Dolors Bramon és coneguda com a referent a Catalunya de l'estudi del passat islàmics de les terres de parla catalana. Un exemple és el seu últim llibre, Moros i catalans, en què en poc més de dues-centes pàgines fa un recorregut per la presència musulmana a casa nostra -des del domini de quatre segles a la Catalunya Nova- fins la presència de la religió musulmana uns quants segles més, arribant finalment a la conversió al segle XVI i la posterior expulsió dels moriscos a principis del segle XVII.
Acaba aquest recorregut històric amb un conjunt de curiositats que tenen origen sarraí, algunes de ben conegudes com el sistema de numeració posicional (decimal) i d'altres com l'origen de paraules romesco, enxaneta, tafanejar, nafrar i amanyagar, entre d'altres.
Llegint aquest llibre des d'Ascó és impossible no anar-ho relacionant amb la història del poble, on la petjada àrab i posteriorment morisca explica bona part del passat de casa nostra, i de tant en tant, també apareix en les pàgines del llibre, com per exemple, quan en època ja cristiana, va ser un dels nuclis catalans que hi va haver alguna algarada per part dels andalusins. O també quan referint-se a les vies de comunicació, a part de la fluvial per l'Ebre, també anomena l'itinerari que comunicava Tortosa amb Saragossa rodejant la serra de Cardó, creuant el riu per Ascó i seguint per la dreta fins a Faió i Mequinensa, i d'allí cap a Chiprana i Bujaraloz.
D'Ascó també s'esmenta el molí de barques que hi havia, la maqueta del qual es troba al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Terrassa, que tot i ser del segle XVI, se'n té constància d'època andalusina.
A la Ribera d'Ebre la població sarraïna el 1496 representava el 40% del total, esdevenint un 82% a Ascó, o a Vinebre el 55%, o a Riba-roja i Benissanet la totalitat de la població.
Més ençà, comprovem que l'any 1595 en pobles com Ascó i Vinebre hi havia bona convivència si tenim en compte que els cristians vells i els cristians nous es repartien els càrrecs municipals.
Malgrat aquesta convivència, l'ordre d'expulsió dels moriscos es proclama el 1609 i es fa efectiva l'any següent. Els d'Ascó foren embarcats riu avall juntament amb els de Miravet i Benissanet, van ser concentrats a l'entorn del port dels Alfacs, i des d'allí desterrats cap al nord d'Àfrica. La majoria foren desembarcats a la ciutat d'Orà i des d'allí repartits per diferents indrets del Magreb, com Tunísia.
Tots no foren expulsats, i anys després, es va decidir que els d'Ascó, Miravet i Benissanet fossin dispersats entre els que s'havien quedat a Móra, Garcia i altres llocs, per tal de diluir-los entre els assimilats.
Finalment, el llibre esmenta la llegenda del morisc d'Ascó Joan Ambrós, conegut com lo Roget, que va protagonitzar una història en què en aquest cas l'harmonia entre cristians i moriscos no va ser tan idíl·lica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada