dilluns, 4 d’abril del 2016

300 anys: de vegueria a corregiment

Aquest 2016 es commemora el tercer centenari de l'aplicació del Decret de Nova Planta, probablement l'eina més potent amb què els vencedors de la Guerra de Successió van imposar el seu model administratiu a un territori 'rebel', com va ser el Principat de Catalunya i altres territoris de la Corona d'Aragó.
Segles enrere el territori català estava distribuït en vuit vegueries històriques, que eren Barcelona, Camarasa, Lleida, Montblanc, Tarragona, Urgell, Vilafranca i Tortosa.
La vila d'Ascó pertanyia, igual com la resta de les terres més meridionals de Catalunya a la dreta de l'Ebre i algunes poblacions de l'esquerra del riu., a la vegueria de Tortosa. Cal dir però, que el Dr. Flocel Sabaté, en la publicació El veguer i la vegueria de Tortosa i de la Ribera d'Ebre al segle XIV (1997) explica que la figura del veguer no tenia capacitat d'actuació ordinària més enllà del terme de la ciutat de Tortosa, ja que qui ho feia eren els caps de les respectives comandes (com el cas d'Ascó, Miravet i Horta)
En el regnat de Jaume II, la cancelleria reial va definir els 3.230 quilòmetres quadrats del territori de la vegueria de Tortosa de la següent manera:
'La vegueria de Tortosa sia determenada en aquesta manera, que combrens al Riu d'Uyldecona, so és saber a la mar e per lo Riu amunt que puig entro al Terma de Morella e munt entro a les muntanyes qui són appellades de Tres Eres, e vagen per la muntanya així com aygua versa entro el terme de Pinell que comprena entro sus Flix e tota la ribera. Enclòs en aquest terme Ascó e tot so qui és entre la muntanya e Ebra entro a Flix e el pas de l'aygua e prena la muntanya de Prades de loch així com té e isca a l'estret de sa Riba, e puys torn al terma d'Elcover e de sa Selva, e de Reus e d'Alforge e de Riudolms e d'Escornalbou. E puys torn a Riu d'Uysastre entro sus en la mar. E sia-hi tota la terra de G. d'Entensa, Cartosia e tots los altres lochs que són dins aquests termens'.
Corregiments del Principat de Catalunya (1719)
Va ser amb el Decret de Nova Planta que es va crear unes noves demarcacions administratives, que van passar a anomenar-se corregiments, tal i com estava estructurada la Corona de Castella. Es van crear dotze corregiments: Barcelona, Mataró, Girona, Vic, Puigcerdà, Talarn, Lleida, Cervera, Manresa, Vilafranca, Tarragona i Tortosa.
El territori de l'antiga vegueria de Tortosa va esdevenir el corregiment de Tortosa, essent primer corregidor de la nova administració el brigadier Fernando Pinchano.
Els corregiments van desaparèixer l'any 1833 quan la divisió territorial del Regne d'Espanya es va fer en províncies, encara vigents a dia d'avui.