quals el Palau de la Música Catalana, l’Auditori de Barcelona, el Palau de la Música de València i l’Auditori Enric Granados de Lleida, i ha participat en produccions amb diverses orquestres. Actualment és dirigit per Esteve Nabona.

Per a la seva actuació a Ascó, Scherzo presentarà un programa dedicat a Albert Guinovart, amb les Balades amargues, sobre poemes de Josep Palau i Fabre, i la Suite La mar, sobre poemes de Joan Maragall. El concert comptarà amb Daniel Ruiz al piano.

Una jornada per mantenir viu un llegat

Carmel Biarnés i Biarnés (Ascó, 1928-1992) va dedicar bona part de la seva vida a investigar i divulgar la història, les tradicions, el paisatge i les formes de vida d’Ascó i de les Terres de l’Ebre. La seva inquietud el va portar a interessar-se per àmbits molt diversos i a desenvolupar una extensa obra com a investigador, articulista i escriptor. Entre les seves publicacions hi ha Moros i moriscos a la Ribera d’Ebre, Els moriscos a Catalunya, La implantació de l’Orde del Temple a la Ribera d’Ebre, Guia d’Ascó, El meu riu, l’Ebre. Pàgines viscudes o La navegació fluvial per l’Ebre.

La XVII Jornada d’Estudis Locals i Territorials vol contribuir a mantenir viu aquest llegat i, alhora, mirar-lo cap al futur. Conservar és només el primer pas: investigar, interpretar i donar a conèixer els documents és també una manera de continuar fent viure la tasca de Carmel Biarnés i el seu compromís amb el territori.

La jornada està organitzada per l’Associació Cultural Lo Llaüt d’Ascó, el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre i l’Ajuntament d’Ascó.

Jornada Carmel Biarnés 2026

PROGRAMA

DISSABTE 10 D'OCTUBRE

XVII JORNADA D’ESTUDIS LOCALS I TERRITORIALS CARMEL BIARNÉS:
El fons personal de Carmel Biarnés: una porta oberta a la recerca

17:00 h. Benvinguda institucional a càrrec de l’Associació Cultural Lo Llaüt d’Ascó, del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre i de l’Ajuntament d’Ascó.

17:15 h. “Carmel Biarnés: vida, obra i territori a través dels seus documents personals”, a càrrec de Gerard Mercadé Pié, director de l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre.

18:00 h. Pausa cafè.

18:30 h. “El món literari de Carmel Biarnés. El teatre en la seva obra”, a càrrec de Josep-Sebastià Cid i Català, filòleg i expresident del CERE.

19:15 h. Cloenda de la jornada amb un concert del cor de cambra femení Scherzo.

 DIUMENGE 11 D’OCTUBRE

JORNADES EUROPEES DE PATRIMONI

16:00 h. Visita teatralitzada al Castell d’Ascó.
Viu una experiència única! Descobreix la història i els secrets del Castell d’Ascó amb una visita teatralitzada plena d’històries i sorpreses. En acabar, gaudeix d’una degustació de moscatell i pastissets, productes tradicionals de la nostra terra.

Organitzadors:
ASSOCIACIÓ CULTURAL LO LLAÜT D’ASCÓ
CENTRE D’ESTUDIS DE LA RIBERA D’EBRE
ARXIU COMARCAL DE LA RIBERA D’EBRE
AJUNTAMENT D’ASCÓ
 
Amb el suport:
INSTITUT RAMON MUNTANER
DIPUTACIÓ DE TARRAGONA
DEPARTAMENT DE CULTURA – GENERALITAT DE CATALUNYA

'Sant Pere M. Sans Jordà', de Josep Serrano Daura

Com a cloenda de l'Any Jubilar pel 25è aniversari de la canonització del fill d'Ascó Pere Màrtir Sans i Jordà, la parròquia ha repartit per les llars del poble un petit llibre de Josep Serrano Daura que recull la vida i obra d'aquest bisbe màrtir que va néixer a Ascó el 1680.

Els apartats de què consta la publicació abasten la figura de Pere Sans tant des del punt de vista religiós com cultural i civil:

- Origen, vocació religiosa i ordenació.

- Missioner a la Xina.

- L'activitat missional.

- L'episcopat.

- La persecució de 1746.

- L'execució del bisbe Sans.

- La beatificació.

- Memòria i canonització.

- Per pregar.

Aquesta publicació forma part de la col·lecció Sants i Santes que edita el Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona.

Manifest del Correllengua 2026

L’ofici d’estimar una llengua

En homenatge a Josep Maria Espinàs

Definit per ell mateix com un “home de fer feines”, la tasca per la qual estem i estarem en deute perpetu amb Josep Maria Espinàs és la d’haver mantingut el català com la llengua natural del poble: una llengua clara, rica i normativa. 

L’Espinàs —perquè així li hem dit sempre— era perfectament conscient de la càrrega històrica que pesava sobre el nostre idioma. Amb una habilitat prodigiosa, va saber portar el català als espais de consum de masses, despullant-lo de qualsevol feixuguesa i fent-lo atractiu per a tothom. Ho va aconseguir en camps tan diversos com la Nova Cançó, la publicitat o l’articulisme diari, on cada paraula era un pont i no un obstacle. 

No és casualitat que la cançó catalana que avui canta mig món porti la seva firma: el Cant del Barça. L’any 1974, quan l’Espinàs i en Picas en van escriure la lletra, es van proposar que cada vers tingués sentit per ell mateix. I quina fita: “Tot el camp és un clam”, “Tant se val d’on venim”, “Tots units fem força”, “Una bandera ens agermana”, “Tenim un nom, el sap tothom”... Van encertar-la tant que, mig segle després, ningú s’imagina cap altre himne. L’Espinàs va ser un model d’utilitat; anava sempre de dret a la solució més pràctica, entenent la llengua com un vehicle de transport d’idees, lliure i viu. 

Però no ens confonguem: la seva senzillesa no era ingenuïtat. L’Espinàs sabia bé, com deia Joan Fuster, que tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres. En ple franquisme, quan li preguntaven per la situació de l'escriptor català, ell responia amb un somriure sota el bigoti: “Escriure en català és una sort. L’escriptor català té un avantatge que no té cap altre escriptor al món, que és que disposa d’una causa per la qual lluitar: la seva pròpia llengua. Nosaltres disposem d’aquest anacrònic privilegi, i en dic privilegi perquè en un món on només es parla de crisis d’ideals, disposar d’un ideal col·lectiu és un gran privilegi”. Era una crida a la resistència sense victimisme, una invitació a agafar les armes culturals amb l'orgull natural d'aquell qui fuma en pipa i sap que té la raó. 

Va posar la seva popularitat al servei de la causa. Sabia que cada vegada que algú el reconeixia en un cafè, la literatura catalana guanyava un lector. Amb el seu talent immens, va treballar molt i es va queixar poc. Ens ha deixat una obra monumental —desenes de llibres, centenars d’aparicions en ràdio i televisió, milers d’articles— on feia servir el català per explicar el més universal: el comportament del gènere humà. 

Fins a l’últim dia, l'Espinàs va ser un home exigent. Enganxat a les pàgines del diccionari, volia respondre de cada paraula que sortia de la seva màquina d’escriure Olivetti. Per això avui, en aquest Correllengua 2026, reivindiquem la seva figura. Perquè el català no és només una herència que cal guardar, sinó una eina que cal fer servir, caminar i escriure cada dia. 

Com feia l'Espinàs, amb intel·ligència, autoexigència i mans a la feina continuem fent camí, pas a pas, paraula rere paraula. Que el seu exemple ens serveixi per recordar que viure en català no és cap anacronisme, sinó el nostre privilegi més gran. 

