 |
| ebredigital.cat |
Espanya: La policia va utilitzar la força de manera excessiva a Catalunya
És imprescindible obrir una investigació independent sobre la violència durant el referèndum
(Londres) - La policia espanyola va emprar de manera excessiva la força contra manifestants a Catalunya durant un controvertit referèndum, utilitzant porres per colpejar a persones que se resistien passivament i causant múltiples ferides, ha dit avui Human Rights Watch. Human Rights Watch va rebre moltes acusacions d'un ús injustificat de la força per part de la policia l'1 d'octubre de 2017 i va dur a terme investigacions in situ després de la votació per a documentar incidents específics.
Human Rights Watch va parlara amb víctimes i testimonis i va revisar proves fotogràfiques i mèdiques, així com imatges de vídeo, de la ciutat de Girona i dos municipis de les províncies de Girona i Barcelona. Human Rights Watch va trobar que la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia fessin en ocasions un ús excessiu de la força en els tres indrets l'1 d'octubre, conforme tractaven d'executar ordres judicials per impedir la votació.
“La nostra detallada investigació de tres casos va trobar que els agents de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil van emprar la força de manera excessiva l'1 d'octubre a Catalunya”, va dir Kartik Raj, investigador d'Europa Occidental d'Human Rights Watch. “Pot ser que la policia tingués la llei de la seva part per executar una ordre judicial, però això no li donava dret per usar la violència contra manifestants pacífics”.
Malgrat ser declarat inconstitucional pel Tribunal Constitucional d'Espanya, el referèndum de Catalunya es va celebrar l'1 d'octubre. En tota la regió, les dues forces policials enviades pel govern central, juntament amb els Mossos d’Esquadra, la policia autonòmica de Catalunya, van tractar d'executar una ordre judicial per impedir la celebració del referèndum, però que també els obligava a garantir “la convivència constitucional”. Es van enfrontar en gran mesura a manifestants pacífics, encara que hi va haver incidents en què alguns van respondre a les forces nacionals amb violència.
Centenars de manifestants van resultar ferits, alguns de gravetat. El 2 d'octubre el Departament de Salut de Catalunya va estimar que 893 persones havien reportat lesions a les autoritats. El Ministeri d'Interior d'España va dir l'1 d'octubre que 19 policies nacionals i 14 guàrdies civils havien requerit atenció mèdica immediata i que van ser “innombrables els agentes” que havien estat ferits.
Després del referèndum, Human Rights Watch va documentar l'ús excessiu de la força contra manifestants pacífics per part de la Guàrdia Civil o la policia nacional en una escola primària de Girona que estava sent emprada com a centre de votació, i als municipis d'Aiguaviva (província de Girona) i Fonollosa (província de Barcelona). Human Rights Watch va rebre altres denúncies i presumptes proves de maltractaments policials, que no ha pogut verificar o examinar en detall, a més de diversos casos d'agressions contra agents de policia per part d'alguns manifestants.
Les imatges i fotografies publicades pels mitjans de comunicació i les que van aparèixer penjades en les xarxes socials i que van ser revisades por Human Rights Watch semblen mostrar molts altres casos d'ús manifestament desproporcionat de la força contra persones reunides pacíficament als centres electorals i al seu entorn, expressant la seva opinió política i, en alguns casos, recorrent a la resistència passiva per obstruir la policia.
El govern espanyol ha insistit en què els agents de l'ordre van actuar “prudent, apropiada i proporcionadament, amb l'objectiu d'assegurar el compliment de la llei i la protecció dels drets de tots els ciutadans”, i va afegir que les actuacions policials “no van estar dirigides contra els ciutadans i les seves idees”. Tot i això, el 6 d'octubre, el delegat del Govern en Catalunya va expressar pesar i va demanar disculpes per les càrregues policials durant una entrevista televisada.
El Govern espanyol té l'obligació de garantir una investigació efectiva sobre les denúncias de l'ús excessiu de la força, inclosos els greus incidents documentats per Human Rights Watch. Atesa la tensió actual entre les autoritats centrals i regionals i les preguntes complexes de jurisdicció, Espanya hauria de considerar sol·licitar l'assistència d'un organisme internacional independent, va dir Human Rights Watch. Fins el 8 d'octubre, 23 jutjats de Catalunya estaven examinant denúncias per mala conducta policial, un dels quals investigava denúncies presentades per 36 persones en relació a 17 indrets a Barcelona.
