Amb El asesinato de Sócrates -de Marcos Chicot- ens trobem davant una novel·la històrica que retrata un dels períodes de la història del món clàssic de la qual som hereus: el segle V a.C. en el context de la guerra del Peloponès.
Tot i que combina trames fictícies amb personatges històrics, recrea una època parant esment en detalls que ajuden a comprendre aquell període històric, per tant, sembla una obra ben ambientada.
A partir d'un oracle que vaticina la mort de Sòcrates i com aquesta es produirà, engega la trama que abasta tres dècades, i que serveix per conèixer la figura d'un dels principals filòsofs de la Grècia clàssica, però també d'altres personatges d'un món que és el bressol de la nostra civilització. Així van apareixent altres pensadors, governants, artistes.
La figura de Sòcrates és omnipresent al llarg de la novel·la -tant quan va a la guerra, com quan es fa escoltar davant de la gent, o la vida familiar-, però van apareixent diferents personatges, alguns dels quals tenen un paper important.
Però és una novel·la que va més enllà dels propis esdeveniments que se succeeixen en aquell període com les batalles i conflictes que els atenencs mantenen amb altres ciutats (Esparta), l'organització de la vida al voltant de l'àgora i com es desenvolupaven les assemblees; sinó que que hi podem trobar amors impossibles o relacions mare-fills (des de l'abandonament a la defensa aferrissada).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada