dilluns, 6 de juliol del 2026

diumenge, 5 de juliol del 2026

Escola d'Estiu d'Ascó 2026

Des del passat 29 de juny que es troba en marxa una nova edició de l'Escola d'Estiu, una proposta educativa, cultural i de lleure que es ve organitzant a Ascó des de 1991. Durant dues setmanes més de 200 inscrits prenen part en alguns d'aquests tallers:

  • TALLER DE COSTURA CREATIVA AMB MÀQUINA DE COSIR - Bea Serra. En aquesta ocasió cosirem un kit de piscina o platja que constarà de bossa i alguns complements.
  • TALLER DE DECORACIÓ - Teresa Roselló. Deixa volar la teva creativitat en aquest taller de decoració, on elaborarem una elegant safata decorativa amb espelmes i diferents elements ornamentals.
  • TALLER DE MITJA – M. José Borrull. Aquest taller et permetrà crear un bonic coixí de mitja fet a mà, combinant creativitat i tècnica en un projecte útil i decoratiu.
  • TALLER D’AQUAREL·LA – Àngels Cid. Endinsa’t en el fascinant món de l’aquarel·la amb aquest taller creatiu pensat per a tots els nivells. Aprendrem les tècniques bàsiques d’aquesta disciplina artística.
  • LES MANUALITATS DEL PACO - Francisco García. Confeccionarem un espectacular tapís de macramé per penjar a la paret, una peça decorativa que combina delicadesa, volum i disseny artesanal.
  • TALLER DE CAL·LIGRAFIA ARTÍSTICA (LETTERING) – Carla Batiste. Aprèn a dibuixar lletres elegants i originals des de zero d’una manera dinàmica i divertida! Amb un dossier de pautes i un kit de retoladors de lettering de colors, aprendràs a dissenyar lletres precioses sobre paper i cartolina. Al final del taller, faràs servir tota la teva creativitat per personalitzar la teva pròpia tote-bag i un necesser per emportar-te a casa!
  • RESTAURACIÓ - Carme Pons. Treballs de restauració de mobles de Cal Cavaller.
  • TREIEM SUC AL MÒBIL – Sònia Ferreres Borrull. Oferirà una formació pràctica per descobrir totes les possibilitats del telèfon mòbil: fer tràmits per internet, gestionar correus electrònics, comprar en línia amb seguretat, utilitzar WhatsApp, organitzar l'agenda, editar fotos i vídeos, crear dissenys amb Canva i fins i tot planificar unes vacances completes amb eines digitals. Una proposta pensada per guanyar autonomia, confiança i habilitats digitals en el dia a dia.
  • VINE A XERRAR EN ANGLÈS AMB MISS EVA - Eva Montull. Aprèn anglès d'una forma dinàmica i divertida. Per a tots els nivells.
  • UN TAST DE CUINA MARROQUINA – Malika Chellay i Noura Erregui. Aprendrem a preparar uns plats típics marroquins: bastila (pastís de pasta de full farcit de carn de pollastre amb ametlla i sucre per damunt) i msaman (un pa pla amb sèmola de blat, farina, aigua i sal acompanyat d’un te.
  • PIRAGÜISME PER L’EBRE. Vine a gaudir del piragüisme, una activitat que combina esport, aventura i natura.
  • PÀDEL - Club Pàdel Ascó. Vols aprendre a gaudir d’un esport com el pàdel? En aquestes classes et facilitem les eines per millorar mentre coneixes gent nova en un ambient dinàmic i distès.
  • TAST DE VI I CAVA - Edgar Puertas. Descobreix el món del vi i el cava a través d’un tast guiat pensat per gaudir dels sabors i les particularitats de cada elaboració.
  • TALLER DE GANXET – M. José Borrull. En aquest taller elaborarem uns originals estalvis de ganxet que aportaran un toc artesanal i acollidor a la taula.
  • BALLS D’ENVELAT – Dani Casado. Gaudeix de la música i la tradició en aquest taller de balls d’envelat, una activitat pensada per aprendre i practicar els balls més emblemàtics de les nostres festes populars.
  • CUINEM SENSE GLUTEN - Marta Abella (Viure sense Gluten). Parlarem de la celiaquia/sensibilitat al gluten. Coneixerem aliments i receptes sense gluten: enguany un dia salat, i un dia dolç.

dissabte, 4 de juliol del 2026

diumenge, 28 de juny del 2026

28J: orgull d'orgull

Manifest amb motiu del 28J, Dia Internacional per l’Alliberament LGBTI+ 

Catalunya és terra de drets, de llibertats i de diversitat. Ho és gràcies a moltes generacions de persones que, amb valentia, van decidir alçar la veu quan encara fer-ho significava persecució, estigma o violència. La història del moviment LGBTI+ és també la història de la lluita democràtica del nostre país. 

Aquest 28 de juny de 2026 és especialment significatiu. És el primer Orgull que celebrem amb la nova Llei 13/2025, de 29 de desembre, dels drets de les persones LGBTI i l’erradicació de l’LGBTI-fòbia, plenament aprovada i vigent. Una llei que situa Catalunya novament a l’avantguarda europea en la defensa dels drets LGBTI+. Una norma que recull l’experiència acumulada durant més d’una dècada d’aplicació de la Llei 11/2014 i que respon als reptes socials i polítics del present amb més garanties, més eines i més ambició democràtica. 

La nova llei reforça els drets de les persones trans i intersexuals, amplia els mecanismes de protecció davant la discriminació i la violència, actualitza el règim sancionador i incorpora una mirada més integral sobre la diversitat sexual, afectiva i de gènere. Però és també molt més que un text jurídic: és un missatge polític i social clar. Un missatge que diu a les persones LGBTI+ que no estan soles. Que les institucions del país les reconeixen, les protegeixen i les acompanyen. I un missatge igualment clar als qui promouen l’odi i la discriminació: a Catalunya no hi ha espai per als discursos que neguen drets i dignitats. 

Aquest avenç se suma a una trajectòria colꞏlectiva de conquestes socials que han convertit Catalunya i Espanya en referents internacionals. Des de la primera manifestació de l’Orgull celebrada a Barcelona el 1977 fins a l’aprovació del matrimoni igualitari o les lleis estatals de protecció de les persones LGBTI+, hem demostrat que les societats avancen quan posen els drets humans al centre. 

El reconeixement d’Espanya com el país europeu més avançat en drets LGBTI+ segons l’associació ILGA-Europe és motiu d’orgull colꞏlectiu. Però aquest orgull no ens pot portar a la complaença. Els drets conquerits no són irreversibles. Arreu del món, i també molt a prop nostre, creixen discursos reaccionaris que qüestionen drets fonamentals i converteixen les persones LGBTI+ en objecte d’odi i confrontació política. 

A Catalunya, les dades sobre LGBTI-fòbia continuen sent alarmants. Les agressions, els insults, la discriminació i la violència persisteixen als carrers, a les escoles, a l’esport, a la feina i també a les xarxes socials. Darrere de cada incidència hi ha una persona que ha vist vulnerada la seva dignitat i la seva llibertat. I davant d’això, cap institució democràtica no pot mirar cap a una altra banda. 

Per tot això: 
  • Reivindiquem que l’Orgull no és només una celebració. És memòria, és resistència i és futur. És el record de totes aquelles persones que van obrir camí en temps difícils. És el compromís amb totes les persones que encara avui pateixen discriminació. I és la responsabilitat colꞏlectiva de garantir que les noves generacions puguin créixer sense por, sense violència i sense haver d’amagar qui són o a qui estimen. 
  • Defensem una Catalunya on totes les persones puguin desenvolupar lliurement el seu projecte de vida, independentment de la seva orientació sexual, identitat, expressió de gènere o característiques sexuals. Una Catalunya que entengui la diversitat no com una amenaça, sinó com una riquesa compartida. 
  • Reivindiquem el paper de les institucions públiques en la defensa activa dels drets humans. Davant els discursos que volen fer-nos retrocedir, cal més democràcia, més educació, més drets i més polítiques públiques valentes. 
  • Defensem les realitats existents dins del mateix colꞏlectiu, una diversitat que també es manifesta territorialment i socialment. Per això posem una especial atenció en aquelles persones que continuen afrontant nivells de vulnerabilitat, invisibilització o discriminació més elevats. Les persones trans, especialment les dones trans, les persones intersexuals, moltes lesbianes encara invisibilitzades, les persones grans LGBTI+ i aquelles que viuen en entorns rurals continuen trobant obstacles específics que requereixen respostes concretes, compromisos efectius i polítiques públiques valentes. 
  • Reivindiquem també la memòria i l’experiència de les persones grans LGBTI+, moltes de les quals van haver de viure durant dècades en contextos de persecució, repressió o invisibilitat. La seva trajectòria forma part de la memòria democràtica del nostre país i mereix ser reconeguda, preservada i transmesa a les noves generacions. 
Aquest primer 28J amb la nova llei catalana és, per tant, una oportunitat per reafirmar el compromís del país amb la llibertat i la igualtat; per recordar que cada dret conquerit és fruit de moltes lluites colꞏlectives, i per dir amb claredat que Catalunya continuarà avançant, perquè no acceptarem cap pas enrere en drets humans. 

Perquè una societat només és plenament lliure quan totes les persones poden viure amb dignitat, seguretat i igualtat de drets. Perquè la diversitat és una riquesa colꞏlectiva que ens enforteix com a país i com a societat democràtica. I perquè els drets LGBTI+ no són drets d’una minoria: són drets humans, drets democràtics i drets de ciutadania. 

dissabte, 27 de juny del 2026

dijous, 25 de juny del 2026

Cicle Gaudí de juny: 'Estrany riu'


 

SINOPSI

Jaume Claret Muxart debuta amb el seu primer llargmetratge Estrany Riu, una drama intimista que explora els vincles familiars, la identitat i el despertar sexual d’un noi adolescent durant un calurós estiu a la vora del Danubi.

En Dídac té setze anys i passa les vacances familiars recorrent en bicicleta la riva del riu Danubi quan una trobada inesperada provoca un profund canvi en ell. Un noi misteriós apareix entre les aigües del riu i la seva presència enigmàtica no només desperta alguna cosa nova en el Dídac, sinó que també comença a alterar la relació amb la seva família. El seu germà mitjà Biel percep un distanciament amb ell mentre la seva mare, la Monika, reconeix en el seu fill ecos del seu propi passat adolescent.

Amb una mirada poètica poderosa i construint un univers propi, Estrany riu explora amb delicadesa temes com el primer amor o el desig que ens reconnecten amb el món emocional adolescent. Amb una fotografia molt cuidada, una música vibrant i un ritme pausat, aquest viatge que recòrre el riu Danubi esdevé per en Dídac una metàfora de creixement, de descobriment personal i de transició cap a l’edat adulta i la independència.

Després de la seva estrena al Festival de Venècia, on va obtenir el Premi a la Millor Contribució Artística (secció Orizzonti) i del seu pas pel Festival de Reykjavík, on va ser guardonada amb el Frailecillo d’Or, Estrany Riu ha estat una de les pel·lícules revelació de l’any. Nominada a 2 Premis Goya, 8 Premis Gaudí i 1 Premi Feroz, i ha rebut també el Premi Audiovisual Ciutat de Barcelona.

dimecres, 24 de juny del 2026

El Quartet Vivancos donarà el tret de sortida al nou cicle de clàssica de l'Ascó Batega


El concert inaugural tindrà lloc el proper dissabte 27 de juny al Centre Cultural Magatzem de Rita i obrirà una programació que aposta per la música de cambra, el talent jove i la proximitat cultural

ASCÓ (Ribera d’Ebre)

Ascó Batega encetarà el proper dissabte 27 de juny una nova etapa amb l'inici del seu Cicle de Clàssica, una de les principals novetats d’aquesta edició del festival. El concert inaugural anirà a càrrec del Quartet Vivancos, una formació emergent integrada per quatre joves músics amb una trajectòria en constant creixement, que actuaran a les 20 h al Centre Cultural Magatzem de Rita. L’entrada serà gratuïta.

Aquest concert representa l’estrena d’una proposta que amplia l’oferta cultural del festival i reafirma la voluntat d’Ascó Batega de portar al municipi projectes artístics de qualitat, accessibles a tota la ciutadania i connectats amb les noves generacions d’intèrprets.

El Quartet Vivancos serà el primer dels cinc concerts que conformen aquest nou cicle de música de cambra, impulsat per la Regidoria de Cultura d’Ascó. La formació oferirà un repertori que permetrà al públic gaudir de la proximitat i la intensitat pròpies de la música de cambra, en un espai especialment adequat per a aquest tipus de concerts com és el Magatzem de Rita.

Des de l’organització es convida tant la població d’Ascó com els visitants d’arreu a participar en aquesta primera cita cultural de l’estiu i a descobrir una programació que combina formacions consolidades, talent emergent i projectes vinculats al territori.

El regidor de Cultura d’Ascó, Josep Maria Raduà, destaca que «aquest concert simbolitza l'inici d'una aposta que vol apropar la música clàssica a tots els públics i demostrar que des dels municipis també es poden impulsar projectes culturals amb ambició, qualitat i vocació de futur».

El Cicle de Clàssica continuarà el 4 de juliol amb l’actuació del cor de cambra Noctes, seguirà el 25 de juliol amb Kebyart, el 15 d’agost amb el concert de cloenda de la residència artística Ascó Batega Jove i culminarà l’11 de setembre amb el Trio Fortuny.

Amb aquest concert inaugural, Ascó Batega convida la ciutadania a estrenar una nova proposta cultural que neix amb la voluntat de consolidar-se com un espai de trobada entre la música, el patrimoni i la vida cultural de la població.

dimarts, 23 de juny del 2026

Missatge de la Flama del Canigó 2026

Benvolguts i benvolgudes,

L’any 1966, ara fa seixanta anys, la Flama del Canigó va travessar per primera vegada el pas fronterer de Coll d’Ares, esdevenint un símbol potent d’unió entre la Catalunya del Nord i el Principat i, alhora, un gest carregat de compromís en temps difícils, que vaig tenir l’honor de viure en primera persona.

Aquell impuls, nascut amb convicció i esperança, ha perdurat ns avui com una expressió viva de la nostra llengua, de la nostra cultura i de la nostra identitat.

Amb els anys, la Flama s’ha expandit gràcies a l’esforç de les moltes entitats, els equips de foc i les persones, que n’heu sabut mantenir viu el sentit i la continuïtat, fent possible que hagi esdevingut un referent compartit que uneix els Països Catalans.

En aquest any de commemoracions, la Flama també ens convida a recordar gures cabdals de la nostra història, com Antoni Gaudí i Joan Alcover, en el centenari de la seva mort, així com Pau Casals, en els cent cinquanta anys del seu naixement, entre altres, els quals han projectat al món el nostre patrimoni intel·lectual i cultural.

Us animo a continuar engrandint la Flama amb l’esperit del Canigó i de Mn. Cinto Verdaguer, a portar-la a nous indrets i a reforçar la nostra tradició ancestral de l’encesa de les fogueres de Sant Joan.

És un llegat que cal transmetre amb fermesa als nostres joves perquè en garanteixin el futur i, alhora, afavorir també la participació de les persones nouvingudes i de cultures diverses, que formen part del nostre present col·lectiu.

Que la Flama ens continuï esperonant amb força i determinació en la defensa dels nostres ideals i dels nostres drets nacionals com a poble.

De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, passant per l’Alguer.

VISCA LA FLAMA DEL CANIGÓ!

VISQUIN ELS FOCS DE SANT JOAN!

VISQUIN ELS PAÏSOS CATALANS!

Ramon Torra i Orra
TRADICAT - TRADIFOC
Manlleu, 15 de maig de 2026

dimarts, 16 de juny del 2026

Produir energia, construir futur

Fa pocs dies llegia un informe que apuntava que allargar la vida útil de les centrals nuclears podria representar un estalvi de més de 1.400 milions d'euros anuals per a la indústria. Més enllà de les xifres, la notícia em va portar a una reflexió que sovint ens fem molts veïns d'Ascó: quin retorn rep realment el territori que produeix una part tan important de l'energia que consumeix el país?

Ascó és conegut arreu de Catalunya per les seves centrals nuclears. Des de fa més de quaranta anys, el nostre poble contribueix de manera decisiva a garantir el subministrament elèctric de llars, comerços i empreses. Riu amunt tenim les centrals hidroelèctriques de Flix i Riba-roja d’Ebre. Al mateix temps, les Terres de l'Ebre han esdevingut també un dels principals territoris productors d'energia renovable, amb una presència cada vegada més important de parcs eòlics i instal·lacions fotovoltaiques.

L’Ebre català i especialment el nord de la comarca de la Ribera d’Ebre s’ha especialitzat en la producció d’energia, i probablement, si es preguntés als seus habitants per on ha de passar el propi futur, considerarien que atraure un sector industrial vinculat a la transició energètica hauria de ser una prioritat.

Per tant, no es tracta de qüestionar aquest paper com a territori productor d'energia. Al final els territoris hem de ser solidaris i contribuir al progrés col·lectiu. Però la solidaritat ha de ser recíproca. I és aquí on apareix una pregunta legítima: el retorn que rebem és proporcional a l'aportació que fem?

Durant dècades hem produït energia per al conjunt del país mentre continuàvem reclamant millors infraestructures, millors comunicacions i més oportunitats de desenvolupament econòmic. Encara avui, a les Terres de l'Ebre, continuem parlant de connexions ferroviàries insuficients, de dificultats per atraure determinades inversions o de la necessitat de generar ocupació qualificada que permeti als joves construir aquí el seu projecte de vida.

El debat actual sobre el futur de l'energia nuclear i sobre la transició cap a les renovables no hauria de limitar-se exclusivament a la producció energètica. La qüestió fonamental és què volem que passi als territoris que fan possible aquesta producció. Perquè el repte no és només garantir electricitat; el repte és garantir futur. Els territoris que contribueixen al progrés col·lectiu també han de participar dels beneficis d'aquest progrés.

Els Fons de Transició Nuclear representen una oportunitat important. Però només tindran sentit si rere el fons hi ha una estratègia que passi per infraestructures modernes, sòl industrial, suport a l'emprenedoria, formació especialitzada i una aposta decidida per la innovació i la creació d'ocupació.

A aquestes alçades del partit sabem que el millor retorn per a un territori productor d'energia no són les compensacions, sinó les oportunitats. Per tant, convé canviar el focus, i la pregunta no ha de ser només quanta energia produïm, sinó quin futur construïm gràcies a aquesta aportació.

Josep Maria Raduà Serra
Juny 2026

dimecres, 10 de juny del 2026

La vigència d'Antoni Gaudí, 100 anys després


El 10 de juny de 2026 es compleix el centenari de la mort d'Antoni Gaudí (1852-1926), una de les figures més universals de l'arquitectura catalana. Un segle després de la seva desaparició, les seves obres continuen captivant milions de visitants i inspirant arquitectes d'arreu del món. Les seves paraules, menys conegudes que els seus edificis, ens permeten entendre millor la mirada d'un creador que va trobar en la natura, la fe i l'observació pacient les claus de la innovació.

Amb motiu del centenari de la mort d'Antoni Gaudí, recuperem algunes de les reflexions més representatives del genial arquitecte català. 

1. «L'originalitat consisteix a tornar a l'origen.»

2. «Res no és inventat; perquè primer està escrit a la natura.»

3. «La pintura, a través del color, i l'escultura, mitjançant la forma, representen els organismes existents. L'arquitectura crea l'organisme.»

4. «Els homes es divideixen en dues classes: els homes de paraules i els homes d'acció. Jo sóc dels segons.»

5. «Les meves idees no les sé explicar; les faig.»

6. «Quan les catedrals eren blanques, Europa ja havia organitzat la demanda imperativa de les tècniques.»

7. «L'arquitecte del futur s'inspirarà en la natura, perquè és la forma més racional, duradora i econòmica de tots els mètodes.»

8. «La gran llibre de la natura és sempre obert.»

9. «La bellesa és l'esplendor de la veritat.»

10. «El Temple de la Sagrada Família el farà el poble.»

La vigència de Gaudí no rau només en la singularitat de la Basílica de la Sagrada Família o del Park Güell. També es troba en la seva manera d'entendre la creativitat: observar la natura, treballar amb rigor i perseguir una bellesa que tingui sentit. Potser per això, cent anys després, les seves idees continuen semblant sorprenentment modernes.

dimarts, 9 de juny del 2026

El Festival Ascó Batega consolida el seu model de festival cultural amb una nova aposta per la música clàssica i el talent jove


El festival amplia la seva programació amb un nou cicle de música de cambra i reafirma el seu compromís amb la cultura catalana, la proximitat i la participació comunitària

Ascó Batega presenta aquesta edició el seu nou Cicle de Clàssica, una proposta de música de cambra amb cinc concerts que portarà al municipi formacions de referència nacional i internacional, talent emergent i una residència artística en col·laboració amb l’ESMUC. El festival, que des del 2021 omple el poble de música durant els mesos d’estiu, consolida així la seva voluntat de situar Ascó dins de la xarxa cultural de Catalunya i contribuir a l’enriquiment de l’oferta cultural de la Ribera d’Ebre.

Nova aposta: el cicle de música clàssica

La gran novetat d’aquesta edició és el rellançament del cicle de música clàssica, impulsat des de la Regidoria de Cultura d’Ascó i amb la direcció artística d’Aina Ribes Millet, responsable també del cartell i la imatge gràfica del festival. Segons indica Aina Ribes, “la cultura i la música han d’estar sempre a disposició de tothom: és un dret i un acte de comunicació amb el públic.”

 

Pel que fa a la programació, amb la voluntat de fer partícip el poble de la xarxa musical de Catalunya, hi tocaran dos grups de referència a nivell català amb projecció internacional, Kebyart i el Trio Fortuny, però també es donarà espai a formacions emergents de joves talents amb una trajectòria creixent, com el Quartet Vivancos i el cor de cambra Noctes sota la direcció de Josep Vila. Finalment, el festival acollirà una residència artística de tres dies, l’Ascó Batega Jove, adreçada a estudiants dels últims cursos o graduats recents de l’ESMUC en les especialitats d’interpretació de Jazz, Música Moderna i CIC, que conclourà amb un concert el 15 d’agost.

 

“Amb la incorporació d’aquest nou cicle de música clàssica, Ascó Batega fa un pas endavant en la seva consolidació com a projecte cultural de referència al territori. Volem apropar propostes artístiques d’alta qualitat a la ciutadania, generar oportunitats per al talent emergent i demostrar que els municipis rurals també poden ser espais de creació, excel·lència i innovació cultural” ha manifestat el regidor de Cultura d’Ascó, Josep Maria Raduà.

