Manifest de mares i pares per la llibertat

Les mares i pares que formem part de les escoles catalanes on hi ha escolaritzats fills i filles de persones que, per les seves idees polítiques, es troben privades de llibertat i a l’exili,

MANIFESTEM

el nostre rebuig absolut a la vulneració dels drets fonamentals d’aquests infants, drets reconeguts en la Convenció dels Drets dels Infants adoptada per l’Assemblea General de l’ONU el novembre de 1989, que Espanya va signar i ratificar l’any 1990, i que són d’obligat compliment.

Estem parlant de nens, nenes i adolescents, a qui han trencat el vincle més important de la seva vida, la companyia i l’amor presencial dels seus pares; a viatjar milers de quilòmetres per compartir breus estones darrere un vidre fred; a no gaudir d’un petó de bona nit o un somriure de bon dia; a viure sense les complicitats i gestos íntims més quotidians, pel simple fet de ser fills i filles d’ algú que s’ha compromès amb la democràcia i la llibertat.

Estem dient, en el fons, que volem que aquests infants i adolescents puguin gaudir d’allò que els pertoca, tal i com fan els seus companys i companyes, envoltats dels seus pares i mares.

Cap menor en una societat avançada, democràtica i que vulgui ser justa, s’ha de veure privat de poder-se desenvolupar com a persona, lluny de la seva mare o el seu pare, per motius polítics. Cap.

Com a mares i pares que ens comprometem amb l’educació i el creixement dels nostres fills i filles, de la mà dels centres on confiem la seva formació,

EXIGIM

que aquests menors gaudeixin plenament de la seva infantesa i dels seus drets.

Per això, les AMPES i les famílies que signem aquest manifest, ens unim per transmetre tot el nostre suport, escalf i solidaritat a totes aquestes famílies amb qui ens sentim tan properes.

Els vostres fills i filles ens tenen al seu costat.

Per aquests infants i adolescents, per les seves famílies i perquè volem una societat lliure, justa i democràtica: presos i preses, exiliats i exiliades, us volem a casa, us volem amb les vostres famílies, us volem al nostre costat.

Juny de 2018

AMPES de:

Escola L’AVET, Terrassa

Escola Projecte, Barcelona
Escola Sadako, Barcelona
Escola Verd, Girona
Escola Vedruna Escorial, Vic

Famílies de :
Escola Catalunya, Sant Cugat del Vallès
Escola La Immaculada, Sant Vicenç dels Horts
Escola Bressol Petit Mamut, Sant Vicenç dels Horts
Escola Súnion, Barcelona
Escola Les Escoles, Gurb
Escola Arc Iris, Barcelona

Missatge de la Flama del Canigó 2018

TOT UN FUTUR PER COMENÇAR

Avui renovem la Flama gràcies al compromís granític de la societat civil, l'autèntic motor d'un poble sempre en moviment. Un agraïment infinit a totes les entitats que la fan possible. 

La Flama del Canigó que agermana els Països Catalans és un símbol d'esperança en el futur.

Ens demostra la capacitat del poble català d'unir-se en moments difícils i anar sempre endavant. Com el 1966, quan malgrat la dictadura franquista va arribar per primer cop al Principat de Catalunya. 

Enguany, davant el retorn de la injustícia autoritària i la suspensió de l'autogovern de Catalunya, seguim mostrant a Europa i el món l'anhel irrenunciable de viure en pau i llibertat. Empeltats de solidaritat i tendresa, som més conscients que mai que la causa contra Catalunya és una causa contra la democràcia. Que el dret a l'autodeterminació és un dret fonamental que ni la repressió ni la por segrestaran.

Ens tenim els uns als altres, amb tanta força, determinació i coratge, que avui ja som un país millor. Com més foscor ens volen imposar, més il·lusió tenim perquè la llum de la Flama arribi a més i més gent. Per compartir entre iguals l'emoció del foc, la festa i la màgia de la nit de Sant Joan. La cultura sempre ha sigut una eina de transformació social.

La cultura amara ciutats, barris i pobles definits per una diversitat que ens enriqueix i fa més forts. D'un país que no demana pels orígens sinó per on volem anar plegats. Convençuts que si els infants creixen junts a l'escola, romandran junts al carrer i units com a societat. Amb la plena convicció que el camí l'hem de fer junts i tindrà sentit si decidim el destí plegats. La maduresa i cohesió de la societat catalana en són la millor garantia. 

Visca la Flama del Canigó!

Visca la Cultura!

Visca els Països Catalans!

JORDI CUIXART

President d'Òmnium Cultural

Ascó als Jocs del Mediterrani TGN2018

Avui s'inauguren a Tarragona els XVIII Jocs del Mediterrani 2018. De les comarques tarragonines hi prendran parts cinc esportistes, dues de les quals són d'Ascó: Sònia Franquet en tir olímpic i Judith Sans en handbol.

Sònia Franquet (Ascó, 1980) debutarà demà en tir olímpic en la modalitat de pistola d'aire comprimit a una distància de 10 metres. Ella ja té experiència en competicions internacionals, i per exemple, aquesta cita a Tarragona seran els quarts Jocs del Mediterrani on participa, havent obtingut fins i tot un or a Pescara 2009.

La seva competició tindrà lloc al camp de tir de Sant Salvador.

Judith Sans (Ascó, 1994) prendrà part per primer cop en uns Jocs del Mediterrani formant part de la selecció espanyola d'handbol. Després de passar pel Bera Bera, l'equip de Sant Sebastià de la màxima competició d'handbol, va fitxar per l'equip danès del Midtjylland que li ha permès competir en la Champions League. Després del seu pas per Dinamarca, ha tornat a l'equip donostiarra.
En el seu cas la competició tindrà lloc al Pavelló del Vendrell en una primera fase, i si aconsegueixen classificar-se, la fase final serà al Palau d'Esports de l'Anella Mediterrània de Campclar. El seu debut serà demà dissabte 23, i els següents partits de la primera fase seran els dies 24, 25 i 27 de juny.

Per la llibertat! Bella Ciao

Rampa de peixos a l'assut d'Ascó

La rampa per a peixos més gran de Catalunya, situada a Ascó, una de les claus per recuperar l'esturió a l'Ebre.

Presentada aquesta infraestructura, que millorarà la connectivitat fluvial al tram final del riu, afavorirà el retorn d’espècies migratòries desaparegudes a la zona, i en consolidarà d’altres com l’anguila, la llamprea i la saboga

La secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat anuncia que l’any que ve podria entrar en servei una altra rampa a l’assut de Xerta

La secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà, acompanyada de l’alcalde d’Ascó (Ribera d’Ebre), Josep Maria Buixeda; el vicepresident segon del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, Gil Martí, i el director de l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE), Joan Martín i Masdéu, ha presentat aquest divendres la rampa per a peixos més gran de Catalunya, situada a l’assut d’Ascó. A l’acte també hi han assistit el director dels Serveis Territorials de Territori i Sostenibilitat a les Terres de l’Ebre, Antonio Suárez, i representants dels diferents socis del projecte LIFE MigratoEbre, en el marc del qual s’ha construït la rampa.

Connectivitat ecològica

Aquesta infraestructura servirà perquè els peixos puguin salvar la barrera que representa l’assut, de 170 metres i uns dos metres d’altura, i que capta aigua per a la refrigeració de les centrals nuclears Ascó 1 i Ascó 2. Amb cabals baixos i mitjans, la resclosa els representava un obstacle, així que, des del LIFE MigratoEbre, s’ha impulsat la construcció d'una rampa perquè es puguin desplaçar riu amunt i riu avall, millorant la connectivitat ecològica del tram final de l’Ebre. 

La rampa per a peixos d’Ascó, que també garantirà el pas de piragües i caiacs, és la més gran de Catalunya i una de les de majors dimensions de tota la península Ibèrica. Té una longitud total de 50 metres, amb una amplada de 10, una profunditat mínima de 50 centímetres, i un pendent del 3,5 per cent. El cabal circulant és d’entre 4.000 i 8.000 litres d’aigua per segon i ha costat 93.000 euros, que han aportat els socis del projecte amb cofinançament de la Unió Europea.

14 espècies afectades

Les preses i els assuts afecten negativament els moviments dels peixos, imprescindibles per al seu cicle vital, ja que s’han de desplaçar estacionalment pel riu. Alguns fins i tot s’han de moure entre el mar i els rius i aiguamolls. Per això, és important establir algun dispositiu que els faciliti el pas quan troben grans obstacles.

A l’entorn d’Ascó s’hi poden trobar moltes espècies pròpies dels trams finals dels gran rius. Uns mesos a l’any n’hi poden coincidir fins a 14, però algunes s’hi han rarificat molt o s’hi han arribat a extingir, bàsicament per la sobrepesca. Totes les espècies autòctones s’han vist afectades per la competència amb invasores, –com el silur (Silurus glanis), la gambúsia (Gambusia affinis), la perca americana (Micropterus salmoides), o el peix sol (Lepomis gibbosus)– la sobreexplotació de l’aigua i la mala connectivitat derivada del gran nombre d’assuts i preses.

