La cultura no és un luxe, més aviat és imprescindible: és un element fonamental que ens permet identificar-nos
amb l’entorn, relacionar-nos amb els altres, i participar activament en la construcció d’una societat més justa,
lliure i diversa.
Si
l'estat del benestar es fonamenta en la idea de proporcionar una sèrie de drets
i serveis a tota la ciutadania per garantir el seu benestar, la cultura, com a
bé comú, també hauria de ser considerada
un dret universal accessible per a tothom. Això vol dir que independentment
de la seva situació econòmica, hauria de poder gaudir de la cultura, ja sigui a
través del teatre, la música, la literatura, el cinema o altres formes
d'expressió creativa.
La cultura és una eina poderosa de cohesió social. La cultura és l’espai on podem trobar-nos i
reconèixer-nos, un espai on la diversitat no és un obstacle, sinó una riquesa. Ens
ajuda a comprendre millor la nostra pròpia identitat, però també reconèixer els
valors que compartim amb altres cultures.
A
més de la cohesió social, la cultura
juga un paper essencial en el desenvolupament personal de les persones. La
capacitat de gaudir de l'art, d’interioritzar els valors que transmet i de
fer-ne una eina per comprendre millor el món i a un mateix, és part fonamental
de la nostra formació com a individus. És per aquest motiu que cal reforçar el vincle entre la cultura i l’educació, i que les arts i la cultura siguin més
presents a les aules i als currículums escolars.
La cultura també és motor econòmic i com a tal hauria de ser tinguda en compte en les
polítiques públiques. A dia d’avui, el
5,3% de la població ocupada a Catalunya ho és en el sector cultural, i l’aportació
de la cultura al PIB català és del 5,89%, superior a l’aportació de les
indústries culturals al PIB europeu, que és del 4,5%. En el pressupost vigent
de la Generalitat de Catalunya, la cultura representa un 1,7% del total, molt
proper al desitjat 2% pel sector.
Així
que fins i tot, si ens cenyim en una visió materialista, invertir en cultura
genera creixement econòmic i per tant, un retorn a la societat. És per això que
les administracions han de fomentar
polítiques públiques culturals, ja que més enllà del valor intangible en
termes de benestar emocional i social, són un motor econòmic: generen llocs de
treball, impulsen el turisme, estimulen la creativitat en altres sectors. No es
pot ignorar el potencial de la cultura.
Ara
que s’estan debatent i aprovant pressupostos de les diferents administracions
per l’any 2025, seria recomanable disposar d’una visió integradora de la cultura, propiciar un ecosistema cultural
viu i divers, i fomentar la creació i la producció cultural en totes les seves
formes. Es tracta d’un dret fonamental i el seu accés esdevé creixement
personal i social. No podem obviar la
cultura quan pretenem construir una societat més justa, equitativa i humana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada