divendres, 28 de juny del 2024

Dia internacional de l'orgull LGBTI+ 2024: Igual de diferents

Declaració institucional del 28 de juny de 2024, Dia Internacional de l’Orgull o per a l’Alliberament LGBTI+

El Dia Internacional de l’Orgull o per a l’Alliberament LGBTI+ ens uneix no només en la celebració de la diversitat. Ens uneix també en una crida a l’acció per reconèixer i respectar les identitats, expressions i experiències que fan que cada persona sigui única i inestimable per a la nostra societat. 

Ens uneix la ferma reivindicació del dret fonamental de cada persona a ser qui és. Aquesta és la base per garantir tots els drets que encara avui veuen vulnerats les persones LGBTI+. Unes vulneracions que impacten greument en les seves condicions materials de vida i en la qualitat democràtica de tota la societat.

Per això ens uneix la defensa del dret a l’educació sense cap mena d’assetjament escolar i en què infants i adolescents aprenguin que totes les orientacions sexuals i identitats de gènere són igual de normals; la defensa del dret al treball sense que cap persona hagi d’amagar qui és per por a no ser contractada o simplement a no ser acceptada, o la defensa del dret a la integritat física i psicològica de totes les persones, que implica acabar amb les discriminacions, violències, prejudicis i estigmes per raó de l’orientació sexual, la identitat o l’expressió de gènere. 

En definitiva, ens uneix la defensa dels drets LGBTI+, perquè són drets humans. El veritable orgull del nostre país rau en el compromís col·lectiu de defensar els drets per a tothom, cada dia i arreu, perquè la llibertat de les persones LGBTI+ ens fa una societat més lliure i un país millor. 

La lluita pels drets LGBTI+ no es limita a un sol dia de l’any, sinó que ha de ser un exercici quotidià, individual i col·lectiu, que es propagui per totes les nostres ciutats, pobles i viles, perquè totes les persones puguin viure-hi amb llibertat i dignitat. És cosa de tothom garantir que ningú visqui amb por o que es vegi forçat al sexili, a marxar a un altre lloc de residència per poder viure de manera lliure i oberta la pròpia orientació sexual, identitat o expressió de gènere. És a dir, pel fet de ser qui és. 

Tothom mereix —i hi té dret— sentir-se segur, respectat i inclòs en la seva comunitat, en els seus entorns quotidians, visqui on visqui, des de la ciutat més gran al poble més petit del país. Tothom ha de poder accedir a recursos i serveis especialitzats, visqui on visqui. Aquesta responsabilitat col·lectiva és la veritable mesura de la igualtat i la justícia. 

El Govern de Catalunya i el conjunt d’institucions del país ens comprometem a mantenir l’aposta per les polítiques que garanteixin els drets LGBTI+ i combatin l’LGBTI-fòbia, a continuar avançant en el reconeixement legal d’aquests drets, a reforçar encara més la Xarxa de Serveis d’Atenció Integral LGBTI arreu de Catalunya, i a treballar plegades i amb la màxima aliança amb les entitats LGBTI+. 

Però no ho podem fer soles. En un context de creixement de l’extrema dreta, que amenaça de fer retrocedir uns drets que han costat molt de conquerir i que amb els seus discursos d’odi legitima i fomenta les discriminacions i les agressions, fem una crida a tota la ciutadania a unir-se en aquesta missió col·lectiva: a sentir com a pròpia la defensa dels drets LGBTI+, perquè totes les persones som igual de diferents. 

Fem que els nostres carrers, escoles, centres de treball, espais d’oci i llars siguin llocs on tothom pugui viure amb dignitat i orgull. Fem també del nostre país un model de llibertat i un far d’esperança per a les comunitats LGBTI+ d’arreu del món. 

dimecres, 26 de juny del 2024

Cicle Gaudí de juny: 'Robot dreams'

 SINOPSI

DOG és un gos solitari que viu a Manhattan. Un dia decideix construir-se un robot, un amic. La seva amistat creix, fins a fer-se inseparables, al ritme del Nova York dels vuitanta. Una nit d’estiu, Dog amb gran pena, es veu obligat a abandonar ROBOT a la platja. Es tornaran a trobar?


dilluns, 24 de juny del 2024

Diada dels Països Catalans



HIMNE A LA NOSTRA PARLA
Catalunya i València,
Mallorca i Rosselló,
les branques són d'un arbre
que al món no té parió.

Són d'una pàtria sola
des de la creació.
La nostra parla és una
i és un nostre braó.

Tenim un mar que és nostre
que el mar ningú ens el pren,
La terra, quina toia,
avui i eternament!

El sol ens besa l'ànima
i ens fa la sang bullent.
Primer surt per nosaltres,
després se'n va a ponent.

Nobles i grans com fórem
els món ens hi veurà.
Volem records d'enrera,
més endavant marxar.

On són les races lliures
la nostra hi anirà
i al poble que badalli,
el nostre esclafarà.

Germans de Catalunya,
germans del Rosselló,
de València i Mallorca,
som terra de saó.

Un temps amb sang regada,
demà, no ho sabem, no!
Cridem en nostra parla:
Visca nostra nació.

ÀNGEL GUIMERÀ

diumenge, 23 de juny del 2024

Missatge de la Flama del Canigó 2024

Si ens pregunten "qui sou?" amb visió de conquesta, si hi pressuposen uniformes, reduccions, calcomanies, serà difícil que en comprenguin la resposta. Perquè nosaltres som, podríem dir, extensament, poèticament, materialment, això que veieu ara: som el poble de la Flama del Canigó. 

I no és cap enigma sinó una concreció. 

Tenim aquesta sort, una sort forjada de segles, una sort amb perspectiva i que no suporta ni vol ni pretén tancar-se en cap muralla; una sort que ha trobat expressió i metàfora en la Flama que cada estiu, perquè és estiu, llum i aigua i plenitud, es renova i que s'escampa. 

Som fills d'aquesta Flama i de tant com significa: aquesta tossuderia i aquesta alegria que esdevenen invicta combinació, que superen els temps més difícils i en fan escut de resiliència. Que de vegades costa, però que ho fan. 

Hi ha, d'entrada, la potència i la màgia de la muntanya que ens representa, el grandiós Canigó d'aigües gemmades que se'n fot, sense immutar-se, de les fronteres que ens imposen. Hi ha l'esforç, és clar, un peu darrere de l'altre i amunt fins dalt del cim, perquè algun clàssic va dir que més s'estima el que amb més treball es guanya. I hi ha, com un símbol i una constatació, el moviment: la torxa que passa de mà en mà com una consigna que travessa el temps, que omple l'espai mentre el recorre, que l'omple i que el dibuixa i que atorga sempre matisos nous al seu color. Als seus colors.

Hi ha la gent. 

La clau, sí, que ens obre tots els panys. 

Això és la Flama del Canigó: la gent que l'encén i que s'hi afegeix i que la transporta i que la traspassa. De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó en xarxa dúctil de fils de tota mena per encendre les fogueres i dansar al seu voltant o per seure i contemplar-les o per emocionar-se, només, de saber que hi són. De saber que són i que es volen lliures. 

De saber que, si ho volen, ho seran. 

Visca la Flama i la gent que la fa! 

Visca els Països Catalans! 

Núria Cadenes 
Torrent, Sant Joan, 2024

dimarts, 18 de juny del 2024

Passat, història, memòria

Amb el que portem d’any, he pogut assistir, entre d’altres, a diferents presentacions de llibres, algunes de les quals són fruit d’una intensa i extensa recerca de 20 anys. Es tracta de Fray Pedro Mártir Sans Jordá, OP. Las misiones dominicas en China, de Josep Serrano Daura (Ascó, 1958) i Gent de pa i trago. Paraules, dites, refranys, cançons, versos, coples, i algun xascarrillo de la Fatarella, de Felip Fucho Pascual (la Fatarella, 1958). Dos treballs que els seus autors han anat cuinat a foc lent, cadascú des de la seva vessant i amb les particularitats de la investigació, aproximació a les fonts històriques i a les fonts orals, enfocament de la informació recollida... Un procés que requereix dedicació i temps, i precisament, dedicació i temps que deixen d’oferir a la família i els amics per bolcar-se en l’estudi de la temàtica que tenen entre mans. Per tant, la seva feina discreta, de vegades solitària, està envoltada de generositat envers les persones que el dia de demà s’amararan de les seves publicacions.

Aquí hi podríem afegir altres obres que també han vist la llum aquest 2024 com són Arquitectura i urbanisme al territori de la Ilercavònia septentrional a l’Ibèric ple (450-425 a 200 aC). El cas de la ciutat de Kum-Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d’Ebre), de  Ramon Gironès Blanch (la Fatarella, 1975), i L’àguila napoleònica a Catalunya. La conquesta de les Terres de l’Ebre (juny 1810 - gener 1811), de Joan Ramon Vinaixa Miró (Benissanet, 1956).

La tasca d’historiadors, antropòlegs, arqueòlegs... que prenen el nostre territori, el nostre petit país, com a base de les seves investigacions i estudis serveix per, entre d’altres propòsits, mostrar l’estudi del nostre passat i la influència d’aquest en el nostre present. Els indrets petits també tenim passat i també tenim història. Fer memòria de la nostra història, conèixer els nostres orígens, és una manera de configurar la nostra identitat i ens fa estimar més d’on venim.

Des de l’aparició d’Internet als anys noranta del segle passat, i especialment, des d’aquest segle XXI la xarxa ens ha permès disposar de molta informació, tenir accés a estudis i treballs de recerca amb certa facilitat, ja que hi podem arribar únicament fent un clic a l’ordinador o fent lliscar el dit per la pantalla del mòbil o de la tablet. Però al mateix temps, cal posar en valor i agrair la tasca amb voluntat divulgadora que fan persones com Serrano, Fucho, Gironès o Vinaixa, entre d’altres, per tal que no quedem atrapats en la teranyina que pot acabar esdevenint la xarxa.

El ventall de temàtiques que ens ofereixen o les èpoques històriques que estudien abasten tota la línia del temps, i així esdevenen notaris del nostre passat. Com també ho són a la seva manera els autors de ficció que retraten un fet històric o una època concreta. Recentment n’hem tingut dos exemples: Justícia de garrot. Els Crims de Gandesa de 1885, de Josep Gironès Descarrega (la Fatarella, 1954), i Rondalla del Mal Pas, d’Isabel Jordà Cabacés (Ascó, 1957) que narra una història d’acció que mostra com era l’Ascó del tombant del segle XX.

Ja ho va deixar escrit l’activista jamaicà Marcus Garvey, “un poble que no coneix la seva història, origen i cultura, és com un poble sense arrels”.

Josep Maria Raduà Serra
Juny 2024

dilluns, 10 de juny del 2024

En marxa la XV legislatura del Parlament de Catalunya

Avui s'ha donat inici a la XV legislatura amb la constitució del Parlament sorgit de les eleccions del 12 de maig que va deixar una realitat política diferent a la de l'última dècada: victòria del PSC en vots i escons, i l'independentisme no suma majoria absoluta. Per tant, abans de la sessió era imprevisible com quedaria constituïda la Mesa del Parlament.

Al capdavant del Parlament s'ha escollit Josep Rull i Andreu, de Junts per Catalunya, qui ostentarà el segon càrrec del país, pren el relleu de l'anterior presidenta, Anna Erra (2023-2024).

La resta de la Mesa ha quedat distribuïda de la següent manera:

- Raquel Sans (ERC), vicepresidenta primera
- David Pérez (PSC), vicepresident segona
- Glòria Freixa (JxCAT), secretària primera
- Juli Fernández (ERC), secretari segon
- Rosa Maria Ibarra (PSC), secretària tercera
- Judit Alcalà (PSC), secretària quarta

Des del restabliment de la Generalitat l'any 1980, onze personalitats han precedit Laura Borràs en el càrrec: Heribert Barrera (ERC), Miquel Coll i Alentorn (CiU), Joaquim Xicoy (CiU), Joan Reventós (PSC), Joan Rigol (CiU), Ernest Benach (ERC), Núria de Gispert (CiU), Carme Forcadell (JxSí),  Roger Torrent (ERC), Laura Borràs (JxCAT) i Anna Erra (JxCAT).

diumenge, 9 de juny del 2024

Resultats a Ascó de les Europees 2024


La baixa participació és un dels titulars de la jornada electoral a Ascó, ja que no ha arribat ni a la meitat del cens: 44,51%. Comparat amb fa cinc anys, ha baixat 35 punts, ja que en aquella ocasió, coincidint amb les eleccions municipals, va ascendir fins al 79%. Si ho comparem amb les eleccions europees de 2014, la participació és similar, ja que aleshores va ser del 43%.
L'altre titular seria la victòria del PSC, a l'igual que la resta del país. A Ascó els socialistes no guanyaven unes europees des de 2009 quan va assolir un 40% de suport, enfront del 27,8% d'ara.
Finalment, el vot sobiranista pateix una davallada elecció rere elecció, ja que tot sembla indicar que no aconsegueix mobilitzar l'independentisme. A Ascó sumaven el 65% del suport el 2019 i ara han arribat a sumar el 46,4% dels vots.

Aquests han estat els resultats a ASCÓ:
ELECCIONS EUROPEES 2024 - 9 de juny

Cens: 1.231
Votants: 548 
Participació: 44'51 %

***

PSC-PSOE 151 vots 15’26 %%
Junts per Catalunya 130 vots 23’94 %
ERC-Ara Repúbliques 122 vots  11'46 %
PP 65 vots 11’97 %
VOX 21 vots 3'86 %
Podemos 13 vots 2'39 %
Se Acabó la Fiesta 12 vots 2’20 %
Sumar 6 vots 1’10 %
PACMA 5 vots 0’92 %
Altres 15 vots

***

Vots en blanc 3 vots 0'55%
Vots nuls 5 vots 0'91%

Reis d'Europa


FC BARCELONA

Campió de la EHF Champions League 2024
Aalborg 30 - Barça 31

dissabte, 1 de juny del 2024