Bon Any!

Ascó celebra amb èxit i les entrades exhaurides el Concert de Nadal

Bon Nadal!

'Sopa de pedres', espectacle familiar

Cicle Gaudí de desembre: 'Molt lluny'

 SINOPSI

Sergio viatja a Utrecht amb la família per assistir a un partit de futbol. Abans d’agafar el vol de tornada a Barcelona, pateix un atac de pànic i decideix quedar-se a Holanda. Incapaç de donar una explicació lògica als seus, talla el contacte amb el passat.

A partir d’aquell moment, haurà de sobreviure sense diners, sense amics, sense casa i sense parlar l’idioma, fins que sigui capaç de trobar-se a si mateix.

El català, entre el crit d'alerta i el compromís quotidià

La publicació recent de les dades territorialitzades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la població 2023 per l’Idescat ha tornat a situar la llengua catalana al centre del debat públic. Les noves dades d’ús mostren un país desigual i, malauradament, una urgència compartida.

Les Terres de l’Ebre hi apareixen, un cop més, com el territori del país on el català manté un ús habitual més alt (66,8%). És una bona notícia i un reconeixement a la persistència d’uns pobles i unes ciutats que encara fan del català la llengua natural en molts àmbits de la vida quotidiana.

Tanmateix, a casa nostra no tot és motiu d’optimisme. El setmanari L’Ebre ho recordava en l’edició del 5 de desembre amb un titular contundent: “L’ús del català a les Terres de l’Ebre retrocedeix un 18 per cent en 20 anys”. Aquest contrast entre lideratge i davallada evidencia que el got pot veure’s mig ple o mig buit, però sobretot posa de manifest una realitat: fins i tot als territoris on el català és fort, ja no ho és tant com ho era.

La situació és encara més preocupant quan ens fixem en l’àrea metropolitana de Barcelona, la zona més poblada del país. Només una quarta part dels ciutadans —un 24,7%— fan servir el català com a llengua habitual. Aquesta dada és un toc d’alerta potent, perquè la vitalitat d’una llengua depèn de la seva capacitat de ser útil, present i necessària justament allà on hi ha més interaccions socials, econòmiques i culturals.

Si la llengua es debilita, també ho fa la cohesió d’un país que s’ha construït parlant-la. La llengua ens fa nació. És un dels nostres principals elements d’identitat compartida, un fil que uneix generacions i territoris diversos. Per això, veure com el seu ús es redueix any rere any no pot deixar-nos indiferents. No n’hi ha prou amb lamentar-nos o amb enumerar xifres: cal assumir un compromís actiu.

Està molt bé que des de la Generalitat s’impulsi un Pla Nacional per la Llengua. Que els ajuntaments s’hi adhereixin i que promoguin accions en tots aquells camps en què tenen competència. Però amb una situació de retrocés accentuat, em temo que no podem deixar-ho tot en mans de l’administració. Ens hem de sentir interpel·lats com a ciutadans i ciutadanes. Això vol dir parlar català sempre que puguem i amb tothom, sense renúncies preventives. Vol dir exigir el dret de viure en català en tots els àmbits —administració, comerç, cultura, mitjans, món digital— i acompanyar amb respecte i paciència aquells que s’hi acosten i volen aprendre’l. Vol dir ser, en definitiva, soldats de la llengua: no pas des d’un excés d’heroisme, sinó des d’una constància quotidiana, tenaç i amable.

Cada conversa és una oportunitat. Cada renúncia automàtica és un petit pas enrere. I avui, més que mai, ens cal avançar.

Josep Maria Raduà Serra

Desembre 2025

Padró d'Habitants 2025

Fa uns dies es feia públic el Cens de Població a 1 de gener de 2025. Aquesta setmana s'h fet públic l'estadística del Padró Municipal d'Habitants.
Des de 2023 el Padró només ofereix la xifra de població per sexe dels municipis, les comarques i Aran, i les províncies. En l'estadística oficial catalana, el Cens de població anual i les Estimacions de població passen a ser les fonts de referència per a la població a tots els nivells territorials.

Les xifres padronals amb referència a 1 de gener de 2025 tenen efectes a partir del 31 de desembre de 2025 i han estat publicades en el Reial decret 1117/2025, de 3 de desembre, pel qual es declaren oficials les xifres de població resultants de la revisió del Padró municipal d’habitants referides a 1 de gener de 2025.

A la Ribera d'Ebre, érem 22.307 habitants empadronats als 14 municipis de la comarca, i distribuïts de la següent manera:

	2025
ASCÓ	1.589
BENISSANET	1.186
FLIX	3.340
GARCIA	551
GINESTAR	800
MIRAVET	703
MÓRA D’EBRE	5.811
MÓRA LA NOVA	3.350
LA PALMA D’EBRE	333
RASQUERA	786
RIBA-ROJA D’EBRE	1.132
TIVISSA	1.658
LA TORRE DE L’ESPANYOL	641
VINEBRE	427
RIBERA D’EBRE	22.307