Cicle Gaudí de setembre: '20.000 especies de abejas'

SINOPSI

Cocó, de vuit anys, no encaixa amb les expectatives del seu entorn i no entén per què insisteixen a dir-li Aitor. No es reconeix en aquest nom ni en la mirada dels altres. La seva mare Ane, que es troba en una profunda crisi professional i sentimental, aprofita les vacances per viatjar amb els seus tres fills a la casa familiar on viu la seva mare i la seva tieta apicultora. Aquest estiu canviarà les seves vides i obligarà a les dones de tres generacions molt diferents a enfrontar-se als seus dubtes i temors.

Un dia... històric

Els catalanoparlants, i per extensió, els parlants de les altres llengües que conviuen a l'Estat espanyol amb el castellà, hem d'estar d'enhorabona. Si més no, a priori. Avui el Congrés dels Diputats s'assembla més a un estat plurinacional, ja que reconeix una realitat com és que diverses autonomies ("nacionalidades y regiones") disposen de més d'una llengua oficial. Per tant, fins aquí, és un dia de joia, una fita difícil d'imaginar en el marc d'un estat centralista que històricament ha tingut aversió a la diversitat. 

Ara bé, per un altre costat, s'ha arribat a aquesta situació no per convicció, sinó per necessitat. Mentre la dreta i l'extrema dreta espanyoles els sembla que usar el català és com un atemptat a la unitat de l'Estat, les esquerres espanyoles, especialment el PSOE, ha endegat aquesta modificació del reglament al Congrés per obtenir la presidència de la cambra el passat mes d'agost, i per aplanar el camí de la investidura en les properes setmanes. Però sense la necessitat dels vots dels partits independentistes i nacionalistes de les diferents nacions, mai hauria encapaçalat aquesta iniciativa. S'ha d'agrair la valentia de l'esquerra espanyola, i que al capdavant del Congrés hi hagi una catalanoparlant de les Illes dirigint aquest debat des de la presidència. 

Com diu el refranyer popular, n'hem fet de la necessitat, virtut. Però és inevitable que aparegui aquell pòsit de malfiança que ens mostra la història. Pot passar que en un futur es reverteixi el contingut d'aquest reglament? Qui pot assegurar que un govern de dretes no faci caure aquesta proposta? O el PSOE, quan no necessiti els vots dels representants de les diferents nacions, i mentre els seus adversaris els titllin de traïdors a la pàtria, faci marxa enrere? És el perill de quan aquestes coses es fan per necessitat.

Però malgrat tot, no ens lamentem i fem allò que han fet avui molts dels diputats al Congrés, parlem i parlem català (o basc o gallec). Avui hem vist una victòria política del catalanisme, ara caldria una victòria social del catalanisme. Fer possible que a Catalunya (i a les Illes i al País Valencià) es pugui viure plenament en català.

Medalla d'Honor del Parlament 2023

En el marc de la commemoració de la Diada Nacional de Catalunya, el Parlament va lliurar la Medalla d'Honor del Parlament, en la categoria d'or, a la secció de futbol femení del Futbol Club Barcelona.

Amb aquesta concessió, el Parlament de Catalunya ho volgut reconèixer "la contribució de les esportistes i el club al creixement, el reconeixement i la professionalització del futbol femení i la generació d'igualtat d'oportunitats que la secció comporta, generant "referents per a infants i joves en aquest àmbit", transformant la "percepció social respecte del paper de les dones en el món del futbol" i ajudant a construir una "societat més justa i igualitària en drets i oportunitats".

La Medalla vol distingir "el talent i els valors" de les jugadores del Futbol Club Barcelona: la feina en equip, el respecte al rival, l'esforç, el rigor, la responsabilitat o la companyonia. I també posar en valor la tasca d'entitats, persones i clubs catalans que "van començar fa dècades a treballar per crear equips femenins de futbol i a batallar perquè tinguessin el mateix reconeixement que els seus equivalents masculins".

La Medalla d'Honor del Parlament és una distinció creada per la Mesa del Parlament l'any 2000.

Bona Diada!

Medalles d'Or de la Generalitat 2023

En el marc dels actes de la Diada Nacional, el govern de la Generalitat va lliurar la Medalla d'Or de la Generalitat, la màxima distinció honorífica que atorga el Govern per a reconèixer les persones que han prestat serveis rellevants a Catalunya, a la cantant balear Maria del Mar Bonet, l’activista cultural i editor valencià Eliseu Climent i la poeta terrassenca Marta Pessarrodona, pel seu “compromís amb la llengua i la cultura”.

Amb aquesta Medalla d’Or es reconeixen tots els accents de la llengua, i que des d’arreu es pot contribuir a què segueixi sent una llengua de futur.

Pel que fa als tres guardonats d’enguany, la poeta Marta Pessarrodona ha estat reconeguda per “la seva trajectòria literària d’amplíssim nivell”; Maria del Mar Bonet, per més de cinquanta anys de trajectòria, “transmetent els sentiments a tots els racons on es parla la nostra llengua”, i Eliseu Climent pel seu “compromís amb la llengua en el conjunt del domini lingüístic”.

Aquest guardó es va crear l’any 1978 per distingir aquelles persones que hagin prestat serveis eminents i extraordinaris a Catalunya en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic.

Diada Nacional de Catalunya - Ascó 2023

 

Agenda Ascó Batega!: Mariona Escoda