La setmana passada, l'arqueòleg Josep Maria Vila i Carabasa va pronunciar una conferència sobre la intervenció arqueològica al castell d'Ascó des de 2013 fins ara.
***
El castell d’Ascó té els seus orígens en un Hisn que en època islàmica presidia el turó sobre l’Ebre, al vessant del qual es va organitzar un primer nucli de poblament musulmà. Després de la conquesta cristiana, a mitjan segle XII el castell passa a ser el centre d’una comanda templera. Posteriorment, amb la dissolució del Temple a principis del segle XIV, va passar a l’orde de l’Hospital. Durant aquest període, el castell s’amplia fins a ocupar pràcticament la totalitat de l’espai del cim del turó. A mitjan segle XVII, i com a conseqüència de les destruccions derivades de la Guerra dels Segadors, el castell és abandonat definitivament. A partir d’aquest moment s’inicia un procés de destrucció de les estructures de l’antiga fortalesa, accelerat per l’espoliació massiva de materials constructius que es van dur a terme durant anys. A finals segle XIX, en el marc de la Tercera Guerra Carlina, es va reconstruir parcialment l’antiga torre com a estació repetidora d’una línia de telegrafia òptica militar. La voluntat de l’Ajuntament d’Ascó de recuperar aquesta torre, que era l’únic vestigi visible del castell, va comportar una primera excavació els anys 2013-2014 que va permetre comprovar que sota la runa que cobria completament el turó, els vestigis de l’antic castell es conservaven d’una manera prou important. Aquesta constatació ha comportat una sèrie de projectes d’intervenció arqueològica i consolidació d’estructures al castell que s’han desenvolupat fins al 2024 i que han permès recuperar i restaurar bona part de l’antiga fortalesa templera i hospitalera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada