Joseph E. Stiglitz, Premi Internacional Catalunya

L'economista Joseph E. Stiglitz ha estat la persona guardonada amb el XXXV Premi Internacional Catalunya. L'acte de lliurament tindrà lloc el 22 de juny.

Aquest premi es concedeix anualment, des de 1989, a persones que amb la seva feina contribueixen a desenvolupar els valors culturals, científics o humans arreu del món. En aquesta edició, l'atorgament del premi a Stiglitz, que va obtenir el Premi Nobel d'Economia el 2001 s'ha justificat per "la seva destacada trajectòria acadèmica i professional que ha desenvolupat amb la força intel·lectual i el rigor que el caracteritzen, així com articulador d'una visió de l'economia global més compromesa amb la lluita contra la desigualtat, amb la sostenibilitat i amb el Sud global".

JOSEPH STIGLITZ

Joseph Stiglitz va néixer el 1943 a Gary, Indiana, als Estats Units. Llicenciat a l’Amherst College, el 1967 es va doctorar en econòmiques al MIT (Massachusetts Institute of Technology) i, després d’un parell d’anys a la Universitat de Cambridge, el 1970 va esdevenir professor titular a Yale. Ha ensenyat també a Princeton, Stanford, Òxford i al MIT, i des de 2001 és catedràtic a la Universitat de Columbia de Nova York, on també va fundar i copresideix la Iniciativa per al Diàleg Polític. Així mateix, és copresident del grup d'experts d'alt nivell sobre la mesura del rendiment econòmic i el progrés social de l'OCDE i l’economista en cap de l’Institut Roosevelt.

Entre 1993 i 1995, durant l’administració del president Bill Clinton, va ser membre del Consell d’Assessors Econòmics (CEA) dels Estats Units, un òrgan que va presidir de 1995 a 1997, any que va esdevenir economista en cap i vicepresident sènior del Banc Mundial, fins al 2000. El 2008 el president francès Nicolas Sarkozy li va demanar que presidís la Comissió per a la Mesura del Rendiment Econòmic i el Progrés Social, que va publicar l’informe final, Mismeasuring Our Lives, el setembre de 2009. Va ser aleshores nomenat president de la Comissió d’Experts sobre la Reforma del Sistema Financer i Monetari Internacional de les Nacions Unides, que va publicar el seu informe, anomenat Informe Stiglitz, el mateix any 2009. Des de la crisi de 2008, ha tingut un paper important en la creació de l’Institut de Nou Pensament Econòmic (Institute for New Economic Thinking, INET), que pretén reformar l’economia per tal de dotar-la d’eines que trobin solucions als grans reptes del segle XXI.

Durant la seva trajectòria, el Stiglitz ha rebut molts reconeixements i distincions, com la Medalla John Bates Clark, de l’American Economic Association (1979), el Nobel d’Economia (2001), el Premi Bruno Kreisky de llibres polítics (2002), el Premi Loeb (2010) i el Robert F. Kennedy Book Award (2013). El 2011, Time el va nomenar una de les 100 persones més influents del món. És membre de nombrosos consells i acadèmies, com les nord-americanes National Academy of Sciences, l’American Philosophical Society i l’Econometric Society, i és membre corresponent de la Royal Society i de l'Acadèmia Britànica. Ha estat investit doctor honoris causa a més de 40 universitats arreu del món, i ha estat condecorat per diversos governs, entre d’altres amb la Legió d'Honor francesa.