Escola d'Estiu 2012

Ja s'han obert les inscripcions per una nova edició de l'Escola d'Estiu que s'organitza per la primera quinzena del mes de juliol. Com ve sent habitual, s'hi pot trobar un ventall d'activitats on per triar. Els tallers que s'imparteixen són:

- ceràmica

- decorar paneretes de vímet

- pintar amb laca de bombeta

- pintura a l'oli i iniciació a l'aiguada

- punt de creu

- tècniques de pessebrisme

- patrimoni etnològic: rutes patrimonials

- patrimoni cultural: l'arqueologia del riu

- informàtica

- anglès

- esports: voleibol, tennis, bàdminton...

- graffitis

- cuina

- aquagym

A més, hi ha un programa d'activitats per les nits a la fresca amb cinema, taller de sardanes, gimcana organitzada pels Quintos 2012, un taller de dinàmica i teràpia del riure, un taller de country&linedance, una baixada d'autoslocos, la festa de Sant Cristòfol, el 23è aplec de sardanes i concert amb el grup Cultrum.

Ratafia actua a Ascó

El diumenge 24 de juny, a partir de les 18.30 hores, actuarà a Ascó el grup de música folk Ratafia. En el grup hi participa entre d'altres l'amic Bartolomé García-Plata. Els altres integrants són Pere Romaní i Víctor Pedrol.

El concert coincideix en el període de presentació del seu primer disc, aparegut recentment, i que porta per títol "Olor de nou".

En el disc hi podem trobar un total de 14 temes, entre música tradicional catalana i basca i composicions pròpies. Cal dir que una de les peces enregistrades és la Jota d'Ascó.

L'acte s'emmarca en un berenar benèfic organitzat per la Delegació Local de la Lluita Contra el Càncer i per Càrites.

Arriba l'estiu

L'estiu és d'aquelles èpoques de l'any que porta associada alguna música, no sempre de gust acceptable. Però és aquella banda sonora que sona a les festes, a les terrasses, a la platja... i a la televisió. Aquesta cançó segur que serà de les que sonarà sovint, almenys a la televisió. És una cançó d'anunci. Però d'aquells anuncis que estiu rere estiu marquen tendència. Enguany la cançó Estrella és del grup suec Lacrosse: "You can't say no forever".

Aragonès oriental

Si no fos que estem parlant de temes seriosos, tot plegat faria riure. Observar escenes tan absurdes com escoltar des de la política com pretenen canviar criteris científics per denominar una llengua. Escoltar com la consellera d'Educació i Cultura d'Aragó -Dolores Serrat- considera que la llengua que parlen més de 60.000 ciutadans administrativament aragonesos ha de denominar-se de manera que no es pugui confondre amb d'altres llengües. Tal qual ho va dir a la roda de premsa. No pensava que fos cap maledicció tenir el català com a llengua pròpia.

Després t'assabentes que aquesta consellera és nascuda a Ripoll i hi va viure fins als 18 anys. El que no sé és si aleshores parlava l'aragonès oriental.

Tenim la llengua atacada per totes bandes. I darrerament això sembla l'esport nacional de determinats sectors polítics. La setmana passada el focus estava a les Illes Balears amb la devaluació del català com a llengua d'ús administratiu. No fa tampoc tant el tema estava en l'elecció de l'idioma a les escoles de les Illes trencant un consens forjat anys enrere de totes les forces polítiques.
En fi, cansats que la llengua sigui una arma de destrucció política.

La nevada del cucut

La nevada del cucut és la cinquena novel·la de la periodista de Catalunya Ràdio Blanca Busquets. Una obra que en general va tenir una bona acollida entre la crítica i els lectors i que va ser distingida amb el Premi Llibreter 2011.

Considero encertades les valoracions positives que havia escoltat perquè és una novel·la que pot enganxar-te fàcilment, que presenta uns personatges atractius i una línia

argumental ben treballada.

La història ens trasllada a un poble de la Catalunya de nom Carena, perdut entre les muntanyes. A La nevada del cucut s'entrellacen dues històries: la d'una dona que va viure fa cent anys, la Tònia, que tenia la dèria d'escriure i explicar les seves vivències, anotar les confidències que no podia explicar a ningú més. També la d'una altra dona, d'avui en dia, la Lali, que comparteix la seva dèria per escriure i per l'art. Com anirem coneixent al llarg de la trama comparteixen molt més que aficions. Totes dues es refugien en l'escriptura, totes dues tenen un amor secret, totes dues són o se senten diferents a la resta, totes dues comparteixen arrels familiars.

Tota l'obra condensa l'ambient que es respira en un poble petit com Carena, com els seus habitants carreguen amb les històries familiars, sovint malgrat el pas del temps i de les generacions.

Els vigilants de l'Ebre

Durant bona part del curs, amb l'alumnat de 2n de Cicle Mitjà de l'Escola Enric Grau Fontseré de Flix hem treballat un projecte sobre els castells de la comarca de la Ribera d'Ebre. Li vam posar de títol "Els vigilants de l'Ebre" ja que les fortaleses que hem treballat tenien per principal objectiu controlar el pas del riu pels diferents pobles.

Hem centrat el projecte en quatre castells, els d'Ascó, Miravet, Móra d'Ebre i Flix, i de cadascun d'ells hem investigat sobre una època en concret, és així com hem estudiat el període sarraí a Ascó, la comanda templera a Miravet, el temps dels cavallers de la casa dels Entença a Móra d'Ebre i el període carlí al castell nou de Flix.

Fruit d'aquest projecte hem visitat les diferents poblacions -fins i tot a Miravet ens van investir cavallers templers-, hem buscat informació de personatges destacats en la història de la nostra comarca com ara Salem Ingema -batlle sarraí d'Ascó-, l'últim comanador templer de Miravet Ramon de Sa Guàrdia, Guillem d'Entença a Móra d'Ebre o Josep Agramunt, conegut com "el capellà de Flix". També vam investigar sobre armes o vestits de cadascuna de les èpoques, el tipus de construcció del castell (la forma de la planta, la distribució de les estances, el tipus de material constructiu...)

Des d'un punt de vista més artístic, vam proposar a l'alumnat dibuixar l'escut heràldic d'un dels nostres cognoms a partir de la informació que avui es pot trobar a la xarxa, i també vam optar per construir el nostre propi castell amb materials reciclats.

Per posar el punt i final al projecte vam convidar els pares i mares a visitar una mostra que vam preparar. Durant els dies de la mostra, vam comptar amb la visita dels companys dels altres cursos, dels mestres de l'escola, dels xiquets i xiquetes de l'escola bressol que el curs vinent seran nous alumnes de l'escola i també d'un grup d'avis de la Residència de Flix.

A l'exposició s'hi podia veure un mapa conceptual sobre allò que havíem anat aprenent, els nostres dossiers, els escuts que havíem dibuixat i els castells que havíem elaborat. Per ubicar els castells, vam decidir pintar el trajecte del riu en el seu pas per la nostra comarca i al seu voltant, anar col·locant aquests símbols dels nostres pobles.

Tito Vilanova

Des de divendres Tito Vilanova ja és oficialment l'entrenador del Barça de futbol per les properes dues temporades. Substituir en el càrrec a Pep Guardiola és un repte difícil. El Barça ha encadenat un seguit de temporades molt exitoses, no únicament amb títols, sinó també per l'estil de joc i per l'actitud dels jugadors. Entrenar el Barça -igual com qualsevol altre gran equip europeu- ha de ser per un entrenador una de les majors il·lusions, i encara més si t'has format a les categories base i n'ets soci. Aquest és el cas de Tito Vilanova. Però potser trobaríem algun entrenador que rebutjaria l'oferta de ser el successor de Pep Guardiola a la banqueta. Vilanova no, ell ha acceptat el repte i ho fa des del realisme de reconèixer que una etapa com aquesta és difícil d'emular, que probablement perdrà totes les comparacions amb el seu antecessor i amic, però precisament aquest estil amb què es presenta ja demostra que toca de peus a terra.

Quan Guardiola va agafar les regnes del Barça l'estiu de 2008 van ser molts els qui van desconfiar d'aquest culer de tota la vida sense experiència a la primera divisió. Algú, amb la boca petita, també posa en dubte la capacitat de Vilanova. Al final, a part de tàctiques i estratègies, serà la pilota qui dictarà sentència.

És clar que no té una tasca fàcil per endavant, però almenys cal desitjar paciència a l'afició i molta sort en aquest nou cicle que s'enceta.