A Girona (població 98.255), Human Rights Watch va entrevistar a 37 persones que havien patit o havien estat testimonis de la violència policial, 15 de les quals van mostrar evidències de lesions que, van dir, van ser provocades per maltractaments de la policia. Testimonis al centre de votació del Col·legi Verd al carrer Joan Maragall van expressar a Human Rights Watch que poc després de les 9 del matí de l'1 d'octubre, la policia nacional va utilitzar porres i escuts per carregar repetides vegades contra un cordó humà unit pels braços per evitar que entressin per la porta de l'escola, colpejant als manifestants al cap, els braços, les cames i els tors. La policia no va avisar abans de carregar i va disparar bales de salva a l'aire, espantant els nens que estaven allí presents.
Les imatges en vídeo i proves revisades per Human Rights Watch corroboren les declaracions dels testimonis que una vegada dins del recinte escolar, agents de la policia nacional van colpejar nombroses persones amb porres, provocant-lo sangtraïts. Un dels pars que va denunciar haver estat copejat era un policia dels Mossos fora de servei, i un altre ferit era un bomber igualment fora de servei.
També a Girona, al centre de votació de Sant Narcís, Xevi Gil Rosdevall, un bomber uniformat de 47 anys, va dir que una porra de la policia li va trencar un braç. Gil Rosdevall va mostrar un vídeo sobre l'incident a Human Rights Watch que semblava confirmar que no presentava cap amenaça a la policia.
A Aiguaviva (població 763), Human Rights Watch va parlar amb diversos residents que experimentaren, presenciaren o filmaren casos de violència policial l'1 d'octubre. Aproximadament a les 3:45 de la tarda, uns 50 policies nacionals van entrar al poble on una multitud d'entre 70 i 100 persones estava reunida menjant a la plaça de l'ajuntament on hi havia un col·legi electoral.
Un resident, Jaume Mas, enginyer tècnic de 52 anys, va dir que va demanar repetidament a la policia una còpia de l'ordre judicial autoritzant l'entrada. Ell diu que com a resposta van començar a colpejar la multitud amb les seves porres. Human Rights Watch va veure vídeos i fotografies mostrant un agent de la policia nacional usant un spray irritant prop de Mas i altres, quan no presentaven cap perill imminent.
Un home de 38 anys que per temor a represàlies només pot ser identificat com “Ramon” va dir a Human Rights Watch que va ser copejat per la policia l'1 d'octubre mentre filmava la incautació d'urnes a Aiguaviva. Les imatges mostren un policia tustant el braç que sosté la càmera dues vegades. Les imatges posteriors mostren com la policia treu Ramon a empentes de l'ajuntament i com aterra 4 o 5 metres més lluny a l'empedrat de la plaça del poble. L'incident va tenir lloc després que la policia hagués retirat l'urna i les paperetes de votació. Ramon va dir que li causaren contusions i inflor al tors dret, coll, cama esquerra, mà esquerra i gola, i va mostrar a Human Rights Watch l'informe mèdic i algunes de les seves lesions.
A Fonollosa (població 1.401), Human Rights Watch va entrevistar a sis residents, entre ells l'alcalde. Tres d'ells van afirmar trobar-se entre els ferits per la policia l'1 d'octubre. Els veïns van dir que havien aixecat paques de palla decorades amb flors com una barrera simbòlica a la més gran de les tres meses electorals a la zona. Aquests testimonis van descriure la sorpresa davant l'arribada a la 1:30 de la tarda del que estimaren ser 70 agents de policia encapçalats per guàrdies civils, entre ells agents de civil que confiscaren les paperetes i les urnes.
Magdalena Clarena, de 70 anys, va dir a Human Rights Watch que dos guàrdies civils l'aixecaren i van llençar-la a terra després que ella es negués a moure's de la seva cadira, que estava bloquejant el camí a la mesa de votació. Aleshores va sentir com algú queia damunt d'ella i li partia el canell amb el pes. Les imatges de vídeo mostren Clarena sent llençada a terra i com Jordi Puig de Llivol, un tècnic d'un taller de servei de l'automòbil de 31 anys, és llançat damunt d'ella.
Un mecànic de 42 anys que va demanar ser identificat només com “Francesc” va denunciar haver estat portat per quatre guàrdies, arrossegat pel mig de la plaça, llançat a terra i retingut a la força, i rebre cops i puntades de peu al cap, malgrat no estar bloquejant l'entrada a la sala. Human Rights Watch ha vist les seves lesions i imatges gravades des de múltiples angles, així como els informes mèdics que corroboren aquests testimonis.
Espanya és part del Conveni Europeu de Drets Humans, així com del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, que imposen obligacions específiques respecte el dret de reunió pacífica, la llibertat d'expressió i l'ús de la força per les forces de l'ordre. Espanya ha de garantir que les persones gaudeixin del dret de reunió pacífica i poden expressar lliurement les seves opinions. Si bé el govern pot imposar certes restriccions a aquests drets, les mesures han de ser necessàries i proporcionades per un objectiu legítim. Fins i tot quan les persones estiguin actuant il·legalment, l'Estat no pot privar-les dels seus drets ni fer un ús excessiu de la força.
Les normes de drets humans sobre l'ús de la força exigeixen que la policia utilitzi alternatives a la força sempre que sigui possible. La llei espanyola que regula la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia, així com el códi ètic d'aquests, incorporen normes de drets humans i són clars sobre quan es considera necessària la força, quan la policia ha d'actuar amb moderació i quan actuar proporcionalment a l'amenaça, a més de buscar minimitzar danys i lesions. A mesura que continuen les tensions polítiques entre Catalunya i el Govern central, és essencial que qualsevol futur desplegament policial s'adhereixi estrictament a aquestes normes. Les institucions de la Unió Europea i dels Estats membres de la Unión Europea (UE) també han de fer públic a les autoritats espanyoles que qualsevol força emprada per la policia ha de complir amb les lleis nacionals i europees de drets humans.
“En aquests moments tan crítics és especialment important que les autoritats respectin els drets humans, incloent la llibertat d'expressió i reunió i l'Estat de dret”, va dir Raj. “Les promeses de Madrid i Barcelona de cooperar plenament amb una investigació independent sobre la violència l'1 d'octubre serien un pas important cap al restabliment de la confiança”.
***
Antecedents
Després que el Parlament regional de Catalunya acordés el 6 de setembre celebrar un referèndum sobre la independència, el Govern central d'Espanya va presentar una demanda legal urgent davant el Tribunal Constitucional, que va dictaminar el 8 de setembre que tal consulta era inconstitucional y no havia de celebrar-se.
El Fiscal General, amb l'acord dels seus homòlegs regionals i municipals a Catalunya, va instruir les forces de policia estatals i regionals a cooperar, fent un servei de policia judicial, per tal que no se celebrés la votació l'1 d'octubre, però va exigir que l'ordre s'executés d'una forma proporcionada que respectés el “marc de convivència constitucional” dels ciutadans. S'estima que uns 10.000 policies es trobaven a Catalunya l'1 d'octubre.
Una esmena del Codi Penal el 2005 va despenalitzar la participació en un referèndum considerat il·legal pels tribunals nacionals, el que entre 2003 i 2005 hagués comportat una possible pena de presó.
El Govern espanyol té l'obligació de garantir que es porti a terme una investigació efectiva sobre les denúncies d'un ús excessiu de la força. Atesa l'actual tensió entre el govern central de Madrid i les autoritats catalanes i les complexes qüestions de jurisdicció, la participació d'un organisme internacional independent d'experts com el Comissari de Drets Humans del Consell d'Europa, o l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans podria ser una forma eficaç d'assegurar la seva credibilitat amb totes les parts. Aquesta investigació es beneficiaria en gran mesura de la cooperació de les institucions mediadores catalanes i espanyoles (Síndic de Greuges i Defensor del Poble).
De conformitat a les normes internacionals de drets humans, Espanya hauria de vetllar per què tots aquells que tinguin una denúncia creïble que els seus drets han estat violats, en particular com a conseqüència de presumptes abusos policials, comptin amb un recurs efectiu disponible per què es puguin investigar, i si és possible remeiar, les potencials violacions de drets. Si els recursos interns són inadequats o no són capaços de donar un resultat satisfactori a las presumptes víctimes, les persones tenen dret a acudir davant el Tribunal Europeu de Drets Humans per què els actes de les autoritats espanyoles s'investiguin i siguin jutjats pel seu compliment dels drets humans.
Testimonis selectes
Girona
Ricardo Frigola, un home de 70 anys originari de Mèxic que va ser empentat i llançat al terra per la policia i que va patir lesions a la caixa toràcica, va dir: “Em recuperaré de les ferides. Sí, per descomptat. Però no estic segur que algun cop em recuperi del que em van fer”.
Carsten Treuzettel, un ciutadà alemany de 46 anys que viu a Girona des de fa 22 anys i té un fill que assisteix al Col·legi Verd, estava dret al pati quan un agent de la policia nacional el va pegar amb una porra. Treuzettel va dir: “Els primers que van passar per damunt de la tanca van començar immediatament a colpejar la gent. No hi havia cap tipus d'avís o advertència. Estava malament. Un policia es va apropar a mi i jo vaig fer un pas al costat per deixar-lo passar, però ell em va pegar amb la porra a la part posterior de les cames. Va voler donar-me un segon cop al cap, però vaig aixecar el braç esquerra i vaig impedir que em pegués”.
