Acabem
un estiu intens al territori. Quan diem estiu, de seguida pensem en les festes
majors, que són i seran sempre un pilar central de la nostra cultura popular.
Però enguany, i cada cop més, l’agenda cultural de les Terres de l’Ebre va molt
més enllà. Ha estat un estiu en què un cop més s’ha demostrat que la música, la dansa i la creació
contemporània estan arrelant fort al nostre calendari, convertint-se en una
finestra oberta a noves mirades i sensibilitats. Els diferents festivals que es
programen de nord a sud, i de ponent a llevant, mostren una vitalitat cultural
consolidada que connecta tradició i
innovació, i que ens confirmen que la cultura és identitat i és cohesió.
El
Deltachamber Music Festival ha demostrat que la música de cambra pot
trobar casa a qualsevol racó de l’Ebre. A l’Ascó Batega, la combinació
d’art i patrimoni ha posat en valor un municipi que sap reinventar-se. L’Ebrefolk
ha tornat a reivindicar les arrels i la tradició des d’una mirada actual i
dinàmica. El Deltebre Dansa ha dut el moviment a espais inesperats,
convertint l’espai natural en escenari. O el festival de cinema in-FCTA,
amb la seva aposta pels llenguatges artístics contemporanis, ha posat de
manifest que la Terra Alta pot acollir una experiència artística global trencant
fronteres. I així podria seguir amb totes les altres propostes que han
protagonitzat l’estiu cultural ebrenc.
Tots
aquests festivals tenen en comú una cosa: parteixen d’iniciatives que sovint naixen de la passió i del compromís
d’entitats, col·lectius i persones que aposten per la cultura com a eina
transformadora. No hi ha grans estructures al darrere, sinó la convicció
que la cultura és un bé col·lectiu i que ha d’estar arrelada al territori.
És
cert que l’estiu és el moment de màxima efervescència, quan la calor i el temps
lliure conviden a sortir de casa i omplir places, carrers i espais naturals.
Però potser el repte és aconseguir que aquesta energia no s’apagui quan arriba
setembre. Que aquesta vitalitat cultural
tingui continuïtat al llarg de l’any, encara que sigui amb una intensitat
menor, i que trobi complicitats institucionals i socials per consolidar-se.
Cada festival és una finestra: cap al món, però també
cap a nosaltres mateixos. Precisament
per això cada iniciativa cultural té un impacte
enorme en els nostres pobles i ciutats. La presència d’un festival, d’un
concert, d’una mostra de dansa o d’una residència artística és també una manera
de fixar població, de donar oportunitats al talent jove, de crear vincles entre generacions i de mostrar
al món que el territori és viu i creatiu.
Potser,
al final, la lliçó d’aquest estiu és que de la cultura no només s’hi viu, sinó que s’hi
construeix. Que no és un luxe, sinó una necessitat. La cultura no només és entreteniment; és identitat, és cohesió, és la
manera de mirar-nos a l’espill i entendre qui som. Per això, el ventall
ampli i suggeridor d’aquestes propostes ens recorda que som molt més rics del que sovint ens pensem.