Antoni Bassas 
Periodista

El Club de Lectura d'Ascó enceta una nova etapa amb el periodista Oriol Gracià Carles

45 anys del Centre de Lectura d’Ascó: una història que va començar molt abans

Avui fa quaranta-cinc anys, el 22 de setembre de 1981, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya publicava l’Ordre per la qual es donava publicitat al conveni de creació del Centre de Lectura Municipal d’Ascó. Aquella disposició, signada pel conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Max Cahner, i per l’alcalde d’Ascó, Joan Carranza Balsebre, formalitzava la incorporació del nou Centre de Lectura a la Xarxa de Biblioteques de la Generalitat.

Però aquella signatura no representava el naixement de l’interès per facilitar l’accés als llibres i a la lectura al nostre poble. La història venia de molt més enrere.

Una Agència de Lectura l'any 1958

Les actes de l’Ajuntament d’Ascó ens permeten documentar un primer precedent l’any 1958. En la sessió del 6 de març d’aquell any es va donar compte d’un escrit del president del Patronato del Servicio de Bibliotecas en què s’informava que, en les localitats de menys de 2.000 habitants, no s’autoritzava la creació de biblioteques municipals.

La resposta de l’Ajuntament va ser buscar una alternativa. La corporació va acordar establir una Agència de Lectura, habilitant un local de la Casa Consistorial i facultant l’alcalde per proposar les persones o la junta que se’n farien càrrec.

Uns mesos més tard, en el Ple del 17 de desembre de 1958, l’alcalde informava que aquella Agència de Lectura ja s’havia constituït i que estava vinculada al Centro Coordinador de Bibliotecas. El servei rebia lots de llibres ambulants que es renovaven periòdicament i, a més, s’havia comunicat l’arribada d’un lot que quedaria fix a l’Agència: 29 volums valorats en 4.427 pessetes.

La corporació acordava continuar les gestions per aconseguir més donacions de llibres.

De l’Agència de Lectura al Centre de Lectura

Vint-i-tres anys després, aquella voluntat havia fet un pas important.

El conveni signat el setembre de 1981 establia la creació del Centre de Lectura Municipal d’Ascó, que quedava integrat a la Xarxa de Biblioteques de la Generalitat i adscrit funcionalment a la Central de Biblioteques de Tarragona. 

El conveni també fixava les responsabilitats de cadascuna de les administracions. L’Ajuntament d’Ascó havia de proporcionar i moblar un local adequat, assumir-ne les despeses de funcionament, cobrir la plaça de l’encarregat i destinar-hi anualment una partida específica del pressupost municipal.

La Generalitat, per la seva banda, es comprometia a lliurar al nou Centre de Lectura un lot fundacional d’un mínim de 1.000 volums, incrementar anualment el fons bibliogràfic, organitzar-ne tècnicament el servei i facilitar-ne la connexió amb la xarxa de biblioteques i el préstec interbibliotecari.

Dels 29 llibres de l’Agència de Lectura de 1958 es passava, així, a un fons fundacional de com a mínim 1.000 volums.

El nou Centre de Lectura es va instal·lar al carrer de l’Abadia, a ca Biarnés, un espai que forma part de la memòria de diverses generacions d’asconencs ja que al llarg de la seva història ha passat per diferents vicissituds: casa pairal dels Montcada a Ascó, col·legi, quarter de la guàrdia civil o els estudis de Vídeo Ascó Televisió.

Ca Biarnés, seu del Centre de Lectura d'Ascó

Va ser a mitjans dels anys vuitanta que el Centre de Lectura es va traslladar a l’antic economat de NUCEA, a la Residència Rojar. I l’any 1999 arribaria un nou trasllat, aquest cop al seu emplaçament actual, al carrer Molins, 4.

Amb la Llei 4/1993, del sistema bibliotecari de Catalunya, es va crear el nou Sistema de Lectura Pública de Catalunya. La mateixa llei establia que les biblioteques públiques de titularitat pública que ja estiguessin en funcionament s’hi integrarien d’ofici. D’aquesta manera, el Centre de Lectura d’Ascó quedava incorporat al nou sistema sense necessitat d’un nou acte específic de reconeixement i als anys noranta ja apareix amb la denominació Biblioteca Municipal d'Ascó.

Tres espais diferents per a una mateixa història: la d’un servei que ha anat canviant de lloc, de formats i de maneres d’oferir la lectura, però que ha mantingut una mateixa finalitat. Perquè una biblioteca no és només un lloc on es guarden llibres. És un lloc on els llibres troben lectors.

Biblioteca Municipal d'Ascó

Catalunya, país de tots

La Generalitat de Catalunya ha commemorat la Diada Nacional a Extremadura com una mostra d’agraïment a aquells extremenys que van venir a Catalunya fa més de mig segle i com un homenatge als catalans d’origen extremeny.

Podria semblar, i de fet és, una iniciativa lloable. Catalunya s’ha anat construint i sedimentant amb l’aportació de persones vingudes de molts indrets que, amb el temps, han fet d’aquest país casa seva.

Ens podríem remuntar uns quants segles enrere. A la immigració occitana dels segles XVI i XVII. A les persones arribades d’Aragó, del País Valencià o de Múrcia durant la industrialització. A les grans onades migratòries procedents d’Andalusia i Extremadura durant la segona meitat del segle XX. I, més recentment, a les persones arribades d’arreu del món, especialment del Marroc i de l’Amèrica Llatina.

La història de Catalunya, per tant, no es pot explicar sense les migracions. Però tampoc sense la gent que ja hi vivia.

I potser aquesta és una obvietat que, de vegades, oblidem.

Després de tants discursos sobre la gent que va venir a “aixecar Catalunya”, després de proclames polítiques que classifiquen els ciutadans segons el seu origen o que fins i tot demanen el vot en funció de la procedència familiar, potser també ha arribat el moment de reivindicar una idea senzilla: Catalunya l’hem construïda entre tots.

També els qui hi érem. Els qui tenim iaios i reiaios nascuts en aquesta terra. Els qui, sense haver tingut l’experiència migratòria en la pròpia família, també formem part d’una continuïtat humana que ha treballat, ha conreat, ha construït i ha contribuït, generació rere generació, a fer possible el país que avui coneixem.

No és una aportació més important que la de ningú. Però tampoc menys.

Aposto per reconèixer l’aportació de tothom. Dels que hi són des de fa generacions i dels que van arribar fa cinquanta anys. Dels fills i nets de les grans onades migratòries espanyoles del segle XX i de les persones que han arribat d’arreu del món durant les darreres dècades. Sense establir categories ni competir per veure qui ha contribuït més.

Perquè la immigració que va arribar a Catalunya ho va fer, en la immensa majoria dels casos, a la recerca d’unes oportunitats laborals i socials que no trobava als seus llocs d’origen. Catalunya se’n va beneficiar, sens dubte, però també és cert que el nostre país va oferir una oportunitat a moltes d’aquelles persones. Necessitava braços per a les fàbriques, per a la construcció, per al tros i per a tants altres sectors que van fer possible el creixement econòmic del país.

I això no disminueix la seva aportació. Simplement ens recorda que la relació va ser d’anada i tornada.

L’any 1970 residien a Catalunya prop de 146.000 persones nascudes a Extremadura, aproximadament el 2,8% de la població catalana. Avui, Catalunya compta amb més de 303.000 persones nascudes al Marroc, prop del 3,7% de la població.

D’aquí a uns anys o unes dècades, els fills, nets i renets de les persones que avui han arribat del Marroc, de Colòmbia, del Pakistan o de qualsevol altre indret del món també formaran part d’aquesta història. Com avui en formen part, de manera indiscutible, els descendents dels extremenys, andalusos, murcians o aragonesos que van arribar durant el segle passat.

Potser aquesta és la millor manera d’entendre Catalunya: no com un país dividit entre els que hi eren i els que van arribar, sinó com una comunitat que s’ha anat construint amb el pas del temps.

Perquè Catalunya no l’ha aixecada ningú sol. L’hem construïda entre tots.

Josep Maria Raduà Serra

Setembre 2026

Exposició "Bombers 40 anys" a Ascó

Cicle Gaudí de setembre: 'Tres adioses'

SINOPSI

Basada en el llibre «Tres cuencos: Rituales para un año de crisis», la directora Isabel Coixet fa una adaptació lliure de la novel·la al seu nou film Tres adioses, una pel·lícula que reflecteix la quotidianitat on la vida, la mort, l’humor i la tragèdia es barregen de manera delicada i serena.

Després del que semblava una discussió sense importància, Marta (Alba Rohrwacher) i Antonio (Elio Germano) se separen. Ell, un xef prometedor, es refugia als seus fogons; ella, en silenci, comença a notar alguna cosa més que tristesa… Quan descobreix que darrere hi ha un problema de salut, tot fa un gir inesperat: la malaltia desperta en ella un desig irrefrenable de viure intensament i sense por. 

Amb un repartiment de luxe liderat per la radiant Alba Rohrwacher, Isabel Coixet presenta una bonica i entranyable història sobre la vida, l’amor i aquells moments que determinen els nostres camins i que ho canvien tot per sempre. Un relat que desperta les ganes de viure i de deixar petjada, ple d’humor, sensibilitat i tendresa.

Inaugurada l'exposició 'Bombers 40 anys' al Centre Cultural Magatzem de Rita d'Ascó

La mostra es podrà visitar fins al pròxim 18 d’octubre

L’ha organitzada el Grup 15 x 40, format per membres del Cos que dediquen el seu temps lliure a la recuperació, conservació i divulgació del material històric dels Bombers de la Generalitat

Aquest vespre s’ha inaugurat al Centre Cultural Magatzem de Rita d’Ascó l’exposició ‘Bombers 40 anys’. La mostra fa un repàs a les més de quatre dècades d’història de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments (DGPEIS). L’han inaugurada oficialment la directora dels Serveis Territorials d'Interior i Seguretat Pública a les Terres de l'Ebre, Paula Navarro, el sergent dels Bombers de la Generalitat i cap de parc d’Ascó, Benji Ceperuelo i el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament d’Ascó, Josep Jaimo, juntament amb els regidors Montse Ortiz, Nati Parramón, Josep Maria Raduà i Fernando Romo.

Ascó és la quinzena parada en la itinerància de l’exposició, que prèviament ha passat per Puigcerdà, Berga, Manresa, Vic, Terrassa, Gelida, Lleida, Reus, l’Hospitalet de l’Infant, Montserrat, L’Hospitalet de Llobregat, Girona, Seròs i Sant Vicenç dels Horts. La mostra, que es podrà visitar fins al 18 d’octubre, ha estat comissionada pel Grup 15 x 40. En ellas’hiexpliquen els orígens de la DGPEIS, creada pel Decret 93/1980 de 27 de juny; el seu funcionament actual i els reptes de futur, especificats en el Pla Estratègic Bombers 2030.

A més dels plafons explicatius, també hi ha nou maniquins que donen suport al discurs historiogràfic perquè mostren els 4 uniformes d’intervenció que han tingut els Bombers de la Generalitat des de 1980, i els dels grups operatius del Cos (GRAF, GRAE i els Equips de Prevenció Activa Forestal), el personal tècnic operador de control i els auxiliars d’ofici forestal.

El treball històric als Bombers de la Generalitat
El Grup 15 x 40 el forma personal de la DGPEIS que, a banda de la seva feina al Cos de Bombers, dedica part del seu temps a l’emmagatzematge, la conservació, restauració i divulgació del patrimoni històric dels Bombers de la Generalitat: vehicles, eines, documentació escrita, material fotogràfic i memòria oral de les persones que són part essencial d’aquestes quatre dècades.

En la comissió hi ha bombers en actiu i jubilats i personal de diferents serveis de la DGPEIS. Entre totes aquestes persones hi ha historiadors professionals, especialitzats en la història dels bombers catalans, documentalistes i tècnics de l’Associació de Restauradors de Vehicles Antics de Bombers, amb seu al Parc de Manresa. Els membres del Grup ja han organitzat altres exposicions històriques sobre els bombers a Catalunya i han publicat diversos llibres monogràfics, com ara sobre la història dels Parcs de Terrassa, Vic, Tarragona i Reus.

L’exposició ‘Bombers 40 anys’, produïda per Molècula SL., es va estrenar oficialment a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya, a Puigcerdà, al desembre de 2021. Des d’aleshores ja ha passat per la Biblioteca Ramon Vinyes i Cluet, de Berga; el Museu de la Tècnica –Parc de la Sèquia, de Manresa; el Centre Cívic Joan Triadú, de Vic; el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, a Terrassa; el Centre d’Interpretació del Funicular de Gelida, el Museu Roda Roda de Lleida, el Museu Salvador Vilaseca de Reus, el Centre de Visitants de l’Hospital del Coll de Balaguer, a l’Hospitalet de l’Infant; el Monestir de Montserrat, la Casa l’Harmonia de l’Hospitalet de Llobregat, l’Espai Santa Caterina, de l’Edifici de la Generalitat a Girona; el Centre Cultural de Seròs i el Centre Cultural i Cívic Virgínia Amposta, de Sant Vicenç dels Horts.

Després de la parada a Ascó, és previst que la mostra continuï la seva itinerància a les Terres de l’Ebre, amb parades de Flix, Móra d’Ebre, Amposta i Tortosa.

Cerdanyola del Vallès, 11 de setembre de 2026

Sala de premsa - govern.cat

Bona Diada Nacional!

Actes de la Diada Nacional de Catalunya a Ascó

Els alumnes de l'Escola Sant Miquel tornen a les aules amb els nervis del primer dia

Parla blaugrana, parla català

El Barça reivindica el català com a llengua d'integració. Una iniciativa que posa en valor el paper de la llengua catalana com a part de la identitat del club i com un element de cohesió social del país.

Ascó Batega 2026: Trio Fortuny

El Cicle Clàssica Ascó Batega 2026 arriba a la seva recta final amb el Trio Fortuny!

El proper divendres 11 de setembre, a les 20 h, el Centre Cultural Magatzem de Rita acollirà el concert del Trio Fortuny, una de les formacions de cambra més destacades del panorama musical català i europeu.

Format per Joel Bardolet, violí; Pau Codina, violoncel; i Marc Heredia, piano, el Trio Fortuny va néixer l’any 2016 i ha construït una sòlida trajectòria actuant en escenaris de referència com el Palau de la Música Catalana i L’Auditori de Barcelona, així com en diversos festivals europeus. Entre els anys 2023 i 2026 ha estat, a més, grup resident del Palau de la Música Catalana.

La seva proposta combina la interpretació del gran repertori de la música de cambra amb la descoberta de compositors i obres menys conegudes, i manté també un ferm compromís amb la creació contemporània.

A Ascó, el Trio Fortuny oferirà un programa que ens permetrà gaudir de la riquesa i la sensibilitat del trio amb piano, amb obres de Mel Bonis, Amy Beach, Ferran Cruixent i Robert Schumann.

Una nova oportunitat per deixar-nos portar per la música de cambra en un espai tan especial com el Magatzem de Rita.

📅 11 de setembre
🕗 20.00 h
📍 Centre Cultural Magatzem de Rita
🎟️ Entrada gratuïta

🎶 Ascó Batega amb la música clàssica!

Comença el compte enrere per a l'inici de curs a l'escola Sant Miquel d'Ascó

Lo Fruit: una mirada a la dona a través de la Mediterrània

Hi ha fruits que formen part del paisatge i de la memòria d’un territori. La magrana n’és un. La reconeixem pels seus colors, per la forma de l’arbre i, sobretot, per aquell interior sorprenent, ple de petites llavors que semblen guardar alguna cosa més que un fruit. Al llarg dels segles, la magrana ha estat símbol de vida i de mort, de fertilitat i de regeneració, de passió i de creació.

És precisament aquesta càrrega simbòlica la que acompanya Lo Fruit, l’exposició de l’artista Natàlia Ferré que aquests dies es pot visitar a Ascó. Una proposta escultòrica que ens convida a fer un recorregut per tres moments essencials de la història mediterrània —el Neolític, l’Antiga Grècia i el Renaixement— amb una protagonista comuna: la dona.

Nascuda al Masroig l’any 1969, Natàlia Ferré és artista, escultora, ceramista i pintora, i fundadora i directora de la Galeria Natàlia Ferré. La seva formació passa per centres de referència com l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona, l’Escola de Ceràmica de la Bisbal d’Empordà, la Barcelona Academy of Art i la Florence Academy of Art. L’any 1991 va obrir el seu propi estudi i, des d’aleshores, ha desenvolupat una trajectòria vinculada al món de la creació artística, amb projecció internacional.

A Lo Fruit, Ferré proposa mirar la història des d’una perspectiva determinada: la de la dona. I ho fa establint un diàleg entre tres èpoques que permeten observar com ha anat canviant la seva representació i, també, el lloc que ha ocupat en l’imaginari mediterrani.

El primer moment és el Neolític, associat al Tot. És la dona vinculada a la creació, a la fertilitat, a la maternitat i a la mateixa continuïtat de la vida. Una figura que connecta amb aquella dimensió essencial i gairebé sagrada que les primeres comunitats humanes van atribuir a la capacitat de donar vida.

Després arribem a l’Antiga Grècia, on apareix la Sensualitat. El cos femení es converteix en objecte de representació, bellesa i desig. La dona és mirada i representada des d’una nova perspectiva, en què el cos adquireix una dimensió estètica i simbòlica que ha marcat profundament la cultura occidental.

Finalment, el recorregut ens porta fins al Renaixement, associat al Dol. La dona apareix aquí envoltada de noves lectures, sovint relacionades amb la religió, la maternitat, el sacrifici i el patiment. És en aquest trajecte entre les tres èpoques que l’artista vol fer visible, d’alguna manera, el declivi de la importància de la dona.

I enmig d’aquest recorregut hi ha la magrana. La seva presència no és casual. La magrana és un fruit profundament arrelat a la cultura mediterrània i carregat de significats. Les seves múltiples llavors poden representar la fecunditat i la creació, però també la diversitat i la capacitat de regeneració. La seva història simbòlica ens parla de vida i de mort, de destrucció i renaixement, de sensualitat i de passió.

Lo Fruit és un viatge per la Mediterrània a través del temps, però també un viatge per les diferents formes amb què hem mirat, representat i interpretat la dona.

I és també una oportunitat per descobrir, a Ascó, l’obra d’una artista del territori que ha construït una trajectòria pròpia i que ens proposa, a través de la seva obra, recuperar una mirada sobre la nostra història i la nostra cultura.

Com una magrana quan s’obre, Lo Fruit ens mostra que allò que aparentment és un sol element conté moltes lectures a l’interior. Només cal obrir-lo, mirar-lo amb deteniment i deixar que les seves llavors ens parlin.

Perquè, de vegades, l’art no ens dona respostes. Simplement ens ajuda a formular millor les preguntes.