 

El cicle de música clàssica s’iniciarà el 27 de juny amb l’actuació del Quartet Vivancos i continuarà el 4 de juliol amb el concert del cor de cambra Noctes. La programació seguirà el 25 de juliol amb Kebyart, i el 15 d’agost amb el concert de cloenda de la residència artística Ascó Batega Jove. Finalment, el cicle es tancarà l’11 de setembre amb l’actuació del Trio Fortuny.

Tots els concerts seran gratuïts i es realitzaran a les 20h del vespre al Centre Cultural Magatzem de Rita, una sala recentment rehabilitada que conserva, restes arqueològiques del segle XVIII, i que compta amb una acústica ideal per a la música de cambra.

Entre el repertori, s’hi trobaran obres de F. Schubert, R. Schumann, Amy Beach i Caroline Shaw, al costat de creacions recents de compositors del país com Ferran Cruixent, Josep Vila i Dani López Pradas. Com a compromís amb el patrimoni cultural del territori, també s’interpretaran dues obres de Josep Raduà (1610–1668), compositor barroc nascut a Flix, transcrites per Martí Sabaté fruit del seu treball de recerca.

Per fomentar la participació de la població jove local, després de cada concert s’organitzarà una activitat lúdica o gastronòmica impulsada per entitats i projectes gestionats per joves del municipi, com els Kintos d’Ascó, el Celleret de Darmós i L’Efecte del Vi. Aquestes activitats tindran lloc al jardí annex a l’edifici o a la plaça del Riu, un espai d’alt valor paisatgístic que convida a la convivència.

El cicle de festa: música catalana i referents del panorama actual

En paral·lel, el cicle de festa, gestionat per la Regidoria de Festes, continua consolidant-se com un dels grans pols d’atracció del festival. Des del 2021 ha portat a Ascó alguns dels noms més destacats de la música catalana, així com artistes de projecció estatal i internacional. Enguany, la programació inclou Els Catarres (21 d’agost), The Tyets (22 d’agost) i Ginestà (12 de setembre) mantenint l’aposta per la música en català com a eix central i per concerts accessibles i oberts a tots els públics.

Un festival arrelat al territori i amb vocació de futur

Ascó Batega és, més enllà d’un festival, una eina de dinamització cultural i social que dona veu a les entitats locals, impulsa el talent jove i garanteix l’accessibilitat cultural. Amb cada edició, el festival reafirma la seva voluntat de fer créixer la vida cultural del municipi i del seu entorn, consolidant-se com un punt de referència per a la música i la cultura a la Ribera d’Ebre. Pel regidor Josep Maria Raduà “és molt més que una programació de concerts. És una aposta per la cohesió social, per la participació de les entitats locals. El nostre objectiu és que la cultura sigui un motor de dinamització del municipi i una eina per projectar Ascó arreu del país.»

dilluns, 8 de juny del 2026

Casal d'Estiu - Ascó 2026

 🏖️ L’estiu és a tocar i nosaltres ja ho tenim tot preparat!

📢 Aquest dimarts s’obren les inscripcions per al Casal d’Estiu d’Ascó 2026. Reserveu la vostra plaça abans del 23 de juny i prepareu-vos per viure un estiu inoblidable! ☀️😎

divendres, 5 de juny del 2026

Benvinguda al Papa Lleó XIV a Catalunya / Benvenuto a Papa Leone XIV in Catalogna


Benvolgut Sant Pare,

Aviat tindrem el goig de donar-vos la benvinguda a Catalunya, ara que ja està col·locada la creu que corona audaçment la basílica de la Sagrada Família a 172 metres i mig sobre la ciutat de Barcelona.

Dos predecessors vostres, Sant Joan Pau II i Benet XVI, hi van fer parada. L’un el 1982, a l’hora de l’Angelus, i l’altre el 2010, per consagrar-la. Ara, vos tindreu ocasió de veure-la com sembla que toca el cel des de la torre de Jesucrist. En l’arquitecte creador d’aquesta meravella coincideixen la seva genialitat i les seves arrels nacionals. Sense la catalanitat no hauria existit la universalitat d’Antoni Gaudí.

Vos ja coneixeu Catalunya. El 2016 vareu visitar com a prior agustinià la parròquia i l’Ateneu de Sant Roc, a Badalona, un dels barris més pobres del nostre país, allà on creients i no creients treballen per portar el pa, la cultura i l’emancipació de la dona a tots els que n’estan privats. A Sant Roc, com a l’Hospital de Campanya de Santa Anna, a Barcelona, tan estimat pel papa Francesc, es fa realitat la vostra exhortació apostòlica Dilexit te: “La tradició de l’activitat de l’Església amb i per als immigrants continua. (...) On s’aixequen murs, ella construeix ponts”.

Catalunya no ha estat mai un país que hagi aixecat murs. Ans al contrari, som una societat d’acollida. Milions de persones han trobat entre nosaltres un futur millor per a ells i les seves famílies, esdevenint els nous i, ara, els novíssims catalans. La nostra llengua i la nostra identitat nacional han estat perseguides, i per això, el fet que la cultura catalana sigui una realitat vibrant entrat el segle XXI s’ha de considerar una victòria de la llibertat dels pobles. I per això, quan pugem com vos a Montserrat, cantem a la Mare de Déu que continuï il·luminant “la catalana terra”.

Ens amoïnem, com a Vos, els que volen fer anar enrere el rellotge de la història. Quan vareu dir, el vespre de la vostra elecció, que “el mal no prevaldrà”, vareu omplir d’esperança el cor d’una societat com la catalana que sempre s’ha manifestat contra la guerra.

El dia que els obrers van col·locar la peça final de la torre de Jesucrist, van seguir el costum del gremi de paletes i van col·locar-hi la bandera catalana a dalt de tot, que anunciava a tothom que l’obra havia quedat coberta i sense que ningú hagués pres mal. Al costat, hi van fer onejar la bandera de la Santa Seu. Amb totes dues banderes esperem a la terra que va trepitjar Sant Pau a Tarragona, per pregar, juntament amb vos, en la llengua en què ens adrecem a Déu.