Xevi Gil Rosdevall, un bomber de 47 anys que se trobava en un centre de votació proper a Sant Narcís d'uniforme per mitjançar entre els manifestants i la policia, va acabar amb una fractura del metacarpià i múltiples blaus a l'esquena i a ambdues cuixes. Ell va dir: "Ens pegaven per fer mal, i ens tornaven a pegar per fer més mal. Era pegar per pegar”.
Georgina Vinyals, una psicòloga de 34 anys, va dir: “Em trobava just darrera de la primera línia dels manifestants davant de l'escola, quan la policia va començar a copejar-los amb porres i ens empentaren. Així és com em van ferir. Ara porto un collarí i em vaig fer mal al colze. M'han dit que no vagi a treballar durant quinze dies”.
Jordi Pibernat, un treballador social de 38 anys, va dir: “Estava a la primera línia quan van pegar un joven que va caure i va quedar estirat al terra. Estava tractant d'ajupir-me per aixecar-lo i van seguir colpejant-me amb les porres. Tinc blaus als braços. Els que són profunds i encara no es veuen morats són on em van copejar més fort”.
Aiguaviva
Jaume Mas, un enginyer tècnic de 52 anys que va resultar ferit durant els esforços de la policia nacional per tancar el centre de votació del seu poble, va dir: “Dialogar significa, literalment, tenir dues parts que parlen entre ells. Vaig repetir tres cops, en castellà, per assegurar-me que era un idioma que entenien: ‘Volem parlar amb el seu comandant per demanar que ens mostri una còpia de l'ordre judicial que els permeti entrar en aquest edifici’. Ens respongueren amb porres i esprais de pebre. No ens van dir ni una paraula. Ningú va dir per què eren allí, ni per a què eren allí”.
“Ramón”, un manyà de 38 amys, a qui la policia va pegar dos cops al braç mentre intentava filmar la retirada de l'urna, va dir: “L'impacte por haver estat copejat se'm passarà, però no estic segur que el que queda al cap desaparegui (...) Em preocupa molt que tractin d'identificar-me perquè no volen que el que estava gravant vegi la llum. La policia tenia una càmera per filmar el que estaven fent. M'estaven filmant mentre jo els filmava a ells retirant l'urna”.
Fonollosa
Magdalena Clarena, de 70 anys, va dir: “Estava asseguda a una cadira i em van dir que m'aixequés. Vaig dir que no volia. Dos guàrdies civils m'agafaren, m'arrossegaren i em van llançar al terra. Aleshores vaig notar un cos que queia damunt meu. I era ell [Jordi Puig de Llivol, vegi's més avall]. El bo és que és un jove prim, així que per sort només em vaig trencar el canell. Em va fer ràbia, em sentia tan impotent i volia barallar-me amb ells. Així que, fins i tot conforme els guàrdies se n'anaven, jo movia el braç trencat i cantava “¡Fora, fora! ¡Tot el que puc fer és lluitar pacíficament! Vull contar-li al món el que van fer, per què la gent a Europa i a la
resta del món sàpiga què va passar aquí”
Jordi Puig de Llivol, un tècnic de 31 anys d'un servei d'automòbils, va dir: “Em van agafar pels canells, em van aixecar i m'empentaren, i aleshores em llançaren al pati davant de l'església, i vaig caure damunt de la pobra dona que era allí. Llavors m'empentaren per les escales i vaig notar puntades de peu i cops de puny. Tot em fa mal, però no tinc massa morats”.
Metodologia
L'1 d'octubre, un investigador de Human Rights Watch va viatjar a Catalunya per investigar les denúncies d'ús excessiu de la força i va visitar Barcelona, Girona, Fonollosa i Aiguaviva. Human Rights Watch també va rebre vídeos i imatges al·legant l'ús excessiu de la força per part de la policia així com els atacs dels manifestants contra la policia per correu electrònic, mitjans socials i serveis de missatgeria segurs. Atesa la presència d'informació poc fiable i de vegades falsa a les xarxes socials relacionada amb les denúncies d'ús de la força per part de la policia i agressions contra la policia, Human Rights Watch només ha presentat casos aquí que hagi pogut verificar. A la investigació d'aquests tres incidents documentats, Human Rights Watch va parlar cara a cara amb 29 persones que denunciaren haver estat maltractades per la policia, i 24 testimonis oculars (i diversos més per telèfon), així com autoritats locals de Fonollosa, Girona i Barcelona. Human Rights Watch ha contactat amb el govern espanyol cercant un comentari. A l'assenyalar el nombre total de ferits entre els manifestants u la policia, Human Rights Watch ha utilitzat estadístiques oficials sense més comentaris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada