Han passat els anys, i la
situació es va tornant més insostenible. Els
preus en origen no fan justícia als costos que han de suportar i que han
vist com s’han anat incrementant. Ni tampoc són uns preus de producció justos
si ho comparem amb el que ens costen els seus productes al mercat, que tot i
viure en una tendència alcista, no
repercuteix en els productors. Més que
viure, la població rural dedicada al sector primari ha de sobreviure. La
burocràcia és un altre dels elements que està desgastant els curadors dels
nostres camps i les nostres granges. No se senten prou valorats quan
reivindiquen la seva funció de custodiar
el territori i el paisatge, i no menys important, quan esdevenen el rebost del
país. I finalment, també s’han queixat de la competència deslleial d’un
mercat global que juga amb unes regles de joc diferent quant a condicions laborals
o requisits mediambientals.
Conseqüències? Que
continuï descendint el nombre de persones que viuen del sector primari, milers
cada any, i a més, que la mitjana d’edat de pagesos i ramaders sigui cada
vegada més elevada. Més conseqüències? Que els pobles, que és on es concentra
el sector primari, vagin perdent habitants, ja que els joves busquen alternatives
a guanyar-se la vida. És així com deixa
de produir-se el relleu generacional que hauria d’ajudar a fixar població.
Un drama per als petits municipis.
La seva poca fe en el
futur es percep quan desitgen que les noves generacions, que els seus fills i
filles, no segueixin en l’explotació agrària o ramadera familiar, perquè són
conscients de les dificultats creixents per guanyar-se la vida dignament.
Qui més qui menys,
comparteix la diagnosi, i per tant, anticipa el pitjor dels escenaris en els
propers anys d’un sector primari minvant. Una situació que fa anys (i dècades)
que és evident, però que fa igualment anys (i dècades) que continua
embarrancada. D’aquí aquest crit d’alerta... o potser hauríem de dir que és un
crit desesperat d’auxili.
Aquesta revolta pagesa ha despertat consciències, ha obert telenotícies,
ha fet sentir la veu de la terra. I ho han fet comptant amb la complicitat de
la societat. Potser només ha estat una percepció personal, però no creuen
que la gent els ha fet costat? Normalment les mobilitzacions que tenen
afectacions en la vida quotidiana, com per exemple el trànsit, acostumen a
generar crítiques entre la ciutadania que es veu perjudicada. A ningú ens agrada
trobar-nos retinguts a la carretera o haver de circular a pas de tortuga a
causa de qualsevol protesta per justa que sigui. En aquesta ocasió, han tingut la virtut de guanyar-se la nostra
comprensió.
Tant de bo que l’esforç
de la vaga hagi servit per visualitzar que calen polítiques ambicioses des de les
diferents administracions per no deixar morir una part del país; però també cal
que es visualitzi el suport diari dels consumidors fent una compra responsable
i de proximitat.
El 6 de febrer va començar la revolta de la pagesia, però que ben bé podríem anomenar com la revolta de la dignitat.
