Amb el que portem d’any, he pogut assistir, entre d’altres, a diferents presentacions de llibres, algunes de les quals són fruit d’una intensa i extensa recerca de 20 anys. Es tracta de Fray Pedro Mártir Sans Jordá, OP. Las misiones dominicas en China, de Josep Serrano Daura (Ascó, 1958) i Gent de pa i trago. Paraules, dites, refranys, cançons, versos, coples, i algun xascarrillo de la Fatarella, de Felip Fucho Pascual (la Fatarella, 1958). Dos treballs que els seus autors han anat cuinat a foc lent, cadascú des de la seva vessant i amb les particularitats de la investigació, aproximació a les fonts històriques i a les fonts orals, enfocament de la informació recollida... Un procés que requereix dedicació i temps, i precisament, dedicació i temps que deixen d’oferir a la família i els amics per bolcar-se en l’estudi de la temàtica que tenen entre mans. Per tant, la seva feina discreta, de vegades solitària, està envoltada de generositat envers les persones que el dia de demà s’amararan de les seves publicacions.
Aquí hi podríem afegir altres
obres que també han vist la llum aquest 2024 com són Arquitectura i urbanisme al territori de la Ilercavònia septentrional a
l’Ibèric ple (450-425 a 200 aC). El cas de la ciutat de Kum-Castellet de
Banyoles (Tivissa, Ribera d’Ebre), de
Ramon Gironès Blanch (la
Fatarella, 1975), i L’àguila napoleònica
a Catalunya. La conquesta de les Terres de l’Ebre (juny 1810 - gener 1811), de
Joan Ramon Vinaixa Miró (Benissanet,
1956).
La tasca d’historiadors,
antropòlegs, arqueòlegs... que prenen el nostre territori, el nostre petit
país, com a base de les seves investigacions i estudis serveix per, entre
d’altres propòsits, mostrar l’estudi del
nostre passat i la influència d’aquest en el nostre present. Els indrets
petits també tenim passat i també tenim història. Fer memòria de la nostra
història, conèixer els nostres orígens, és una manera de configurar la nostra identitat i ens fa estimar més d’on venim.
Des de l’aparició d’Internet als
anys noranta del segle passat, i especialment, des d’aquest segle XXI la xarxa
ens ha permès disposar de molta informació, tenir accés a estudis i treballs de
recerca amb certa facilitat, ja que hi podem arribar únicament fent un clic a l’ordinador
o fent lliscar el dit per la pantalla del mòbil o de la tablet. Però al mateix temps, cal
posar en valor i agrair la tasca amb voluntat divulgadora que fan persones com
Serrano, Fucho, Gironès o Vinaixa, entre d’altres, per tal que no quedem
atrapats en la teranyina que pot acabar esdevenint la xarxa.
El ventall de temàtiques que ens
ofereixen o les èpoques històriques que estudien abasten tota la línia del
temps, i així esdevenen notaris del
nostre passat. Com també ho són a la seva manera els autors de ficció que
retraten un fet històric o una època concreta. Recentment n’hem tingut dos
exemples: Justícia de garrot. Els Crims
de Gandesa de 1885, de Josep Gironès
Descarrega (la Fatarella, 1954), i Rondalla
del Mal Pas, d’Isabel Jordà Cabacés (Ascó,
1957) que narra una història d’acció que mostra com era l’Ascó del tombant del
segle XX.
Ja ho va deixar escrit
l’activista jamaicà Marcus Garvey, “un poble que no coneix la seva història,
origen i cultura, és com un poble sense arrels”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada