Necessitem bones notícies

Ara que fa pocs dies que hem estrenat l’any 2024 i encara ens trobem en aquell període de temps dels bons desitjos, en posaré un altre damunt de la taula. Necessitem bones notícies. És molt probable que en el nostre dia a dia rebem inputs positius, que les persones que estimem ens donin alguna bona nova de projectes que il·lusionen, de millores laborals, de viatges per a fer... Però, en canvi, sí únicament prenguéssim de referència la informació pura i dura que rebem dels mitjans de comunicació, veuríem com el món està necessitat de bones notícies. I no és que el món periodístic se les hagi empescat per amagar-les, sinó és que costen de trobar, o almenys de trobar-ne tantes com desitjaríem.

Necessitem que plogui. Així de simple. Ja ho cantava Raimon que en “aquest país la pluja no sap ploure”, però ara no és que no en sàpiga, és que no ho fa (Riba-roja d’Ebre i Ascó són dos de les tres estacions meteorològiques de Catalunya on menys ha plogut els darrers dos anys). Tot i les cavalcades de Reis passades per aigua, cal que plogui i que plogui bé.

Necessitem que deixin de buidar-se els pobles. Catalunya ha assolit la xifra de vuit milions d’habitants, un màxim històric sostingut els darrers trenta i escaig anys, passant dels 6 als 8 milions. El país ha crescut un 25%, de ben segur que trobaríem desenes de pobles que aquest temps han perdut un percentatge similar d’habitants. El món funcionaria millor amb el famós reequilibri territorial. A les ciutats hi ha massa cases cares i als pobles hi ha massa cases buides...

Necessitem que l’ús social del català no minvi. Les últimes dades fan esfereir, i entre els joves l’ús cau de forma accelerada. És un problema al Principat, però que al País Valencià fa anys que va iniciar-se i les Illes Balears també van pel pedregar. No pot ser que les Terres de l’Ebre esdevingui una espècie de reserva de la llengua enfront de les àrees urbanes del país. La llengua perviu quan s’utilitza i quan la gent la veu útil i necessària.

Necessitem que les dades macroeconòmiques es notin a la butxaca de la ciutadania. És veritat que llegim notícies de creixement del PIB o de disminució de l’atur, encara que els darrers mesos atenuat. Però per un altre costat, hi ha estudis que indiquen que cada cop es pot estalviar menys –l’Estat espanyol és l’estat de la UE on menys s’estalvia. La inflació dels darrers anys –pandèmia i guerres, diuen- ha anat enfilant-se amb força mentre que els salaris no ho han fet al mateix ritme.

Necessitem que l’impuls que es dona a l’educació sigui compartit per la comunitat educativa. L’informe PISA ha estat el detonant, però ja fa massa anys que dura un cert malestar en el sector educatiu. Cal teixir les confiances entre el professorat i l’administració per tal de generar confiança amb la resta de la comunitat educativa. De vegades amb la sensació de fer-ho desembocar tot a l’escola

Necessitem que la cultura ocupi més espai a les nostres vides. Aquí escombro cap a casa, però ho escric així perquè ho crec. La cultura ens ofereix receptes per combatre el dia a dia obrint-nos un camp per córrer de llibertat.

Necessitem bones notícies. Només és un desig.

 

Josep Maria Raduà Serra

Gener 2024

 

Presentació de l'obra "Fray Pedro Mártir Sans Jordà, O.P. Las misiones dominicas en China"

Dissabte 13 de gener es va presentar l’obra Fray Pedro Mártir Sans Jordà, O.P, que porta per subtítol Las misiones dominicas en China, fruit del treball de gairebé vint anys de l’historiador i autor local Josep Serrano Daura. La publicació amplia els treballs que ja hi havia fins ara sobre la figura del Sant Pere Màrtir ja que s’inclouen noves fonts documentals. 

El llibre es presenta en tres volums i va una aproximació acurada a la biografia del bisbe dominic Sant Pere Màrtir (Ascó 1680 – Fuzhou 1747), el qual va dedicar la seva vida i la seva activitat evangèlica a les missions catòliques a la Xina. El llibre es troba estructurat en 9 capítols que s’estenen des del seu naixement a Ascó passant per les diferents vicissituds vitals que el van acabar conduint a les missions de Xina on va ser bisbe i va morir màrtir, així com els processos de beatificació (1893) i de canonització (2000). 

Aquesta obra neix d’una proposta que el religiós asconenc Tomàs Biarnés Biarnés li va fer a Serrano Daura el 2004, i que ha servit per plasmar la vida d’aquest sant no només des d’una perspectiva merament biogràfica, sinó que a partir de la seva transcendència a la història de l’Església a la Xina, també ha permès conèixer l’evolució de la missió dels dominics fins a dia d’avui i sobretot, el protagonisme i la presència de Fra Sans en la memòria. 

L’Ajuntament d’Ascó s’ha encarregat de l’edició del treball ja que segons Josep Maria Raduà, regidor de Cultura, “ha estat una oportunitat per confegir un estudi extens i ben treballat, amb molta documentació i nova informació, sobre la figura d’un d’aquells asconencs universals per la seva trajectòria, en aquest cas, en el món de la religió i de les missions”. 

La presentació va oferir també una taula rodona per aprofundir en la figura del Sant i de l’orde dels dominics a la qual pertanyia. Hi van prendre part el doctor Marc Escolà, protonotari de la Universitat Europea, d'Andorra; el doctor Josep Maria Sans Travé, de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona; i el doctor Xavier Baró, de la Universitat Internacional de Catalunya.

Programa de Sant Antoni - Ascó 2024

 https://www.santantoniasco.org/doc/20240111Programa.pdf

Es presenta una extensa obra sobre el sant asconenc Pere Màrtir Sans Jordà

Aquest dissabte es presentarà la publicació Fray Pedro Mártir Sans Jordà, O.P, que porta per subtítol Las misiones dominicas en China, fruit del treball de gairebé vint anys de l’historiador i autor local Josep Serrano Daura. La publicació amplia els treballs que ja hi havia fins ara sobre la figura del Sant Pere Màrtir ja que s’inclouen noves fonts documentals.

El llibre es presenta en tres volums i va una aproximació acurada a la biografia del bisbe dominic Sant Pere Màrtir (Ascó 1680 – Fuzhou 1747), el qual va dedicar la seva vida i la seva activitat evangèlica a les missions catòliques a la Xina. El llibre es troba estructurat en 9 capítols que s’estenen des del seu naixement a Ascó passant per les diferents vicissituds vitals que el van acabar conduint a les missions de Xina on va ser bisbe i va morir màrtir, així com els processos de beatificació (1893) i de canonització (2000).

Aquesta obra neix d’una proposta que el religiós asconenc Tomàs Biarnés Biarnés li va fer a Serrano Daura el 2004, i que ha servit per plasmar la vida d’aquest sant no només des d’una perspectiva merament biogràfica, sinó que a partir de la seva transcendència a la història de l’Església a la Xina, també ha permès conèixer l’evolució de la missió dels dominics fins a dia d’avui i sobretot, el protagonisme i la presència de Fra Sans en la memòria.

L’Ajuntament d’Ascó s’ha encarregat de l’edició del treball ja que segons Josep Maria Raduà, regidor de Cultura, “ha estat una oportunitat per confegir un estudi extens i ben treballat, amb molta documentació i nova informació, sobre la figura d’un d’aquells asconencs universals per la seva trajectòria, en aquest cas, en el món de la religió i de les missions”.

La presentació tindrà lloc aquest dissabte, 13 de gener, a les 17.30 hores, a la Sala d’Actes de l’Ajuntament d’Ascó, i a més, de la intervenció de l’autor, es comptarà amb una taula rodona per aprofundir en la figura del Sant i de l’orde dels dominics a la qual pertanyia. Per això hi ha previst que hi prenguin part el doctor Marc Escolà, protonotari de la Universitat Europea, d'Andorra; el doctor Josep Maria Sans Travé, de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona; del frare Alejandro López, provincial dels Dominics a Espanya; i del doctor Xavier Baró, de la Universitat Internacional de Catalunya.

Presentació del llibre 'Fray Pedro Mártir Sans Jordà, O.P.'

Les xifres del Rogle el 2023

Com cada inici d'any, és moment de fer balanç de les dades que ha registrat l'activitat del blog al llarg de 2023.

L'estadística indica que durant l'any 2023 Lo Rogle ha sumat un total de 6.699 internautes únics (usuaris diferents que l’han consultat). A més, s’han registrat 9.854 visites i un total de 10.217 pàgines vistes.
Els mesos amb major nombre de visites han estat juny i octubre.

La mitjana anual ha estat de 26,99 visites diàries. Gràcies a tots!

D’altra banda, al llarg d’aquest any que hem acabat s’han publicat un total de 142 apunts.

Commemoracions catalanes de 2024

• 100 anys de l’entrada en funcionament del primer tram del Gran Metropolitano de Barcelona.
• 100 anys de la Ràdio a Catalunya.
• 100 anys de la construcció del primer xalet de S’Agaró.
• 125 anys del cooperativisme a Catalunya.
• 275 anys de la Gran Batuda o Prisión General de Gitanos.  
• 50 anys de la mort de Caterina Casas i Maymó.
• 50 anys de la mort de Salvador Puig i Antich.
• 100 anys de la mort d’Àngel Guimerà i Jorge.
• 100 anys de la mort de Joan Salvat-Papasseit.
• 100 anys del naixement de Vicent Andrés Estellés.
• 100 anys del naixement de Montserrat Andreu i Batlló.
• 100 anys del naixement de Jordi Gol Gurina.
• 100 anys del naixement de Rosalia Guilleumas i Brosa.
• 100 anys del naixement de Luisa Granero i Sierra.
• 100 anys del naixement de Teresa Salvador i Salvador.
• 100 anys del naixement de Montserrat Vayreda i Trullol.
• 150 anys de la mort d’Anselm Clavé i Camps.
• 150 anys de la mort de Marià Fortuny i Marsal.
• 150 anys del naixement de Leonor Ferrer Girabau.
• 150 anys del naixement d’Isabel Llorach i Dolsa.
• 200 anys del naixement de Víctor Balaguer i Cirera.