Després de la campanya iniciada l'any 2011 per promoure la presència del català al Twitter, ja es pot dir que la mobilització ha donat el seus fruits: #twitterencatalà des d'aquesta passada mitjanit.
Cal dir que un grup d'usuaris voluntaris han estat els responsables de la traducció.
divendres, 6 de juliol del 2012
dijous, 5 de juliol del 2012
La Sirga 61
Els socis del CERE ja hem rebut el butlletí electrònic de La Sirga corresponent al segon trimestre de 2012 amb les informacions més destacades dels darrers compassos. Així se'ns informa, entre d'altres notícies, dels guardonats amb els treballs de recerca de batxillerat així com del desenvolupament de la 9a edició de la Fira del Llibre Ebrenc i del 5è Litterarum que van tenir lloc a Móra d'Ebre el primer cap de setmana de juny.
Sempre remarcable l'espai de l'agenda amb les activitats previstes en els propers temps i ja ens anuncia que de nou s'està posant en funcionament el mecanisme per l'elecció de la Sirga d'Or 2012 en les categories individual i entitats.
Clicant sobre el logo, s'obrirà l'exemplar en pdf.
dimarts, 3 de juliol del 2012
dissabte, 30 de juny del 2012
Ginestar i el Temple
En la commemoració que s'està duent a terme del 700 aniversari de l'abolició de l'Orde del Temple, aquests pròxims dies serà el poble de Ginestar el qual té preparades unes activitats en motiu de l'efemèride.
Diumenge, 1 de juliol
Diumenge, 1 de juliol
A les 11.00 h
Jornada de portes obertes a l’Església Vella (c/ st. Antoni) amb explicacions sobre l’edifici a càrrec de l'historiador Joan Fuguet i l’arqueòleg Josep M. Vila.
Dissabte, 7 de juliol
Jornada de portes obertes a l’Església Vella (c/ st. Antoni) amb explicacions sobre l’edifici a càrrec de l'historiador Joan Fuguet i l’arqueòleg Josep M. Vila.
Dissabte, 7 de juliol
A les 22.00 hCinema a la fresca de temàtica templera: El reino de los cielos (Kingdom of Heaven), de Ridley Scott, a la Església Vella (invitacions prèvies gratuïtes a l’Ajuntament de Ginestar)
L’Església Vella és amb tota probabilitat l’edifici singular més antic de nucli urbà de Ginestar, ja que el seu origen es remunta a finals del segle XIII, dintre de l’etapa de domini senyorial dels cavallers templers. D’aquell període inicial es conserva la volta de canó, lleugerament apuntat dels peus de l’església. Al segle XV l’edifici s’amplià amb l’addició de les dos voltes gòtiques de creueria a la nau principal i una capella lateral pel cantó que mira el riu. Finalment al segle XVII es tornar a engrandir el temple amb la construcció de dues capelles renaixentistes, de força qualitat arquitectònica, al costat de migdia.
Organitza:
Museu d'Història de Catalunya, Institut Ramon Muntaner i ajuntament de Ginestar.
L'Agulla 59
Amb l'arribada del final de curs, l'alumnat i els mestres de l'Escola Enric Grau Fontseré de Flix ens emportem cap a casa un nou exemplar de la revista L'Agulla, i ja en van... 59. Fidel a la cita, L'Agulla recull la informació, els treballs... dels darrers compassos del curs.
Així que comença amb la ja clàssica editorial, que en aquesta ocasió no pot passar per alt que amb el curs també s'acaba el Pla d'Autonomia de Centre vigent els darrers quatre cursos amb tot el que ha suposat per l'escola i com ha implicat tota la comunitat educativa.
D'altra banda aquest curs també ha esdevingut el curs dels Dimecres Grocs. El groc contra les retallades.
