divendres, 28 de novembre del 2025
dimarts, 25 de novembre del 2025
Si sembla violència masclista, és violència masclista
Aquest 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, alcem la veu amb claredat i fermesa per denunciar una realitat que ens colpeix i que ens obliga a actuar amb urgència: les violències masclistes continuen sent una de les vulneracions més greus, persistents i invisibilitzades dels drets humans, tant a Catalunya com arreu del món.
És imprescindible entendre que es tracta d’una violència estructural i per això es dona en tots els àmbits, com la parella, la família, la feina i l’espai públic. A més, pot prendre moltes formes més enllà de la violència física, com és els cas de la violència psicològica, econòmica, sexual, digital, obstètrica, de segon ordre, institucional i vicària.
En aquest marc, la pressió estètica sobre el cos de les dones és una violència masclista que afecta tot el cicle vital. La imposició de cànons irreals i la cosificació —sovint amplificades pels mitjans i les plataformes digitals— limiten drets i llibertats, danyen la salut física i psicològica i condicionen la participació plena en tots els àmbits.
Sense deixar d’atendre totes les formes i àmbits de violència, enguany volem posar el focus en una manifestació de la violència masclista que sovint queda invisibilitzada: la violència en l’àmbit digital, que afecta les dones de qualsevol edat, context social i origen, però que impacta, sobretot, en la vida de les més joves.
La reforma que fa la Llei 17/2020 de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, reconeix la violència digital com una forma específica de violència masclista, tant pel que fa a les seves manifestacions com als espais on es produeix. Tot i aquest avenç, encara cal desplegar mesures concretes per incorporar el món digital a l’abordatge integral de la violència masclista.
Les violències masclistes digitals a les quals s’enfronten les dones tenen expressions i formes múltiples, com ara el ciberassetjament, la geolocalització, la violació de la privacitat, l’accés no consentit als correus electrònics o fitxers, l’accés no permès als dispositius i als comptes de les xarxes socials, la captació en noves formes d’explotació sexual mitjançant plataformes com OnlyFans i els insults a dones amb projecció pública, com per exemple les que exerceixen un lideratge polític, les periodistes i les opinants o activistes.
L’ONU assenyala que més del 73% de les dones de tot el món han estat exposades o han experimentat algun tipus de violència a internet i que el 90% de les víctimes de distribució d’imatges íntimes de contingut sexual sense consentiment són dones.1 A més, hi ha estudis nacionals que indiquen que el 74% de les víctimes són dones joves menors de 24 anys.
La violència masclista en l’àmbit digital afecta el benestar de les víctimes, reforça estereotips, danya la dignitat i la reputació, atempta contra la privacitat i la llibertat de les dones, adolescents i infants, causa pèrdues econòmiques i n’obstaculitza la participació política i la llibertat d’expressió.
La violència digital té un impacte profund i sostingut en les víctimes. Genera sentiments constants de por, culpa, vergonya, aïllament i indefensió. S’hi afegeix el fet que moltes dones no puguin posar nom al que viuen ni trobin reconeixement en el seu entorn, la qual cosa fa que augmenti encara més el seu patiment. La manca de validació i la normalització d’aquestes situacions els impedeixen demanar ajuda, els allarguen el malestar i fan que se’n cronifiquin els efectes.
Negar la violència digital o invisibilitzar-la també és una forma de violència. L’àmbit digital no és aliè a la societat: és un espai més, però amb menys regulació i amb dinàmiques en evolució constant que reprodueixen i amplifiquen les mateixes desigualtats estructurals.
En aquest context, els discursos antifeministes i negacionistes de les violències masclistes busquen minimitzar o invisibilitzar aquesta realitat i utilitzen les xarxes socials com a eina de lluita per atacar el feminisme i fer retrocedir els drets de les dones, alhora que qüestionen i posen en risc els avenços assolits gràcies a dècades de lluita feminista. Davant d’això, les institucions tenim l’obligació d’actuar amb fermesa i responsabilitat, i oferir respostes integrals, transformadores i valentes que garanteixin una vida lliure de violències.
Erradicar les violències masclistes des de qualsevol espai és una premissa imprescindible per avançar cap a una societat justa, democràtica i igualitària. No parlem de fets puntuals, sinó d’una vulneració estructural de drets humans que impacta en tots els àmbits de la vida: la llar, l’espai públic, la feina, l’àmbit polític i l’institucional.
Cap societat que es vulgui justa i democràtica no pot romandre indiferent. És responsabilitat colꞏlectiva i institucional desplegar polítiques públiques que responguin a les necessitats actuals, dotades de recursos i alineades amb l’estàndard de la diligència deguda, per garantir la prevenció i la reparació, així com l’exercici ple dels drets de les dones, les nenes i les adolescents.
La Generalitat de Catalunya, els ajuntaments, consells comarcals, diputacions, altres administracions supramunicipals i les entitats municipalistes refermem el nostre compromís de dedicar tots els esforços i recursos necessaris a avançar cap a una societat lliure de violències masclistes. Per tot això, ens comprometem a:
- Desplegar polítiques públiques que situïn en el centre les necessitats i els drets de les dones, nenes i adolescents des de l’abordatge integral i amb la diligència deguda d’acord amb la normativa catalana.
- Potenciar les polítiques de detecció, prevenció i sensibilització de les violències masclistes aprofundint molt especialment en les violències digitals.
- Reafirmar el nostre compromís de dissenyar i executar una resposta integral i coordinada en l’erradicació de totes les formes de violència masclista amb un Pacte Català contra les Violències Masclistes. Aquest és un compromís de país per a una transformació social profunda que permeti assolir una Catalunya on les dones i les nenes puguin viure lliures de por, discriminació i violència.
- Continuar treballant plegats i plegades des de tots els àmbits (institucional, comunitari, tercer sector i ciutadania) per una Catalunya feminista, justa i lliure de masclisme.
Erradicar les violències masclistes no és una opció, és una obligació colꞏlectiva i un mandat democràtic.
Per una vida lliure de violències masclistes. Ni una sola excusa, ni un pas enrere.
dilluns, 24 de novembre del 2025
divendres, 21 de novembre del 2025
"Faustino", el curt més votat al Frame Festival a Ascó
dimecres, 19 de novembre del 2025
Cicle Gaudí de novembre: 'Sorda'
SINOPSI
Ángela, una dona sorda, tindrà un nadó amb Héctor, la seva parella oient. L’arribada de la nena altera la relació de parella i porta l’Ángela a afrontar la criança de la seva filla en un món que no està fet per a ella.
dimarts, 18 de novembre del 2025
Ascó aposta per un concert de gran format per celebrar el Nadal
dilluns, 17 de novembre del 2025
Atiar el foc de la cultura
Hi
ha frases que t’atrapen perquè condensen una veritat profunda. L’altre dia, en
una entrevista a la televisió, vaig sentir-ne una que em va ressonar
especialment: “No es tracta de preservar les cendres, sinó d’atiar el foc.”
Una metàfora poderosa que parla, al meu entendre, de la necessitat de mantenir
viva la flama del que som, no pas d’admirar-ne les restes. Em va interessar
prou com per voler saber d’on venia, i vaig descobrir que podria ser una versió
lliure d’un aforisme atribuït al compositor Gustav Mahler: “La tradició no
és l’adoració de les cendres, sinó la preservació del foc.” Una idea que,
més d’un segle després, continua absolutament vigent.
Quan
parlem de cultura i patrimoni, sovint caiem en la temptació de mirar enrere amb
nostàlgia, de voler conservar-ho tot tal com era. I és natural: el passat ens
explica, ens arrela i ens dona identitat. Però la cultura no pot ser només una
vitrina plena d’objectes antics o tradicions repetides sense ànima. Si fos
així, acabaria convertint-se en un museu tancat sobre si mateix. La veritable
força de la cultura és la seva capacitat de transformar-se sense trair-se,
d’adaptar-se a cada moment històric sense perdre l’essència que li dona sentit.
Ara
que tinc la responsabilitat de ser regidor de Cultura i de Patrimoni de
l’Ajuntament d’Ascó, aquesta reflexió pren un significat encara més profund.
Com podem conjugar el passat, el present i el futur sense que cap d’aquests
temps anul·li els altres? Com podem honorar la memòria dels qui ens han
precedit i, alhora, oferir espais perquè les noves generacions se sentin part
activa del relat col·lectiu? No és una equació fàcil, però estic convençut que
la clau està en l’equilibri: preservar les arrels, però permetre que les
branques creixin lliures.
Ascó
—com tants altres pobles de les Terres de l’Ebre— té un patrimoni ric i una
identitat que s’ha forjat amb esforç, tradicions i convivència. Però si volem
que continuï sent un poble viu, hem d’encendre noves espurnes: projectes
culturals que connectin amb la gent jove, activitats que facin dialogar la
tradició amb la innovació, la festa amb la reflexió, la memòria amb la
creativitat. El repte no és conservar per conservar, sinó donar sentit
actual al que hem heretat, fer que allò que ens identifica continuï
evolucionant amb nosaltres.
Atiar
el foc vol dir això: alimentar la flama perquè continuï donant llum i escalfor.
Vol dir fer que la cultura sigui present, propera, útil, inspiradora. Que el
patrimoni no sigui una càrrega o una peça de museu, sinó una font d’orgull,
d’aprenentatge i de possibilitats per construir el futur.
Potser
preservar les cendres dona seguretat: el que és estable, conegut, immutable.
Però el foc, amb el seu moviment constant, és el que ens recorda que la vida és
canvi, que la cultura és moviment, que la identitat no es tanca, sinó que creix
amb cada mirada nova. I és aquest foc el que hem d’atiar cada dia, amb petites
accions, amb projectes compartits i amb la convicció que cuidar el que som vol
dir, sobretot, mantenir viva la flama del demà.
dijous, 13 de novembre del 2025
XXX Jornades Musicals Santa Cecília - Ascó 2025
Dilluns 17 novembre
Dimarts 18 de novembre
A les 17.30h Bingo musical a l’escola de música.
De 19h a 20h Karaoke a l’escola de música.
Dimecres 19 de novembre
A les 17h Batucada a càrrec del professor David Maymó i Brescolí. Després de l’assaig es realitzarà
una cercavila pels carrers de la població que finalitzarà al Centre Cultural Magatzem de Rita.
A les 19h Representació de l’espectacle Cavernus, una evolució musical del grup Hemiòlia format per
Jordi Bonilla i Paula Martí, al Centre Cultural Magatzem de Rita.
Dissabte 22 de novembre
A les 18.30h Concert de Santa Cecília a càrrec de l’Orfeó d’Ascó, al Centre Cultural Magatzem de
Rita.
Divendres 5 de desembre
A les 10h Espectacle Les estrelles de Mozart, de la companyia La Maquineta Produccions, a l’Escola
Sant Miquel.
dimecres, 12 de novembre del 2025
Vine al FRAME Film Festival 2025!
📍 Casal Municipal d’Ascó
🎟️ Entrada gratuïta!
Aquest cap de setmana, Ascó es converteix en el punt de trobada del cinema curt. Vine a gaudir de les millors projeccions, descobreix nous talents i participa en el vot del públic per escollir el curt guanyador.
🕕 Horaris:
Dissabte 15 de novembre
Sessió 1: 18:00 h
Sessió 2: 19:45 h
Diumenge 16 de novembre
Sessió 3: 18:00 h
Sessió 4: 19:45 h
Hi haurà sorteig i tast de vermut Yzaguirre entre el públic assistent 🍸
📲 Més informació a: www.framefestival.cat
dimarts, 11 de novembre del 2025
Presentació del llibre "La decisió"
dilluns, 10 de novembre del 2025
Ascó acollirà una nova edició del Frame Film Festival de curtmetratges
dissabte, 8 de novembre del 2025
Ascó Batega presenta el Gran Concert Simfònic de Nadal · The Spirit of Christmas
La regidoria de Cultura anuncia la celebració del Gran Concert Simfònic de Nadal dins la programació cultural nadalenca del municipi. Aquest esdeveniment especial tindrà lloc el proper dissabte 27 de desembre al Casal Municipal d’Ascó.