Santedat, sigueu benvingut a Catalunya!


La carta s'ha publicat de manera simultània en diversos mitjans europeus per demanar al pontífex que prioritzi l'ús de la llengua catalana durant els seus actes a Catalunya.

La carta d'autoritats ha estat signada per cinc expresidents de la Generalitat de Catalunya: Jordi Pujol, Artur Mas, Carles Puigdemont, Quim Torra i Pere Aragonès, i pels expresidents del Parlament Ernest Benach, Núria de Gispert, Carme Forcadell, Roger Torrent, Laura Borràs, Anna Erra, i per l'actual president del Parlament de Catalunya, Josep Rull. També per líders polítics com Oriol Junqueras i Jordi Turull. A més de l'àmbit polític, la carta ha estat secundada per destacades entitats socials, com ara el Futbol Club Barcelona, Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC).

dijous, 4 de juny del 2026

dimecres, 27 de maig del 2026

Cicle Gaudí de maig: 'Sirat'

SINOPSI


Oliver Laxe torna amb la inclassificable Sirat, una experiencia sensorial inmersiva en forma d’aventura a mig camí entre la road movie, el drama familiar i el western. Una pel·lícula lliure i sorprenent que a ritme de techno i un disseny sonor vibrant, planteja una distopia del món rave i un viatge a la recerca no només d’un ésser estimat, sinó de la identitat de cadascun dels seus protagonistes.

En Lluís (Sergi López) i el seu fill Esteban (Bruno Núñez) emprenen un viatge cap a les muntanyes del sud del Marroc a la recerca de la Mar, la filla i germana dels dos protagonistes, després de mesos desapareguda. La busquen desesperadament enmig d’una rave al desert i en aquest lloc inhòspit i envoltats de música electrònica i d’un món que desconeixen, troben a un grup de ravers que els parlen d’una última festa encara més lluny, al sud d’Àfrica. Amb l’esperança de trobar-la allà, pare i fill s’uneixen al grup i inicien un perillós pelegrinatge cap a la festa definitiva, una travessa pel desert marroquí plena d’incerteses i entrebancs.

Després de ser reconeguda a múltiples festivals internacionals, incloent Cannes, on va obtenir el premi del Jurat i després de l’èxit de taquilla a Espanya i França, Sirat s’ha consolidat com un dels títols més destacats de l’any. Multipremiada amb 8 Premis Gaudí, 6 Premis Goya, 5 Premis EFA, culmina el seu recorregut internacional amb dues nominacions als Premis Oscar.

diumenge, 24 de maig del 2026

'Manual en defensa del català', d'Òscar Andreu


Una de les lectures que em van regalar per Sant Jordi és el llibre Manual de defensa del català, d'Òscar Andreu. Va ser un dels èxits de vendes en llibres de no ficció de la recent diada. No sé si el podem catalogar dins dels llibres mediàtics per la popularitat de l'autor, però ho sigui o no, sens dubte es pot dir que val molt la pena llegir-lo. Sense perdre el seu toc d'humor, posa el català davant de l'espill i malauradament el reflex no és precisament massa afalagador. 

Mitjançant anècdotes i vivències, i amb dades que ho avalen, posa el termòmetre a la situació de la llengua catalana. El format és un monòleg, ja que en certa manera està inspirat en el que va estrenar el novembre de 2023 amb el títol de Crida als ocells de colors llampants, amb què va participar al festival Cruïlla Comèdia.

Aconsegueix arrencar-nos més d'un somriure, o d'una riallada... però també pot arribar a congerlar-nos el somriure. Són 76 pàgines que es llegeixen ràpid i que no tenen desperdici. I em quedo amb una idea tan certa com sovint ignorada, i és que proposa "una mesura radical per assegurar-ne la pervivència: parlar-la. Vet aquí el primer pas -fonamental, però no l'únic- per salvar el català: parlar-lo peti qui peti, a tot arreu, a tota hora i amb tothom".

Nova Gent 94


Cada any, després de Sant Jordi, l'escola edita un nou número de la revista Nova Gent en què aplega els treballs realitzats de prosa, poesia i dibuix. Comparteixo l'editorial que encapçala el número 94 de la nostra revista escolar.

En aquest nou número de la revista Nova Gent us presentem un recull molt especial dels contes, poemes i dibuixos creats pel nostre alumnat.
Aquest curs, per la Setmana Cultural, vam posar la mirada en una de les celebracions més arrelades i estimades del nostre poble: la festa de Sant Antoni d’Ascó. Una festa emblemàtica que forma part de la nostra identitat col·lectiva i que any rere any és viscuda amb il·lusió tant per grans com per petits.
Al llarg de la Setmana Cultural, vam treballar aquesta tradició des de diferents perspectives, descobrint-ne els orígens, els costums i el significat. Tot plegat ha donat lloc a contes plens de creativitat, sensibilitat i estimació pel nostre entorn i la nostra cultura.
Els poemes que acompanyen aquest recull, de temàtica lliure, ens ofereixen una finestra oberta a les emocions, els pensaments i la imaginació del nostre alumnat, enriquint encara més el contingut d’aquesta revista.
A més, també hi trobareu els dibuixos guardonats del concurs de Sant Jordi, realitzats amb la tècnica del pastel, que destaquen per la seva expressivitat i qualitat artística.
Amb aquesta revista, volem compartir amb tots vosaltres l’experiència creativa i artística dels nostres xiquets i xiquetes.
Esperem que gaudiu de la lectura de la revista, tant com nosaltres hem gaudit creant-la.

dissabte, 23 de maig del 2026

Campiones d'Europa! El nostre camí. Present i futur

FC BARCELONA

Campiones de la Champions League 2026
BARÇA 4 - OLYMPIQUE LYONNAIS 0

divendres, 22 de maig del 2026

17a Mostra d’Arts i Oficis i 12a Mostra Intercomarcal Tastavin's

 

L’Ajuntament d’Ascó ja té a punt la XVII Mostra d’Arts i Oficis i el XII Tastavins, que se celebraran a Ascó els propers 23 i 24 de maig. Tots dos esdeveniments s’han consolidat com una referència en l’àmbit de la cultura popular, les arts i oficis tradicionals i la promoció del patrimoni gastronòmic i vitivinícola del territori.

A aquesta edició de la Mostra d’Arts i Oficis hi prendran part 78 artesans, tots ells amb el certificat que atorga la Generalitat de Catalunya i altres comunitats autònomes. De fet, a banda dels artesans de diversos punts del país, també n’hi haurà arribats d’Andalusia, València o Aragó. A la Mostra hi trobarem representants de 13 de les 15 modalitats d’oficis artesans reconegudes per la Generalitat, dins de famílies com la ceràmica, la pell i el cuir, el ferro i el metall, els elements naturals, la fusta, el tèxtil o el vidre, entre d’altres.

La Mostra inclourà 22 tallers participatius adreçats a totes les edats i que impartiran artesans qualificats que oferiran al públic l’oportunitat de conèixer i experimentar amb les diferents tècniques artesanes, com la cal·ligrafia, les fibres vegetals, la pedra, el sabó o la terrissa i la ceràmica. L’esdeveniment comptarà també amb les habituals parades d’embotits, formatges, licors artesanals, joieria, minerals i altres productes singulars arribats de diferents punts de la geografia catalana. També hi haurà un espai de jocs per als més petits o sortides pel riu Ebre amb l’embarcació turística Lo Roget entre d’altres activitats dins d’un programa pensat per a tots els públics.

En paral·lel a la Mostra d’Arts i Oficis se celebrarà el Tastavins, una fira centrada en el món del vi en la que prendran part una vintena de cellers de 4 denominacions d’origen del territori: la DOQ Priorat, la DO Montsant, la DO Terra Alta i la DO Tarragona.

L’alcalde d’Ascó, Miquel Àngel Ribes, ha destacat els tres objectius de la Mostra d’Arts i el Tastavins: “Amb aquests esdeveniments posem en valor les nostres tradicions i la nostra cultura, però també dinamitzem activitats econòmiques de proximitat i, en tercer lloc, fomentem l’oci i el lleure al municipi i a la comarca, que necessita que iniciatives com aquestes tinguin una bona salut per tot el que representen”.

La regidora de Projecció Econòmica, Carolina Baiges, posa en valor que “amb la Mostra d’Arts i Oficis i el Tastavins posem a l’aparador el nostre municipi i els seus actius turístics i donem un reconeixement als oficis tradicionals i els vins del territori, dos tresors que hem de contribuir a difondre i preservar perquè són una part important de la nostra identitat”.

dimarts, 19 de maig del 2026

Un malestar creixent

Aquest mes de maig es compleixen dos anys de les darreres eleccions catalanes. Quan s’arriba a l’equador d’una legislatura, és habitual que la ciutadania comenci a fer balanç. És el moment en què les promeses deixen de ser expectatives i passen a confrontar-se amb la realitat quotidiana. I avui, arreu del país, però especialment en territoris com les Terres de l’Ebre, hi ha una sensació que cada vegada costa més dissimular: el malestar creix.

No és un malestar únic ni homogeni. Té moltes cares i molts accents. El trobem entre els docents, que denuncien manca de recursos i una burocratització creixent del sistema educatiu. També entre els professionals sanitaris de la medicina i la infermeria, cansats d’un sistema tensionat des de fa anys. El sentim en els bombers, que fa temps que reclamen més efectius i millors condicions. I el veiem igualment en la pagesia, ofegada pels costos de producció i per una sensació d’abandonament que ve de lluny.

Però si hi ha un exemple especialment visible de la desconnexió entre els grans centres de decisió i la realitat del territori, aquest és el transport ferroviari. A les Terres de l’Ebre ho sabem prou bé. Durant mesos hem patit alteracions, talls i la supressió de serveis als trens regionals. Tot i que el passat 4 de maig es va reprendre la circulació ferroviària a la R-15 entre Reus i Móra la Nova, encara es manté el tall en part de la Ribera d’Ebre i els trens continuen sense aturar-se a les estacions de Flix i Ascó.

Moltes vegades el problema no és només la incidència concreta; és la sensació de viure amb uns serveis públics clarament millorables. Segurament seria injust atribuir tota aquesta situació a l’actual Govern de la Generalitat. Molts dels problemes que avui esclaten són conseqüència de decisions ajornades, infraestructures poc prioritzades i serveis públics que han anat acumulant mancances. Però en un moment de tensió social, la ciutadania no sempre mira enrere i demana solucions a qui hauria de ser capaç d’afrontar-lo.

I aquí és on apareix la qüestió de fons: la percepció creixent que hi ha una distància massa gran entre els llocs de decisió i la vida real de la gent. Quan un docent se sent poc valorat i amb un cúmul de responsabilitats que sobrepassen el seu dia a dia; quan les llistes mèdiques no acaben de reduir-se o els territoris rurals tenen dificultats per cobrir els places de metges de família; quan un pagès veu perillar la seva explotació o quan un poble es queda sense tren, el que s’erosiona no és només un servei concret, sinó la confiança en les institucions.

El país necessita governs que gestionin el dia a dia, però també que transmetin horitzó i confiança. I això només és possible quan la ciutadania percep que les seves preocupacions són escoltades i ateses amb la mateixa intensitat arreu del territori.

El nostre territori ha demostrat paciència i capacitat de resistència. Però la resignació no pot convertir-se en normalitat. Perquè quan el malestar s’estén simultàniament entre sectors tan diversos, el missatge és clar: hi ha coses que fa massa temps que esperen solució.

diumenge, 17 de maig del 2026

Premis Vila d'Ascó 2026



XXXVIII Premi Literari Vila d'Ascó 2026
Bombolles de xampany de Pere Carbonell Vidal (Palma)

XXI Premi de Poesia Joan Perucho Vila d'Ascó 2026
Els anells de Saturn de Joan Carles González Pujalte (Mataró)


XXXVI Premi de Narrativa Breu per a Joves Sant Jordi 2026
Categoria de 14 a 17 anys (general): Memòries d'una amant de Mariona Blanch Pedrola (Móra d'Ebre)
Categoria de 18 a 20 anys (general): Una carta cap al cel de Nerea Ortiz Domènech (Ascó) 

XXXVIII Premi de Fotografia Vila d’Ascó 2026
MODALITAT BLANC I NEGRE
Autora local: Passeig de la innocència, de M. Teresa Martorell Rull (Ascó)
Accèssit general: Generacions, de Jordi Castellví Segarra (Flix)
Premi General: Reconstrucció, de Ramon Serra Sans (Terrassa)

MODALITAT COLOR
Autor local: Pic de l'àguila, de Mariona Batiste López (Ascó)
Accèssit general: Carrer Pedrola, de Ramon Serra Sans (Terrassa)
Premi General: Un viatge al passat, d'Abel Borràs Garcia (L'Ametlla de Mar)

Campiones de Copa

F.C. Barcelona
Campió de la Copa del Rei 2026
 BARÇA 3 - ATLÉTICO MADRID 1

dilluns, 11 de maig del 2026

Campions de Lliga #29

FC BARCELONA

Campió de Lliga 2025/26

dissabte, 9 de maig del 2026

Els Premis Vila d’Ascó arriben a la 38a edició consolidats com un dels grans referents culturals del territori

Més de 400 obres anuals presentades avalen un certamen que enguany culminarà el 16 de maig amb una gala oberta al públic i dedicada al cabaret i als cuplets catalans

Els dos guardons principals–el Premi Literari Vila d’Ascó i el Premi de Poesia Joan Perucho Vila d’Ascó– combinen dotació econòmica i publicació en segells editorials com el Grup 9 Editorial i Poemes Edicions Saldonar

Els Premis han reconegut anteriorment autors i autores com Etna Miró (Amèlia de les Camèlies, Cap de Brot, 2026), Alba Dalmau (Si una família, Angle Editorial, 2025) i Miquel Esteve (Amor sense món, Navona, 2023)

Maig de 2026 · Els Premis Vila d’Ascó arriben a la seva 38a edició reafi rmant-se com una de les cites culturals ben consolidades de Catalunya. Convocat per l’Ajuntament d’Ascó, el certamen reconeix obres inèdites en català en diverses disciplines: narrativa, poesia, literatura juvenil, microrelat i fotografia.

Amb una participació que supera anualment les 400 obres, els premis s’han convertit en un espai de projecció per a noves veus literàries i creatives, així com en un punt de trobada destacat per al talent emergent del país.

L’acte de lliurament tindrà lloc el pròxim 16 de maig al Casal Municipal d’Ascó, en el marc de la Nit de la Cultura, una gala oberta al públic que enguany retrà homenatge al cabaret, la revista i els cuplets catalans, evocant l’esperit del Paral·lel barceloní.

Els dos principals guardons són el XXXVIII Premi Literari Vila d’Ascó, dotat amb 3.600 euros i la publicació de l’obra per part de segells del Grup 9 Editorial, i el XXI Premi de Poesia Joan Perucho Vila d’Ascó, amb una dotació de 2.400 euros i la publicació a la col·lecció Poemes d’Edicions Saldonar

El certamen es completa amb altres categories com el Premi de Fotografia, centrat en imatges d’Ascó; el Premi de Narrativa Breu per a Joves Sant Jordi, amb diferents categories i dotacions; i el Premi de Microrelats Sant Jordi, que aquest any gira entorn de la figura dels herois i heroïnes quotidianes. 

Al llarg de la seva trajectòria, els Premis Vila d’Ascó han contribuït a impulsar autors que avui formen part del panorama literari català com Etna Miró, guanyadora del Premi de Narrativa Breu que acaba de publicar la seva òpera prima Amèlia de les Camèlies (Cap de Brot, 2026); Alba Dalmau, autora de Si una família (Angle Editorial, 2025) o Miquel Esteve, escriptor conegut per obre com Amor sense món (Navona, 2023). 

Més enllà dels guardons, el certamen representa una aposta decidida pel foment de la llengua catalana, la creació contemporània i la dinamització cultural del territori, amb la voluntat de situar Ascó com un pol cultural de referència a la Ribera d’Ebre. 

Nit de la Cultura 

La Nit de la Cultura, que enguany celebra la seva setena edició, combinarà el lliurament de premis amb un espectacle inspirat en els antics teatres de revista del Paral·lel barceloní i els envelats de festa major.

La gala estarà protagonitzada per l’actriu Anna Lagares i la drag queen Astra Bomb, acompanyades d’un cor i cos de ball, en una proposta escènica que vol transportar el públic a l’univers del cabaret català. 

Premis Vila d’Ascó  

Els Premis Vila d’Ascó 2026 són un certamen cultural anual convocat per l’Ajuntament d’Ascó que reconeix obres inèdites i en català, en diferents modalitats -narrativa, poesia, literatura juvenil, fotografia i microrelats-. El XXXVIII Premi Literari Vila d’Ascó i el XXI Premi de Poesia Joan Perucho Vila d’Ascó 2026 són els  guardons més destacats i amb més antiguitat, essent plataforma de llançament de   noves veus literàries. L’acte de lliurament tindrà lloc el pròxim 16 de maig a la Nit de la Cultura, al Teatre Municipal d’Ascó.