A l'interior trobem algun tastet de l'àmplia varietat de treballs dels diferents nivells: informacions dels projectes, redaccions, contes, cal·ligrames, activitats d'anglès...
dimarts, 26 de juny del 2012
Fem i compartim a la Ribera
El dimecres 27 de juny es celebrarà la segona edició de la jornada "Fem i compartim a la Ribera", que tindrà lloc a l'escola Sant Miquel d'Ascó amb la presència de bona part del professorat de la comarca. Aquest és el programa previst:
9.00 h Recepció de participants i lliurament de material
9.15 h Benvinguda
Sr. Pau Daniel Serrano, Regidor d’Ensenyament de l’Ajuntament d’Ascó, Sra. Imma Obiol, inspectora en Cap, Lourdes Daura, directora de l’Escola Sant Miquel d’Ascó
9.30 h Conferència: El treball en equip i el benestar dels mestres, a càrrec del Sr. José Manuel Toledano, consultor, col·laborador de la UB, UPC, el Departament d’Ensenyament, entre d’altres.
11.45 h Bones pràctiques
- Tasques riques, Mònica Requena, Mireia Abelló i Olga Casals de l’Escola Sant Agustí de Riba-roja
- En Jim Botó i en Lluc Maquinista: projecte interdisciplinar, Natàlia Serrano de l’Escola Marcel·lí Domingo de Tivissa
- Educació artística, Leonor Sabaté i Juan Navarro de l’Institut-escola 3 d’Abril de Móra la Nova
- Taller de seguretat vial, Josep Carles Amposta i Sandra Lasala del Col·legi Santa Teresa de Móra d’Ebre
- Participem al Certamen de lectura en veu alta, Meritxell Masip i Neus Marchés de l’Escola Lluís Viñas de Móra d’Ebre
- Treball cooperatiu i TIC, Yolanda Larrosa i Òscar Bosch de l’Escola Enric Grau i Fontseré de Flix
- Toy exchange, Josefina Garcia de l’Escola Sant Miquel d’Ascó
14 h Cloenda de l’acte a càrrec de Sr. Antoni Martí, Director dels Serveis Territorials d’Ensenyament a les Terres de l’Ebre
dissabte, 23 de juny del 2012
Missatge de la Flama del Canigó 2012
El foc és un dels quatre elements essencials per a la Humanitat, amb l’aigua, la terra i l’aire, i per això el trobem en els rituals i festes més importants.
Però el foc no es dóna a l’home, sinó que l’ha de conquerir. No n’hi ha prou de conèixer-lo sinó que l’hem de saber encendre i conservar.
Així, el domini del foc és una de les grans conquestes de la humanitat. La seva troballa ens caracteritza com a humans. I és tan important per a les nostres vides, que cada grup, cada cultura n’ha fet un nus simbòlic, molt poderós.
El foc acompanya les nostres festes en la roda de l’any al voltant del sol, de manera que és present en els solsticis i equinoccis, com a centre de la festa.
També als Països Catalans el foc ritual acompanya el seguiment de l’any amb una solemnitat que assenyala el pas de l’àmbit domèstic a tot l’entorn exterior, de manera gradual i creixent. El foc comença a l’hivern, en el fogaril de les cases, amb la soca o tió que presideix la llar i crema de Nadal fins a Any Nou. En aquells moments de fred, es porta la Natura a casa i es concentra en la llar, que uneix totes les generacions, des de la més nova fins als avantpassats, a través del foc i el fum que s’enfilen xemeneia amunt.
Després, el foc surt a les places i carrers, de forma molt elaborada, com la de la Fia-Faia, o més tard, per Sant Antoni en tants pobles, en la construcció del Mai que s’encén, mentre Sant Antoni passa pel davall i en surt sa i estalvi, en la renovació i recreació de la societat. La crítica a la societat arriba per Sant Josep, omplint les places de València i altres ciutats, com omplirà el mateix centre de Berga en la Patum del Corpus o en els vells i nous correfocs de tantes Festes Majors.
Ell foc es va estenent pel calendari fins arribar al punt més alt, en el solstici d’estiu, Sant Joan, o Sant Quirc, acompanyant tot el poble, que ha anat conquerint el seu entorn, lluitant
amb les tenebres i els perills que l’assetgen. El foc de Sant Joan arriba als límits de la població, i en els llocs on es fan falles, els fallaires recorren els camins de la vila, tot dibuixant-los amb el foc, des dels límits del terme municipal.
En aquest recorregut al llarg de l’any, els pobles marquen les fronteres amb els possibles perills, els mals esperits, que durant l’hivern havien reduït el territori lliure per a l’home, fins a fer-lo refugiar dins de les cases. Ara, amb Sant Joan i el solstici d’estiu, la població arriba a la totalitat del seu territori, esfuriant les ombres i les pors.Els fallaires s’emocionen perquè saben que des del centre del poble, els estan veient amb la flama que porten, des dels llocs que han arrabassat a la nit, perquè tot allò que dibuixen amb el foc és la seva terra.
I això és el que passa amb la Flama del Canigó. No fem més que repetir un ritual local i antic, fent-lo arribar fins on sentim que formem part del mateix poble. Amb la flama, anem dibuixant i assenyalant el territori del nostre poble, que el fred i la foscor de la història no ens deixava albirar.
No deixem que un altre hivern ens el torni més petit i poruc!
Però el foc no es dóna a l’home, sinó que l’ha de conquerir. No n’hi ha prou de conèixer-lo sinó que l’hem de saber encendre i conservar.
Així, el domini del foc és una de les grans conquestes de la humanitat. La seva troballa ens caracteritza com a humans. I és tan important per a les nostres vides, que cada grup, cada cultura n’ha fet un nus simbòlic, molt poderós.
El foc acompanya les nostres festes en la roda de l’any al voltant del sol, de manera que és present en els solsticis i equinoccis, com a centre de la festa.
També als Països Catalans el foc ritual acompanya el seguiment de l’any amb una solemnitat que assenyala el pas de l’àmbit domèstic a tot l’entorn exterior, de manera gradual i creixent. El foc comença a l’hivern, en el fogaril de les cases, amb la soca o tió que presideix la llar i crema de Nadal fins a Any Nou. En aquells moments de fred, es porta la Natura a casa i es concentra en la llar, que uneix totes les generacions, des de la més nova fins als avantpassats, a través del foc i el fum que s’enfilen xemeneia amunt.
Després, el foc surt a les places i carrers, de forma molt elaborada, com la de la Fia-Faia, o més tard, per Sant Antoni en tants pobles, en la construcció del Mai que s’encén, mentre Sant Antoni passa pel davall i en surt sa i estalvi, en la renovació i recreació de la societat. La crítica a la societat arriba per Sant Josep, omplint les places de València i altres ciutats, com omplirà el mateix centre de Berga en la Patum del Corpus o en els vells i nous correfocs de tantes Festes Majors.
Ell foc es va estenent pel calendari fins arribar al punt més alt, en el solstici d’estiu, Sant Joan, o Sant Quirc, acompanyant tot el poble, que ha anat conquerint el seu entorn, lluitant
amb les tenebres i els perills que l’assetgen. El foc de Sant Joan arriba als límits de la població, i en els llocs on es fan falles, els fallaires recorren els camins de la vila, tot dibuixant-los amb el foc, des dels límits del terme municipal.
En aquest recorregut al llarg de l’any, els pobles marquen les fronteres amb els possibles perills, els mals esperits, que durant l’hivern havien reduït el territori lliure per a l’home, fins a fer-lo refugiar dins de les cases. Ara, amb Sant Joan i el solstici d’estiu, la població arriba a la totalitat del seu territori, esfuriant les ombres i les pors.Els fallaires s’emocionen perquè saben que des del centre del poble, els estan veient amb la flama que porten, des dels llocs que han arrabassat a la nit, perquè tot allò que dibuixen amb el foc és la seva terra.
I això és el que passa amb la Flama del Canigó. No fem més que repetir un ritual local i antic, fent-lo arribar fins on sentim que formem part del mateix poble. Amb la flama, anem dibuixant i assenyalant el territori del nostre poble, que el fred i la foscor de la història no ens deixava albirar.
No deixem que un altre hivern ens el torni més petit i poruc!
JOSEFINA ROMA
antropòloga i professora de la Universitat de Barcelona.
antropòloga i professora de la Universitat de Barcelona.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)