Recuperar l’esturió

El projecte LIFE MigratoEbre duu a terme accions beneficioses per a les espècies autòctones, però se centra principalment en la recuperació de l’esturió europeu (Acipenser sturio), la saboga (Alosa fallax), la llamprea (Petromizon marinus) i l’anguila europea (Anguilla anguilla).

En el cas de l’esturió, que va desaparèixer de l’Ebre fa una quarantena d’anys, es preveu que l’any vinent comenci un projecte pilot per a la repoblació amb exemplars provinents de l’estuari de la Gironda, a la confluència entre els rius Garona i Dordonya, prop de Bordeus (França), l’únic lloc d’Europa on la població ha sobreviscut a la construcció de preses, la contaminació i la sobrepesca. Enguany està previst traslladar cinc esturions mascles des de l'estació d'experimentació de l'IRSTEA a Saint Seurin-sur-l'Isle (la Gironda, Nova Aquitània, França) fins a al centre d'aqüicultura de l’IRTA a Sant Carles de la Ràpita (Montsià) per a projectes d’educació i sensibilització ambiental. Aquests exemplars es podran observar en continu a través de càmeres subaquàtiques i fins i tot visitar en dates assenyalades.

Per comprovar el nivell de millora de la connectivitat fluvial, el LIFE Migratoebre inclou la captura de peixos per marcar-los i tornar-los al riu. Se’ls instal·la uns radiotransmissors que permeten fer-ne un seguiment a través de la xarxa de radioreceptors instal·lats en diversos punts del tram final de l’Ebre. De moment, se n’han col·locat en espècies com la saboga o l’anguila i, més endavant, també en duran els esturions.

Nova rampa a Xerta
La secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat ha anunciat que s’està ultimant la redacció del projecte per construir una altra rampa al tram final del riu, concretament a l’assut de Xerta. Aquesta quadruplicarà la dimensió de la d’Ascó, superant els 200 metres de longitud, esdevenint la més gran de la península i una de les més grans d’Europa. El pressupost de l'obra ronda els 900.000 euros i haurà de reformar una escala preexistent, construïda fa uns anys per Acuamed, que ha resultat ineficaç. La infraestructura podria entrar en servei al llarg de l’any vinent.

Mentrestant, a les comportes de la resclosa de Xerta s'han instal·lat sis càmeres subaquàtiques que permetran avaluar regularment el pas de peixos per mitjà d'un comptatge visual. En funció dels resultats obtinguts, es podran ajustar els temps d'obertura i tancament de la resclosa perquè hi pugui passar la major quantitat possible, com fa, per exemple, a França, la Companyia Nacional del Roine, compaginant les resclosades per a la navegació fluvial amb les dels peixos.

Cinc socis implementant mesures

El projecte LIFE Migratoebre el coordina i lidera l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (IDECE) i té com a socis beneficiaris la Direcció General de Pesca i Afers Marítims del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació; la Fundació Catalunya-La Pedrera; el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis - Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (CERM); i l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA). A més, compta amb la col·laboració del Parc Natural Delta de l’Ebre, de la Reserva Natural de Sebes i del Museu de les Terres de l’Ebre i amb el suport dels ajuntaments de Xerta, Ascó i Flix, del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), de l’Associació Nuclear Ascó-Vandellòs, de la Hidroelèctrica de Xerta SL, i de l’Institut Nacional de Recerca de Ciència i Tecnologia per al Medi Ambient i l’Agricultura (IRSTEA) de Bordeus.

Sala de premsa

premsa.gencat.cat

No esteu sols

10 anys de la plantada de l'arbre

Des de fa 10 anys i en el marc de la festa de Santa Paulina, l'Associació Cultural Lo Llaüt -amb col·laboració de l'ajuntament- organitza la plantada de l'arbre pels nascuts l'any anterior en el paratge de Mas de Prades.

Es tracta d'una activitat que s'ha consolidat i on no només hi prenen part tant els asconencs i asconenques nascuts l'any precedent, sinó que s'obre a totes aquelles persones que tenen vincles familiars amb el poble.

Des de 2009 s'ha plantat un pi blanc, un xiprer, tres alzines, un roure, un pi pinyoner, un auró blanc, un freixe i una morera. 

© Ada Biarnés

La fesomia d'Ascó 1945-2016

L'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya té diverses eines per apropar els seus àmbits d'estudi a la ciutadania. Entre aquests, disposa d'un portal (http://betaportal.icgc.cat/wordpress/), que es defineix com d'"innovació i prototipatge de productes i serveis en l'àmbit de la geoinformació". Una de les eines és el comparador històric del territori des de 1945 fins a avui i que a més et permet generar imatges animades. 

A continuació teniu una evolució del casc urbà d'Ascó, del riu Ebre al seu pas pel poble i de la partida de les Illes en aquest període històric.

Carta de Jordi Cuixart a Quim Monzó

Per primer cop en els cinquanta anys del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, la persona que ha ostentat la presidència d'Òmnium Cultural no ha pogut lliurar el premi en tant que entitat convocant i organitzadora del guardó. En Jordi Cuixart porta més de set mesos a la presó, i tot i que no va poder ser present a l'acte del Palau de la Música, es va fer present mitjançant una carta adreçada al guardonat aquest any, en Quim Monzó.

Estimadíssim Quim, 

Des de la cel·la 201 del mòdul 10 de la Presó de Soto del Real t’envio una abraçada immensa. Lamento profundament no poder ser avui aquí, en aquest magnífic Palau de la Música que aplega tanta i tanta gent que estima la cultura i la llibertat. 

El 50è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que avui et lliurem és una gran celebració, perquè representa mig segle d’autoestima, determinació i esperança en la cultura. 

[...] 

Han passat quatre mesos des d’aquella primera carta de l’11 de febrer, quan et vaig comunicar la decisió del jurat del Premi d’Honor. «Soc empresari -et deia-, i quan veig la llista de les vint-i-sis llengües a les quals s’han traduït les teves obres m’emociono, perquè tots dos som exportadors!» 

Una salutació fraternal als traductors que avui ens acompanyeu i contribuïu a internacionalitzar la cultura catalana, a enfortir la cultura universal. 

Aquesta és la tercera carta que t’escric, i la més difícil. Jo, que em dedico a vendre màquines, em trobo en una presó, davant d’un full en blanc, amb el propòsit d’escriure una carta pública a un narrador consagrat. Pobre de mi, podria intentar imitar el teu memorable conte inaugural de la Fira del Llibre de Frankfurt... 

[...] 

La paraula és la nostra finestra al món, Quim. Manllevant els mots de Joan Fuster, els presos sabem que part de la nostra posteritat serà de paper. Les cartes de presó nodreixen la memòria col·lectiva del país. 

No podem defallir, perquè els qui ens han precedit, Premis d’Honor com Josep Benet, Tísner, Pere Calders, Mercè Rodoreda, Teresa Pàmies, Montserrat Abelló, Joan Coromines o Pau Vila, no van abandonar mai ni la tasca ni l’esperança. 

«Absentar-nos i sobreviure’ns era la nostra radical forma d’existir. Però no -com ha interpretat algun historiador de la literatura- per defugir la realitat. Sobreviure’s no és evadir-se», ens va deixar dit Maria Aurèlia Capmany. 

[...] 

Òmnium va néixer per salvar els mots i ara, en democràcia, tenim el repte de salvar els drets humans. Enmig d’una deriva autoritària global, els escriptors i els artistes sou armes de destrucció massiva de la ignorància. Ens ompliu de ganes de viure. El millor antídot contra la intolerància i el totalitarisme sempre serà la cultura, l’opció política més revolucionària a llarg termini, com recordava Montserrat Roig. 

Així, doncs, el compromís d’Òmnium Cultural és continuar enfortint una literatura i una cultura modernes: comparables en creativitat, valentia i esperit crític amb la resta de cultures del món. Volem compartir, sense complexos i entre iguals, totes les expressions culturals que es proposen als Països Catalans per normalitzar l’imaginari col·lectiu. 

Davant els qui atien l’odi i la divisió, reivindiquem el diàleg, l’empatia i la pluralitat que defineix una societat unida en la diversitat. 

[...] 

Sabem que la cultura i la comunicació poden ser eines decisives per a una societat millor. És així, Quim, a la presó de Soto del Real els diaris també són una gran font de literatura i, com diu Charles William Eliot, «els llibres són els amics més constants i savis consellers, els mestres més pacients». 

Treballarem amb tota la humilitat i alhora amb tota l’ambició del món perquè el Premi d’Honor arribi als cent anys ple de vitalitat. Molts de nosaltres potser no hi serem, l’any 2068, però segur que ens quedarà la paraula i la memòria: la cultura. 

[...] 

Gràcies, de cor, de tot cor. Vosaltres heu convertit els murs de pedra d’una presó en parets de vidre. 

M’agradaria acabar amb un poema de l’activista nigerià Ken Saro-Wiwa: 

La veritable presó 

són les mentides que t’han repetit 

a cau d’orella durant una generació. 

És l’agent de seguretat que enfolleix 

executant desastroses ordres cruels 

a canvi d’un àpat miserable al dia. 

La jutge que escriu en el seu llibre u

n càstig que sap que és immerescut. 

[...] 

Que la nostra injustícia contribueixi a enfortir els drets humans i la llibertat d’expressió arreu del món, i a fer que mai més ningú sigui empresonat enlloc per allò que pensa, diu o escriu. 

Per molts anys, Quim!

 Visca la cultura, que vol dir visca la llibertat! 

Jordi Cuixart 

10è President d’Òmnium Cultural 

Presó de Soto del Real, 4 de juny de 2018

Quim Monzó en el lliurament del 50è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

Defensa l'exili. Seguim endavant!

Tenim govern al Principat, però encara arrosseguem els efectes del 155 i de la repressió de l'Estat amb presos polítics a Estremera, Alcalá-Meco i Soto del Real, i amb polítics exiliats a Alemanya, Bèlgica, Escòcia i Suïssa.

És per això que té tot el sentit el fons Defensa l'exili, "que es de les aportacions i donacions privades de persones, empreses i entitats que volen donar suport a persones partidàries de la construcció de la República de Catalunya exiliades amb motiu de la repressió i la persecució judicial per part de l’Estat espanyol contra els seus drets i la seva llibertat d’expressió, d’organització i de participació política."

Se'n poden beneficiar el president Puigdemont així com els consellers i altres polítiques que han hagut d'emprendre el camí de l'exili arran de la persecució que pateixen per les causes penals obertes sobre el referèndum de l'1 d'octubre i la declaració d'independència del 27 d'octubre.
El fons, que serà administrat pels membres del govern a l'exili, es destinarà a la defensa jurídica (inclou despeses com advocats, traduccions i tràmits), la seguretat i el suport tècnic, logístic i pel manteniment de les persones a l'exili.

https://www.defensaexili.org/

'Avui sóc orgullosa del meu temps'

El president Torra ha utilitzat uns versos escrits per la poeta de Tarragona Montserrat Abelló (1918-2014) en les seves primeres paraules adreçades en públic al seu govern:

Avui sóc orgullosa del meu temps

i em dol de malversar-lo.

Es tracta d'uns versos que podem trobar en el poemari Vida diària (1963) i que formen part del següent poema:

Avui sóc orgullosa del meu temps
i em dol de malversar-lo.

No faig res, no cuso ni planxo.

Vaig de pressa, passo i repasso
deu cops per un carrer.
Escruto les mirades, perdudes de tan fixes,

m’aturo a les botigues, veig les modes,

els colors verds i blaus.

M’obsedeixen els pintors abstractes

que parlen com els muts.

Em miro les mans, les meves i les vostres;

m’acosto adelerada als quioscs,

cerco llibres i noms. Sobretot noms!

Ignoro la premsa que baladreja mentides

-Si la veritat és sempre evident

i pura com un part!

Tinc pressa,

arribo al mar que em portarà ben lluny.

Però és fals, és fals,

s’han acabat els miracles.

Retorno a casa amb pas més segur,

a la vida diària.

Doncs bé, no malversem el temps ni les esperances en aquest nou temps que ens hem donat. Molts encerts, sort i bon camí al govern efectiu que s'ha posat en marxa a Catalunya.

En marxa el Govern de Quim Torra

@govern

• Pere Aragonès i Garcia – titular del Departament d’Economia i Hisenda i vicepresident del Govern 
• Elsa Artadi i Vila – consellera de la Presidència i portaveu 
• Ernest Maragall i Mira – conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència 
• Miquel Buch i Moya – conseller d’Interior 
• Josep Bargalló i Valls – conseller d’Ensenyament 
• Alba Vergès i Bosch – consellera de Salut 
• Damià Calvet i Valera – conseller de Territori i Sostenibilitat 
• Laura Borràs i Castanyer – consellera de Cultura 
• Ester Capella i Farré – consellera de Justícia 
• Chakir El Homrani Lesfar – conseller de Treball, Afers Socials i Famílies 
• Àngels Chacon i Feixas – consellera d’Empresa i Coneixement 
• Jordi Puigneró i Ferrer – conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública 
• Teresa Jordà i Roura – consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.